El Ball de la Soca de Sant Feliu de Llobregat era ballat per la gent del poble cada any per l’aplec de Ntra Senyora de la Salut. La Salut de Sant Feliu de Llobregat es va edificar l’any 1749 sobre una ermita medieval. Està adossada a una masia que l’anomenen “la Casa Gran de la Gleva”.
Al ball li deien “del flabiol” pel característic toc de dit instrument que es feia durant la dansa i també pel típic instrument que s’utilitzava. El ball també l’anomenen “de la soca” pel fet que es ballava al redós de la soca d’un arbre. Enguany però, el toc de flabiol no esta contemplat dins la música actual. Mantenen viva la dansa els dansaires de l'Esbart Sant Feliu de l'Agrupació Cultural i Folklòrica.
Podem detectar quatre èpoques d’aquest antic ball:
1.- El seu origen és desconegut i la data en que es balla per primera vegada, també.
2.- Tot i que sembla ser que anteriorment a l’any 1900 si que s’havia ballat i possiblement es deixà de ballar sobre l’any 1903-1905.
3.- La recuperació de dit ball fou l’any 1954.
4.- La modificació d’aquest ball va ser l’any 1984.
Anys 18.. a 1899:
Desconec, de moment, l’antiguitat d’aquest ball rodó per no haver trobat informació datada anterior a 1911. De totes maneres però, sembla ser que anteriorment a l’any 1900, si que s’havia ballat i possiblement es deixà de ballar sobre l’any 1903-1905.
Anys 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
La revista Alba de Sant Feliu de Llobregat, en el seu número de l’1 del 6 de l’any 1961 (pàgina 3) diu el següent: “…també en aquest Sant Joan de l'any 1911, han sortit colles amb ganes de gresca, i s'han escampat en un camp a les vores del riu i en altres han pujat cap a La Salut. Pero ja no creuen en l'ablució del cos per a alliberar l'ànima d'iniquitats i s'ha perdut el costum del ball rodó amb el qual es trobava muller.
Pero, encara, en sonar les dotze campanadas de mitjanit, s'han esplaiat amb jocs cabalístics propis d'aquesta vetlla.
En algún cárrer s'ha armat un ball i l'amenitza un piano de maneta, amb el seu típic campaneig.
Com cada any, les autorítats han prohibit, amb severitat, que es venguessin i es disparessin explosius. I, com cada any, tothom ha trobat encertada la precaució ,peró ningú ha estat servit de respectar-la…”
Entenc amb aquest escrit que l’any 1911 no es va ballar “el ball rodó amb el qual es trobava muller” Suposo que es referia al Ball del Flaviol o de la Soca. I pel que es desprén d’aquest escrit sembla ser que ja s’havia perdut el costum de ballar-lo. Però el mateix escrit evidencia que s’en te record d’aquest, pel que sembla que d’antic s’havia ballat però no pas puntualment, perquè diu ben clar que “s’ha perdut el costum de ballar-lo”
Sembla ser que el Ball de la Soca o del Flaviol es ballava antigament per Sant Joan. Així ens ho diu també el Costumari Català de Joan Amades, no datant però l’antiguitat del mateix:
“ La fadrinalla de Sant Feliu de Llobregat anava a cercar la bonaventura pels voltants del santuari de la Mare de Déu de la Salut i es lliurava a diversos jocs i divertiments, entre els quals sobresortia un ball rodó fet entorn d’un arbràs proper, s’efectuava de cara enfora de la rodona de balladors i balladores i en acabar-se, els balladors, que mai no eren gaires, estrenyien la rodona fins quasi tocar l’arbre i en mig de gran gatzara, donaven tres cops a la soca amb les natges i tornaven a començar fins a tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a una altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els balladors i balladores es casaven abans de l’any”
Hi ha un mot entre els veïns de Sant Feliu que ve d’antic, referit a una noia que assajava el ball rodó cal suposar que era el ball de la soca o del flabiol.:
A CA L'OCA BOJA: Altres coses que no tenien els nostres avantpassats eren discoteques, però sí pel contrari moltes ganes de ballar, i és per això que una noia no se li va ocórrer altra cosa que fer les seves pràctiques de ball dins una portadora de raïms.
La gent que la veia assajant el ball rodó dins la portadora deia: Sembla una oca boja, i ja està ja tenim la de cala "L'Oca boja".
Goig de Nostra Senyora de la Salut.
