Déu, Ballet de (Ribes de Freser)

 

Ribes de Freser és el centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes. El poble aproximadament d’uns 1.900 habitants, és avui en dia un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya. Però no sempre ha estat així, doncs, la seva tradició pagesa encara és present a molts indrets de la Vall. La vila va néixer a l’empara del Castell de Sant Pere i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. El lloc és documentat per primer cop al segle X. A l’època medieval fou una vila reial que pertanyé al comtat de la Cerdanya, on formà la sots-vegueria de Ribes. En l’actualitat, i conjuntament amb la Vall, manté una idiosincràsia pròpia i molt definida dins la comarca del Ripollès.

Com a poble de muntanya, Ribes tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins que, a finals del segle XIX, entrà de ple a la revolució industrial amb la instal·lació de fàbriques de paper (Can Saus) i de colònies industrials tèxtils (Can Recolons).

La crisi de la dècada dels 70 féu optar per una reconversió turística de la Vall però sense abandonar les arrels de l’activitat pagesa tradicional.

El clima fresc i agradable de l’estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d’esquí han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya.

Els veïnats i municipis que pertanyen administrativament a Ribes de Freser són el reflex de la seva tradició pagesa: Bruguera, Batet, Ribes Altes i Ventolà.

La festa major dura una setmana. Tots els 15 d'agost es balla el Ballet de Déu que sembla ser havia estat molt estès per tot el Ripollès. L'esmentat ballet te lloc a la Plaça del Mercat de Ribes de Freser. Enguany encara es balla.

L'any 1909 Joan Rigall (època en que ja dirigia l'Esbart Folk-lore de Catalunya) en companyía del seu mestre de geografia comercial i de folklore científic, Rossend Serra i Pagès, recullen aquest ballet a la vila de Ribes de Freser. Això vol dir que tots els seus deixebles tenen coneixement d'aquesta manifestació dansada.

Segons la informació que ens ha llegat el mestre Rigall, aquest és un ballet senyorial dels anomenats de muntanya com el Ballet de Folgueroles i la Dansa de Campdevànol, les Danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès... Tots aquests finalitzen amb una Corranda Alta en la qual els homes enlairen les dones en la darrera part del ballet. Rigall continua dient que a les primeries del sXX aquest ballet ja no es ballava "... a precs dels més vells del poble, l'any 1930 el van interpretar els alumnes de l'Institut de Folklore de Catalunya..."

Frederic Gaude i Pardillos, cap del Departament d'Esbarts de l'Obra del Ballet Popular aleshores, l'any 1986 proposa que en el proper aplec a Montserrat es balli el Ballet de Déu de Ribes de Freser (dansa de l'arxiu Rigall), entre altres balls i danses proposats pels demés membres de l'Institució. L'any següent (1987) es va ballar a Montserrat.

Per aquelles dates una parella de dansaires de l'Esbart l'Espiga d'Or de Barcelona (Ricard Claveguera i Pilar Delgado) el va ensenyar a l'esbart de Ribes per a ser ballat en el II Festival Mon Barça. Agraïnt el poble de Ribes haver pogut recuperar la dansa que havia estat oblidada durant tants anys.

Tanmateix no va ser fins el 1998 que l'Esbart Eudald Coma la va tornar a dansar a Ribes. Des d'aleshores ha esdevingut un dels actes centrals de Festa Major.

Programa de mà del XXXI Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat en el qual es va ballar el Ballet de Déu de Ribes de Freser.

El mes d'agost de l'any 2018 una comissió d'Ànima de Dansa formada per Mercè Puig Sagués, Steven València i el seu director Frederic Gaude Viñas (deixeble de Joan Rigall, Joan Bial, J M Castells...) es desplacen a Ribes de Freser per a verificar la continuitat d'aquest ballet.

Segons ens comenta Sergi Moreno Gili de Ribes. Enguany la coordinació d'aquest ballet corre a càrrec de l'Esbart Eudald Coma de Ribes de Freser. Els balladors i balladores  són els mateixos dansaires de l'esbart  però també es busquen balladors i balladores entre els veinats que desitgen participar en la dansa amb la finalitat de ser el major nombre de parelles possibles. Es fan uns assajos anteriors al dia 15 d'agost que sol  dirigir el mestre de l'esbart i el mateix dia es representa la dansa acompanyada d'una cobla. El ballet se sol fer a la plaça, però si plou es fa dins el teatre al mig del pàti de butaques amb la gent encerclant l'espai de dansa.

