Hi ha indicis que el lloc es trobava ja habitat durant la prehistòria, encara que l'origen de l'actual vila data de l'època islàmica, quan era població fortificada sota el domini del valí de Siurana, encarregat de la defensa d'aquest lloc.
Després de la Reconquesta, li és atorgada la Carta de Població pel rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, el 31 de gener de 1166.
Passà més tard a formar part del Comtat de Prades i, com tots els altres dominis comtals, compartí les seves vicissituds històriques.
La Cartoixa d'Escaladei exercí també domini i propietat sobre finques i ermites del terme.
Cal destacar, com a aspecte històric interessant, la presència d'ermitans a les muntanyes del Montsant, massís que deu el nom a l'existència de nombroses ermites que s'aixequen al seu voltant. El més conegut de tots fou probablement Fra Guerau, prior d'Escaladei, retirat a l'ermita de Sant Bartomeu d'Ulldemolins, per fer penitència. Al llarg dels segles, el seu record s'ha mitificat donant lloc a nombroses llegendes. Pel seu nom és conegut, també, un dels indrets més excepcionals de tot el Montsant.
Existeix una amplia bibliografia per aprofundir en els diferents aspectes de la història d'Ulldemolins. La majoria d'aquest títols els trobareu a la Biblioteca Municipal.
Any 1590 a 1599:
L'any 1598 a Ulldemolins començava a existir la confraria del Roser.
Les confraries, formades per majorals i majorales, s'encarregaven de l'organització de les celebracions religioses. La del Roser no havia estat la primera de les confraries, però si una de les que es va consolidar més, i si bé, amb el temps, el culte a les capelles laterals de la parròquia, inclosa la del Roser, va minvar. Les majorales de la confraria van mantenir la cura de la Mare de Déu del Loreto.
Cada any, el dia de Pasqua Florida, a l'ofici, s'anunciaven els noms de les majorales del Roser que constituirien la confraria de tot l'any següent. Eren dotze, perquè n'hi havia una de responsable cada mes.
Els majorals i les majorales gaudien de gran estima popular, iniciaven el ball de la Festa Major, participaven en els esdeveniments familiars del poble: noces, bateigs i primeres misses.
A l'ombra d'aquestes confraries van néixer les cançons de pandero. Aquestes cançons són les arrels de l'actual Ball de les Majorales del Roser d'Ulldemolins.
Any 1910 a 1919:
Durant aquesta dècada, Ventura Gassol i Rovira (1893-1980) acompanyat de Mossèn Higini Anglès i Pàmies (1888-1969) viatgen a Ulldemolins on, sembla ser que van participar de la festa de les majorales del Roser, prenent notes d'aquesta tradició gràcies a la bona predisposició de la senyora Maria Estivill que aleshores tenia uns quaranta anys i una parenta d'Higini casada a Ulldemolins.
Sembla ser però, que és durant aquesta època que el Ball de les Majorales es deixa de ballar a Ulldemolins.
Any 1920 a 1929:
Durant aquesta dècada el Ball de les Majorales del Roser no es balla a Ulldemolins.
Any 1930 a 1939:
L'any 1931, en motiu de l'estrena al Teatre Romea de Barcelona de "La Dolorosa" de J Ventura Gassol; versificada en la llegenda de Fra Llorenç de l'ermita de Santa Magdalena del Montsant. Una obra que va produir gran revolt en la nostra escena i que tenia referència directa al poble d'Ulldemolins, l'autor va posar-se en contacte amb l'eminent folklorista Joan Rigall perquè investigués una dansa que estigués en relació amb la llegenda de la seva obra i que era necessari introduir dins la representació que s'anava a estrenar. Així doncs i per aquest motiu, aquest ball (jota) va ser recollit novament pel mestre Joan Rigall i Casajuana (1885-1960) l'any 1931 en companyia dels seus deixebles Josep Maria Castells i Andilla (1897-19 ) i Francesc Parella, mentre dirigia l`Institut d'Etnografia de Catalunya (1924-1933).
Segons li van dir les persones que encara el recordaven, feia més de 25 anys que a Ulldemolins no es ballava. Van ser les antigues majorales del Roser i balladores del ball les que li van donar detalls exactes de com el ballaven i quin era el significat de la festa que feien. Aquestes van ser la mare del secretari de l'Ajuntament, de 92 anys, una altra dona de 86 anys anomenada Magdalena Miró de cal "ditxòs".
El mestre Rigall va veure que aquest ball tenia trets similars a altres balls de pabordesses de la resta de la Catalunya Nova, inclosos dins l'àmbit de les jotes catalanes.
Les esmentades majorales li comentaren que aquest ball s'excecutava dues o tres vegades l'any i les ofrenes rebudes servien per al culte de la Mare de Déu i també per ajudar i socorre els malalts o alguna persona indigent del poble.