Any 1920 a 1929:
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Cartell anunciador de les activitats del VII aplec. 10 de juny de 1946.
Cartell anunciador de les activitats del VIII aplec. 26 de maig de 1947. En aquest cartell hi trobem també l’actuació d’un esbart.
Cartell anunciador de les activitats del Xè aplec. 6 de juny de 1949.
Any 1950 a 1959
Després d’uns anys sense data fixa, l’aplec de la Salut es fixà en el dilluns de la segona Pasqua o Pasqua Granada. La idea de l’aplec sorgí d’un grup d’amics, bona part dels quals tenien vincles amb el Centre Parroquial i Acció Catòlica.
Agafaren com a model el concorregut aplec de Santa Creu que la Joventut Catòlica de Molins de Rei venia organitzant des de 1923.
Concebut com un dia festiu, a l’aplec es reunien persones de totes les edats. Aquesta manifestació popular tenia com a fons un romiatge al qual s’unia un marcat caràcter festiu. Per aquest motiu l’aplec de la Salut s’iniciava amb una missa de campanya, que precedia la primera audició de sardanes, generalment a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat. Després de dinar se sortejava un be entre els assistents, fet que ajudava a recollir diners per a poder cobrir les despeses de l’acte. El punt final de la festa, però, el tornava a posar la cobla amb la segona audició de sardanes.
El 27 de gener de 1952, la secció de folklore del Centre Parroquial va fer una reunió per tal d’organitzar l’esbart dansaire que estava adherit a l’Esbart Folklore de Catalunya de Barcelona, que dirigia aleshores el mestre Josep Zaldivar. És aleshores quan els tres representants de l’Esbart Folklore de Catalunya, es desplacen en periodicitat setmanal a Sant Feliu per a ensenyar dansa catalana a l’Esbart del Centre Parroquial. Aquestes tres persones son: Josep Zandivar i Ruíz, Frederic Gaude i Pardillos i Joan Mas; d’aquesta manera, al fixar setmanalment la visita de la gent de l’Esbart Folklore, farà que el programa de danses i balls s’amplii considerablement i els balladors i balladores ho agrairan.
Joan Ferrer i Jaime Albareda que van ser els directors artístics de Sant Feliu durant la dècada dels anys 50 van ser els primers de trobar els beneficis d’aquesta decissió presa en junta.
El Sr Joan Nicolau, aleshores, dansaire de l’esbart, que era el més gran de la colla, va demanar al Sr Mas que restaures el Ball de la Soca de Sant Feliu perquè el pogués ballar l’esbart cada any a La Salut i per la festa major. Així mateix també li va demanar que afegís al repertori un ball de bastons per a ser representat en la pujada a la Salut i una vegada arribats a l’Ermita i abans de ballar el Ball de la Soca. Aquest ball de bastons va ser l’anomenat “La Boja” que es ballava aleshores a Vilafranca.
L’any 1954 es recupera el Ball de la Soca a Sant Feliu després d’una cinquantena d’anys de no ballar-se (segons conclusions).
L’any 1954 es presenta al poble de Sant Feliu la restauració del Ball de la Soca feta pel Sr Mas de l’Esbart Folklore de Catalunya. La versió per a cobla de la música de l’antic ball del flabiol la va fer el Sr. Domènec. D’aquí podem veure, de moment, dues etapes musicals d’aquest ball: la primera etapa, coneguda però no documentada suficientment, entre els anys 18... i 1903 aproximadament en que el ball era sonat amb flabiol i tambori i una segona etapa des de l’any 1954 al 1959 que el ball és acompanyat amb formació de cobla i per l’Aplec de la Salut, amb flabiol i tamborí.
Ara era la Secció de Folklore del Centre Parroquial d’aquesta vila qui ballava i mantenia viu aquest ball, fins les derreries dels anys 50 del sXX, època en que va desaparèixer l’Esbart i la tradició de ballar el Ball de la Soca.
Programa de festes de l’any 1949?. Podem veure a Joan Mas de l’Esbart Folklore de Catalunya com a director general i l’arxiu musical del mateix esbart.
El 24 d’abril de l’any 1954 l’esbart va ballar el “Ball del Flabiol” amb música de Joan Doménech de Molins de Rei, dirigits per Joan Mas i èssent ajudant en Joan Nicolau.
