Any 1910 a 1919:
El 6 de juny de 1914 el Centre Republicà Sang Nova participa en l'Aplec de la Sardana a Vallvidrera. Sembla ser que aleshores encara no s'havia constituit l'esbart dansaire...
El Periòdic Setmanal Regionalista "Nostra Bandera" donava extensa cobertura dels actes, signat per Jaume Sala:
"El diumenge prop passat tingué lloc a la pintoresca i hermosa muntanya de Vallvidrera el VIII aniversari de la fundació de l'Aplec. De bon matí els tranvíes que fan el recorregut de la Plaça de Catalunya fins al lloc esmentat, passaven carregats fent-se impossible fer un espai més per a un nou passatger, La joventut catalana aquest any ha volgut contribuir més an aquesta festa que en anys enrera, ha volgut honrar una vegada més la festa de la dança catalana puig que la sardana és la la dança de nostra aimada Patria. . Serien les 8 quan començaren a arribar a l'hermita romànica de Vallvidrera diferentes entitats catalanes amb llurs banderes i senyeres; entre aquestes entitats adherides a la festa, recordem les següents: Esbart ' Català de Dançaires; banderí del Grop Vía-fòra; Secció Excursionista de l'Esbart Barceloní de Dançaires; Centre Regionalista de Sarrià; Schola Catalana; Ateneu Obrer Català de S. Martí; Ateneu Obrer del 11 districte; Ateneu Obrer del III districte; Grop Excursionista de l'Orfeó Gracienc; Casal Català del IV districte; Catalunya; Ateneu Democràtic Regionalista del Poble Nou; Associació Nacionalista Catabna; Casal Nacionalista del VI districte; Orfeó Nova Cata10nia; Joventut Catalanista: Els Nets dels Almogàvers; U. f. N. R. del 11 districte; Lliga Regionalista de Gracia; Lliga Regionalista de Barcelona; Avenç N. R. de Sant Andreu; Centre f. N. R. fivaller¡ Centre f. N. R. del districte V; Ateneu Gracienc¡ C. N. R. de Gracia; banderí del Grop dels Bons Xicots; C. N. R. de Barcelona¡ Joventut Sardanista del Centre Moral del Poble Nou; Centre Autonomista Català de Sant Gervasi; Casino de Sans; Centre Republicà Sang Nova. A les dèu es digué l'ofici a l'hermita, prenent-hi part la cSchola Cantorum. de Sant Rafel, dirigida pel mestre Josep Quintana; cantà una missa dedicada al Patriarca St. Josep, del P. Guzmàn, es feu la visita a la Verge de Montserrat, cantant la Salve Gregoriana, i acabant amb el Virolai de Mossèn Jacinto Verdaguer, en llaor a la Patrona de Catalunya. AI sortir de l'esglesia, .La Principal de Perelértl.a. executà la Sardana den Pep Ventura, que porta el nom c Una mirada» , siguent dançada per l'immensa concurrencia dels sardanistes que omplenaven aquells llocs. Tot seguit ens trasl·ladàrem a la Vila-joana, on sentírem les sardanes L'aplec de la Sardana, de Ouiteras, i La Pastoreta, de Rigau, i l'Esbart Folklore Catalunya dirigit pel Sr. Rigall executà els següents ballets: Ballet de Deu, del Ripollès; Patum de Berga i Ballet de Folgueroles; acabant la festa del matí a la Vila joana amb les sardanes Montanyenca den Morera i La Pubilla Empordanesa, de J. Serra. Molts foren els que mentres es celebrava la festa a la finca del senyor Miralles, visitaren les habitacions on morí nostre gran poeta, cantaire de Catalunya Mossèn Cinto. A la tarda fou més l'aglomeració, puig el funicular era insuficient per a trasportar tots els passatgers que esperaven tom. A la Plaça de Vallvidrera es dançaren diferentes sardanes; les que tingueren més aplaudiments foren Serenata, den Morera i Cant d'Amor, den Albert Cotó; aquesta fou 'Ia de les Garlandes. L'Orfeó de Sans, dirigit pel mestre Manel Bosser, va cantar Pels camps, de Mendelssohn, El Mestre, de Lambert, i L'Hereu Riera den Cumellas Ribó. Els organitzadors d'aital festa poden· estar contents de l'exitàs, puig tant joves com vells, petits i grans han volgut cooperar-hi portant també un granet de sorra per a enlairar la festa de la Sardana. Deu vulgui que en anys a venir sigui encara més magestuosa dita festa, treballant tots aixís en profit de nostra aimada Catalunya."
Aplec de la sardana a Vallvidrera. Aspecte de la plaça de Vila-Joana. 6 de juny de 1914.
Segons podem veure en la següent notícia de l'any 1916, ja apareix el nom d'Esbart de Dansaires Sang Nova.
