Aquest ball pla figura a l'arxiu del ja traspassat mestre Artur Castany, director de l'Esbart de l'Agrupació Sardanista Llac d'Amistat de la vila de Moià.
La fira de l’Estany es celebra tradicionalment el 8 de desembre, coincidint amb la festa de la Immaculada concepció de la Mare de Déu (també coneguda com a festa de la Puríssima concepció) Són elements tradicionals de la festa major l’ofici religiós i el ball pla, entre altres activitats firals i lúdiques. També cal destacar el concurs de pintura ràpida, d’origen contemporani, que ha tingut un nombre creixent de participants.
Hi ha dues hipòtesis de l'origen de la paraula Ball Pla. Una es refereix a la forma de ballar-se plana, suau, sense salts i moviments bruscs. L'altra al lloc on es ballava, en la zona plana del poble.
Possiblement, aquesta primera hipòtesi prové d'estudis realitzats a Catalunya i Aragó on "curiosament" també existeixen balls sota el nom de Ball Pla.
Tanmateix, aquests balls comparteixen característiques similars amb el nostre.
El Ball Pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts.
Més que una dansa concreta, aquest Ball Pla indica una manera de ballar, un tipus de dansa oberta, a la que tothom podria afegir-s'hi.
Els mots "ball pla" defineixen per antonomàsia el contrari al fet de ballar fent salts, expressant els seus moviments com a dansa de galanteig, festeig amorós, molt ben acompanyats per un refinat vestuari.
L'any 1979 es va intentar recuperar i promoure per part la colla caramellaire de l'Estany Sortits de l'Ou i sota la tutela de l'Esbart dansaire de Castellterçol.
Recuperada el 13 d'abril de 1980 per l'Esbart Rosa d'Abril. Estrenada a la plaça del Monastir de Santa Maria de l'Estany.
Coreografia:
Compassos
Passeig d'entrada.- Comença la música. Els balladors, agafats per parelles, una al darrera de l'altra, van caminant amb pas lliure, l'home cimbreja el cos exageradament i la dona, graciosament, mou el cap a dreta i esquerra tal i com marca el gràfic 1 bis. Donen un tomb per la plaça, formant una rodona totes les parelles però sense tancar-la, com senyala el gràfic 1.
Gràfic 1. Gràfic 1 bis
1 i 2 1a figura.- Ball pla.- L'home fa fer rístol a la seva parella com senyala el gràfic 2 quedant encarats com senyala el gràfic 3.
Gràfic 2 Gràfic 3
3 i 4 Ball pla.- L'home avança amb els braços a l'alçada de les espatlles, mentre la dona retrocedeix agafant-se la faldilla, com senyala el gràfic 3.
5 i 6 Ball pla.- L'home retrocedeix mentre la dona avança com senyala el gràfic 4. Quedent els dos encarats com senyala el gràfic 5.
Gràfic 4 Gràfic 5
7 al 9 Ball pla de costat. Es desplacen tos cap la seva dreta, començant amb el peu dret com senyala el gràfic 5.
10 al 12 Ball pla de costat cap l'esquerra. Quedant encarats novament.
13 al 18 Es repeteix el descrit pels compassos 7 al 12. Queden de parella com senyala el gràfic 1.
2a figura.-
1 i 2 Igual que la primera figura. Queden encarats com senyala el gràfic 6.
3 al 6 Ball pla de costat. La dona es desplaça cap la dreta, l'home encarat a la parella, fa rebot als compassos 6, 9, 12 i 14 i salta als compassos 7, 9 i 13, com senyala el gràfic 6.
Gràfic 6 Gràfic7
7 al 16 Ball pla de costat. La dona s'apropa a l'home mentre l'home dona una volta sobre els seu pròpi eix (gràfic 7), en sentit horari, per quedar de parella i agafats . Després d'això, torna a començar el passeig d'esntrada com senyalen els gràfics 1 i 1 bis.
La música:
Per encàrrec d' Artur Castany, mestre de danses a Moià, el compositor Cassià Casademont fa la partitura de piano d'aquest ball.
Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de febrer de 1875 - Barcelona, 12 de febrer de 1963) fou instrumentista de violí, director d'orfeons i orquestres, i compositor d'algunes obres escèniques com l'òpera La dona d'aigua, també va compondre sardanes i obres corals.
També existeix una instumentació per a cobla del Ball Pla de Santa Maria de l'Estany arrenjada per Cassià Casademont i Busquets.
Bibliogràfia i fonts consultades:
Arxiu del mestre Artur Castany (Moià)
Arxiu del folklorista Frederic Gaude i Pardillos
Mapers de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Costumari Català
