Català de Dansaires, Esbart

 

 

Any 1900 a 1909:

Com a derivació del moviment folklòric, iniciat a Barcelona cap al 1875 i intensificat alguns anys més tard, havien tractat de la nova ciència homes il·lustres com Milà i Fontanals, Marian Aguiló, F Pelai Britz, Maspons i Llabrós i Bertran i Bros. Rossend Serra i Pagès, arribat més tard al camp de l’exploració, va abastar d’un cop d’ull el valor intrínsec del material recollit, va afegir noves deduccions a les apuntades pels seus predecessors, va realitzar ràpidament, ajudat per la seva vasta cultura, un intens treball comparatiu i recollint totes les nebuloses que fluctuaven, va cohesionar-les i les elevà a la categoria de cos organitzat.

A Barcelona, la sardana, per mitjà de ballades o de concursos de sardanistes, s’havia fet present en diferents edicions de les festes de la Mercè, i poc a poc anava prenent importància. L’any 1902 l’Ajuntament de la Ciutat Comtal, amb alguns dels seus regidors nacionalistes d’origen empordanès al capdavant, va organitzar un concurs de cobles i un altre de sardanistes que obriren definitivament el camí de la popularitat a la sardana en aquestes contrades. Els anys 1904 i 1906 l’Orfeó Català convoca la primera i la segona festa de la Música Catalana, amb actuacions de les cobles empordaneses.

Seguint l’empremta deixada per Mossèn Cinto Verdaguer, A mitjans de l’any 1901, Lluis Bertran Nadal i Canudas (Vic, 1857-Barcelona, 1913), Eduard Subirà i Frederic Casimiro, dins la Societat de la “Catalunya Vella” de Vic, s’inicien en la idea de recollir i estudiar els antics balls tradicionals per tal de fer-los reviure, evitar la seva pèrdua i propagar-los.  Són els que realitzen els primers treballs de recuperació de la dansa històrica catalana i en fan la seva presentació el juliol de l’any 1902 a la ciutat de Vic. L’organització tingué un èxit esclatant, sota la direcció d’en Lluis Bertran Nadal i la col·laboració de les principals personalitats vigatanes. En aquella sessió inaugural, el programa de “Ballets” que s’executa foren:  el Ball Pla d’Olot,  el Ball del Ciri,  l’Hereu Riera,  el Contrapàs,  L’Esquerrana, i  el Ball de Cintes. Tres anys després, Enric Vigo  l'any 1905 organitza un grup de dansaires a Barcelona que anomenarà "El Virolet"; també formatà un altre grup que anomenarà "El Rotlletó". Aureli Capmany l’any 1906 inicia la seva tasca de creació de grups de seguidors de la dansa tradicional i popular, fundant l’any 1907 l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana. Rafael Tudó i Duran hi forma part i Joan Rigall i Casajuana com a dansaire, entre altres... La seu era al Foment Autonomista Català del districte quart de Barcelona.

Rafel Tudó l’any 1908 se separa de l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana i funda l’Esbart Català de Dansaires que va dirigir durant tot un any, fins que passen la direcció a Aureli Capmany.

Rafel Tudó havia estat company d’Aureli Capmany al quart grup dedicat a la dansa catalana, que dins el marc de l’Associació de Lectura Catalana, va fer la seva primera actuació el 25 de gener de 1908 amb el nom de "Esbart de Dansaires". Pocs mesos després, però, el temperament fort de Rafel Tudó va provocar una escissió entre ambdós companys, i aquest es va desvincular del grup per tal de fundar en solitari l’Esbart Català de Dansaires, al carrer de Sant Pere més Baix, cantonada amb la ja desapareguda Riera de Sant Joan.

Paral·lelament, l’any 1908, Joan Rigall crea un nou esbart que anomena Esbart Folk-lore de Catalunya que no legalitzarà oficialment fins l’any 1909 fins poder envoltar-se de les persones més adients.

L’any 1909 desapareix l’Esbart de Dansaires l’Associació de Lectura Catalana. Rigall aguanta fins el final tot i que te organitzat  l’Esbart Folk-lore de Catalunya i l'Esbart Manresà de Dansaires. L'Esbart de Dansaires sempre estarà en el seu cor. Per Rigall l'adopció d'un nou nom, el canvi de seu o la renovació casi completa de l'element humà era un fet circumstancial. Així considerà, amb bona lògica, que l'Esbart Folk-lore de Catalunya es fundà amb el nom d'Esbart de Dansaires el qual ell mai va abandonar. Els mateixos membres de l'extinta Associació de Lectura Catalana veien en Rigall el continuador de l'Esbart de Dansaires .

Els grups i esbarts "Esbart de la Societat Catalunya Vella de Vic", "El Virolet", "El Rotlletó", "Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana", continuaran en actiu alguns anys més fins quedar extints.

L’any 1908 naixia l’Esbart Català de Dansaires, una entitat que encara avui es manté fidel als principis fundacionals del qui en fou el seu creador, Rafel Tudó i Duran, un barceloní vinculat al món de la música i membre de l’Orfeó Català, que pretenia recopilar tanta informació com fos possible sobre la música i la dansa, amb el desig de recuperar balls catalans desapareguts.

El 8 de juliol de 1908 es van presentar els primers estatuts de l’entitat i el 23 d’agost del mateix any va tenir lloc la primera ballada al Palau de la Música Catalana, acabat d’inaugurar, en una sessió privada per als socis de l’Orfeó Català. Aquesta primera actuació va comptar amb la presència d’Albert Bastardas, alcalde de la ciutat de Barcelona.

Programa de mà de la primera actuació de l'Esbart Català de Dansaires. 23 d'agost de 1908.

Aquell any només hi va haver dues ballades més, segons consta a l’arxiu de l’entitat. La
següent, que va servir de presentació oficial de l’Esbart, el dia 20 se setembre enmig dels actes de les Festes de la Mercè al Palau de Belles Arts, construït per August Font l’any 1888 arran de l’Exposició Universal i enderrocat durant l’època franquista, i la darrera, l’11 d’octubre a la Casa de la Caritat de Barcelona. La gestió de la ballada del Palau de Belles Arts apareix documentada a la primera acta de reunió del Consell Directiu que es conserva a l’entitat i que data del 31 d’agost de 1908. Tot seguit se presenta una proposició consistent en la organització d'un festival al palau de Belles Arts, amb motiu de les properes festes de la Mercè aprobant-se dita proposició en cas de que el Palau de Belles Arts no sigues cedit sense despesa de cap mena i comissionant al Sr. Director per a que en representació del Esbart faci les gestions necessàries per a obtenir-ho i al Sr. Secretari per a que també en representació del Esbart se posi d’acord amb el Sindicat d’iniciatives barceloní, organizador de les esmentades festes a fi de veure's si dita entitat vol emprendre la festa pel seu compte o si ho deixa per l’Esbart, i de fixar dia per la celebració d’aquest festival a fi de que no coincideixi amb algun altre que aquella entitat tinga en projecte.

El 23 de febrer de 1909, encara l'esbart conduït per Rafael Tudó, realitza una ballada que dedica a l'Orfeó Català.

Programa de mà. Any 1909.

