Orientació Pedagògica

 

Article 1.

La importància de la música, la dansa, la plàstica i el teatre en l’educació dels infants

La memòria és una part important del cervell, però no és el tot.

La imaginació i la creativitat, en els primers anys de vida de l’humà (0 a 5 anys), són essencials per entendre les coses.

El cervell humà ha d’aprendre a interpretar els estímuls i la informació que percep. Per aquest motiu aquests primers anys de vida s’han de dedicar que l’infant explori de forma global la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i la psicomotricitat. Però cal tenir compte:

“Si caminem pel damunt d’una via, cal tenir molt de compte per no caure per més aferrada al terra que estigui”. Els factors externs poden fer perdre "l’equilibri".

 

“L’equilibri” s’ha de treballar des de ben petits, conjuntament amb els hàbits. De més grans ja serà massa tard...

“Entre el pare i la mare, cal canalitzar l’aprenentatge”

Si ensenyem a canalitzar la informació, l’aprenentatge del cervell serà excel·lent. Aprendrà a integrar el que percep, generarà associació d’idees i podrà cohesionar-les.

Per tant, si s’educa, la persona tindrà en un futur més oportunitats i possibilitats per prendre decisions i saber gestionar-les.

“S’ha de saber canalitzar l’aprenentatge perquè tot el cabal arribi la destinació final.”

 

“Si no se sap canalitzar l’aprenentatge, l’escassa llera fa desbordar el cabal i l’essència es perd pel camí.”

 

En el cas d’un espectacle de teatre, per exemple, trobem que, si l’infant no treballa prèviament el dossier pedagògic o la guia didàctica, no sabrà interpretar ni entendrà l’essència ni l’ànima de l’obra. Li quedarà únicament la part més visual o superficial amb imatges inconnexes que amb el temps s’oblidaran perquè el cervell no tindrà cap registre obert on incloure-les.

En qualsevol aprenentatge cal sempre marcar unes normes fèrries que cada espai d’aprenentatge ha de gestionar amb coherència. Les normes afecten el comportament, l’entorn i l’activitat per desenvolupar. Aquest nou repte s’ha de cohesionar amb l’aprenentatge previ rebut des de casa. Quan aquestes normes fèrries ja son habituals, l’infant normalitza el seu comportament en totes les activitats que desenvolupa ja sigui a l’escola o en una activitat extraescolar.

 

No cal gastar les energies sense sentit

Des de casa s’ha d’ensenyar a aprendre provocant estímuls per poder generar associació d’idees i capacitats.

L’escola ha de ser l’espai per aprendre a desenvolupar les capacitats de l’infant.

Tampoc té sentit que l’infant abans dels sis anys aprengui a llegir i escriure, per exemple. Si la informació prèvia rebuda els ha preparat degudament pel repte d’aquesta nova etapa, l’esforç per assolir-la serà mínim. Podrà optimitzar amb plena tranquil·litat altres camps... Integrarà millor l’aprenentatge posterior. Es poden treballar prèviament molts paràmetres utilitzant el color, el tacte, el so (la música), el moviment (la dansa), l’olfacte...

Posteriorment, entre els cinc i set anys el cervell potencia la plasticitat, que permet fer connexions noves per emmagatzemar aprenentatges: la sensorialitat perquè hi entri i la plàstica perquè s’hi fixi.

Les activitats que fan augmentar la plàstica són: la música, l’art i la psicomotricitat (dansa...).

Aquestes matèries haurien que ser les troncals fins a mitja primària. Però malauradament el pla educatiu actual es centra més en altres temes com les matemàtiques, que no per això no han de ser importants, i es dona, per tant, menys importància a la música, que no deixa de ser matemàtica pura i ànima en perfecta harmonia. Amb la música es potencia l’aprenentatge de les matemàtiques i a la vegada afavoreix la plasticitat i d’igual forma la dansa va marcada per una mètrica musical amb l’anima i esperit del practicant. D’aquí sorgeix la paraula intèrpret. El practicant no llegeix o copia literalment una grafia, un text, un moviment... El practicant interpreta evidenciant l’entorn, l’estat anímic, etc. que l’afecten de tal manera que crea quelcom únic i irrepetible. Únicament emulable. Per realitzar-ho hom necessita un guió que ens porta als orígens...

 

Si aquests orígens no han estat ferris, l’humà genera un entorn d’immediatesa, per tant, tot el que requereix un esforç, “no interessa”. S’ha d’ensenyar a gestionar la tecnologia i acostumar els infants a altres activitats, així els serà més senzill mantenir l’atenció.

 

Nivell social a qualsevol preu?

En el cas de no tenir en compte aquests paràmetres anteriors l’infant arriba als vuit, nou anys amb una visió enclaustrada del que l’envolta, el cervell perd capacitat d’atenció i genera por a la descoberta d’una visió global i general de l’entorn. En conseqüència l’aprenentatge es torna feixuc, crea sentiments d’impotència i frustració, inicia l’abandonament de qualsevol activitat que requereixi un esforç i es torna individualista, poc social... El que importa és “estar apuntat a una activitat”, no important però si s’està fent realment bé. La teoria musical no importa, el que realment importa és tocar l’instrument..., s’acaba menyspreant l’activitat i desacreditant-la davant els altres, preocupats únicament pel que han perdut a causa de l’encasellament i aquesta inexistent visió global: el seu entorn social.

Amb la pràctica d’una activitat plàstica i artística s’obre les portes al cervell per pensar d’una manera global i generar capacitat d’atenció global.

