Contacte de l’Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural i Folklòrica:
Correu: acf @acfsantfeliu.cat
Telèfon:
Web:
Contacte: Carles Galdón.
Noms que ha tingut l’esbart durant aquests anys: Secció de Folklore del Centre Parroquial/Esbart del Centre Parroquial de Sant Feliu/Esbart Sant Llorenç/Esbart Sant Feliu “Ballet Folklòric del Llobregat”, Esbart Sant Feliu de l'Agrupació Cultural i Folklòrica.
Sant Feliu de Llobregat esta situat a 12 quilometres de Barcelona.
Els límits territorials son: al nord llinda amb la població de Molins de Rei, al sud amb Sant Joan Despí, a l’est amb Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern i a l’oest amb Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló.
Coordenades: 41.380785, 2.045146
La superfície del municipi es de 11,79 km2
La vila ha estat protagonista d'un llarg procés històric. En el territori que actualment ocupa el terme municipal es va trobar utillatge de l'homo erectus, del paleolític, és a dir, de fa 250.000 anys concretament a ca n'Albereda. Posteriorment el terme va ser successivament poblat pels primers pagesos -durant el neolític-, pels íbers coves de l'Or, Penya del Moro... i pels romans -plaça de la Vila, Mas Lluhí, etc...
L'any 2002 es va celebrar el mil·lenari del primer document que esmenta el lloc de Sant Feliu de l'any 1002. En aquell moment hi devia haver poc més que una capella -construida sobre una vila romana anomenada Ticiano al voltant de la qual durant l'època medieval, va néixer i es va desenvolupar Sant Feliu. Durant l'època moderna aquest nucli va anar creixent, sobretot a partir de la construcció de cases en el camí ral -actual carrer de Falguera-, traçat molt transitat que comunicava Barcelona amb l'interior de Catalunya i de l'expansió urbana arran de la construcció de la carretera.
Però les grans modificacions es van produir durant els segles XIX i XX amb la industrialització, l'arribada del ferrocarril i l'expansió urbanística que van transformar la vila en ciutat. En aquell llarg procés els habitants de Sant Feliu de Llobregat van passar de recol·lectors a pagesos i de pagesos a obrers. També van ser successivament vassalls, súbdits i finalment, ciutadans. Sovint aquests canvis no van ser fàcils i van comportar revoltes, guerres i altres moviments socials.
L’Esbart Sant Feliu del l’Agrupació Cultural i Folklòrica (nom amb el que se’l coneix en l’actualitat) al llarg dels anys ha tingut diferents noms o si més no se l’ha conegut per altres noms que en cap moment ha deixat de ser el mateix, conduït per la mateixa gent amb els corresponents canvis generacionals: Esbart de Dansaires Santfeliuencs, Secció de Folklore del Centre Parroquial (en els seus orígens va ser una delegació de l'Esbart Folklore de Catalunya), Esbart del Centre Parroquial de Sant Feliu, Esbart Sant Llorenç, Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural i Folklòrica “Ballet Folklòric del Llobregat” que l’any 2017 fa els 70 anys de vida amb l’edició d’un llibre de la seva història i diversos actes commemoratius.
Com que la tradició del ball propi de la vila – ball del flabiol o de la soca - i l’aplec a l’ermita, han estat abans que la creació de l’esbart i l’entitat que l’abressolat, he pensat que seria bo començar per aquesta tradició tant antiga, per arribar poc a poc a l’origen de la secció de folklore i posteriorment de l’esbart.
El Centre Parroquial i l’Agrupació Cultural i Folklòrica des de la seva fundació han estat vinculats al Ball del Flabiol o de la Soca, ball representatiu d’aquesta vila, a traves de la seva secció de folklore del seu esbart dansaire. Per dir-ho d’alguna manera, se’l van afillar amb l’intenció de perpetuar-lo amb la seguretat del grup folklòric i l’esbart. Tot i que antigament (a les primeries del sXX) era la gent del poble qui representava el ball cada any. Havent passat quasi 40 anys sense ballar-se a aquesta vila (entre aproximadament 1905 fins 1942)
El Ball del Flabiol o de la Soca de Sant Feliu de Llobregat, és un ball rodó que s’havia ballat antigament pel solstici d’estiu (Sant Joan) cosa que ha canviat en l’actualitat tot i que encara es balla; havent sofert diverses modificacions al pas del temps. Es deu el seu nom a dues característiques ben diferenciades del mateix:
La primera és perquè es ballava al voltant d’una gran soca d’arbre, la qual hom creia que tenia un cert poder en fer casadera la noia que la tocava en el decurs del ball.
La segona qüestió fa referència al característic toc de flabiol que sonava en cada part del ball.
Gravat de Llopart aparegut en La Esquella de la Torratxa el 28 de juny de 1901.
El Ball de la Soca de Sant Feliu de Llobregat era ballat per la gent del poble cada any per l’aplec de Ntra Senyora de la Salut. La Salut de Sant Feliu de Llobregat es va edificar l’any 1749 sobre una ermita medieval. Està adossada a una masia que l’anomenen “la Casa Gran de la Gleva”.
Podem detectar tres èpoques d’aquest antic ball:
1.- El seu origen és desconegut i la data en que es balla per primera vegada, també. Tot i que sembla ser que els primers anys del sXX encara el ballava la gent del poble. El ball l’anomenaven “del flabiol” pel característic toc de dit instrument que es feia durant la dansa i també pel típic instrument que s’utilitzava.
2.- La recuperació de dit ball fóu l’any 1954. El ball també l’anomenen “de la soca” pel fet que es ballava al redós de la soca d’un arbre.
3.- La primera modificació de dit ball l’any 1984.
Aquest ball rodó i d’amoretes, es pot interpretar i catalogar com a ball ritual pel fet que les dones que tocaven la soca d’arbre en el decurs del ball, tindrien la ventura de trobar parella. Pel que tal vegada pogués venir d’una tradició molt més antiga, més propera a ritus pagans que a cerimonials estrictament catòlics.
Així ens ho diu també el Costumari Català de Joan Amades, no datant però l’antiguitat del mateix:
“ La fadrinalla de Sant Feliu de Llobregat anava a cercar la bonaventura pels voltants del santuari de la Mare de Déu de la Salut i es lliurava a diversos jocs i divertiments, entre els quals sobresortia un ball rodó fet entorn d’un arbràs proper, s’efectuava de cara enfora de la rodona de balladors i balladores i en acabar-se, els balladors, que mai no eren gaires, estrenyien la rodona fins quasi tocar l’arbre i en mig de gran gatzara, donaven tres cops a la soca amb les natges i tornaven a començar fins a tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a una altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els balladors i balladores es casaven abans de l’any”.
Simbolisme:
Els habitants de Sant Feliu i masos propers professaven admiració i devoció a la Verge. Fruit de la imatgeria popular d’aquesta contrada i de la barreja de creences paganes i cristianes, es va transmetre de generació en generació la llegenda de la pedra blanca de la Salut, relacionada amb l’aparició de la Verge a la font del mas. D’aquesta llegenda n’ha derivat, sembla ser, el ball de la soca, originari de Sant Feliu del Llobregat.
