El món sardanista és plural i divers. Dins aquesta pluralitat, Torroella de Montgrí ha aportat de sempre representants al major nivell. A Torroella es va ballar per primera vegada la sardana llarga a la Plaça de l'Ajuntament l'any 1844. No cal dir que en l'aspecte musical, ha estat capdevantera. Noms com Els Montgrins, La Caravana, El Foment de la Sardana, Rigau, Bou, Vallespí, Vilà, Biox i un llarg etc. Ens ho recorden cada dia en places i carrers. En la dansa el que primer sorgeix és el nom de Miquel Pardas i Roure (Verges, Baix Empordà, 1817 — Barcelona, 1872) Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió. La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas, obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878. Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires. És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de 1860.
També en colles ha tingut quelcom a dir. Recordem, per exemple, els noms de: Colla Riallera (1951-1956) Colla Rosella (1953-1958) Colla Rebrolls del Montgrí (1955-1965) Colla Estel del Montgrí (1966-1967) Esbart Els Contrapassaires (1975-1981) i els noms dels Emili García o Enric Farriol, per citar-ne solament dos dels impulsors d'aquesta primera època de les colles a Torroella.
Els Contrapassaires (1975), que de la mà de balladors com Emili Garcia i Enric Farriol, entre molts altres, varen fer renéixer la dansa en aquells difícils moments de la dictadura.
