Moliners, Ball dels (La Pobla de Lillet)

 

L'any 1998, fent recerca folklòrica pel Berguedà, vaig entrevistar-me amb diverses persones: Sr. Joan Casanova (Batlle de La Pobla), Sra. Imma Gendrau (coneixedora de les danses de la zona), Sra Rosalia del Restaurant Els Roures de Castellar del Riu, Sr. Benet Vilajoana (Recerques del Berguedà, fires...), Sr. Pedrals de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, entre altres. Totes elles em van facilitar molta informació de la tradició dansada de tot el Beguedà però pel que fa al ball dels moliners de La Pobla tothom va coincidir amb el següent:

És un ball que esdevé d'una llegenda. Hem de pensar que en èpoques reculades, les llegendes populars, en molts cassos servien o eren una eina per a l'educació dels infants.

Diu la llegenda que hi havia un moliner que treballava pels Barons de Mataplana i que es dedicava adulterar la farina  barrejat-la amb cendra i altres additius amb la finalitat  de treure`n més benefici; però això feia venir mal de panxa a tot el veïnat que menjava els productes derivats de la seva farina. En un principi ningú sabia quin era  ni d`on venia el problema fins que algú que ho va veure ,va alertar  la població, decidint atonyinar al malvat moliner que va fer emmalaltir de ventre a tothom.

D`aquest fet, el poble en va fer tradició, perpetuant-lo en forma de ball-joc i com a venjança i mofa contra el moliner.

En els seus orígens es ballava, per carnestoltes,  a la plaça davant el castell dels Mataplana.

A primers del segle XX em consta que encara el ballaven els joves de vint anys a l`aplec de Falgars, atonyinant-se de valent, encara que ja bastant desvirtuat, doncs el ball ja havia desaparegut. La darrera ocasió que es va voler recuperar fou en 1998 sense gaire èxit.

El ball dels moliners es va deixar de ballar possiblement pels excessos que es feien durant la dansa, cosa que ha passat al llarg dels temps en molts balls o elements dels balls del ric folklore català. A La Pobla de Lillet aquest ball s'ha intentat recuperar en moltes ocasions, segons apunta el Sr Joan Casanova, sense èxit (almenys fins 1998).

 

 

Los comentarios están cerrados.