Personalment penso que les ensenyances que ens han llegat personatges com Joan Amades son útils per a esbrinar quelcom més que la festa per la festa, que el ball pel fet de ballar-lo, que la processó a l’ermita per pura tradició...
Tenim tres elements molt interessants que ens deixa escrits el folklorista: les parelles de balladors, la soca d’arbre i els tres cops que havien de donar amb el cos a la mateixa soca.
Si ens basem en el Cristianisme com a eina més moderna per a justificar la interacció dels elements mencionats anteriorment: l’humà o materia (cap, tronc i extremitats) l’espiritual (encarnat per la soca d’arbre) i l’intelectual (encarnat pel número 3) caldrà que revisem l’antic testament (Gènesi, Deuteronomi, llibre dels Judges i llibre dels Salms) en els quals hi ha múltiples referències que parlen d’històries d’alliçonaments, de fertilitat i demés paràboles...
Però si haguéssim de remuntar-nos a idees molt més antigues i fins i tot impreses en la pròpia natura, trobaríem múltiples connexions entre les que m’agradaria destacar:
- Els factors esencials de la vida: cos, ànima i esperit.
- El tres és el número de la constitució de l’univers, atribuint-li tres referents: matèria, moviment i espai i reconeixent-li la següent base de mesura: passat, present i futur.
- Per a Plató el número tres era la imatge del ser suprem en les seves tres personalitats: la material, la espiritual i la intel·lectual...
I fins i tot en èpoques més actuals veiem que la trigonometria estableix que tota superfície en l’univers es pot reduir a triangles o planos amb tres angles. Un triangle es delimita per tres línies: dos catets i una hipotenusa. L’arquitecte Eiffel, per exemple, ho va tenir clar en les seves construccions...
Per altra banda l’esglèsia catòlica ens parla de la Trinitat (pare fill i esperit sant) i això no val únicament per la faceta humana o l’abstracte, ans també en la descomposició de la llum a través del prisma, on hi trobem també el 3: groc, blau i vermell.
Per tant basant-me en aquestes premises podriem concloure que el fet de donar tres cops amb el cos a la soca de l’arbre, els balladors cercaven alguna cosa més que trobar parella, com podria ser: seguretat, futur, intel·lecte, espiritualitat...
Hi ha un mot entre els veïns de Sant Feliu que ve d’antic, referit a una noia que assajava el “ball rodó” cal suposar que era el ball de la soca o del flabiol.:
A CA L'OCA BOJA: Altres coses que no tenien els nostres avantpassats eren discoteques, però sí pel contrari moltes ganes de ballar, i és per això que una noia no se li va ocórrer altra cosa que fer les seves pràctiques de ball dins una portadora de raïms.
La gent que la veia assajant el ball rodó dins la portadora deia: Sembla una oca boja, i ja està ja tenim la de ca "L'Oca boja".
En sintesi, l’oca representa la sabiduría de l’aspecte femeni. En l’antic Egipte, l’Oca representava l’encarnació del deu de la terra Geb, era considerat el soport fisic del món; era símbol del fertilitat i vida i a la terra se l’anomenava – la casa de Geb –
En el món dels símbols, tot és analògic. El ser humà, a través del simbolisme, tracta de representar en lo fisic, mitjançant analogies, tot lo entès del món no físic o espiritual.
Anys 1900 al 1909
Desconec, de moment, l’antiguitat d’aquest ball rodó per no haver trobat informació datada anterior a 1911. De totes maneres però, sembla ser que anteriorment a l’any 1905, si que s’havia ballat i possiblement es deixà de ballar sobre l’any 1904-1905.
Anys 1910 al 1919
La revista Alba de Sant Feliu de Llobregat, en el seu número de l’1 del 6 de l’any 1961 (pàgina 3) diu el següent: “…també en aquest Sant Joan de l'any 1911, han sortit colles amb ganes de gresca, i s'han escampat en un camp a les vores del riu i en altres han pujat cap a La Salut. Pero ja no creuen en l'ablució del cos per a alliberar l'ànima d'iniquitats i s'ha perdut el costum del ball rodó amb el qual es trobava muller.
Pero, encara, en sonar les dotze campanadas de mitjanit, s'han esplaiat amb jocs cabalístics propis d'aquesta vetlla.
En algún cárrer s'ha armat un ball i l'amenitza un piano de maneta, amb el seu típic campaneig.
Com cada any, les autorítats han prohibit, amb severitat, que es venguessin i es disparessin explosius. I, com cada any, tothom ha trobat encertada la precaució ,peró ningú ha estat servit de respectar-la…”
Entenc en aquest escrit que l’any 1911 no es va ballar “el ball rodó amb el qual es trobava muller” Suposo que es referia al Ball del Flaviol o de la Soca. I pel que es desprén d’aquest sembla ser que ja s’havia perdut el costum de ballar-lo. Podem observar que el mateix escrit evidencia que s’en te record d’aquest, pel que sembla que d’antic s’havia ballat però no pas puntualment, perquè diu ben clar que “s’ha perdut el costum de ballar-lo”.
L’ermita de la Salut encara enguany constitueix un lloc d’esbarjo per la gent del poble. Considerat un dels pulmons verds de la ciutat.
Un cop finalitzada la Guerra Civil, s’iniciaren les obres de reconstrucció i condicionament de l’ermita de la Salut. L’any 1940, la nova imatge de la Verge – obra de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau – hi fou portada en processó des de Sant Feliu. Per celebrar aquest fet s’organitzà una festa a la plaça de l’ermita, que s’havia engalanat per a l’esdeveniment.
Anys 1920 al 1929
Si be a primers de sXX és el moment de les petites entitats, ja siguin patriòtiques o polítiques, instal·lades en locals propis per a habitatge, creant una atmosfera que es va assenyalar popularment amb la frase “sala i alcova” Els socis d’aquestes entitats s’hi reunien els diumenges a la tarda per cantar cançons populars catalanes, donar recitals de poesia, tocar peces populars i clàssiques al piano, donar conferències sobre antropologia, folklore, excursionisme, etc… amb persones com Maspons, Rigall, Capmany, etc... al darrera. I també ampliant aquestes activitats a la sardana, la qual es cantava i ballava a la mateixa sala i alcova, separant les cadires per poder disposar de més lloc, sense cobla, tocant la música al piano. Tot i que en molts locals es feia pagar entrada per a poder ballar sardanes; aquest moviment se’l va anomenar “la sardana en escenaris”
Sovint es podien trobar junts compositors com Joan Suñé, Joan Ribé, Joan Viladomat, etc...
Eren molt conegudes a l’epoca les cantants-actrius: Assumpció G Parreño (en la foto) Pepita Ramos “Goyita” Paquita Sansano...
Trinitat Plà “La Criolla” Ballarina. Teresa Boronat. Ballarina.