Imatge de l'acte segon on es veuen que les majorales entren ballant al saló.
En aquest moment el ball ja havia entrat dins el circuit dels esbarts dansaires de Catalunya. Alguns d'ells, segons el seu tarannà, el bressolen com a document històric inalterable, altres el veuen més com a espectacle de dansa... Però això no passa únicament en aquest àmbit.
Segons apunta Salvador Palomar i Abadia en el seu llibre "Les Majorales del Roser d'Ulldemolins". "El ball ha sofert un canvi de funció. D'una dansa ritual vinculada a la dinàmica d'una confraria, es passa a una dansa que serà assumida pel poble d'Ulldemolins com a signe d'identitat i com a element característic de les festivitats de la població" tot i que el ball es continuï ballant de igual forma com es feia antigament. En aquest procés de recollida i canvi de funció, però, es produeixen transformacions en la coreografia, derivades de les innovacions que efectuen persones o grups que la ballen.
Any 1940 a 1949:
Cap l'any 1945, persones d'Ulldemolins vinculades, en aquell moment, a grups de dansa de la "Sección Famenina" (les germanes Masip de cal Nebot, que viuen a Tarragona. També va ensenyar danses una mestra de l'escola segons explicà la senyora Maria i Dolors Toldrà "espardenyeres") ensenyen a ballar el Ball de Majorales a les noies del poble. Durant uns anys, el ball va ser interpretat exclusivament per noies.
Grup de noies d'Ulldemolins fent la figura final del Ball de les Majorales. Aproximadament any 1945. Fotografia de Maria Borrull Llurba.
L'acompanyament es feia cantant la cançó. A més de les majorales es feien altres balls.
Any 1950 a 1959:
Ramon Violant i Simorra (1903-1956) va poder recollir, l'any 1954, més informació de la festa de les majorales del Roser:
"La confraria dels fadrins tenia preparada una parada de canterets de vidre, coques, vanos i mocadors de seda de coll, per tal de recollir cabals ja que després del ball de majorales, el fadrí que volia ballar havia d'obsequiar la balladora amb un canteret, coca, vano o mocador".
Violant i Simorra, en unes notes escrites a peu de pàgina el dia 19 de març de 1954 comentava el següent:
"Cal advertir que la bella genuflexió dels dansaires davant de llur balladora amb que ara es fa acabar aquest ballet, segons una enquesta efectuada pel senyor Comas de l'Esbart Montserrat, entre la gent vella d'Ulldemolins, tradicionalment no existia. Fou introduïda per l'Esbart Verdaguer i continuada per la "Sección Femenina de la Falange" a nosaltres, a Ulldemolins, unes velles ens digueren que es ballava com una jota".
Any 1960 a 1969:
L'any 1961, dins les activitats de la "Sección Femenina", un grup de joves, ara ja nois i noies, aprenen a ballar el Ball de les Majorales. La mestra és Montserrat Foces, de Tarragona, a més d'altres balls. A partir d'aquest any el ball serà dansat per parelles de nois i noies de l'esbart local. Una anys més tard, el Sr Faustí Balaguer, coreògraf de Barcelona que estiuejava a Ulldemolins per raons de salut, feia de director de l'Esbart d'Ulldemolins als estius, ensenyant-los noves danses.
Sembla que aquesta segona intervenció de la "Sección Femenina" es va fer notar en l'exageració de moviments i actituds dels balladors. Allunyant el ball de l'estil i les característiques que tenia antigament. Segons Josep Bargalló i Badia (1931-2015) "la fina coreografia de la dansa fou transformada en una jota aragonesa"
En un artícle referit al Ball de Majorales d'Ulldemolins, el Sr Antoni Pons i Casas comentava el següent:
" ... l'Esbart Barcelona, de l'Agrupació Cultural i Folklòrica Barcelona, del qual era director el mestre Antoni Pujol i Charles, qui l'aprengué directament de Joan Rigall. Personalment vaig viure els contactes mantinguts entre els dos mestres, tota vegada que jo ajudava al mestre Pujol en les tasques de l'Esbart Barcelona. Vaig ésser, doncs, testimoni de les ensenyances d'aquest ball al mestre Pujol i al mateix temps vaig saber directament del mestre Rigall la forma i circumstàncies com va ésser recuperat i reconstruït el magnífic Ball de majorales d'Ulldemolins.
És una satisfacció poder dir ara que Ulldemolins ha incorporat de nou el seu Ball de majorales de l'altar del Roser és fet altre cop amb tota pompa. Tinc a mà un document parroquial de l'any 1967, signat pel senyor rector, mossèn Isidre Torramadé, en el qual es relacionen les majorales elegides per aquell exercici, que van ser: Lourdes Masip, Carme Segrià, Maria Espasa, Carme Freixes, Maria Rosa Queralt, Maria Carme Llurba, Montserrat Gabaldà, Leonor Borrull, Loreto Arbós, Maria Teresa Sancho, Teresa Borrull i Carme Conesa. Em plau fer aquesta menció nominal com a homenatge a les majorales que saben i volen mantenir les belles tradicions del seu poble, continuadores de l'empenta de les antigues majorales que, a la seva vellesa, encara saberen recordar el seu ball, ja que sense llur ajut avui romandria totalment perdut..."