El pas de Rafel Tudó per l’entitat, però, va ser molt breu. L’any 1909, el director es trasllada a Sevilla amb la seva dona, Coloma Renom, per motius personals i familiars, i renuncia al seu càrrec. Per aquest motiu, el president de l’entitat en aquell moment, Joan B. Soler Bru, i atès que l’Associació de Lectura Catalana havia quedat quasi dissolta i amb ella l’Esbart de Dansaires, ofereix el càrrec de director de l’Esbart a Aureli Capmany, que l’accepta gustosament.
Amb ell, l’entitat va viure una etapa de forta activitat. Any rere any, s’incrementaven les
ballades i la popularitat de l’esbart es va estendre fora de la ciutat de Barcelona. Es van
recuperar danses desaparegudes, es van crear les primeres peces de vestuari i la participació en diferents tipus d’actes i les iniciatives es multiplicaven.

L’any 1909, el Govern Civil aprova els estatuts de l’entitat i, sota la presidència d’Antoni
Casalí Ferran, l’esbart balla al Foment Autonomista Català, a les Festes Pàtries de Mataró, al Centre Nacionalista Republicà de Gràcia, al Teatre Olimpo... i, novament, al Palau de Belles Arts amb motiu del Congrés Esperantista. En aquesta ocasió, i per una proposta feta per Aureli Capmany, es decideix no fer una ballada de danses, sinó el ball esperantista La Rondo.
A finals d’aquell mateix any, s’aproven els estatuts interns de l’entitat en els quals es regula
l’admissió de socis així com l’aportació econòmica de cada soci que queda fixada en 50
pessetes. De la mateixa manera, s’estableix que hi haurà sis parelles de dansaires titulars, dues parelles de dansaires suplents primers i tantes parelles com es vulgui de dansaires suplents segons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1910 a 1919:

L’any 1910 comença amb un saldo negatiu a la caixa de 9 pessetes. Tanmateix, les nombroses ballades d’aquell any i l’esforç en la gestió fan que, malgrat les despeses, l’entitat pugui acabar l’any amb un saldo positiu de 5 pessetes.

Esbart Català de Dansaires. Any 1910. Any centre assegut Aureli Capmany.

A mida que va creixent l’interès per la recuperació de les tradicions, també creix la popularitat de l’Esbart; cada vegada les actuacions són més seguides, tant que fins i tot es contempla la possibilitat de sol·licitar que amb els pressupostos de les actuacions es paguin els jornals dels dansaires si la ballada es fa en un dia feiner. Per la seva banda, Aureli Capmany notifica que, per continuar com a director del cos de dansa, vol cobrar un 10 % de l’import brut que l’entitat rebi per les ballades.
D’entre les nombroses actuacions d’aquell any val la pena destacar la participació de l’Esbart a la Primera sessió de la Dansa d’Arenys de Mar, celebrada el 10 de juliol a la vila homònima, amb gran èxit de participació i ressò. La ballada d’Arenys, però, va generar un petit conflicte en el si de l’entitat, ja que alguns dansaires van expressar el seu desig de cobrar quan se’ls va consultar la disponibilitat per a aquella data. Aquest fet va provocar que algun dansaire es donés de baixa i que se’n proposés l’expulsió d’altres.

Programa de les fires i festes d'Arenys de Mar de l'any 1910 anunciant l'actuació de l'Esbart Català de Dansaires.

Un altre del fets importants per a la història de l’entitat va esdevenir arrel d’una conferència sobre dansa popular d’Aureli Capmany a l’Ateneu Barcelonès, exemplificada per dansaires, i que, un mes després, va repetir a casa d’Apel·les Mestres, al passatge Permanyer, 1, i a la qual també van assistir Joan Maragall i Alexandre de Riquer entre d’altres. L’escriptor i dibuixant, que no havia pogut assistir a la conferència de l’Ateneu a causa d’una malaltia, com a mostra d’agraïment va oferir-se a pintar gratuïtament l’al·legoria a la Dansa que hauria de formar part de la senyera.
Aquest també és el moment en què es comença a comprar material per a l’Esbart (quatre
morratxes, segons consta a l’acta del 3 de febrer de 1910 i es crea una comissió per recaptar fons per a l’elaboració de la senyera.
També fou l’any en què es va iniciar una de les tasques que més han caracteritzat l’Esbart
Català de Dansaires i que l’han diferenciat respecte a d’altres grups dedicats a la dansa i que encara avui es duu a terme amb absolut rigor i cura: la recuperació i documentació de danses populars i tradicionals catalanes desaparegudes. Les primeres van ser el Recull de la Morisca de Guàrdia i la Dansa d’Arenys de Munt, l’any 1910, i el Ball de gitanes de l’Arboç, l’any 1911.
D’altra banda, també fou una època de canvis de local. L’entitat, que en aquell moment tenia la seva seu al Foment Autonomista Català (FAC), al carrer Consell de Cent 401 pral., es va quedar sense local quan el FAC va dissoldre les que havien estat les seves seccions i suggereix a l’Esbart que passi a ser-ne una de les noves. La proposta, inicialment rebutjada per la junta, es sotmet a votació en una junta general extraordinària que es convoca per aquest motiu i on es decideix, per majoria, separar-se del FAC. Temporalment, s’utilitza com a seu el domicili d’Antoni Casalí, el president, i s’encarrega a la junta trobar un nou local. Aquest no triga gaire a trobar-se i el 8 de gener de 1911 es comunica als membres de la junta que ja s’ha trobat un local adient al carrer Universitat (actualment, Enric Granados) 83 interior. L’estada, però, només va ser per uns quants mesos.

L’any 1911, l’Esbart Català de Dansaires va iniciar una campanya de propaganda per tot
Catalunya que va permetre que arribessin sol·licituds de pressupostos per fer actuacions a tots els indrets del territori.
La participació de l’entitat en actes solidaris, com la ballada en benefici dels nàufrags dels
temporals marítims que el Centre Cooperativa de Pescadors va organitzar al Teatre Marina de la Barceloneta, el Festival en benefici dels damnificats de El Vendrell o actes polítics com l’adhesió a la Festa nacional Catalana, contribueix a que l’entitat sigui cada cop més coneguda.
S’actua al Teatre Principal de Girona, al Centre Catalanista de Badalona, a la Festa de balls
populars de Terrassa, a Manresa... Però, sens dubte, un dels actes més destacats és la ballada al Palau de Belles Arts per a la Festa de les flors, un projecte del poeta i dramaturg Ignasi Iglesias, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, amb la direcció artística de Maurici Vilumara, escenografia d’Oleguer Junyent, decoració de Dionís Renart i part musical a càrrec de l’Orfeó Català.

El divendres 29 de maig de 1911, el Sr Miquel S Gatuellas va donar una conferència en el Centre Excursionista de Catalunya sobre l'origen del Ball de Gitanes a la comarca del Penedès, especialment a Vilafranca i a l'Arbós "Resulta en efecto muy verosímil el que el tal baile se originase del efecto plástico producido por el ejercicio de prensar la uva los vendimiadores del antiguo Egipto, manera que no se concretaría á aquellos tan lejanos tiempos, sino que se trasmitiría á épocas más modernas, dando pie á la idea del baile popular llamado también de las cintas". L'Esbart Català de Dansaires va oferir una mostra d'aquest ball, sent molt aplaudit i de igual forma el Sr Gatuellas per la lectura del seu treball i el director de l'esbart Aureli Capmany.