Durant aquesta dècada el Sr Josep Zaldivar i Ruíz de l’Esbart Folklore de Catalunya de Barcelona, crea a Sant Feliu de Llobregat una secció de dit esbart; ensenyant balls i danses al jovent d’aquesta localitat. Els assajos es feien a l’Ateneu i a la Cooperativa. Aquests primers dansaires van ser els pares dels que posteriorment (anys 1942 endavant) fills i filles d’aquests formarien l’Esbart del Centre Parroquial. Entre aquests dansaires es trobaven els pares del Sr Joan Nicolau i Bolois, entre altres.
El motiu pel qual el Sr Zaldivar va anar a Sant Feliu era per la relació d’amistat que tenia amb el director de teatre, Llorenç Sans i el Sr Joan Magrinyà del Liceu de Barcelona, vinculats també a aquesta vila. Aquesta amistat de Zaldivar i Magrinyà va donar pas l’any 1949 (curs 1949-50) a crear dins l’Institut del Teatre de Barcelona, l’assignatura de dansa catalana: Josep Zaldívar i Ruiz, director de la secció de dansa i Joan Magrinyà que va ser qui va impulsar l’estudi a l’escola superior de dansa i coreografia de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Anys 1930 al 1939:
Abans de la Guerra Civil a Sant Feliu del Llobregat tingué especial ressò la tasca desenvolupada des dels Pomells de Joventut, el referent associatiu més proper al que després fou l’Esbart Dansaire. Per tant, abans de 1936 ja hi havia a Sant Feliu un nucli de persones, sobretot joves, que gaudien fent activitats que avui anomenaríem de cultura popular o de lleure.
Mentre dura la Guerra Civil (1936 al 1939) les activitats queden paralitzades. És a la dècada dels anys 40 del s XX quan es reprenen activitats de caire cultural, popular i tradicional dins les limitacions de l’època. En aquest context neix l’Esbart Dansaire com a secció del Centre Parroquial, dedicada sobretot a les danses catalanes, per bé que englobà altres activitats de folklore català com el ball de bastons i les sardanes. Pel fet de formar part del Centre Parroquial disposava d’una vocalia dins la Junta Directiva.
Anys 1940 al 1949:
L’any 1942, nèix el Centre Parroquial. És un moment, i sobretot els anys posteriors, en que la població de Sant Feliu va creixent, nudrint-se dels molts immigrants que s’escampen per tot el cinturó de Barcelona.
La secció de folklore del Centre Parroquial va ser de les primeres en aparèixer. Tenim notícies de la seva tasca des de l’any 1947.
Les arrels de l’esbart dansaire del Centre Parroquial a Sant Feliu estava en els Pastorets. Molts dels elements joves dels Pastorets van formar, en els seus orígens, l’esbart dansaire.
Els dansaires de l’esbart l’any 1949-50 eren els següents: Jordi Sagués, Francisco Carcereny, Joan Guasch, Josep Menal, Arturo Gelabert, Joan Nicolau, Joan Ollé, Segundo Lerma, Isidre Cañamaras, Bartomeu Ros, Esperança Navero, Glòria Carcereny, Raimunda Ferran, Teresa Menal, Elena Requena, Teresa Cañameras, Angelina Reverter, Ramon Amigó, Teresa Nolla, Rosa Garrigosa, Teresa Rius, Carme Soler, Maria Sans, Montserrat Tarrat i Rosa Cañameras.
La secció de folklore del Centre Parroquial s’adhereix a l’Esbart Folklore de Catalunya. Des d’aleshores en els programes d’actuacions hi figurarà la següent llegenda: Esbart del Centre Parroquial adherit a l’Esbart Folklore de Catalunya.
Les persones que des de les hores aniran a ensenyar balls i danses a Sant Feliu ho faran en una periodicitat aleatòria segons disponibilitat.
Els Srs Joan Mas i Josep Zaldivar de l’Esbart Folklore de Catalunya de Barcelona son les persones que ensenyen els balls i les danses als dansaires de la secció de folklore del Centre Parroquial, fent les funcions de Directors Generals; sent el Sr Casimiro Riera el director durant aquesta dècada, juntament amb Joan Nicolau: dos santfeliuencs. El Sr Frederic Gaude i Pardillos de l’Esbart Folklore de Catalunya, deixeble de Joan Rigall i Casajuana, és l’ajudant dels Srs Mas i Zaldivar, ensenyant danses als balladors i balladores de St Feliu i encarregant-se de la part musical a més de dirigir les cobles, en algunes ocasions, a les ballades.
Posteriorment el Sr Zaldívar (any 1955 aprox) deixaria la direcció, sent el Sr Mas acompanyat del Sr Frederic Gaude qui s’encarregarien de la part artística i musical respectivament. El Sr Joan Domènec seria el director musical de la Secció de Folklore, qui tocaria el piano als assajos i faria arrenjaments per a cobla, ajudat per Frederic Gaude. El Sr Nicolau acabaria sent la persona de confiança del Sr Mas durant alguns anys, després de la retirada del Sr Casimiro Riera. També el Sr Nicolau portaria la direcció de la secció juvenil de l’esbart durant un llarg periode.
Els components de l’Esbart del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat. Anys 1949-50.
Programa de festa major de l’any 1949. L’esbart actua sota la direcció de Josep Zaldivar i Joan Mas de l’Esbart Folklore de Catalunya, ajudats pel Sr Casimiro Riera.
Anys 1950 al 1959:
Cartell anunciador de la ballada a plaça.
L’Esbart ballant el Galop de Cortesía de Gurb. Any 1950.
L’Esbart fent la salutació final del Galop de Cortesía de Gurb. Any 1950. A l’esquerra la cobla Cornellà.
L’Esbart juvenil ballant el Ball del Rogle d’Areny. Any 1950.
Programa de festa major 1950.
Després d’uns anys sense data fixa, l’aplec es fixà en el dilluns de la segona Pasqua o Pasqua Granada. La idea de l’aplec sorgí d’un grup d’amics, bona part dels quals tenien vincles amb el Centre Parroquial i Acció Catòlica.
Agafaren com a model el concorregut aplec de Santa Creu que la Joventut Catòlica de Molins de Rei venia organitzant des de 1923.
Concebut com un dia festiu, a l’aplec es reunien persones de totes les edats. Aquesta manifestació popular tenia com a fons un romiatge al qual s’unia un marcat caràcter festiu. Per aquest motiu l’aplec de la Salut s’iniciava amb una missa de campanya, que precedia la primera audició de sardanes, generalment a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat. Després de dinar se sortejava un be entre els assistents, fet que ajudava a recollir diners per a poder cobrir les despeses de l’acte. El punt final de la festa, però, el tornava a posar la cobla amb la segona audició de sardanes.
El 27 de gener de 1952, la secció de folklore del Centre Parroquial va fer una reunió per tal d’organitzar l’esbart dansaire que estava adherit a l’Esbart Folklore de Catalunya de Barcelona, que dirigia aleshores el mestre Josep Zaldivar. És aleshores quan els tres representants de l’Esbart Folklore de Catalunya, es desplacen en periodicitat setmanal a Sant Feliu per a ensenyar dansa catalana a l’Esbart del Centre Parroquial. Aquestes tres persones son: Josep Zaldivar i Ruíz, Frederic Gaude i Pardillos i Joan Mas; d’aquesta manera, al fixar setmanalment la visita de la gent de l’Esbart Folklore, farà que el programa de danses i balls s’amplii considerablement i els balladors i balladores ho agrairan.
