Any 1920 a 1929:
Abdò Barceló i Ciurana, acaba la carrera d'Enginyeria Agricola l'any 1921 però el seu neguit interior fa que aflori la saba cultural dins seu, implicant-se en l'organització de l'Orfeó Capçanenc i dins la mateixa entitat l'esbart dansaire que a més dirigirà. Pel que podem dir que l'Esbart de Capçanes és el primer esbart dansaire a la província de Tarragona.
Una vegada acabada la carrera Barceló vista Barcelona en múltiples ocasions iniciant contactes amb l'Orfeó Català, corals i cors de Clavé, a més d'algún esbart dansaire.
El Sr Abdó Barceló i Ciurana va ser un dels fundadors de l'Orfeó Capçanenc l'any 1925. Ànima dinamitzant d'aquesta entitat fins la seva mort l'any 1936.
L'Orfeó Capçanenc disposava de tres seccions: Orfeó, esbart dansaire i rítmica infantil. Tant l'Orfeó com l'esbart actuaven conjuntament.
Al poble també es ballaven les danses típiques. Es ballava a Capçanes la "Clavellinera", a l'estil de com ho feien a Ulldemolins, però amb una petita diferència, des de el moment que en el ball, es pregunta al personatge del centre qui desitja per casar-se. A cada estrofa s'anomena alguns dels joves o noies que formen la rodona, i segons el sexe del preguntat. I ell, cantant escull el qui li plau. Aquest ball és conegut amb el nom de la "Clavellina".
També s’havia ballat un Ball de Bastons, citat per Pujol-Amades en el Diccionari de la Dansa i també citat per Aureli Capmany en “El Ball de Bastons de Gelida”. Actualment no es balla i ningú del poble recorda res.
El 12 d'abril de 1925 es publicava una notícia a "La Publicitat" que, sembla ser, la primera actuació de l'esbart aquell mateix diumenge en una festa de la dansa catalana. Festa patriòtica on es van fer parlaments, es va llegir poesia, es va ballar sardanes i danses tradicionals catalanes, aquestes ensenyades al novell estol de dansaires pel mateix Sr Barceló. Van ballar dotze parelles vestides amb el vestuari tradicional català amb el següent programa: all pla, l'espunyolet, la bolangera i el galop de cortesia.
L'any 1926 el folklorista Aureli Capmany visita Capçanes
Aquesta entitat va aglutinar a la major part de la població dins seu i estigué activa fins l'any 1936 en què paralitzà l'activitat, a causa de la guerra. El fundador i ànima fou el capçanenc Abdó Barceló i Ciurana. Realitzà diverses actuacions en aquest període en poblacions del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, sobretot.
Dansaires de l'Esbart Dansaire de l'Orfeó Capçanenc. Fotografia publicada en el diari local "El Llamp" l'any 1927.
El dia 16 de setembre de 1928, a les 6 de la tarda, a la Plaça "Duque de La Victoria" de Gandesa, l'Esbart de Dansaires de l'Orfeó Capçanenc va realitzar una actuació dins els actes de la festa major. Van interpretar algunes sardanes i balls típics vestits amb el vestuari tradicional.
Els dies 13, 14, 15 i 16 de setembre de l'any 1929 l'esbart torna a participar en les festes de Gandesa:
"Esta pintoresca ciudad de la Tierra Alta celebrará su fiesta mayor en los días 13, 14, 15
y 16 del actual, dedicada a su excelsa patrona la virgen de la Fontcalda, on los festejos siguientes:
Repique general de campanas, gigantes y cabezudos, carreras pedestres y de bicicletas,
bailes típicos regionales por el «Esbart de Dansaires» de Capsanes, carreras de cintas,
globos grotescos, traca valenciana, castillo de fuegos artificiales, bonos a los lobres, solemne función religiosa, con orquesta local y cantados por una sección del orfeón le esta ciudad, corriendo los sermones a cargo del elocuente orador sagrado doctor Sangenís, -¡apellan real; conciertos por la banda que dir^e don Antonio
Altadill y por el orfeón de Nuestra Señora de la Fontcalda, bajo la batuta del maestro don Federico Zaragoza: iluminaciones, bailes de sociedad, entoldado y atracciones -añadas en el teatro de Gandesa. Las fiestas prometen ser lucidísima". C
Any 1930 a 1939:
La Revista Tivissa del 20 se setembre de 1931 porta la següent noticia: “L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Capsanenc acompanyat per la Cobla del Centre Catalanista Republicà donara conèixer el següent programa: ball de Sant Ferriol, ballet de Muntanya, ball Cerdà de Vic, La Morisca, Balanguera, Patatuf, L’Eixida de Tàrrega, Gitanes de l’Arboç i Contrapàs Xinxina.