 

 

 

Any 1900 a 1909:

L'any 1909 el folklorista Joan Rigall recull el Ballet de Déu a Ribes de Freser de la gent que encar s'enrecordava.

No es te la certesa si el Ballet de Déu es va ballar en aquest periode d'anys.

 

 

 

Any 1910 a 1919:

No es te la certesa si el Ballet de Déu es va ballar en aquest periode d'anys.

 

 

 

Any 1920 a 1929:

No es te la certesa si el Ballet de Déu es va ballar en aquest periode d'anys.

 

 

 

Any 1930 a 1939:

A precs dels més vells del poble i per tornar a recordar i veure el Ballet de Déu, l'any 1930 va ser interpretat a la Plaça del Mercat de Ribes pels alumnes de l'Institut de Folklore de Catalunya  que dirigia Joan Rigall.

De d'aleshores no es torna a ballar el Ballet de Déu a Ribes, ni per la gent del poble ni per cap agrupació dansaire forastera ni local.

 

 

 

Any 1940 a 1949:

El Ballet de Déu no es va ballar.

 

 

 

Any 1950 a 1959:

El Ballet de Déu no es va ballar.

 

 

 

Any 1960 a 1969:

El Ballet de Déu no es va ballar.

 

 

 

Any 1970 a 1979:

El Ballet de Déu no es va ballar.

 

 

 

Any 1980 a 1989:

El Ballet de Déu no es va ballar.

 

 

 

Any 1990 a 1999:

Córre l'any 1998 i els organitzadors del festival "Mon Barça" es posen en contacte amb la direcció de l'Esbart Eudald Coma de Ribes de Freser amb l'intenció de proposar-li's de representar el Ballet de Déu en l'esmentat festival de dansa tradicional. Ells exposen que fa molts anys que es va deixar de ballar al poble i que ningú s'enrecorda. Una parella de dansaires de l'Esbart l'Espiga d'Or de Barcelona (Ricard Claveguera i Pilar Delgado) el va ensenyar a l'esbart de Ribes per a ser ballat en el II Festival Mon Barça. Des d'aleshores no s'ha deixat de ballar.

El mes d'octubre de 1998 es balla per primera vegada, desprès d' uns noranta anys, el Ballet de Déu de Ribes de Freser en el "Festival Món Barça". Van ser els balladors de l'Esbart Eudald Coma de Ribes de Freser. El lloc, el Palau Blaugrana. Els dansaires que van participar van ser:

1. Jaume Teixidó - Dolors Casas

2. Domingo Serrano - Núria Colomer

3. Marc Vergés - Veronica Mora

4. Albert Santamaria - Laura Solà

5. Pere Martí - Rosa Belda

6. Josep Santjaume - Montse Arau

7. Jordi Peix - Anna Santamaria

8. Vicenç Martínez - Sandra Bonamaison

9. Sebastià Peix - Neus Vergés

10. Eudald Casals - Olga Morer

Entrada de les parelles a l'espai de dansa. Any 1998.

Posició de les parelles abans de començar el Ballet de Déu de Ribes de Freser.  Any 1998.

Ballant el Ballet de Déu de Ribes de Freser. Esbart Eudald Coma. Any 1998.

 

El 15 d'agost de l'any 1999 el ballet es va ballar de nou a la Plaça del Mercat de Ribes el Ballet de Déu coincidint amb la festa major. Des d'aleshores no s'ha deixat de ballar. En el cas de pluja se sol fer al teatre que està a uns 25 metres de la plaça.

 

 

Any 2000 a 2009:

Any 2009. N'Arnau Urgell de Nació Digital ens deixa aquesta noticia significativa: "Eren les sis de la tarda i tot estava a punt a la plaça del Mercat. No quedava ni un seient lliure i presidien “l'envelat natural” en Patllari Casals i l'Agustina Turien, l'avi i l'àvia més grans de Ribes. A l'espera de l'arribada dels Lluïsos de Taradell van fer acte de presència la xaranga los Labradores. En prou feines van arribar a la plaça i va començar a descarregar un intens xàfec que va obligar a refugiar-se a tothom ja que els arbres no tapaven prou la pluja. El Ballet de Déu en aquesta ocasió s'hauria de ballar al teatre.