D’altra banda, el 15 d’octubre es participa en l’acte d’homenatge a Enric Morera amb
motiu del seu retorn d’Amèrica. L’acte es celebra al Palau de Belles Arts.
També es treballa de portes endins. Es reformen els estatuts, es crea un concurs de projectes i dissenys per a la Senyera, es proposa editar un llibre sobre danses finançat amb anuncis, s’organitzen excursions regulars (que poden ser de mig dia o de tot el dia) per recaptar fons i es decideix obrir una llibreta a la Caixa d’Estalvis per «...gaudir del rèdit degut...» sobre l’import recaptat per les excursions.
Aquell mateix any s’edita una col·lecció de postals sobre danses, que reprodueixen imatges
dels dansaires preses al parc Güell. Aquestes postals, a cadascuna de les quals hi consta el nom de l’Esbart, han estat reproduïdes al llarg dels anys en múltiples obres vinculades al món de la dansa, les tradicions i Catalunya en general.
Com a agraïment per la brillant tasca i dedicació envers l’entitat, a finals d’aquell any es
decideix preparar un homenatge a Aureli Capmany i regalar-li una fotografia dels dansaires.
També es nomenen socis honoraris Enric Morera i Ignasi Iglesias i socis de mèrit Apel·les
Mestres i Cèsar Canals.

Carta adreçada al president de l'Orfeó Català, notificant-li el canvi de seu de l'esbart des de l'1 de març de 1912 a l'Ateneu Obrer del Districte III. En aquesta es pot apreciar l'escut primitiu de l'entitat.

 

A part de les nombroses ballades, entre les que destaca la festa en benefici dels damnificats de El Vendrell que va comptar amb la presència de Pau Casals entre d’altres personalitats, els fets més rellevants de l’any 1912 per a la història de l’entitat van ser la creació de les primeres peces del vestuari, inspirades en la indumentària catalana de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, i la confecció de la Senyera de l’entitat amb el dibuix que Apel·les Mestres els havia regalat en agraïment per la ballada que havien fet a casa seva. Aquesta primera Senyera és la que encara avui llueix l’Esbart Català de Dansaires a les seves actuacions.

Fins aleshores, les ballades es feien vestits de carrer, cadascú amb la seva roba pròpia, o bé
vestits de pagesos amb roba de lloguer, segons s’acordés en contractar l’actuació. Per a cada cas, el pressupost era ben diferent i si els contractants es decidien per la roba de pagès, els podia arribar a sortir fins a deu vegades més car.
Però amb l’increment de les ballades i de la popularitat van sorgir certes discrepàncies pel que feia a la indumentària de carrer dels dansaires, fet que va generar que s’establís una mena de normativa.
- Homes: vestit fosc, espardenyes blanques, corbata blanca i barretina morada.
- Dones: vestit, sabates i mitges blancs.
Finalment, es va optar per demanar un pressupost per confeccionar la roba dels dansaires que seria propietat de l’entitat.

Esbart Català de Dansaires. Any 1912.

Pocs mesos després, es van encarregar sis barrets de copa, es van comprar tres gandalles
autèntiques i les dansaires van demanar que se’ls fessin sabates, petició que també es va
aprovar però que va quedar pendent fins que la caixa ho permetés. Totes aquestes despeses van fer que l’entitat decidís demanar un préstec de 500 pessetes per encarregar l’elaboració del vestuari, malgrat les reticències d’alguns membres de la junta.

Un altre dels fets més destacables és la confecció de la Senyera de l’entitat. Segons consta a
l’acta del 22 de juny d’aquell any, Aureli Capmany notifica a la junta que s’ha rebut l’al·legoria de la Dansa feta per Apel·les Mestres i decideix accelerar tant com es puguin les tasques de confecció de la Senyera per tal de poder-la lluir al proper Aplec de la Sardana que es celebrarà a Vallvidrera. Pocs mesos després, el 6 de juliol de 1913, es celebra a la Parròquia de Sant Pere de Terrassa l’acte de benedicció de la Senyera de l’entitat.

El mateix any 1912 s’estrena el Llibre de signatures o Llibre d’Honor de l’Esbart Català de
Dansaires en el que des d’aquell moment signaran personalitats destacades del món de la
cultura, l’art, i la política.

Els anys 1913 i 1914 van ser anys de nombroses ballades i importants ingressos als comptes de l’entitat. La popularitat de l’Esbart cada cop era més gran i se’l sol·licitava per fer actuacions en tot tipus d’actes, des de festes majors a diferents indrets del territori fins a festes benèfiques, exposicions o l’Aplec de la Sardana de Vallvidrera, al qual va ser convidat a ser membre de la comissió organitzadora. A més, l’Ajuntament de Barcelona convida a ballar l’Esbart Català de Dansaires amb motiu de la visita de l’esquadra anglesa a la ciutat i actua al domicili del Dr. Andreu, a l’Avinguda Tibidabo, amb motiu del Congrés Odontològic el 15 d’abril de 1914.

En aquella etapa també s’edita una nova col·lecció de postals i s’amplia el vestuari de l’entitat amb la compra de tres rets autèntics i sis barrets de copa. Per altra banda, es planteja la possibilitat de demanar un préstec de 500 pessetes per tal de confeccionar els vestits de les noies, però no s’arriba a dur a terme per oposició d’alguns membres de la junta.

A més, l’Esbart inicia una activitat que es repetirà al llarg de tota la seva història; l’Esbart
Català de Dansaires, gràcies a les gestions d’Aureli Capmany i Felip Blasco, s’encarregarà de la direcció artística del recent aparegut Esbart del Casal Nacionalista Martinenc.

Felip Blasco amb la seva parella. Parc Güell.

 

L'any 1914, Pilar Rufí i Bosch va participar, acompanyada al piano per la professora Itàlia Cantieri de Seguí, en el concert en homenatge a mossèn Cinto Verdaguer del 15 de març al Palau de la Música Catalana de Barcelona, un festival organitzat per l'Escola Catalana Gratuïta Mossèn Cinto a benefici de l'aixecament del monument al prevere a la ciutat de Barcelona. L'esbart Català de Dansaires també hi va prendre part.

 

Programa de mà de La Patum de Berga de l'any 1914. Actuació de l'Esbart Català de Dansaires abans de la processó del dia 14 de juny.

 

L’any 1915 porta canvis a la Junta Directiva amb la substitució d’Antoni Casalí, President des de l’any 1909, per Joan B. Soler Bru que ja havia estat President els dos primers anys de vida de l’entitat i que en acabar l’any presentarà la dimissió al·legant que segons la seva opinió el Consell Directiu està mancat de cohesió. Malgrat això, amb Aureli Capmany com a Director Artístic i Cèsar Canals com a Director Musical, l’any 1915 enregistra un conjunt d’activitats semblant al de 1914.

A la Junta Directiva del dia 16 de gener, els presents decideixen organitzar la Festa del Soci anual per celebrar l’aniversari de l’entitat a finals d’aquell mateix mes. Per això, el dia 30 es celebra una vetllada a les dependències de la seu social situada a l’Ateneu Obrer del Districte, al carrer del Bisbe Caçador. Per a l’endemà, i també com a activitat de la Festa del Soci d’aquell any, es programa una audició de sardanes.
Tres dies més tard, el 2 de febrer, els dansaires protagonitzen una ballada al Centre Nacionalista Republicà del Districte VII, al local del qual tornaran el dia 2 de setembre. El mateix mes de febrer participen a l’acte que s’organitza al Teatre Poliorama, en benefici de la Societat La Margarita.