Un clar exemple el trobem en el nostre propi cos quan sobtadament tenim una hidrocució. La hidrocució causa una sobrecàrrega cardíaca i inhibició de la respiració que el propi cos no sap gestionar degudament, per la qual cosa el cor i la respiració col·lapsen.

Quan un infant està aprenent a fer una polirítmia en el ball de bastons (per exemple picant els bastons amb els companys, seguint el ritme d’una música i fent diverses coreografies amb uns passos concrets), és “aparentment” molta informació pel cervell. El cervell és selectiu i, si no col·lapsa, dedica únicament atenció a l’activitat que li pot aportar més beneficis (picar bastons o fer la coreografia o seguir un pas concret...) però una sola activitat. No hauria de ser així amb un aprenentatge previ de visió global. El cervell hauria de poder gestionar les diferents informacions. Per aconseguir-ho cal ensenyar-lo a canalitzar i cohesionar aquesta informació des de molt petits.

Quan aprenem a conduir, de més grans, ens aferrem al volant i només veiem el que tenim al davant (la punta del capó del vehicle), l’instructor ens diu que hem de fixar la mirada a 60 metres aproximadament d’on ens trobem per tenir visió global i poder-nos anticipar amb tota seguretat a les accions; però hi ha qui no sap gestionar la informació i continua treballant dins d’un petit espai visual i mental que no fa més que dificultar l’aprenentatge... els esdeveniments arriben més ràpidament i col·lapsen el cervell.

La pràctica del ball i la dansa crea una visió global de l’espai i del moviment del conjunt i del nostre propi cos.

La pràctica de la música crea una visió global de l’entorn i del grup instrumental, llegint, mirant al director i escoltant els companys per poder cohesionar-ho tot degudament.

La pràctica de la plàstica (dibuix, escultura...) crea una visió global creativa d’imatges que una vegada filtrades han d’expressar un sentiment que dependrà també de l’entorn que ens afecta.

La pràctica del teatre crea una llibertat d’expressions que afecten l’entorn i el moviment en l’espai que cal saber gestionar per ajudar-nos a cohesionar-les.

 

La influència de l’entorn en totes aquestes pràctiques

L’entorn és el que proporcionarà estabilitat a l’aprenentatge. Cal que aquest sigui agradable tant pel que fa a l’espai com pel que fa a les persones amb què haurà d’interaccionar.

Espais reduïts, manca d’espais identificats per a cada activitat, manca d’implicació dels pares o tutors, comportaments agressius vers els fills, vocabulari inapropiat en una conversa, comportaments inapropiats dels pares, tutors o de les persones i dels espais que freqüenten aquests... afecten totalment el cervell en l’etapa d’aprenentatge. La persona es va introvertint cada vegada més i més, fins que s’aïlla de l’entorn o queda aïllada pels altres.

El fet de practicar una activitat grupal pot ajudar a millorar aquest conflicte de valors en l’infant. En primer lloc cal realitzar un canvi dràstic en el fons i la forma que arriba la informació al cervell d’aquest i ajudar-lo amb alguna activitat grupal ja sigui de música, dansa, teatre o plàstica on pugui compartir experiències i formar-se en alguna d’aquestes activitats.

Molts pares o tutors pensen que apuntar la filla o el fill a fer una activitat grupal artística o esportiva és un sistema per solucionar el problema. Això no és així. És segur que el problema que agreuja l’infant i que no es resol a casa i des de casa, afectarà la convivència del nou grup que a més, en la gran majoria, no està equipat amb pedagogs i especialistes en aquest camp per fer front a aquesta alteració sobrevinguda de l’aprenentatge i del comportament.

Compte també amb els grups o entitats que fomenten comportaments, conductes i actituds impròpies...

Les activitats artístiques extraescolars sempre han de ser un complement a l’aprenentatge i descoberta de capacitats.

És molt important que els pares o tutors no es deixin influir per les aparences ni per les opinions d’altres. Han de comprovar per ells mateixos qualsevol decisió que calgui prendre que afecti els fills.

 

Barcelona 11 de desembre de 2019.

 

 

 

 

Article 2.

El medi ambient en la salut mental dels humans

Dues de les manifestacions que els humans podem apreciar a simple vista i sense elements externs del sol, son la llum i la calor. Dues manifestacions que en la mesura que arriben al nostre planeta i la seva protecció natural son essencials per a la vida a la Terra. La mala utilització del que ens és beneficiós sempre provocarà efectes negatius als humans, les plantes i els animals.

No podem ignorar que la radiació ultraviolada, és un conegut factor estressant extern, incrementa els nivells de glucocorticoides en sang. L'exposició crònica de la pell als raigs ultraviolats redueix la plasticitat neuronal i la generació de noves neurones, o neurogènesi, en l'hipocamp provocant canvis de conducta. A més, indueix comportaments depressius.

De igual forma la tala massiva d’arbres provoca la desertització del terra i la manca de pluges o pluges torrencials, la sequera dels llacs i rius i la nul·la aportació d’aigua dolça al mar alterant el seu equilibri de salinitat provocant l’escalfament global i incrementant l’índex de pluges torrencials...

Per tant:

Per la futura bona cohesió social dels més petits i les futures relacions socials entre humans, seria bo que tinguéssim molt de compte en la incontrolada exposició a l’àstre que tants beneficis ens dona i coneguéssim més profundament les accions humanes que fan debilitar l’equilibri del medi ambient que no deixen de ser el nostre suport vital

Cal tenir present que la ignorància és el nostre pitjor càncer.

 

Barcelona, 12 de juliol de 2020.