Malgrat el “càstig” de Sant Pere, per onzè any consecutiu el Ballet de Déu no va faltar a la cita i va emocionar a les desenes de ribetans que es van acumular (literalment) al teatre.

La cobla va començar a atacar les notes d'un pas doble acompanyant les parelles del Ballet de Déu. Any 2009.

Els regidors del PSC no van assistir-hi però no es va notar massa ja que no hi cabia ni una agulla i la temperatura ambiental era altíssima. Això no va impedir ni fer l'homenatge a l'home i a la dona més gran de la població -l'Agustina en té 96 i en Patllari 97- ni que els balladors es deixessin la pell tal i com ho haguessin fet a la plaça del Mercat.
Quan va acabar la dansa a fora continuava plovent molt fort. Sota la pluja la Ribatana jugava el primer partit de pretemporada contra el Campdevànol, En canvi l'aigua va deixar per una altra ocasió la cercavila amb els Lluïsos per anar al pavelló al concert de tarda. També la xaranga estava resguarda en algun bar. Però com va dir el conductor de l'acte, la pluja a Festa Major és un ingredient més, i això “ja ho tenim assumit”. Els actes no s'aturen i continuen fins dilluns. I després, fins a l'any vinent".

Ballant la corranda alta final.

Moviment final del ballet. Any 2009.

La darrera nota del ballet serveix per aixecar les dones. La cobla manté la darrera nota fins que no queda cap grup amb les dones enlaire. L'any 2009 van ser aquestes dues parelles.

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Programa de festa major de l'any 2011.

 

Cartell de festa major de l'any 2013.

 

Cartell de festa major de l'any 2015.

 

Cartell de festa major de l'any 2016.

 

Cartell de festa major de l'any 2017.

 

La Festa Major de Ribes de Freser anuncia novetats ja des de l'any 2018: "Uns dies plens d'activitats que fins fa uns anys organitza l'Ajuntament. Des que la Comissió de Festes va plegar, deixant el llistó ben alt, sembla que ningú volia assumir la responsabilitat. Ara però, un grup de joves comença a engegar la iniciativa, i enguany ja han organitzat una de les nits joves. Una empenta que agraeix l'ajuntament, ja que, sempre és millor que siguin els joves els que decideixin què volen a la Festa Major, segons apunta en Carles Mateu, tècnic de cultura.

Mateu ha afegit que aquest grup de joves podrien assumir el pes de l'organització de cara a l'any vinent, recuperant així la comissió de festes de Ribes de Freser.

La recuperació de la Comissió s'espera que també sigui una manera d'ampliar la diversitat d'activitats i que també tinguin una continuïtat assegurada".

L'any 2018 una comissió d'Ànima de Dansa es va desplaçar a Ribes de Freser per poder veure els possibles canvis o variacions en el ballet. Aquestes verificacions periòdiques són necessaries perquè en molts cassos la memoria pot traïr la tradició oral. Sempre cal una norma o manera de fer en forma de guió  que ens faci reconduïr el que s'oblida o no es te segur. Tot i que els únics que tenen potestat per canviar i alterar una tradició és la mateixa gent del poble que la representa; cosa que ja ha passat en diverses poblacions de la geografia catalana...

Les parelles, una darrera l'altra, van entrant a plaça.

Se situen en dues fileres enfrontades eperant que l'alcalde entregui les particel·les i la partitura de direcció al director de la cobla (cosa que es fa de manera simulada).

Abans però s'homenatgea a la persona de més edat del poble. Dimecres 15 d'agost de 2018.

L'alcalde de Ribes de Freser entregant a la cobla les partitures del Ballet de Déu. Dimecres 15 d'agost de 2018.

Comencen les primeres notes del Ballet de Déu. Dimecres 15 d'agost de 2018.

 

 

 

Enlairament de les dones i fi del ballet.

Mentre hi ha una dona enlaire, la cobla segueix tocant la darrera nota del ballet. Les parelles, a tall de competició, aguanten el que poden mentre als músics els hi quedi alé. En la fotografia hi ha parelles que ja han desistit. Dimecres 15 d'agost de 2018.

 

Foto de grup. Dansaires de l'Esbart Eudald Coma i altres entusiastes del poble que van ballar el Ballet de Déu de Ribes de Freser. Dimecres 15 d'agost de 2018.