Joan Ferrer i Jaime Albareda que van ser els directors artístics de Sant Feliu durant la dècada dels anys 50 van ser els primers de trobar els beneficis d’aquesta decisió presa en junta.
El Sr Joan Nicolau, aleshores, dansaire de l’esbart, que era el més gran de la colla, va demanar al Sr Mas que restaures el Ball de la Soca de Sant Feliu perquè el pogués ballar l’esbart cada any a La Salut i per la festa major. Així mateix també li va demanar que afegís al repertori un ball de bastons per a ser representat en la pujada a la Salut i una vegada arribats a l’Ermita i abans de ballar el Ball de la Soca. Aquest ball de bastons va ser l’anomenat “La Boja” que es ballava aleshores a Vilafranca.
Més endavant el Sr Nicolau va demanar al Sr Mas que escenifiques altres balls, es a dir, ambientar-los dins l’època destacant els trets característica de la festa en qüestió. Tal va ser el cas de les Danses de Vilanova, etc…
Durant aquesta dècada l’esbart va fer contades actuacions fora de Sant Feliu. Podem enumerar les fetes a Castellví de Rosanes, Esparreguera (Teatre de la Passió) i alguna que altra més.
Baladors i balladores de l’esbart en una de les contades sortides fora de Sant Feliu que van fer a la dècada dels cinquanta.
Balladors i balladores de l’esbart a Castellví de Rosanes, entre 1952 i 1954.
Programa desplegable de festa major de l’any 1953.
L’any 1954 es recupera el Ball de la Soca a Sant Feliu després d’una cinquantena d’anys de no ballar-se (segons conclusions).
L’any 1954 es presenta al poble de Sant Feliu la restauració del Ball de la Soca feta pel Sr Mas de l’Esbart Folklore de Catalunya. La versió per a cobla de la música de l’antic ball del flabiol la va fer el Sr. Domènec. D’aquí podem veure, de moment, dues etapes musicals d’aquest ball: la primera etapa, coneguda però no documentada suficientment, entre els anys 18... i 1903 aproximadament en que el ball era sonat amb flabiol i tambori i una segona etapa des de l’any 1954 al 1959 que el ball és acompanyat amb formació de cobla i per l’Aplec de la Salut, amb flabiol i tamborí.
Ara era la Secció de Folklore del Centre Parroquial d’aquesta vila qui ballava i mantenia viu aquest ball, fins les derreries dels anys 50 del sXX, època en que va desaparèixer l’Esbart i la tradició de ballar el Ball de la Soca.
Aplec de la Salut. Any 1954. El rector fent la Consagració a l’Ermita de la Salut.
Els nois de l’esbart davant el Centre Parroquial, abans d’encaminar-se a La Salut, per l’aplec. A la dreta, en Pere Sells de Vallirana (flabiolaire) amb el seu incansable acompanyant.
Aplec de la Mare de Déu de la Salut. Any 1954. Ballant el ball de bastons. A l’esquerra de la fotografia es pot veure el flaviolaire que posteriorment tocaria el Ball del Flaviol o de la Soca. Aquest flabiolaire es deia Pere Sells de Vallirana i venia sempre acompanyat d’un nen petit que l’ajudava.
Fotografia del dia de l’estrena del Ball de la Soca. Integrants de l’esbart dansaire a l’Aplec de la Salut l’any 1954. Els nois van vestits de bastoners i les noies llueixen el vestit de catalana.
El 24 d’abril de l’any 1954 l’esbart va ballar el “Ball del Flabiol” amb música de Joan Doménech de Molins de Rei, dirigits per Joan Mas i èssent ajudant en Joan Nicolau.
El 17 d’abril de l’any següent, aquest mateix ball ja figura en el programa de festa major com “Ball de la Soca”
Els dansaires de l’esbart, aleshores eren: Joaquima Albareda, Vicenta Cerdà, Pepita Ferret, Rosa Fontanet, Ma Antònia Galtes, Montserrat Golmayo, Maria Hinojosa, Ma Luisa Miquel, Elena Requena, Mery Reyes, Magdalena Rigor, Teresa Romagosa, Maria Sans, Carme Solé, Pepita Trillas, Jaume Albareda, Josep Andreu, Antoni Carrión Joan Farré, Josep Ma Gual, Joan Magriñà, Joan Nicolau, Jordi Parés, Jaume Rius, Elias San José, Antoni Romagosa, Sergi Tarrats.
Estrena del muntatge anomenat “Les Danses de Vilanova” Actuació celebrada a la Plaça de la Vila el vespre del 10 d’agost de 1954.
Actuació celebrada a la Plaça de la Vila el vespre del 10 d’agost de 1954. En primer pla, el Sr Mas amb la Sra Nieto que va escriure el guió amb argument del muntatge titolat “Les Danses de Vilanova” La música la va fer el Sr Doménech,
Desconec a quin acte pertany aquesta fotografia.
Passeig d’entrada del Ball de la Soca.
Els dansaires de l’Esbart Sant Feliu, ballant el Ball de la Soca. Teatre de Centre Parroquial (vell) a la carretera. Al marge superior esquerra podem veure al Sr Joan Guasch i al Sr Joan Mas (pare).
L’esbart ballant el Ball de Garlanes de de Sant Esteve de Sesrovires. 25 d’abril de 1954.
L’esbart Ballant el Ball de Cintes de Les Preses (La Garrotxa) Girona. 17 d’abril de 1955.
El dia 8 d’abril de 1956 la Secció de Folklore del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat realitza un recital de dansa catalana organitzat pel mateix esbart i amb la col·laboració de la cobla Principal de Llobregat.
L’esbart va estrenar una bona part de vestuari en dit recital. També va participar la secció juvenil de l’esbart dirigida per Joan Ferrer.
Els balls que es va interpretar van ser: danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, Ball Cerdà de La Seu d’Urgell, Ball de Cercolets de Sitges, l’Aiguarrós de Castellciutat, l’Indiot de La Seu d’Urgell, la Disfressada de Corbera de Dalt, la Gala de Capdevànol, ball de la soca de Sant Feliu de Llobregat, la Morisca de Gerri de la Sal, la Quadrilla de Granollers, ball de gitanes (cintes) de les Preses i el ball de faixes de Maldà.
La direcció de l’esbart a càrrec de Frederic Gaude i Pardillos. El director musical Joan Domènech. Direcció general de Joan Mas. Arxiu musical de l’Esbart Folklore de Catalunya.
Cartell anunciador de l'acte.
Programa de mà del recital de dansa catalana que va efectuar l'esbart el 8 d'abril de l'any 1956. Podem veure que el Ball de la Soca formava part comuntment del repertori de dansa.