El dia 30 d’abril, l’Esbart Català de Dansaires ofereix un repertori de danses catalanes a les dependències de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (institució educativa creada l’any 1909), situat al número 5 del carrer de Sant Pere més Baix, amb
motiu de la diada de la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta no serà l’única ocasió en què l’Esbart visitarà l’Institut gràcies a l’amistat personal entre Aureli Capmany i Francesca Bonnemaison de Verdaguer, fundadora, directora i ànima de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, a la plantilla del qual Capmany hi constava com a professor de jocs, danses i rondalles.

El mes de maig es convida l’Esbart a ballar al Jockey Club de Barcelona i el 24 de juliol al Centre Nacionalista Republicà de Sant Martí. L’activitat es completa el mes de setembre quan, a més de la ja anomenada ballada al Centre Nacionalista Republicà del Districte VII, l’entitat és present a la inauguració de les obres de l’Exposició d’Indústries Elèctriques, el dia 5 de setembre a Montjuïc.

Com ja comença a ser habitual cada any, el dia 11 de setembre l’Esbart Català de Dansaires ofereix un homenatge a la figura de Rafael de Casanova amb l’ofrena d’una corona de flors a la seva estàtua de la barcelonina Ronda de Sant Pere.

L’economia de l’Esbart comença a ser força consistent i durant la reunió del Consell Directiu del mes de març d’aquest any 1915, el Tresorer comunica als companys de la
Junta Directiva que el saldo a caixa és de 452,12 pessetes, tenint en compte que ja s’ha fet el pagament de les despeses de la celebració de l’Aniversari realitzada a finals del mes de gener, que la Junta Directiva ha decidit ajudar econòmicament el Casal Nacionalista Martinenc amb 25 pessetes i que l’Ateneu Obrer del Districte ha augmentat considerablement el rebut del lloguer que passa de 10 a 15 pessetes mensuals.
Així doncs, aquesta bona situació econòmica empara la proposta de Cèsar Canals, Director musical, de realitzar un acte d’agraïment a tot l’Esbart, proposta acceptada per la Junta Directiva que el comissiona juntament amb Joan Brunet per dur-la a terme.
Després d’estudiar diverses possibilitats, Canals i Brunet decideixen fer un sopar de germanor a l’hotel Mundial Palace al qual assisteixen tots els socis i que esdevé un àpat recordat pels assistents com un «Acte cordialíssim i al mateix temps brillant» en paraules del mateix Brunet a l’acta del Consell Directiu.

L’any acaba amb diversos projectes damunt la taula: l’adhesió al Cap d’Any Català en resposta a la invitació de la Joventut Catalanista de Barcelona i la participació en
l’organització de la festa en honor de la Llengua Catalana, acte proposat pel Centre
Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria. Tot i això, Joan B. Soler Bru, que considera que manca cohesió entre els socis i el Consell Directiu, proposa la dimissió en ple del Consell Directiu perquè creu que li falta autoritat i convoca l’Assemblea General de Socis pel 4 de gener de 1916.
Davant la dimissió del president, a la qual s’adhereixen el secretari i el vicepresident,
l’Assemblea vota una nova Junta Directiva i escull per al càrrec de President Joan Bel Vilalta, alhora que proposa una reforma dels estatuts i, a proposta de Felip Blasco, aprova la constitució d’una comissió de Propaganda.

L’any 1916 es produeix una forta empenta en l’activitat de l’Esbart que es farà realitat amb un ampli registre d’actes i el desenvolupament de diversos projectes. Així, ja al mes de gener es respon al convit del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria de Sabadell amb una col·laboració realitzada el dia 23. Sis dies més tard, el 29, l’Esbart participa en l’acte realitzat al Palau de Belles Arts en benefici dels presos socials.

El dia 30 d’abril es torna a ballar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, amb tant d’èxit que l’endemà 1 de maig es repeteix l’actuació.
El mes d’abril es proposa a la Junta Directiva que l’Esbart Català de Dansaires es faci soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i a la Junta del mes de maig Joan Bel proposa la confecció de vestits de pagès de propietat. El mateix Joan Bel és delegat per realitzar totes les gestions necessàries per dur a terme aquest projecte, alhora que s’acorda demanar una avançada de 15 pessetes a tots els socis per tal de fer front a les despeses que ocasionarà aquest projecte, avançada que s’amortitzarà amb els beneficis de les ballades i d’algun sorteig fet amb aquesta finalitat.
La Junta Directiva del mes de maig rep la sol·licitud de participar a l’Aplec de la Sardana, participació que rep el volt afirmatiu del Consell Directiu i al qual s’acorda assistir portant la senyera de l’entitat. L’Aplec es celebra el dia 18 de juny, al matí a l’acte organitzat a Vallvidrera i a la tarda al Turó Parc de Barcelona, indret que ja ha vist ballar els dansaires el dia 1 de juny amb motiu d’un acte en benefici de la Creu Roja de les nacions aliades en el conflicte europeu.
Aquest és un més dels actes de caire benèfic i solidari en els quals participa l’Esbart Català de Dansaires al llarg de tot l’any 1916, ja sigui per ajudar en algun dels molts desastres que ha ocasionat la gran guerra o els pròpiament socials. En el primer cas, a més dels esmentats, el dia 8 de juliol, al Palau de Belles Arts, col·labora en l’acte per recaptar diners destinats als orfes que la gran guerra ha deixat a Bèlgica i Polònia; el dia 7 d’octubre torna a ser present al Palau de Belles Arts en benefici dels catalans que lluiten a la Gran Guerra.

El mes de maig també col·labora en la tómbola que organitza el Casal Catalanista del Districte II en benefici dels pobres del barri. El dia 9 de juliol, a la seu de l’Ateneu Democràtic Regionalista, participa en l’acte en benefici de les escoles del Centre Moral
Obrer del Poble Nou i el dia 23 del mateix mes ho fa al Parc Güell, aquest cop en benefici del dispensari mèdic gratuït de l’Ateneu Obrer del Districte III; el 15 d’agost al carrer Joan Blanques de Gràcia, col·labora en un acte en benefici dels pobres de Gràcia.

Esbart Català de Dansaires lluint la recent estrenada senyera, al·legoria de la dansa feta per Apel·les Mestres i el nou vestuari.

Esbart Català de Dansaires ballant al Parc Güell de Barcelona. 23 de juliol de 1916.

Esbart Català de Dansaires ballant al Parc Güell de Barcelona. 23 de juliol de 1916.

Esbart Català de Dansaires ballant al Parc Güell de Barcelona. 23 de juliol de 1916.

 

La participació en tot tipus d’actes benèfics, socials i solidaris ha estat una constant al llarg de la història de l’Esbart Català de Dansaires, que ha sabut respondre a les necessitats de cada moment donant el seu suport a les organitzacions i entitats que han sol·licitat puntualment la seva col·laboració. Des dels desastres provocats pels aiguats de l’any 1911, els estralls produïts per la Guerra Civil i les dues grans guerres fins als efectes de l’huracà de 1989 o el tsunami de l’any 2005.
En el mateix sentit i de forma periòdica, l’entitat també ha col·laborat, segons el moment, en institucions i organitzacions de salut i benestar públic. Des de la presència a la Casa de la Caritat, avui gairebé extingida, hospitals i centres per a discapacitats mentals fins a tot tipus d’organitzacions per a la tercera edat.