La festa va acabar amb una tanda de sardanes. Dimecres 15 d'agost de 2018.

 

 

 

 

 

Indumentaria:

En l'actualitat es balla amb el vestuari que, molt amablement, cedeix l'Esbart Eudald Coma de Ribes de Freser. Es barrejen els vestuaris aparellats,  de pagès, de majoral, de confrare amb capa i barret de copa i pabordessa amb mantellina.

 

  

Vestuaris utilitzats des de l'any de la seva recuperació.

  

Vestuaris utilitzats des de l'any de la seva recuperació.

 

 

 

 

Música:

Normalment la música la toca una cobla. També el grup de música tradicional "Els Rendallaires" la tenen en el seu repertori, popularment coneguda pel "Tiroliro"

Partitura de piano del Ballet de Déu popular al Ripollès i que encara es balla a Ribes de Freser. Va ser recollit l'any 1909 pel folklorista Joan Rigall i Casajuana en companyía del seu mestre Rossend Serra i Pagès. L'armonització i la instrumentació per a cobla és de J Font Sabaté.

El Ballet de Déu el toca una cobla que una vegada han acabat també fan sardanes. L'any 2018 va ser la cobla Marinada.

 

 

 

 

El ball:

Primerament voldria exp0sar el Ballet de Déu que va recollir el folklorista Joan Rigall i Casajuana. Posteriorment mostraré la gravació del 15 dàgost de 2018 on es poden veure els canvis soferts al pas del temps del ballet en qüestió.

El nombre de parelles és lliure, sempre i quan siguin en nombre parell i càpiguen a la plaça.

 

Home: O-         Dona: >

Compassos.

Entrada.- Entren a plaça sense música, agafats per parelles, una darrera l'altra. Mentre van caminant es van separant amb grups de dos parelles. Les dones es recullen la faldilla amb la mà dreta i els homes deixen el braç dret oscilant a l'alçada del maluc. Les parelles senars s'encaren amb les parelles parells, reculant l'home i avançant la dona. Quedant com senyala el gràfic 0. Nota informativa general: Hi poden prendre part totes les parelles que vulguin sempre que siguin en nombre parell. Els grups de dos parelles s'han de distribuïr a la plaça formant un rectangle. En cada costat del rectangle hi hauran tants grups de dos parelles com càpiguen sense estar apretats.

Gràfic 0.

1a figura.-

1 al 22                   Ball pla començat al darrere. Agafats de parella; la dona amb la mà dreta a la faldilla i l'home amb la mà esquerra a l'alçada de les espatlles. Cada quatre compassos canvien el sentit de la marxa, tal com mostren els grafics 1 al 6.

           

Gràfic 1.                                                                                                          Gràfic 2.

        

Gràfic 3.                                                                                                      Gràfic 4.

Gràfic 5.

23 i 24            Els compassos 23 i 24 serveixen per a fer un ristol a la balladora tal com marca el gràfic 6. Per quedar com senyala el gràfic 7.

          

                                                                                                                 Gràfic 6.

Gràfic 7.

 

2a figura.-

1 al 22           Les parelles continuen fent el mateig punteig que en la figura anterior. L'home sempre retrocedeix i la dona avança. Ballen agafats de parella però els dos enfrontats. Dins l'espai aproximat que ocupa el quadre de dos parelles, aquestes efectuen un recorregut lliure fins arribar una altra vegada al lloc d'inici tal com senyala el gràfic 8.

Gràfic 8.

 

23 i 24           Els homes fan fer un ristol a la corresponent balladora (gràfic 9.) i queden un davant de l'altre sense agafar-se tal com senyala el gràfic 10.

Gràfic 9.

 

Gràfic 10.

 

3a figura.-

1 al 4             Segueixen fent el mateix punteig. La dona es recull la faldilla amb les dues mans. L'home portarà ara els dos braços alts a l'alçada de les espatlles. L'home avança i la dona retrocedeix segons marca el gràfic 11. Nota informativa general: aquesta tercera figura és totalment lliure pel que les parelles evolucionaran per l'espai total de dansa (tota la plaça). Al finalitzar aquesta tercera figura les parelles quedaran en la part de la plaça que vulguin i no quedaran en quadre. 

 

 

Gràfic 11.