El 30 de setembre de 1956 es celebra l’acte d’entrega del banderí de l’esbart per les autoritats locals. Hi son presents l’alcalde Sr Josep Monmany i Amat (període 1948- 1958), el secretari de l’Ajuntament Sr Joan Miró, el rector Mossèn Joan Tous, el Sr Frederic Gaude i Pardillos de l’Esbart Folklore de Catalunya.
Amb motiu d’aquest acte s’estrena la sardana Ciutat de Sant Feliu amb música de Jaume Vila i lletra de Joana Raspall.
Festa d’entraga del banderí de l’esbart per les autoritats locals. A banda i banda del banderí l’alcalde de Sant Feliu Sr Josep Monmany i Amat i el Sr Frederic Gaude i Pardillos de l’Esbart Folklore de Catalunya. 30 de setembre de 1956.
Els dies 12, 13 i 14 d’ocubre de 1956 al Centre Parroquial de Sant Feliu es representa l’obra “La Xinel-la Preciosa” de Josep Ma Folch i Torres.
La secció de Folklore del Centre Parroquial hi participa representant la gent del poble, les dames, els nobles, els dansaires i els bastoners. En les parts dansades un ball de pastors i un ball de diables sota la direcció de Frederic Gaude i Pardillos. La part musical corre a càrrec de Joan Domènech.
En aquesta ocasió l'esbart participa en l'espectacle de "La Xinel·la Preciosa" amb un ball de pastors i un ball de diables. La direcció musical és del mestre Domènech i la part coreogràfica va a càrrec de Frederic Gaude i Pardillos.
En la fotografia podem veure-hi a la part alta, a Montserrat Alcay, Nuri Quintana, Teresa Canyadell i a la part baixa Joan Magriñà i Joan Nicolau. Any 1957.
Les noies de l’esbart ballant el Ball de Rentadores de l’Alta Conca del Llobregat. Any 1957.
L’any 1957 es any de desgràcies degut a les inundacions al Pais Valencià. Les entitats esportives, culturals i cíviques fan diverses actuacions solidaries. Tal és el cas del “Festival Pro-Damnificats de València” que es fa al Camp de Futbol de Les Corts del Futbol Club Barcelona. La vetllada està organitzada per l’Orfeó Canigó, el diumenge 15 de desembre. L’acte comença a les 10.30h del matí.
Hi participen els bastoners de Sitges, els Xiquets de Valls, 8 orfeons, els diables de Sitges i 19 esbarts, entre els quals s’hi troba la Secció de Folklore del Centre Parroquial que balla la Disfressada de Corbera de Llobregat amb instrumentació de Joan Serra i el galop d’entrada que fan tots els esbarts junts.
"Festival Pro Damnificats de València" 15 de desembre de 1957. Entre altres hi va participar l'Esbart del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat.
Els esbarts dansaires que van participar en aquest festival van inaugurar el torn d’actuacions amb un galop d’entrada. En aquesta fotografia podem veure tots els esbarts junts ballant dit galop. Diumenge 15 de desembre de 1957.
Els esbarts dansaires que van participar en aquest festival van inaugurar el torn d’actuacions amb un galop d’entrada. En aquesta fotografia podem veure la salutació final. Diumenge 15 de desembre de 1957.
La Secció de Folklore del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat ballant la Disfressada de Corbera de Dalt. Diumenge 15 de desembre de 1957.
El mateix 1957 sorgí una iniciativa dels integrants del Centre Parroquial per a cobrir el pati de l’esglèsia per tal d’abilitar-hi una sala per a fer exposicions, àpats de germanor, assaigs, etc…
Entrada del Centre Parroquial de Sant Feliu de LLobregat. Any 1957 (Fons de Jaume Amigó Mata).
A finals de la dècada dels anys 50 del sXX el mestre Ezequiel Simó agafa la direcció de l’esbart coincidint amb un període de relleu generacional de la colla de dansaires. Cal esmentar la col·laboració desinteressada de Joan Doménec de l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei, el qual s’encarregava de la direcció musical en els assajos, ja que en els dies d’actuació es ballava al so de la cobla.
L’any 1958 s’instaua un festival que es perllonga fins l'any 1963. Aquest es feia després del primer diumenge de Pasqua. Aquest se celebrava a la vella seu del Centre Parroquial i l’organitzava la Secció de Folklore de dita seu.
Programa del festival de Corpus. Any 1958?
A finals dels anys 50 del sXX també es deixa de ballar el Ball de la Soca a Sant Feliu de Llobregat.
Montserrat any ? Ballant la Morisca de Gerri de la Sal. Sr Joan Nicolau i Sra Conxita …
Anys 1960 al 1969:
Programa de mà del XXI Aplec de la Salut, on es balla anualment el típic Ball de la Soca.
L’11 de setembre de 1960, l’esbart realitza un festival de danses catalanes. L’esbart surt anunciat com a secció de folklore del Centre Parroquial.
Durant la decada dels anys 60, continua la tasca de director de l’esbart, el Sr Joan Palet.
L’any 1963, es un mal any pel Centre Parroquial a causa de la finalització del contracte que tenia amb els propietaris de l’immoble i també a causa d’unes obres que es fan al Restaurant Hotel Centro a la carretera de Laureà Miró, just el mateix edifici del Centre Parroquial.
Es canvia la ubicació del Centre construint un edifici de nova planta que s’estrenarà l’any 1967. La completa dedicació de la junta fa que s’abandonin les activitats del centre, desapareixent algunes de les seccions.
En el decurs d’aquests quatre anys l’activitat de l’esbart es relaxa molt i alguns dels dansaire i les dansaires més veterans ja no tornaran a ballar.
Un revulsiu per a tornar a rempendre l’activitat de l’esbart fou l’organització d’una ballada. El Centre Parroquial va portar un esart per actuar dins la nova sala d’actes. Això va estimular tots aquells antics dansaires a organitzar una ballada el 28 de juny de 1967, que va dirigir el Sr Ezequiel Simó on es van ballar entre altres el Ball de la Quadrilla de Granollers, la Dansa de Castellterçol... Després de l’èxit de dita actuació la secció folklòrica es va tornar a reorganitzar. La directiva del Centre Parroquial va pensar que mantenir una secció d’aquestes característiques seria econòmicament més improductiu que no pas productiu i finalment es proposà que es creés l’esbart com un grup independent del Centre Parroquial. Aquest grup s’anomenà Agrupació Cultural i Folklòrica. I d’aquesta forma l’any 1967 neix l’Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural i Folklòrica, sorgit de la mateixa gent del Centre Parroquial. Començant amb una secció de Sardanes i una altra de l’Esbart Dansaire. Molt més endavant s’afegeix a aquest nom la llegenda “Ballet Folklòric del Llobregat”
L’any 1967 es formà l’Agrupació Cultural i Folklòrica que coincidí amb la inauguració de la nova seu del Centre Parroquial.
Es va constituir una junta directiva, sent el Sr Jaume Farré el president, el Sr Jaume Molins el vice-president i el Sr Jaume Sedó, el tresorer.
