L'Esbart Santa Eulàlia va néixer a la parròquia de l'Carme de barri de Raval l'any 1952. Pocs anys després es va fusionar amb l'Esbart Sant Pau, de la parròquia de Sant Pau de Camp. L'entitat resultant, que va mantenir el nom de Esbart Santa Eulàlia, es dedica a la representació de coreografies tradicionals recuperades i també a balls de nova creació. Per desgràcia, un incendi a la parròquia de l'Carme va cremar el vestuari de l'esbart i una gran part de l'material que guardava. A resultes d'aquest fet, l'esbart es va dissoldre a principis dels anys 1970. Fins l'any 1991, l'Esbart Santa Eulàlia no va reprendre l'activitat, amb una nova fornada de parelles de dansaires. En la nova etapa, es van començar a aplicar criteris i conceptes nous per recuperar danses i costums de les tradicions de Barcelona i de barri de Raval. És el moment en què es van recuperar les festes de l'Carme i també el ball de Santa Eulàlia, una coreografia creada a partir d'una partitura recollida pel folklorista Joan Amades al Costumari català. El ball de Santa Eulàlia representa alguns dels martiris que va ser víctima la santa mitjançant figures plàstiques, similars a les moixigangues que figuren la passió de Crist. Aquesta obra, dedicada a la patrona de la ciutat, es representa per les festes de Santa Eulàlia -incloses en el protocol de la ciutat- i també en algunes altres representacions en casals o entitats de la ciutat. L'Esbart Santa Eulàlia va ser l'origen de la colla de Bastoners de Raval, de manera que les dues seccions comparteixen els membres. A el mateix temps, forma part de l'Associació Institut Promoció de la Cultura Catalana.
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
L'Esbart Santa Eulàlia va perticipar en el Xè Festival de la Dansa Catalana-Homenatge a Aureli Capmany, centenari del seu naixement. Diumenge 17 de novembre de 1968.
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