L'any 1934 l'Orfeó Tarragoní es desplaça a Capçanes juntament amb els Xiquets de Tarragona per a fer un seguit d'actuacions acompanyats dels anfitrions, l'Orfeó Capçanenc i l'Esbart Dansaire Capçanenc. Al matí els actes van anar a càrrec dels orfeons i els castellers i per la tarda, al Teatre del Círcol s'hi va afegir l'esbart dansaire amb el següent programa: l'Indiot de la Seu d'Urgell, el contrapàs de la Cerdanya, el galop de cortesia de Gurb, el ball de cascavells de Merola, la bolangera i el ball de gitanes del Penedès.
Durant la Guerra Civil es paralitzen totes les activitats de l'Orfeó Capçanenc.
Un cop finit el conflicte bèl·lic, l'entitat retornà amb les seves actuacions, però només l'esbart dansaire, en una data tant primerenca com fou el 1940 (primera actuació), fins a la seva paulatina desaparició a meitats dels anys 80 del segle passat.
Any 1940 a 1949:
Sembla ser que l'any 1940 es reuneixen antics balladors de l'esbart amb l'intenció de fer revifar i donar continuïtat a l'esbart que a causa de la guerra civil va haver d'abandonar l'activitat. Però ara sota la tutela de la "Falage de las Jons"
Any 1950 a 1959:
L'any 1950 els directors de l'esbart eren: Guillem Barceló i Ismael Minuesa.
Any 1960 a 1969:
L'any 1966 l'esbart cesa la seva activitat, afectats tots els seus membres per la mort en accident d'automòbil del seu mestre Ismael Minuesa i la seva esposa.
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
El 24 de juny de 1980 en nou i renovat esbart realitza la seva primera actuació després de 14 anys inactiu.
El mes d'octubre del mateix any l'esbart actua per la festa a la vellesa.
Al voltant de l'any 1985 l'esbart deixa de funcionar.
Josep Bargalló i Badia va fer un recull de les danses de la zona el mes de novembre de 1986 i es consultaren els següents informats. Desideria Marqués i Peleja, Antoni Bonfill i Espelta i Maria Bonfill i Espelta, tots ells fills de Capçanes i alguns d'ells membres de l'esbart.
Any 2010 a 1919:
El dia 16 d'abril de 2016, a les 19 hores, va tenir lloc a la sala de la Pedrera de Capçanes la presentació del llibre coeditat per l'Ajuntament de Capçanes i l'Arxiu Comarcal del Priorat intitulat L'Orfeó Capçanenc i el seu Esbart Dansaire de 477 pàgines (preu 20 euros) de Joan Marco Arroyo, descendent d'aquesta població prioratina. L'acte va comptar amb els parlaments de l'autor, l'expresident del casal, Antoni Bonfill, el director de l'arxiu, Jaume Teixidó, i de l'alcalde, Joan Carles Vaqué Garcia.
L'autor, Joan Marco, amb arrels al poble i resident ocasional, ha fet una gran tasca de recopilació de notícies, espigolant entre els documents de l'ajuntament i, en major mesura, de la premsa comarcal de les tres comarques on més actuà l'Orfeó, en concret: Falset de Falset (Priorat), El Llamp de Gandesa (Terra Alta) i Tivissa de Tivissa i La Riuada de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). Ha aconseguit refer la història d'una entitat de la qual no s'ha localitzat la seva documentació. En Joan Marco no ha deixat res per dir i per deixar constància en el llibre, totes les actuacions fetes, els parlaments de presentació, els balls i peces que executaven,... Tot amenitzat amb un gran nombre de fotografies.
Portada del llibre de Joan Marco.
Bibilografía i fonts consultades:
La Vanguardia. Dijous 13 de setembre de 1928, p3.
La Vanguardia. Diumenge 8 de setembre de 1929, p32.
Arxiu Bargalló/Giménez
L'Orfeó Capçanenc i el seu Esbart Dansaire. Joan Marco. 2016
http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/priorat/detall/Presentacio-Llibre