El primer mestre de l’esbart de l’Agrupació Cultural i Folklòrica fou Joan Palet; de l’esbart juvenil, Joan Magriñà i posteriorment Joan Domènec i de l’esbart infantil, Jaume Albareda.
A la meitat dels anys 60 del sXX l’organització de l’aplec de la Salut va correspondre als agrupaments escoltes i als moviments educatius parroquials, que se n’encarregaren durant deu anys. El tarannà escolta comportà la incorporació d’algunes novetats com el fet d’acampar amb tendes de campanya i fer un foc de camp, així com jocs gimcanes o volades d’estels.
Anys 1970 al 1979:
En el decurs de la dècada dels setenta l’esbart actua sota el nom d’Esbart Sant Llorenç.
Els balladors aleshores eren:
Nois: Bernat Casanovas, Jaume Peropadre, Manel Carpi, Josep Soler, Joan Vilaseca, Pere Güell, Jaume Reñe, Joan Manuel García.
Noies: Nuri Juvanteny, Anna Carrión, Ma Carme Dot, Ma Francesca Dot, Roser Güell, Montserrat Martí, Yolanda Manchego.
Programa de mà del festival de dansa que van realitzar l’Esbart Sant Llorenç (Sant Feliu) conjuntament amb l’Esbart Sarriá “Ballet Folklòric Sarriá” que dirigia aleshores en Jordi Torres.
Esbart Juvenil anys setanta sXX.
A la meitat dels anys 70 del sXX l Agrupació Cultural i Folklòrica i l’Ajuntament de Sant Feliu respectivament, van fer els darrers aplecs a la Salut.
A finals de l’any 1978 l’esbart es queda sense mestre després d’haver marxat el Sr Eduard Bernet que va dirigir-lo una curta temporada i es demana al mestre Frederic Gaude i Pardillos per portar la direcció del mateix. Frederic Gaude i Pardillos li diu al seu fill, Frederic Gaude Viñas que accepta fins que marxa al servei militar a finals de l’any 1981.
Frederic Gaude Viñas venia de l’ensenyança o influència Rigall/Bial i del seu pare per part de l’Esbart Folklore de Catalunya i l’ensenyança Comas/M Berruezo per part de Ballets de Catalunya. La idea de l’esbart que es pacta amb el nou mestre va ser: fer una selecció de balls i danses que ja estaven en el repertori amb l’intenció de mantenir-los i anar ampliant repertori amb les noves aportacions de F Gaude Viñas. En aquest període de temps s’ensenyen: l’Espolsada de Premià, Rigodons, la Quadrilla de Granollers, la Morisca de Gerri de la Sal, Ball pla de Sort, Contrapàs Garrofí de Moià, Ball de Gafets de Rodés del Conflent, entre d’altres...
El dia 15 de juliol de 1979 a les 7 de la tarda, dintre dels actes del Parc Nadal de Sant Feliu i amb el suggerent títol de “Música i Dansa al Parc Nadal”, l’esbart Sant Lloreç (Sant Feliu) realitza una ballada estrenant uns rigodons que són tocats per un quartet de violins.
Notícia del Butlletí d’Informació Municipal i Ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Any 1979.
Ballant el Contrapàs de Sat Genís de Palafolls. Finals dels anys setanta sXX.
Anys 1980 al 1989:
Revetlla de Sant Pere. Cartell anunciador del festival de danses del 28 de juny de 1980.
Programa de mà del recital de danses que va efectuar l'esbart el mes de juny de 1980.
Actuació de l’11 de setembre de 1980.
El diumenge 12 d’octubre de 1980 a les sis de la tarda es fa el II Festival de Dansa dels Pobles d’Espanya, dins els actes de la festa major petita de Sant Feliu.
Passo a plasmar el programa d’actes de les festes:
FESTA MAJOR DE TARDOR 1980
Amb motiu de les festes de St. Rerimi co-patró de St. Feliu, l'Ajuntament ha
organitzat diversos actes que sota el nom genèric de "Festa Major de Tardor"
volen ésser una revitalització del que tots coneixíem com a "Festa Major Petita".
Com sigui que el programa és molt extens, extractarem aqui els actes
programats:
DIA 9. DIJOUS .
18.30 1 er. Trofeu Ajuntament de Futbol
20 h. Concert de Música Clàssica a l'Aula de Cultura de la Caixa del Penedès.
21 h. Torneig de Handbol.
DIA 10, DIVENDRES
10 h. Festival Infantil a la Placa de la Vila.
19.30 Recepció a les Entitats Ciutadanes, a l'Ajuntament.
20 h. Cercavila.
21 h. Torneig de Handbol i Bàsquet.
21.30 Havaneres i Cremat a la Plaça de la Vila.
23 h. Actuació de Sisa al Centre Parroquial.
DIA 11, DISSABTE
10 h. Inauguració de la Exposició de Canaris a L'Esplai.
11 h. II Cros Popular.
12 h. Cercavila.
13 h. Inauguració Oficial del Col·legi "PAU VILA" i Sardanes.
17 h. II Trofeu de Natació Ciutat de St. Feliu.
18 h. Festival Infantil a la Plaça Falguera.
18.30 Ball a la Plaça de la Vila.
19.30 Patinatge artístic.
22.30 Espectacle Aquàtic, Sarsuela a La Unió Coral i Ball al carrer Joan
Maragall.
DIA 12, DIUMENGE
7 h. Concurs de Pesca amb Canya Llençada, a Vilanova i la Geltrú.
10 h. Xocolatada i jocs infantils al carrer Joan Maragall.
11 h. Premi de Poesia Martí Dot al Centre Parroquial i Cursa Ciclista I Trofeu
Ciutat de St. Feliu.
12.30 Cercavila.
13.30 Inauguració de la nova ambulància de la Creu Roja Local a la Plaça de la
Vila.
18 h. II Festival de Dansa dels Pobles d'Espanya a la Zona Esportiva.
18.30 Teatre al Centre Parroquial.
22.30 Gran Festa a la Zona Esportiva.
DIA 13, DILLUNS
10 h. Aeromodelisme a la Zona Esportiva.
12 h. Sardanes a la Plaça de la Vila.
18 h. Cercavila.
18.30 Concert a Can Nadal i Teatre al Centre Parroquial.
19 h. Festival Infantil a la Plaça de la Salut.
19.30 Ball a la Pista de la Unió Coral.
22 h. Focs artificials al Recinte Ferial.
Programa de festa major de Sant Feliu de Llobregat anunciant el II Festival de Dansa dels Pobles d'Espanya i l'obra de teatre "La Ventafocs" en els que l'esbart hi va participar.
Cartell anunciador de la representació teatral de “La Ventafocs” amb la participacuó de l’esbart de l’entitat.
Per aquesta obra de "La Ventafocs" Frederic Gaude Viñas prepara amb els dansaires de l'esbart uns Rigodons.
L’Agrupació Cultural i Folklòrica del Centre Parroquial va organitzar una vetllada de dansa dels Països Catalans “XXXIII è Festival de Dansa” on es van presentar balls i danses de Catalunya, les Illes Balears i el Pais Valencià. Cal remarcar la presentació del Ball de Gitanes del Vallès que es va fer per primera vegada al Centre Parroquial.