L’any 1916, els components de la Junta Directiva proposen i voten afirmativament durant les seves sessions l’adhesió de l’Esbart Català de Dansaires a diverses iniciatives ciutadanes: com ara l’ingrés el mes d’abril a l’ Associació Protectora de l’Ensenyança
Catalana, l’adhesió a les Noces d’Argent de l’Orfeó Català, entitat amb la qual es manté
una constant i profitosa relació, i la participació al gran homenatge que la ciutat ret a Josep Anselm Clavé els dies 31 d’octubre i 31 de desembre, iniciativa que es complementa amb una iniciativa del mateix Esbart per al dia 30 desembre amb una vetllada líric-musical en memòria de Josep Anselm Clavé.

Ptrograma de mà de l'Associació Protectora de l’Ensenyança
Catalana on l'Esbart Català de Dansaires hi va participar. Any 1916.

Programa de mà dels actes. El programa anuncia a Aureli Capmany com a director de l'esbart. 14 de maig de 1916.

 

Per poder coordinar millor totes les gestions necessàries que cal dur a terme en aquest vast programa d’activitats anual, la Junta Directiva considera necessari constituir una comissió, anomenada de propaganda, que en faci un seguiment i mantingui una relació
més propera. Aquesta comissió, amb actuació força autònoma, disposa d’un secretari encarregat de comunicar a les reunions de la Junta Directiva totes les gestions dutes a
terme. La Comissió és qui a partir d’ara s’encarregarà de la difusió de les activitats de
l’Esbart Català de Dansaires que el portarà a viatjar per tot Catalunya.
Un dels temes que continua preocupant la Junta Directiva és el de la indumentària dels
balladors i balladores sobre la qual ja s’havien donat algunes instruccions. Finalment, el
mes de maig es proposa confeccionar un vestuari que sigui propietat de l’Esbart Català
de Dansaires i així amortitzar el pressupost que s’inverteix en llogar roba a les empreses
especialitzades.
La proposta la presenta el mateix president Joan Bel a la reunió del dia 5 de maig. Un
cop establert l’acord, es delega el mateix Bel per a les tasques necessàries. Avaluada la
inversió per a la compra del material necessari i pel pressupost de confecció de vuit conjunts per a home i per a dona, es decideix demanar l’avenç de 15 pessetes als socis
per poder fer front al projecte, diners que s’amortitzaran amb els beneficis de ballades i
sorteigs. El mes d’octubre, amb bona part de les peces ja confeccionades, Felip Blasco
proposa la compra de dues caixes calaixeres per guardar els vestits d’home confeccionats i poder-los transportar amb seguretat a les ballades.
Abans d’encarregar la confecció de les peces, tant Aureli Capmany com altres components de l’entitat realitzen un estudi sobre la indumentària catalana, i especialment barcelonina, del darrers segles per poder decidir amb coneixement. Són conscients que «... no ha d’ésser obligada la indumentària especial per a dansar els nostres ballets populars, ja que quan eren vius en els costums de les nostres gents no canviaven pas de vestit ...», però el fet que cada cop sigui més freqüent el requeriment per part dels organitzadors dels actes que els balladors i balladores assisteixin amb indumentària especial els convenç del fet que és millor tenir-la en propietat, tant per l’estalvi que això suposa, com per la disponibilitat i la higiene de la mateixa roba. Un cop fet l’estudi, es decideix utilitzar els models d’home i dona de finals del segle XVIII, just abans del canvi de moda marcat per la Revolució Francesa.

El 1916 és l’any que es documenta l’Entrada de Ball de Caldes de Montbui amb motiu de l’oferiment d’un ballador d’aquesta població d’ensenyar el ball als balladors de l’Esbart. En resposta a l’interessant oferiment, la Junta Directiva delega i envia a Caldes Felip Blasco i Maria Soler, amb les despeses de viatge a càrrec de l’entitat, i que són allotjats amb gran gentilesa pels mateixos balladors.

El dia 1 de gener de 1917, l’Esbart Català de Dansaires inicia un altre any de gran activitat. Aquest dia, l’Esbart es trasllada a Gràcia, a l’estatge de la Societat Obrera L’Artesà per col·laborar en l’acte d’inauguració de l’Orfeó organitzat en aquesta entitat.

El dia de Reis col·labora en la Festa de Nostra Parla que es celebra al Palau de Belles
Arts, un marc que l’Esbart ha visitat en moltes ocasions. Nostra parla, amb presència a
tots els territoris de parla catalana, és una organització l’objectiu de la qual és defensar
el català i treballar per a la normalització de la llengua.
Els mesos de primavera es caracteritzen per les col·laboracions en actes organitzats en
honor de grups o col·lectius que fan estada a Barcelona: el 26 d’abril als magatzems
Fayans Català en honor del grup d’artistes francesos que visiten Barcelona; el 29 d’abril
en honor dels mestres de Palma de Mallorca que fan estada a la ciutat; el 27 de maig en
honor del grup de diputats nacionalistes valencians i el 29 de juny al Palau de Belles
Arts amb motiu de l’exposició d’art francès. Amb la voluntat de prendre part en els
esdeveniments importants de Barcelona, l’Esbart col·labora en dos grans homenatges: el
que es realitza el dia 3 de juny a Joan Maragall amb el descobriment d’una placa al seu
domicili i el realitzat el mes d’octubre al Teatre del Bosc per homenatjar l’actor Ermenegild Goula.
I encara cal destacar un altre homenatge, de caràcter intern, a Cèsar Canals, Director
Musical de l’Esbart Català de Dansaires entre l’any 1909 i el 1917. Canals, que ha comunicat a la Junta Directiva que s’haurà d’absentar llargament de la ciutat i per això
renuncia al càrrec de Director Musical, rep l’homenatge de l’Esbart Català de Dansaires
i dels seus socis i directius el dia 18 de juliol.
El mes de març s’accepta l’oferiment d’una persona de Vilafranca del Penedès per ensenyar diversos balls de la població, tasca per a la qual es designa Felip Blasco per a
l’aprenentatge de les coreografies i Cèsar Canals per a l’anotació de la música. El capítol de col·laboracions amb entitats i institucions porta a l’Esbart a l’Asil Duran, a l’asil de l’Obra Max Bembo, a l’Schola Orpheonica i al Casal Nacionalista Martinenc.
L’activitat associativa de l’Esbart es veu complementada amb una vetllada humorística
organitzada el dia 14 d’abril, a més els associats també participen en diverses excursions
que els porten a visitar Montserrat, el Castell d’Aramprunyà i Santa Creu d’Olorda.
Cal ressenyar dues col·laboracions importants: la col·laboració en la conferència d’Aureli Capmany el mes de juny al Centre de Lectura de Reus, per a la que els dansaires il·lustren les paraules de Capmany, i la col·laboració a l’Aplec de la Sardana de Vallvidrera com a membre de la Comissió organitzadora, responsabilitat que l’Esbart exerceix els anys següents. Aquest no serà el primer ni l’únic cop que els dansaires de l’Esbart acompanyaran Aureli Capmany en les conferències que fa sobre dansa, sinó que és una activitat que es realitzarà en diverses ocasions i indrets. La primera ocasió fou la conferència feta a l’Ateneu Barcelonès l’any 1910, davant socis de l’Ateneu i d’intel·lectuals, on Capmany proposa la creació d’un arxiu sobre dansa tradicional catalana. Com en aquella ocasió, a Reus els dansaires acompanyen el mestre per il·lustrar amb el moviment les seves paraules i argumentacions, traspassant i anant més enllà, d’aquesta manera, de la pura conferència.

Pel que fa a Aureli Capmany cal comentar que es produeix el relleu en la direcció de l’Esbart, el qual deixa en mans d’un dels deixebles més ben preparats per assumir el càrrec: Felip Blasco.