El 18 de juny de 1916 l'Esbart de Dansaires Sang Nova, va participar en la gran festa a Vilajoana en companyia d'altres entitats catalanes. El diari La Vanguardia en portava un artícle:
"Aplec de la sardana a Vallvidrera ... Según costumbre, en, aquel lugar se reunió en homenaje al malogrado .Jose Ventura, ejecutando la orquesta su sardana «Totes volen hereu». La apiñada, multitud prendida por las banderas y estandartes se trasladaron á la «Vila Joona» cedida para aquel acto por su propietario don Ramón Miralles y allí la orquesta tocó las sardanas «L'Aplec de la Sardana» del maestro Guiteras y «La serra de Montgrí», que como la anterior fueron bailadas por gran número de parejas. A continuación «L'Esbart Barceloní de Dançaires» que dirige don José María Gassó ejecutó los bailes populares «Galop de cortesía» y «Ball Cerda» que fueron muy aplaudidos. Terminó la fiesta de la mañana con las sardanas «Perduda en el bosch» de R. Rosel y «Camprodón», de Juan Manen. De once á una el señor Miralles permitió que fueran visitadas las habitaciones que en la finca ocupaba mosén Jacinto Verdaguer cuando murió. Los concurrentes se distribuyeron por los bosques, restaurants y casa de comida de Vallvidrera para reponer sus perdidas fuerzas, presentando aquellos parajes animadisimo y pintoresco aspecto. La comisión organizadora de la fiesta, en unión de algunas señoras y señoritas y de los representantes de la prensa, comió en el restaurant Montserrat. Por la tarde, á las cuatro, en la explanada que hay frente a la estación superior del funicular, se celebró la acostumbrada fiesta en honor de los compositores de Cataluña, ejecutándose las sardanas inéditas escritas expresamente para el Aplech, «Saltirona», de Vidal Roda; «Primavera», de J. Lleonsi; «Dolc cant», de J. Vallespí; «El Ciset», de E. Morera y «Espigolant», de A. Oriol. También se bailó la (Sardana de les garI&ftdes que fue la hermosa composición de J. Serra «Ideal» y terminó la ñesta de la tarde con las sardanas «Emporium», de V. Bou; «Xiroia», de Pujol; «Esclat», de F. de A. Font; «Pertes del Bosch», de M. Serra; «El primer amor», de J. Llongueras; (Día de festa», de J. Quintana y «Camí de la torre», de S. Juanola. Todas ellas fuenon muy aplaudidas. Durante la fiesta de la tarde las señoritas Margajita y Rosa Sancho, Pepita Persiva, María y Elvira Doz, Montserrat Valls, y veinte señoritas más del grupo «Feminal» del distrito segundo, vendieron infinidad de ramos de flores y otros objetos, dedicándose el producto sobrante á fomentar la enseñanza catalana.
A esta fiesta asistieron con sus respectivos estandartes, las siguientes entidades: Orfeó Nova Catalonia, Lliga Regionalista de Gracia, Ateneu Autonomista del di&tricie tercer, Comité de Beneficencia del districte tercer, El Pí de les tres branques, Orfeó AtJántida, Esbart Cátala de Dancaires. U.N. R. Casal Catalanista del districte tercer, Grop Feminal Catalanista del districte tercer, Grop Catalanista «La Devantera», Joventut Catalanista «La Coronela», A. N. C. Casal Catalanista del districte segon, Grop Feminal del dictricte segon, Joventut Catalanista «La Tralla», Secció d'esbarjo del Casal Catalanista del districte segon, Joventut Catalanista de Barcelona, Foment República Cátala de Sana, Centre Popular Catalanista do S. A., Grop Excursionista «Gorg Negre», Escola Catalana, Casal Nacionalista Martinenc, Grup Excursionista «Catalunya». Lliga Regionalista, Ateno Nacionalista República, Agrupado Excursionista de Catalunya, Joventat Nacionalista Republicana de Gracia, Joventut Republicana Nacionalista, Joventut Nacionalista, del Centre A. C. de San Gervasio, Centre República Català «Sang Nova», Ássociació Autonomista «Catalunya», Joventut Nacionalista del Ateneu Obrer Cátala de S. M., Ateneu Democrátic Regionalista del Pueblo Nuevo, Centre Moral Obrer del Pueblo Nuevo, Schola Orpheónica, Rotlletó «Catalunya, Grup Artístic «Estudi», Centre Autonomista Dependente del Cosmers i de l'Industria, Joventut Nacionalista Republicana, Joventut Valencianista, Casino de Sans, Joventut Catalanista «Els Nets deis almogavers. También se recibieron las adhesiones del Orfeo de Sans, Orfeó Cátala, Lliga Espiritual de N. S. de Montserrat, Esbart Folk-lore de Catalunya, Escola Coral Martinense, Esbart de Danoaires «Sang Nova», Esbart Barceloní de Dancaires, Orfeó Gracienc, Foment Autonomista Cátala. Orfeó Barcelonés, Unió Catalanista, Centre Regionalista de Sarria, Joventud Nacionalista de Sarria, Jorventut Sardanista de Sarria, Sociedad de Atracción de Forasteros, Orfeó Canigó, Grup sardanista «Dancem» y La Sardana de Manresa,
Por la tarde. En el Turó Park comenzó por la noche, á la diez, el festival anunciado como complemento de la fiesta, acto que también se vio muy concurrido. Se ejecutaron las sardanas inéditas «Flor de Sang», de J. Blanch; «Balada», de F. de A. Font y «Galindaines», de J. Serra; los Esbarts Barceloní de Dançaires ,que dinge don José María Gassó, «Folk-lore de Catalunya», que dirige don Juan Rigaíl, «Cátala de Dançaires», dirigido por Aurelio Capmany y «Rotlletó Catalunya», que dirige don Enrique Vigo, ejecutaron escogidos bailes populares que fueron muy aplaudidos. Las coblas «Perelada» y «Montgrins», ejecutaron juntas la sardana «Esplendorosa» del maestro Francisco Pujol y terminó la fiesta con el disparo de un magnífico castillo de fuegos artificiales. Lo mismo el presidente de la comisión organizadora don José Mallafré que los demás individuos que la componen fueron muy felicitados por la perfecta organización de los mencionados actos. Durante los mismos no se registró el menor incidente. Los tranvías lo mismo en su viaje de ida en e! de vuelta iban abarrotados."
El més de setembre de l'any 1917 l'esbart també s'adhereix juntament amb més d'un centenar d'entitats catalanistes a la festa de l'Aplec de la sardana a Vallvidrera.