Cartell anunciador del “XXXIII è Festival de Dansa” Maig de 1981.
Programa de mà del recital de danses dels Paisos Catalans que va fer l'esbart el 31 de maig de 1981.
Darrer dia del mes de maig. Actuació de l’esbart . Any 1981.
L’esbart Sant Feliu en aquella època, es feia anomenar “Ballet Folklòric del Llobregat”.
XXXIII è Festival de Dansa. 31 de maig de 1981.
Ballant el Pas d'entrada del Ball de Gitanes del Vallès. Podem veure a Tomas Gil Membrado tocant el fiscorn.
Ballant les Catxutxes del Ball de Gitanes del Vallès al Centre Parroquial de Sant Feliu, acompanyats per la cobla principal de Llobregat. Dirigeix la cobla. Frederic Gaude i Pardillos. Dirigeix l’esbart Frederic Gaude Viñas. XXXIII è Festival de Dansa” Maig de 1981.
Ballant el Ballet de Folgueroles al Centre Parroquial de Sant Feliu, acompanyats per la cobla principal de Llobregat. Dirigeix la cobla. Frederic Gaude i Pardillos. Dirigeix l’esbart Frederic Gaude Viñas. XXXIII è Festival de Dansa” Maig de 1981.
Una vegada Frederic Gaude Viñas deixa l’esbart per a fer el servei militar, la junta directiva de l’Agrupació Cultural i Folklòrica decideix acordar qui serà el nou mestre. Durant una temporada i mentre no en troben un altre, el seu pare, Frederic Gaude i Pardillos se’n fa càrrec i posteriorment algun que altre exdansaire.
Ballada d' homenatge postum a Josep Ma Palet.
Ballada d' homenatge postum a Josep Ma Palet.
El desembre de 1982, el Sr Jordi Sánchez i Arnas es fa càrrec de l’Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural i Folklòrica.
Jordi Sánchez venia ja d’una llarga trajectòria i experiència dins el món de la dansa. Des de l'any 1976, el mestre José de Udaeta el va cridar per treballar en un curs de dansa espanyola que es feia a Sitges, en qualitat de professor de Jota Aragonesa que és la primera dansa que va aprendre; potser perquè encara que és català de Barcelona, la seva ascendència és de l'Aragó. A aquest curs hi assistiren alumnes de tot el món. Alguns d'ells, amb escoles als diferents països d’orígen.
Des de l’any 1978 va anar a Stuttgart a l'escola Braig Witzel i també va fer cursos a escoles d'altres països com Itàlia, Bèlgica, i Suïssa. Primer introduint i ensenyant la jota aragonesa però més tard introduït la dansa catalana.
L’any 1984 es refà l’antic Ball de la Soca per segona vegada en 40 anys (segons referències)
Segons comenta el mateix Sr Jordi Sánchez, es va encarregar la música al mestre Jordi Núñez i Pallarola perquè de les dues melodies que es disposava (la del Costumari Català i la que tenia l’arxiu de l’esbart que és la que es ballava pels anys 50) en fes una instrumentació nova dividida en tres parts: la primera molt viva i animada, en la qual els homes porten vares de fusta que volen simbolitzar les eines del camp. La segona més lenta i dolça, és un autèntic diàleg entre les parelles, que correspon a la part més lenta, estenent-se fins que les dones toquen la soca, complint-se així la tradició i la tercera part molt brillant, és una mena de festa final intervenint totes les parelles, amb una coreografia totalment nova i afegida en aquesta darrera versió.
Es va treballar sobre la següent idea: els homes arribaven a la verema i a continuació arribaven les noies que els hi portaven el menjar (sembla ser que antigament els ceps arribaven fins dalt el Santuari de la Salut) Desprès unes parelles es quedaven ballant la melodia lenta, al voltant de la soca, tot festejant, fins que una de les noies i d’acord amb el que deia la tradició, tocava la soca i era la que es casava dintre d’aquell any.
Finalment, desprès d’aquesta part lenta, sortien les altres parelles i feien una gran festa tot ballant elegantment fins acabar el ball.
La idea principal era utilitzar els passos bàsics del folklore català i ordenar-los de tal manera que amb la coreografia els balladors i balladores podessin gaudir de la dansa i quedés el més vistosa possible per al públic.
El vestuari el va dissenyar el Sr Manel Carpi (dansaire de l’esbart)
La nova dansa, s’estrena el 24 de novembre de 1984 fent una segona representació el dia 25.
Programa de mà de l'estrena del nou Ball de la Soca de Sant feliu de Llobregat. 24 de novembre de 1984.
Els diaris de Sant Feliu se’n feien ressó de l’esdeveniment.
L’any 1984 és l’any que es presenta remodelat el Ball de la Soca que s’estrenarà al Pavelló d’Esports de Sant Feliu. Aquell any els dansaires de l’esbart son:
Cos de Dansa o Esbart Titular.
Nois: Manel Carpi, David Mayor, Jaime Peropadre, Jordi Rius, Agustí Sanosa, Josep Soler.
Noies: Mercè Giralt, , Montserrat Guasch, Roser Güell, Encarna Hernàndez, Núria Jardí, Núria Juventeny, Carme Mestre, Mercè Martí, Montserrat Martí, Montserrat Zapater, Ma del Mar Mayor, Lourdes Montero, Carme Palma, Rosa Ma Parés, Rosa Rius,
Seccio Juvenil.
Nois: Agustí Graupera, Joan Graupera, Toni Graupera, Joan Carles López, Santi Montero, Josep Parra, Manel Salmerón, Joan Serrano, Jordi Serrano, Jordi Sevilla, Pere Subirana.
Noies: Carme Argüelles, Ma Pau Canales, Celia, Gemma Díez, Ma Carme Expósito, Verónica García, Ana Ma Guareño, Mònica Figueroa, Maite Juventeny, Montserrat López, Carme Mestres, Ana Montero, Ma Carme Montoliu, Judith Parra, Cristina Ribero, Gemma Ribero, Olga Rodríguez, Olga Rodríguez, Núria Rújula, Isabel Silvestre, Míriam Torrijos, Mònica Torrijos.
Des d’aleshores els gegants de l’Agrupació Cultural i Folklòrica (Laia i Llorenç) aniran vestits de la mateixa forma que els balladors del Ball de la Soca. Aquests representen la societat pagesa i veremadors de la vila.
Els Gegants de l'Agrupació Cultural i Folklòrica, La Laia i en Llorenç vestits com els balladors del Ball de la Soca.
Actuació de l’esbart al Centre Parroquial. Diumenge 19 de maig de 1985.
L’Esbart fa un viatge a Holanda del 8 al 15 de juliol de l’any 1985.
Ressenya als diaris.
8 de juny de 1986. Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural i Folklòrica.
El diumenge 17 de maig de 1987 es va realitzar un festival de dansa per a celebrar el 20 aniversari de l’Esbart Dansaire de l’Agrupació Cultural i Folklòrica.