Any 1970 a 1979:
Un article publicat en el Diari AVUI el dia 25 de novembre de 1978 comentava més coses sobre el Ball de les Majorales d'Ulldemolins i els esbarts dansaires:
Diari AVUI 25 de novembre de 1978.
Any 1980 a 1989:
L'any 1984 el poble d'Ulldemolins recupera la coreografia original recollida per Joan Rigall l'any 1931 essent aquesta la versió que es balla i es continua ballant per la diada del Roser, el diumenge més proper al 7 d'octubre.
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
Any 2020 a 2029:
Indumentària:
La indumentària actual és com segueix:
Nois: calça curta i gec, camisa i mitges blanques, faixa i barretina musca i espardenyes.
Noies: faldilla i gipó, gandalla, mitenes, mantonet blanc i espardenyes.
La música:
Aquest ball té aire de jota, amb compàs 3/8.
El Ball de les Majorales del Roser d'Ulldemolins s'havia ballat al so d'un pandero i també al so de les gralles tal i com es fa en l'actualitat. Arrel dels primers reculls es van fer instrumentacions per a cobla de les quals cal destacar la realitzada per Daniel Sanahuja.
A més de la instrumentació per a cobla de Daniel Sanahuja (Edicions Arrahona), Frederic Gaude i Pardillos va encarregar al mestre Agustí Cohí i Grau una altra instrumentació, de la qual passo a mostrar la part de la melodia a piano.
Melodia a piano del mestre Agustí Cohí i Grau.
La lletra:
La lletra que es descriu seguidament es de Ramon Ribera, que es deu al recull del folklorista Joan Rigall i Casajuana l'any 1931; l'armonització i adaptació per a cant és dels mestre Daniel Sanahuja i Capella
BALL DE MAJORALES
"Per xalar amb les amigues
els intrèpids majorals
van fugint de les garrigues
entre prades i fondals
per xalar amb les amigues.
Voreta el meu cor tu vindràs,
voreta el teu cor jo vindré
i la teva mà em donaràs,
i la meva mà et donaré.
-----------
En la nit de lluna plena
internem-nos bosc endins;
pujarem a la carena
i veurem Ulldemolins
en la nit de lluna plena.
Sota d'aquest cel estrellat
sentim un frisar mai sentit,
és perquè el joliu Priorat
i ens dóna vivor i delit.
-----------
A ple sol el goig s'enllaça
amb la franca voluntat.
Les ballades a la plaça
són un crit de germandat,
i l'amor a tots abraça.
De la terra neix l'alt sentit
que ens fa molt més forts i humans
i ens eleva al cel l'esperit
i ens uneix a tots com germans.
---------
Les formoses Majorales
com rumbenjen tot dansant!
els seus braços semblen ales
i esdevé el cos cimbrejant...
Benvingudes, Majorales!
L'hora triomfant ha viscut
una tradició bellament.
Benamada ets, joventut,
quan alces el cor noblement!
Voreta el meu cor tu vindràs,
voreta el teu cor jo vindré
i la teva mà em donaràs,
i la meva mà et donaré".
El ball:
Els balladors i balladores mentre executen els passos i la coreografia, fan un picament de dits seguint el ritme simulat de les castanyoles.
Bibliografia i fonts consultades:
Opuscle del francès. Arxiu de l'AEEF.
Violant i Simorra, Etnografia IV ... 57.
Etnografia y Folklore. Alberto Rocamora Mateu.
SOM. Artícle d'Antoni Pons i Casas. Juny de 1982.
PALOMAR I ABADIA, Salvador: Les majorales del Roser d'Ulldemolins. Ed. Carrutxa (Quaderns d'Ulldem). 1989
BORI i ROQUÉ, Jaume (Coord.): Recull de Folklore de Montsant-Serra de Prades. Consells Comarcals del Priorat, Conca de Barberà i Baix Camp. 1990
Balls i danses. El Priorat. Diputació de Tarragona
Cançoner tradicional del Baix Camp i Montsant. Ed. Altafulla
PALOMAR I ABADIA, Salvador:El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat. Ed. Carrutxa.
VIOLANT I SIMORRA, Ramon Etnografia de Reus i la seva comarca. Ed. Altafulla.
http://sae.altanet.org/houmuni/web/ulldemolins/historia/index.html
Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografia de Higinio Anglés. En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea. Barcelona (España). Recuperado de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/angles_higinio.htm el 20 de marzo de 2020.
Arxiu de Frederic Gaude i Pardillos.