Blasco ha estat a l’Esbart des dels seus inicis, ocupa càrrecs de Junta Directiva i és una persona clau per a l’entitat: és l’artífex de molts projectes i aquests es realitzen amb la seva intervenció, és acurat en el desenvolupament de qualsevol tasca i a més té un caràcter seriós, rigorós i valent que li permet encarar qualsevol iniciativa. Blasco és el responsable dels dansaires entre l’any 1917 i l’any 1955, any que amb seixanta-cinc anys deixa el grup de balladors a mans dels joves; des dels inicis de l’entitat i fins la dècada dels anys seixanta ocuparà diversos càrrecs, alguns dels quals fins i tot en més d’una ocasió, a la Junta Directiva: Tresorer, Secretari i Vocal.

Programa de mà de l'Aplec de la Sardana de l'any 1917.

L’empenta de l’Esbart per engegar projectes es manté l’any següent en realitzar-se els tràmits necessaris per sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona la creació d’una cobla de
sardanes de caràcter municipal. La iniciativa, que parteix de Felip Blasco, porta a la
Junta Directiva a redactar un extens document datat el dia 18 de novembre de 1918 on
s’exposen els arguments necessaris per convèncer les autoritats barcelonines de la necessitat de disposar d’una cobla municipal, tal i com es reflecteix ben bé en un dels
paràgrafs finals:
«L’Esbart Català de Dançaires, Entitat cultural constituïda fa prop de dotze anys i quina finalitat no és l’esbarjo dels seus elements sino la recerca pacient i quotidiana de totes aquelles dades, especialment dins l’espectacle de Dança, que poden enriquir el folk-lore català, tasca portada a terme amb aquell amor que sols la consciencia de la fé en l’ideal proporciona, té l’alt honor d’adressar-se a Exm. Ajuntament Constitucional de Barcelona, en prec humil i fervent de que aqueixa Corporació acordi la constitució d’una Cobla Municipal de Sardanes, çò que palesaria, de ben evident faiçó, aquella compenetració existent entre la ciutat tota i els seus dignes representants.»

Un altre dels projectes per a la mateixa entitat, aquest però d’abast més gran, és la creació de l’arxiu documental, segons consta a la Memòria de l’any 1918 llegida pel Secretari Ramon Peypoch a l’Assemblea General de socis del dia 4 de desembre de 1918. Es tracta d’organitzar un «arxiu folklòric dedicat a les danses en general i als Ballets populars catalans en particular». Però aquest projecte, llargament exposat per Aureli Capmany en nombroses ocasions davant polítics, intel·lectuals i artistes, haurà de veure passar més de dues dècades fins que es converteix en una realitat. Cap dels intents de Capmany per tal que una institució, ja sigui l’administració pública (Ajuntament de Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, etc.) o una de privada (Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya, etc.), es faci càrrec d’engegar i mantenir un arxiu de dansa reïx, malgrat que arreu el felicitin, l’encoratgin i l’animin a dur a terme el projecte.

El tarannà d’activitats de l’Esbart al llarg de 1918 segueix l’esquema dels anys anteriors: participació en esdeveniments de la ciutat, participació en actes de caràcter cívic o benèfic (a l’Ateneu Democràtic Regionalista del Poble Nou amb motiu de la diada de Reis o al Teatre Apolo en benefici dels impossibilitats de la Caja de Imposibilitados y Jubilados de la Unión Obrera de Constructores de cajas de cartón) i col·laboració amb entitats, associacions i institucions, com per exemple l’Artesà de Gràcia, l’Escola Catalana Mossèn Cinto (que havia arribat a rebre donatius de l’Esbart), la Schola Orpheònica o el Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, entitats amb les quals manté una col·laboració al llarg de molts anys.
Però si alguna cosa marca aquest any és la visita de l’Esbart Català de Dansaires a diverses poblacions catalanes entre els mesos de maig i setembre, generalment amb motiu de les festes majors o patronals de les localitats de Figueres, Lleida, Terrassa, Mataró i Rubí. Totes aquestes visites deixen una llarga empremta a la premsa local que les elogia i comenta detalladament. Possiblement la més comentada sigui l’anada a Figueres el dia 6 de maig amb motiu de les Fires i Festes de la Santa Creu, quan Figueres fa festa grossa.
El viatge es comenta a les reunions de la Junta Directiva i es procura preveure tots els detalls. L’Esbart rep la quantitat de 290 pessetes per fer front a les despeses de trasllat i
75 pessetes en concepte de donatiu. Com en altres ocasions, es sorteja l’encàrrec de vetllar per la roba que recau en els socis Peypoch i Brunet; Renom es fa càrrec de la farmaciola i la senyera que viatja amb els dansaires i directius és custodiada pels socis Brillas i Serra.
Sovint, aquestes visites tenen un esquema similar que porten al grup a passar tot el dia a
la població: el viatge en tren a primeríssima hora del matí, l’arribada a la població de
destinació on són rebuts a l’estació, la preparació per a la primera sortida que consisteix
en la intervenció en un acte realitzat en algun indret destacat, ja sigui davant l’Ajuntament, a la plaça major, al passeig o a la rambla o bé en sortir de l’ofici i en alguns casos amb una mica de cercavila abans o després de l’acte, el dinar a la fonda o a l’hostal, la mostra de danses a l’aire lliure o a l’interior d’alguna societat o entitat i el retorn cap a Barcelona. Tot això, amb les dificultats de transport que hi havia en aquell temps.

El dia 21 d’agost, un grup de vuit balladors i balladores participen en un concurs de sardanes organitzat a Caldes d’Estrac amb el nom Aplec i Concurs de colles sardanistes.
Els dansaires de l’Esbart guanyen el I Premi del Concurs i reben un premi econòmic de
400 pessetes. Els merescuts guanyadors del premi demanen a la Junta Directiva poderse
repartir l’import econòmic del Premi, cosa que s’acorda a la reunió del Consell celebrada el dia 28 d’agost. Els diners, però, mai no arribaran a les seves mans a causa d’una carta que diversos socis envien a la Junta i en la qual demanen que la meitat del premi es lliuri a la família de Mercè Font, sòcia greument malalta, que finalment rep la quantitat de 325 pessetes i que són molt agraïdes en un escrit de la família. A causa d’això, els responsables de l’Esbart decideixen realitzar un acte de germanor com a obsequi per als guanyadors, en l’organització del qual intervenen Joan Brunet, Felip Blasco i Lluís Bartomeu.