Anys 1990 al 1999:
Dansaires de l’esbart l’any 1992. Any del 50 aniversari del Centre Parroquial i 25 aniversari de l’Agrupació Cultural i Folklòrica.
Cos de Dansa:
Nois: Ferran Vives, Jordi Rius Carbonell, Joan A Sánchez Carretero, Daniel Domínguez Prats, David Nieto Balcells, David Cantos Esteve.
Noies: Imma Mayos Sabaté, Gisela Dalmau, Gemma Torrijos, Natalia Zapater Grifoll, Esther Páramo Alcay, Mireia Grané, Elena Requena Ollé, Glòria Miranda, Esther Suárez Albi, Núria Mestres Murgades, Núria Zapater Grifoll, Rosa Maria Parés Àlvarez, Rosa Rius Carbonell, Sílvia Anguita, Carme Mestres.
Secció Infantil :
Nois :
Noies : Lidia Palet Duran, Inès García Marin, Raquel Adell Viola, Núria Polo Espín, Eva Vega Díaz, Susana Nieto Balcells, Marta Pérez Fuentes, Mireia Prous Magriñà, Núria Rius Bigas, Rebeca Nieto Balcells, Anna M García Hermoso, Raquel Fernàndez, Núria Pérez Fuentes, Marta Espina Ortíz, Roser Bassons Castellà.
Any 1992. Any del 50 aniversari del Centre Parroquial i 25 aniversari de l’Agrupació Cultural i Folklòrica.
Festival de Danses. Any 1995.
Des de l’any 1997 a iniciativa de l’Associació d’Amics de les Tradicions de Sant Feliu, l’aplec de la Salut torna a celebrar-se anualment cada dilluns de Pasqua Granada. A mode i semblança dels aplecs d’abans, es mantenen la major part dels actes tradicionals, a més de donar cabuda a les noves colles de cultura popular de la ciutat.
Anys 2000 al 2009:
XIX Aplec de la Salut. Ball de la Soca.
Aplec de La Salut 2003 i el tradicional sorteig d'un xai.
Fotografia de grup. Aplec 2003.
Portada del programa de mà de l'Aplec de la Salut de l'any 2004.
Ball de la Soca. Alec 2004.
Ball de la Soca. Aplec 2008.
Dies de cultura russa. Primavera Eslava 2008 que va acollir el Centre Parroquial, organitzat per l'esbart. Va ballar també l'esbart dirigint la cobla el mestre Jordi Núñez i Pallarola.
Ball de la Soca. Aplec 2009.
Anys 2010 al 2019:
Ball de la Soca. Aplec 2011.
Programa de la VIII Mostra Internacional de Folklore Tradicional. 12 d’octubre de 2011.
Xapa alegòrica de la VIII Mostra. Any 2011.
Escenari que es munta per a la Mostra Folklòrica a la Plaça Lluís Companys Any 2011.
Ball de la Soca. Aplec 2012.
Al finalitzar el Ball de la Soca, tots els assistents ballen una sardana. Aplec 2012.
El 20 de maig de 2013 es penja a Youtube una gravació feta d’aquest mateix any del Ball de la soca a l’Aplec de la Salut. Penjat a Youtube 20 maig 2013.
Ball de la Soca. Aplec 2013.
Ball de la Soca. Aplec 2015.
L’any 2015 em dedico a fer la darrera recerca, fent entrevistes a diverses persones vinculades a l’esbart i consultant els arxius corresponents. De les quals he pogut trobar, en tot moment, voluntat, interès i col·laboració.
Entrevistant al Sr Joan Nicolau i Bolois de 86 anys, exdansaire de l’esbarts. Any 2015.
De dreta a esquerra: Carles Galdón i Marc Udina, president i director de l’esbart Sant Feliu de l'ACF, respectivament de l’Agrupació Cultural i Folklòrica. Any 2015.
El dia 3 de juny de 2017 l'Esbart Sant Feliu va celebrar el seu 50è aniversari. Programa de mà (autor: Marc Rius).
Imarge de la plaça amb tot el públic assistent i els banderins de l'entitat. (autor Marc Rius).
Va ballar el cos de dansa l'esbart infantil i juvenil i els antics dansaires. (autor: Marc Rius).
Va ballar el cos de dansa l'esbart infantil i juvenil i els antics dansaires. (autor: Marc Rius).
Va ballar el cos de dansa l'esbart infantil i juvenil i els antics dansaires. (autor: Marc Rius).
Els veterans i antics dansaires van ballar amb un senzill vestuari que no va deslluïr gens el torn d'actuacions. Ganes de ballar no hi mancaven. (autor: Marc Rius).
Va ballar el cos de dansa l'esbart infantil i juvenil i els antics dansaires. (autor: Marc Rius).
Els va acompanyar la Cobla dirigida pel mestre Jordi Núñez i Pallarola.
Bibliografia:
El Centre Parroquial, cinquanta anys d’història. 1942-1992.
ALBA. Revista. Any 1952. Gener. Número 48.
Artícle “50 anys enllà” fogueres de la nit de Sant Joan.
Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Escola Superior de Dansa i de Coreografia. Programa de danses catalanes. Any 1977.
Butlletí d’Informació Municipal i Ciudadana Sant Feliu de Llobregat. Pàgina, 8. 1 de juliol de 1979.
Va i Ve (Revista Cultural d’Informació de Sant Feliu) Núm 7. 1 d’octubre de 1980.
Butlletí d’Informació Municipal i Ciudadana Sant Feliu de Llobregat. Pàgina 13.
Va i Ve (Revista Cultural d’Informació de Sant Feliu) 1 de març de 1983.
El Correo del Llobregat (Actualidad Comarcal) Pàgina, 3 . Artícle de Joan Falcó. Dijous 26 d’octubre de 1984.
El Correo del Llobregat (suplemento del correo catalan). Núm 166. Artícle de Joan Falcó. 23 de novembre de 1984.
El Butlletí (cultura). Desembre de 1984. Pàgina 11
SOM Revista. Setembre-octubre de 1985.
Gravació del Ball de la soca a l’Aplec de la Salut. Penjat a Youtube 20 maig 2013. https://www.youtube.com/watch?v=hZMz9UIKGEM
www.fetasantfeliu.cat (fotografies del 50 aniversari de l'esbart Sant Feliu de l'ACF).
Fons consultades:
Arxiu de l’Ateneu de Sant Feliu.
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Arxiu particular del Sr Joan Nicolau i Bolois
Entrevista al Sr Joan Nicolau (dilluns 18 de maig de 2015) (dilluns 27 de juliol de 2015)
Entrevista amb el Sr Carles Galdón i Marc Udina, President de ACF Sant Feliu. Dimarts 15 de setembre de 2015.
Arxiu fotogràfic particular del Sr Jordi Rius i Carbonell
Diverses entrevistes amb el Sr Jordi Rius i Carbonell
Arxiu particular de Frederic Gaude i Pardillos.
Arxiu particular de Frederic Gaude Viñas.
0 Respuestas