El 17 d’abril de l’any següent, aquest mateix ball ja figura en el programa de festa major com “Ball de la Soca”
Els dansaires de l’esbart, aleshores eren: Joaquima Albareda, Vicenta Cerdà, Pepita Ferret, Rosa Fontanet, Ma Antònia Galtes, Montserrat Golmayo, Maria Hinojosa, Ma Luisa Miquel, Elena Requena, Mery Reyes, Magdalena Rigor, Teresa Romagosa, Maria Sans, Carme Solé, Pepita Trillas, Jaume Albareda, Josep Andreu, Antoni Carrión Joan Farré, Josep Ma Gual, Joan Magriñà, Joan Nicolau, Jordi Parés, Jaume Rius, Elias San José, Antoni Romagosa, Sergi Tarrats.
Passeig d’entrada del Ball de la Soca.
Els dansaires de l’Esbart Sant Feliu, ballant el Ball de la Soca. Teatre de Centre Parroquial (vell) a la carretera. Al marge superior esquerra podem veure al Sr Joan Guasch i al Sr Joan Mas (pare)
Cartell anunciador de les activitats del XVIè aplec. Dilluns 30 de maig de 1955. En aquest cartell podem llegir la presència de l’esbart.
Cartell anunciador de les activitats del XVIIIè aplec. Dilluns 26 de ¿ de 1957.
El dia 8 d’abril de 1956 la Secció de Folklore del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat realitza un recital de dansa catalana organitzat pel mateix esbart i amb la col·laboració de la cobla Principal de Llobregat.
L’esbart va estrenar una bona part de vestuari en dit recital. També va participar la secció juvenil de l’esbart dirigida per Joan Ferrer.
Els balls que es va interpretar van ser: danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, Bal Cerdà de La Seu d’Urgell, Ball de Cercolets de Sitges, l’Aiguarrós de Castellciutat, l’Indiot de La Seu d’Urgell, la Disfressada de Corbera de Dalt, la Gala de Capdevànol, ball de la Soca de Sant Feliu de Llobregat, la Morisca de Gerri de la Sal, la Quadrilla de Granollers, ball de gitanes (cintes) de les Preses i el ball de faixes de Maldà.
La direcció de l’esbart a càrrec de Frederic Gaude i Pardillos. El director musical Joan Domènech. Direcció general de Joan Mas. Arxiu musical de l’Esbart Folklore de Catalunya.
Cartell anunciador de la ballada. Any 1956.
Programa de mà del recital de dansa catalana ofert per la Secció de Folklore del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat.del 8 d’abril de 1956.
Cartell anunciador de les activitats del XIXè aplec. Dilluns 10 de juny de 1958.
Cartell anunciador de les activitats del XXè aplec. Dilluns 18 de maig de 1959.
Any 1960 a 1969:
Programa de mà del XXI Aplec de la Salut, on es balla anualment el típic Ball de la Soca. Any 1960.
L’any 1967 es formà l’Agrupació Cultural i Folklòrica que coincidí amb la inauguració de la nova seu del Centre Parroquial.
Es va contituir una junta directiva, sent el Sr Jaume Farré el president, el Sr Jaume Molins el vice-president i el Sr Jaume Sedó, el tresorer.
El primer mestre de l’esbart de l’Agrupació Cultural i Folklòrica fou Joan Palet; de l’esbart juvenil, Joan Magriñà i posteriorment Joan Domènec i de l’esbart infantil, Jaume Albareda.
A la meitat dels anys 60 del sXX l’organització de l’aplec de la Salut va correspondre als agrupaments escoltes i als moviments educatius parroquials, que se n’encarregaren durant deu anys. El tarannà escolta comportà la incorporació d’algunes novetats com el fet d’acampar amb tendes de campanya i fer un foc de camp, així com jocs gimcanes o volades d’estels.
Any 1970 a 1979:
En el decurs de la dècada dels setenta i primeries dels vuitanta, l’esbart actua sota el nom d’Esbart Sant Llorenç que és el patró de la vila.
Els balladors aleshores eren:
Nois: Bernat Casanovas, Jaume Peropadre, Manel Carpi, Josep Soler, Joan Vilaseca, Pere Güell, Jaume Reñe, Joan Manuel García.
Noies: Nuri Juvanteny, Anna Carrión, Ma Carme Dot, Ma Francesca Dot, Roser Güell, Montserrat Martí, Yolanda Manchego.
Programa de mà del festival de dansa que van realitzar l’Esbart Sant Llorenç (Sant Feliu) conjuntament amb l’Esbart Sarriá “Ballet Folklòric Sarriá” que dirigia aleshores en Jordi Torres.