Una de les visites de l’any 1918 porta l’entitat a Caldes de Montbui com a resultat de la relació entre l’entitat i els balladors de l’Entrada de Ball, especialment Jeroni Pascual,
que l’any 1916 ofereix als membres de l’Esbart Català de Dansaires ensenyar-los el ball
i facilitar-ne la documentació. El mes d’abril de 1918 Felip Blasco comunica a la reunió
de la Junta Directiva que ja ha pogut treballar l’Entrada de Ball i que els dansaires ja
l’han apresa. La visita a Caldes de Montbui es realitza el dia 20 d’octubre i les atencions
rebudes són tant satisfactòries que s’envia un agraïment ben sentit, en especial a Jeroni
Pascual.
L’estructura de visita a una població també es repeteix l’any següent, el 1919, quan l’entitat viatja el mes de juliol a Terrassa, a l’agost a Vilanova i la Geltrú i a Reus el mes de novembre amb motiu de les Grans Fires i Festes, sempre amb gran expectació i interès. Però a més d’aquestes ciutats, el dansaires i directius es desplacen a nombrosos pobles i ciutats, des dels més propers fins a d’altres que suposen força hores de viatge.
Pel que fa a les més properes, visiten les veïnes ciutats de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Sant Cugat del Vallès; mentre que les més allunyades són Sils i Tordera, i això sense oblidar Mollet i Granollers. Una d’aquestes visites serà la primera d’un seguit de visites que no només deixarà empremta, sinó també un bon record i el recull i documentació de diverses danses.
Vilanova i la Geltrú celebra la Festa Major a principis del mes d’agost, concretament el
dia 5 amb motiu de la diada de la Mare de Déu de les Neus. L’any 1919 els balladors,
balladores i responsables de l’Esbart Català de Dansaires, convidats per l’Atracció de
Forasters, arriben a Vilanova i la Geltrú per prendre part en un acte breu al matí davant
de l’Ajuntament i a la tarda ballar al Teatre Apolo d’aquesta població. El diari El Vilanoví se’n fa ressò en un llarg i detallat article titulat «La nostra Festa Major» que es publica a l’edició del dia 9 d’agost i que en l’apartat «L’Esbart Català de Dansaires»
tracta la visita amb aquestes paraules:
«A les onze del dimarts arribà l’“Esbart Català de Dansaires” ballant a la plaça de la
Constitució, on hi acudí nombrosíssima concurrència per a conèixer per primera vegada als dansaires, el “Ball pla” i la “Dansa de Castelltersol” que varen agradar moltíssim.»
A continuació, es detalla informació sobre aquests dos balls i continua parlant de l’acte
al Teatre Apolo:
«Mereix que donem més extensió de lo acostumat al festival que tingué lloc al Teatre
Apolo el dimarts a la tarda a càrrec de l’“Esbart Català de Dansaires”, quin director artístic és D. Felip Blasco, director musical D. Pascual Segura i conferenciant D. Emili
Gili Ferràn, protector de l’Esbart.
Aquell local estava ple a vessar, de tal manera, que varen agotar-se les localitats i molts tingueren que adquirir entrada general per no trobar altre cosa, a l’objecte de poguer conèixer les dances que havien de ballar aquell estol de damisel·les i joves que foren ovacionats pel nombrós públic allí congregat.
Abans de començar, D. Emili Gili Ferràn, protector de l’Esbart, llegí el següent discurs
que fou summament aplaudit.»
A continuació, l’article transcriu el discurs d’Emili Gili, detalla el programa dels balls previstos, transcriu la presentació que Gili fa de cada ball i acaba amb frases com ara:
«A cada final de ball el públic tributava als dansaires interminables aplausos i ovació
al finalitzar l’espectacle» o bé «Els vilanovins varen quedar plenament satisfets d’un
espectacle tan artístic com és el dels ballets populars catalans. Des d’aquestes columnes no podem menys que endreçar a aquella entitat, quina Junta va ser-nos molt atenta, la més afectuosa enhorabona per l’èxit obtingut aquella tarda.»

La visita de l’any 1919 fa que s’estableixi un bona relació entre els vilanovins i els components de l’Esbart Català de Dansaires, cosa que a més de portar l’entitat a Vilanova en altres ocasions, representa la documentació de les Danses, del Ball de Bastons i la restauració de les Danses al Carnaval vilanoví.
I encara cal destacar un altre nou projecte nascut l’any 1919: la creació de la Secció de
Gimnàstica Rítmica. Aquesta secció és proposada a la reunió de la Junta Directiva del mes de novembre per Joan Tomàs, el nou Director musical de l’Esbart des del mes de setembre quan Pascual Segura anuncia que deixa el càrrec per no poder-se’n ocupar. Tomàs, «quines excel·lents dots per a ocupar aquest càrrec són de tots nosaltres ben reconegudes», fa la proposta amb l’objectiu de millorar les aptituds dels dansaires. Aprovada la constitució de la Secció de Gimnàstica Rítmica es decideix que porti a terme les seves activitats els divendres a la nit.
La Junta Directiva té dues tasques importants que cal desenvolupar al llarg de 1919: la redacció dels nous Estatuts i la redacció del Reglament de Règim Interior. Ambdós textos es presenten a l’Assemblea Extraordinària de socis que es celebra el dia 26 de novembre i en acabar la reunió ja queden aprovats. Per a la correcta aplicació dels Estatuts, els components del Consell Directiu decideixen que a l’Assemblea General de socis prevista pel dia 27 de desembre es votin tots els càrrecs de la Junta Directiva, ja que a partir d’aquest moment els càrrecs tindran una durada de dos anys i cada any es renovarà la meitat dels càrrecs del Consell Directiu. Per aquest motiu, un cop aprovats els Estatuts i votada tota la Junta Directiva, la meitat d’aquesta dimitirà a la següent Assemblea General de Socis, que s’escaurà el mes de gener de 1921, per donar pas a l’alternança de renovació de càrrecs que és la que encara es realitza avui dia.

A principis de l’any següent, durant la reunió de la Junta Directiva del dia 12 gener, el director Felip Blasco es queixa que els dansaires acostumen a arribar tard als assaigs, malgrat que ell mateix conclou que no és d’estranyar a causa de les «circumstàncies anòmales» que s’esdevenen a la ciutat de Barcelona.
A la mateixa reunió, Casalí explica el projecte de contractar la cobla Els Montgrins per a set audicions de sardanes que es programen entre els dies 31 de gener i 2 de febrer, una de les quals es realitza a la seu de l’Esbart. L’elevat import del projecte, 750 pessetes, fa que el President demani contenció en les despeses i que no se’n faci cap sense la seva autorització, ja que a més l’import del lloguer mensual amb que es retribueix a l’Ateneu Autonomista del Districte ha augmentat de 5 a 25 pessetes.

Programa de mà de l'aAplec de la Sardana. Any 1919. L'Esbart Català de Dansaires continua sent membre de la comissió executiva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any: 1920 a 1929:

L’any 1920, s’inicia a l’Esbart una etapa marcada per l’ingrés de documentació de danses, dels reculls i de les restauracions. Aquest mateix any es realitza el recull de la Disfressada de Sant Vicenç dels Horts i de les Danses de Vilanova i la Geltrú, treballs protagonitzats per Felip Blasco amb la col·laboració d’alguns companys de la Junta Directiva i d’alguns dansaires. Segons la Memòria llegida per Manuel Capdevila a l’Assemblea General de Socis del dia 12 de gener de 1921, s’incorpora a l’entitat informació referent al Contrapàs Llarg, al Ball de Caputxes de Sant Joan de les Abadesses i a les Danses, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets i Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú. El 1921 acaba el recull de documentació dels balls de Vilanova i la Geltrú, s’incorpora el Ball de Bastons i les Danses al repertori de l’Esbart i aquestes es restauren a la mateixa Vilanova. Cal destacar que Joan Tomàs, músic i responsable de missions de l’Obra del Cançoner Popular ostenta el càrrec de Director Musical entre els anys 1920 i 1921.
Aquest any, l’activitat de l’Esbart es desenvolupa en bona part fora de la ciutat de Barcelona ja que es viatja a Sant Boi de Llobregat, Figueres, Badalona, Igualada, Terrassa, Esparreguera, Sant Vicenç dels Horts, Sitges, Les Borges Blanques, Vilassar de Dalt i Cervera. Aquests recorreguts per tota Catalunya es complementen amb excursions de caire social amb destinació Brugués i el Castell d’Aramprunyà, així com Rubí i l’Ermita de Sant Mus. Els viatges i excursions sempre són font d’anecdotari, com el fet succeït en el viatge a Figueres quan una de les dansaires, Francesca Tutusaus, va caure del tren i es fa mal. L’Esbart Català de Dansaires va lliurar a la família de Francesca la quantitat de 75 pessetes del benefici de la ballada de Figueres, juntament amb una carta lamentant l’accident.