5 al 8            Ara es la dona que avança i l'home que retrocedeix. Per poder avançar la dona en sentit de dansa (sentit contrahorari) caldrà que les parelles girin un de cara a l'altre quedant la dona en sentit de dansa. Aquest moviment es fa molt lleuger tal com senyala el gràfic 12. Per continuar com senyala el gràfic 13.

Gràfic 12.

Gràfic 13.

9 al 12          Ara es l'home que avança i la dona que retrocedeix tal com senyala el gràfic 14. Canviaran de costat perquè sigui l'home el que quedi en sentit de dansa.

Gràfic 14.

13 al 16        Ara és la dona que avança i l'home que retrocedeix. Canviaran de costat perquè sigui la dona la que quedi en sentit de dansa. No ofereixo gràfic perquè la idea ja està suficientment explicita en els gràfics anteriors.

17 al 22       Ara és l'home que avança i la dona que retrocedeix. Canviaran de costat perquè sigui l'home el que quedi en sentit de dansa. No ofereixo gràfic perquè la idea ja està suficientment explicita en els gràfics anteriors.

23 i 24        Tant l'home com la dona faran un salt especial per a canviar de lloc tal com marca el gràfic 15 i quedant com el gràfic 16 per continuar el ballet. Aquest salt s'efectua de la següent manera: s'aixeca el peu dret enlaire tot doblegant el genoll agafant impuls fent dues camades seguides mentre saltem amb el peu esquerra dues vegades. A les hores és el moment que tots dos s'aixequen del terra i cap endavant amb l'intenció de canviar el lloc d'un a l'altre. La caiguda a l'altre costat és (pla peu dret, punta peu esquerre, pla peu dret i retirant el peu esquerre enrere s'acaba marcant al davant amb peu dret.

Gràfic 15.

Gràfic 16.

 

4a figura.-

1 al 24          Es torna a repetir el que s'ha descrit per la tercera figura però partint de la posició que s'han quedat les parelles a la plaça (gràfic 16). L'èxit d'aquesta figura és que totes les parelles han de quedar al mateix lloc on han començat el ballet una vegada s'hagi fet el "salt especial" pero en la posició que senyala el gràfic 17.

Gràfic 17.

 

Corranda.-

1 i 2               Punt pla sec (com a temps de jota). Els homes avancen mentre les dones retrocedeixen. Tant els homes com les dones porten els braços a l'alçada de les espatlles quedant com senyala el gràfic 18.

Gràfic 18.

3 i 4               Tots fan tres saltets canviant de peu a cada salt, tocant amb les puntes dels peus al terra (segons j Rigall punt de "llomillo").

5 al 8             Fan el mateix descrit pels compassos 1 al 4 pero ara avancen les dones i retrocedeixen els homes per refer el quadre tal com marca el gràfic 19.

Gràfic 19.

9 al 12            Els homes agafen les dones per les mans . Tal com marca el gràfic 20. Fan corranda a la dreta començant amb peu dret. Al compàs 12 tothom parca amb la punta del peu dret al costat i es fa retrocedir a l'instant passant-lo pel darrera de l'esquerra.

13 al 16          Corranda cap l'esquerra. A l'haver marcat amb el peu dret en el compàs 12 ha fet que ara portem la caiguda del compàs amb peu esquerra. S'acaba amb peus junts tal com marca el gràfic 21.

 

Gràfic 20.

Gràfic 21.

1 al 16             Es fa el mateix descrit per la corranda (compassos 1 al 16). Els homes subjecten les dones per sota l'aixella (J Rigall feia agafar les dones pel colze) mentre les dones recolzen la mà dreta a l'espatlla del pròpi ballador i la mà esquerra a l'espatlla del ballador de la parella del costat. A la fi els homes alcen les dones aguantant tant com poden competint amb la darrera nota que fan els músics. aquests aguanten mentre hi ha algún dels grups amb les dones enlaire tal com es veu en la fotografia següent.

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Edicions Musicals Harrahona. Daniel Sanahuja i Capella. Any 1955.

La Dansa Popular a les Comarques Gironines Vol II. Any 1980.

Programes de l'Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat (OBP).

El Ripollès digital.cat. Artícle d'Abril Chinchilla. 2018.

Web de l'ajuntament de Ribes de Freser.

Fotografies: Arnau Urgell/ElRipollès.info. Nació Digital.

Entrevista amb Sergi Moreno i Gili.

Arxiu Frederic Gaude i Pardillos.

Arxiu de l'autor.