A la meitat dels anys 70 del sXX l 'Agrupació Cultural i Folklòrica i l’Ajuntament de Sant Feliu respectivament, van fer els darrers aplecs a la Salut.
Any 1981 a 1989:
El desembre de 1982, el Sr Jordi Sánchez i Arnas es fa càrrec de l’Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural i Folklòrica.
Jordi Sánchez venia ja d’una llarga trajectòria i experiència dins el món de la dansa. Des de l'any 1976, el mestre José de Udaeta el va cridar per treballar en un curs de dansa espanyola que es feia a Sitges, en qualitat de professor de Jota Aragonesa que és la primera dansa que va aprendre; potser perquè encara que és català de Barcelona, la seva ascendència és de l'Aragó. A aquest curs hi assistiren alumnes de tot el món. Alguns d'ells, amb escoles als diferents països d’orígen.
Des de l’any 1978 va anar a Stuttgart a l'escola Braig Witzel i també va fer cursos a escoles d'altres països com Itàlia, Bèlgica, i Suïssa. Primer introduint i ensenyant la jota aragonesa però més tard introduït la dansa catalana.
L’any 1984 es refà l’antic Ball de la Soca per segona vegada en 40 anys (segons referències)
Segons comenta el mateix Sr Jordi Sánchez, es va encarregar la música al mestre Jordi Núñez i Pallarola perquè de les dues melodies que es disposava (la del Costumari Català i la que tenia l’arxiu de l’esbart que és la que es ballava pels anys 50) en fes una instrumentació nova dividida en tres parts: la primera molt viva i animada, en la qual els homes porten vares de fusta que volen simbolitzar les eines del camp. La segona més lenta i dolça, és un autèntic diàleg entre les parelles, que correspon a la part més lenta, estenent-se fins que les dones toquen la soca, complint-se així la tradició i la tercera part molt brillant, és una mena de festa final intervenint totes les parelles, amb una coreografia totalment nova i afegida en aquesta darrera versió.
Es va treballar sobre la següent idea: els homes arribaven a la verema i a continuació arribaven les noies que els hi portaven el menjar (sembla ser que antigament els ceps arribaven fins dalt el Santuari de la Salut) Desprès unes parelles es quedaven ballant la melodia lenta, al voltant de la soca, tot festejant, fins que una de les noies i d’acord amb el que deia la tradició, tocava la soca i era la que es casava dintre d’aquell any.
Finalment, desprès d’aquesta part lenta, sortien les altres parelles i feien una gran festa tot ballant elegantment fins acabar el ball.
La idea principal era utilitzar els passos bàsics del folklore català i ordenar-los de tal manera que amb la coreografia els balladors i balladores podessin gaudir de la dansa i quedés el més vistosa possible per al públic.
El vestuari el va dissenyar el Sr Manel Carpi (dansaire de l’esbart)
La nova dansa, s’estrena el 24 de novembre de 1984 fent una segona representació el dia 25.
Portada de « El Correo del Llobregat »del mes de novembre de 1984, anunciant la remodelació del Ball de la Soca de Sant Feliu de Llobregat.
Any 1990 al 1999:
Any 2000 al 2009:
L'Agrupació Cultural I Folklòrica va editar aquest calendari amb una imatge del Ball de la Soca a l'Aplec, per a tots els seus socis i amics. Calendari de l'any 2002.
Programa de mà de l'Aplec de l'any 2004.
Any 2010 al 2019:
La Música:
Antiga melodia del Ball del Flabiol o de la Soca on està anotat el caracteristic toc de flabiol.
La música actual va ser encarregada al mestre Jordi Núñez i Pallarola. L'Esbart Sant Feliu sempre ha tingut una estreta relació amb el mestre, sent moltes les actuacións les que ha dirigit la cobla per aquest esbart.
Particel·la de cobla (flabiol).
La Indumentaria:
Balladors del Ball de la Soca de Sant Feliu de Llobregat lluint el vestuari pròpi de la dansa.
Dones:
4 Vestit de roba de cotó de color vi, amb sobre fandilla del mateix color. 4 vestits de roba de cotó de color marro clar, amb sobre fandilla del mateix color. Brusa blanca.
Homes:
Detall del vestuari en una de les figures de la dansa.
Els Gegants de l'Agrupació Cultural i Folklòrica (l'Agrupa) vesteixen com els dansaires del Ball de la Soca.
El Ball:
0 Respuestas