Foment Hortenc, Esbart Dansaire del

La història de l'Esbart Dansaire del Foment Hortenc l'hem de cercar uns anys abans de la seva creació per poder trobar les raons i els detonants.

L'any 1924 es produeix una escissió dintre l'Esbart Folklore de Catalunya i, el senyor Rigall i Casajuana, forma l'Institut de Folklore de Catalunya, continuant el senyor Josep M Castells i Andilla al seu costat. La seva tasca és ensenyar les danses a tots els esbarts que els demanen ajuda. A Castells l'han fet Delegat i viatja, al costat de Rigall, recollint material i aportant coneixements a tots els interessats en aquest moviment cultural.

El dia 16 de juliol de 1925 Castells contrau matrimoni, a la Basílica de Montserrat, amb Assumpció Petit Grau (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1974), filla de Francesc Petit Giol (Horta, 1830 - Barcelona, 1903), fabricant tèxtil, i de Joaquima Grau Berenguer (Barcelona, 1856 - Barcelona, 1923). Aquest matrimoni donaria com a fruit cinc fills: Montserrat (maig 1926), Josep Maria (juny 1927 - setembre 1927), Roser (agost 1928 - gener 2004), Josep Maria (desembre 1931 - octubre 1996) i Maria del Carme (octubre 1933).

Precisament la mort del seu fill Josep Maria, afegida a la fràgil salut de la petita Montserrat, fa que la família marxi a viure a Horta, cercant aires més sans que no pas els del centre de Barcelona.

L'any 1929, i com a mestre auxiliar, dirigeix l'Esbart del Foment Hortenc, Delegació de l'Institut de Folklore de Catalunya. Fins el 1936 va tenir molta activitat, amb gran puixança, dissortadament trencada per la Guerra Civil.

És de destacar la Festa de Valldoreix l'any 1931; la inauguració del baixador del ferrocarril, línia Sabadell - Terrassa, en la que prengueren part el Cos de Dansa de l'Institut de Folklore de Catalunya i l'Orfeó de Sants.

Tot just acabada la Guerra Civil, Castells dirigia un Esbart Dansaire en el Centre Parroquial d'Horta, amb la col·laboració d'una deixebla seva, la Paquita Rius.

El dia 4 de febrer de 1946, Josep Maria Castells funda oficialment el Grup Folklòric d'Horta, secció del Centre Parroquial. L'entusiasme de Jaume Iglésies, Manuel Bel i mossèn Pere Codina va fer possible la creació d'aquest grup que el mestre Castells va dirigir, després, durant vint-i-cinc anys. Varen estrenar senyera, brodada per la deixebla Esperança Costa i l'amiga Teresa Fumadó, ara vídua d'en Manuel Bel.