A Barcelona, com en nombroses ocasions anteriors, participa a l’Aplec de la Sardana de
Vallvidrera, del que també forma part de la Comissió organitzadora, i col·labora en diverses vetllades: a l’abril al Teatre Còmic en benefici de l’asil de l’Obra Max-Bembo, al maig a l’Escola Catalana Mossèn Cinto i el 23 d’octubre visita un altre cop l’Artesà de Gràcia amb motiu del festival d’inauguració del Grup Excursionista, els beneficis del qual es destinen als afectats pels temporals. El dia 11 de juliol l’entitat participa en l’homenatge que es ret a Josep Subirà, l’intel·lectual català amb residència a Madrid.
També col·labora amb companyies de teatre a l’obra Terra Baixa i a les comèdies Flors
i Violes i Homenots.

El mes de setembre de 1920, Felip Blasco proposa als companys del Consell Directiu aprendre algun ball de bastons per incloure’l al repertori. Per aquest motiu, s’aprèn amb balladors de la mateixa població la coreografia del Ball de Bastons de Vilanova. Un cop apresos sis dels balls, Felip Blasco els assaja convenientment amb els dansaires, només homes ja que en aquest moment és impensable que a les colles de bastoners hi pugui haver dones. Paral·lelament, es decideix confeccionar una indumentària especial per al Ball de Bastons que sigui similar al vestuari de les colles bastoneres del moment més properes a Barcelona, tal i com proposa Felip Blasco el mes de juliol. Per poder fer front a la despesa de la roba de bastoner, l’Esbart emet cinquanta cèdules (que es liquidaran definitivament el juliol de 1922) de cinc pessetes cadascuna que s’adjudiquen ràpidament, cosa que permet comprar la roba i encarregar els vuit parells de bastons necessaris. S’inicia la confecció de les peces a càrrec de les sòcies Teresa Soteras, Emília Jordà i Concepció Font. A principis de l’any 1922, quan el vestuari està enllestit, s’estrena el Ball de Bastons al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria.

L’any 1921 sorgeixen certs problemes d’ordre intern a la Junta Directiva. El mes de febrer es presenta una queixa sobre el cap de colla (encarregat de cada ballada) i sobre el vocal administrador perquè tenen poca cura de la roba; també hi ha queixes sobre els afers protagonitzats pels dansaires en no voler ballar uns amb altres, queixa enviada per un dels directius que no està d’acord amb la falta de respecte per part d’alguns dansaires. El mes d’abril, Antoni Casalí dimiteix del càrrec de vicepresident i al maig el sotssecretari Ramon Casellas es queixa dels individus que falten a la moral. Tot plegat porta a la dimissió de la Junta Directiva que convoca una Assemblea Extraordinària de Socis pel dia 4 de juliol on surt escollit President a la tercera ronda de votacions Antoni Casalí.
Dues setmanes després d’aquesta assemblea i un cop els electes han pres possessió del càrrec, a la reunió del dia 18 de juliol s’aprova la constitució del Grup Feminal, organisme femení depenent de l’Esbart Català de Dansaires. El Grup Feminal, al qual poden pertànyer tant les dansaires, com familiars o amistats, té una Junta Directiva pròpia i un funcionament autònom de la Junta de l’Esbart Català de Dansaires que delega un dels seus membres com a persona d’enllaç entre ambdues organitzacions. El Grup Feminal destacarà per la seva aportació en la consecució de diverses tasques, com ara endreçar i posar en funcionament la Biblioteca.

 El dia 19 de setembre es proposa a la Junta realitzar una revisió mèdica als dansaires, qui sap si a causa d’algunes queixes de manca d’higiene i per evitar contagis; el dia 1 d’octubre s’acorda que els dansaires nous també passin la revisió mèdica, el cost de la qual serà considerat com el de la quota d’ingrés a l’entitat. D’aquesta manera i com un cas sense precedents que no es repetirà mai més a l’Esbart, el metge M. González signa el 14 de novembre l’informe de la revisió mèdica que redacta de la següent manera:
«Informe mèdic dels individuos que composen l’Esbart Català de Dansaires. Al igual qu’l nostre immortal Maragall digue que la Sardana pot dirse dels nostres ballets saturats de belleza i elegancia escampats arreu per tots els indrets de nostra terra catalana.
Però considerats baix el punt de vista fisiològic i higienics deu tenir-se en consideració
el pas tan facil de la Higiene i la Patología (Malaltia).
La dansa es altament recomanable per lo higiénica, més pera que aixis sigui es precis certa mesura a cada hu en particular ja que tant ens diferenciem tots fisiològicament
pera evitar la fatiga, sobretot la fatiga excesiva en lo cual ben sovint s’hi cau deixats portar pel entusiasme fills dels exits i idealitat de nostres aficions.
La fatiga es una intoxicació (envenenament) de la sang per lo gas carbónic i per aixo quan un esta molt cansat es veu obligat á respirar més depressa, aixó és, eliminar per
l’aparell respiratori l’excés de gas carbònic producte de la combustió excesiva que’ls moviments musculars ocasionen.
Del reconeixement practicat als individuos que composen l’Esbart Català de Dansaires
resulta que deuen ferse tres categories:
1ª A- Individuo que està completament normal i no es motiu de destorp als companys de
dansa.
2ª B- Que poden dansar sense inconvenient dels seus companys però que ell deu tenir
en compte per si propi, per deficiència orgànica.
3ª C- Possible contagi»
A sota de cadascuna de les categories apareixen els noms dels homes i dones que ballen
a l’Esbart Català de Dansaires.

No obstant això, l’any 1921 té, com els anys anteriors, una extraordinària activitat que
dibuixa un present especialment ric i viu i que augura un futur molt optimista. D’entre totes les activitats i visites, la de Tàrrega i Vilanova deixen sengles restauracions de balls: a Tàrrega l’Eixida i a Vilanova les Danses. A més d’aquestes poblacions, l’Esbart visita Valls per la Festa de la Candelera, Cervera, Terrassa, Figueres, Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Arenys de Mar, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Molins de Rei i Santa Coloma de Gramanet. Per contra, l’activitat a Barcelona és gairebé escassa, cosa que no passa l’any següent quan tot i que la proporció no s’inverteix, sí que s’equilibra.

El dies 14 i 15 de gener de 1922, l’Esbart celebra la Festa del Soci amb una ballada íntima, una audició de sardanes inèdites a càrrec de la cobla La Principal de Peralada celebrada a la plaça de Sant Just, l’espai públic més proper a la seu social, i un àpat de germanor. El dia 22 de gener estrenen el Ball de Bastons de Vilanova amb el vestuari nou apropiat al ball en l’acte organitzat a la prestigiosa entitat anomenada Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, amb la que tants cops ha col·laborat l’Esbart. L’Esbart Català de Dansaires rep del C.A.D.C.I., en agraïment a les facilitats que sempre troba quan demana la seva col·laboració i amb motiu de l’estrena del Ball de Bastons, una bandera per al cap de la colla dels bastoners. Aquesta bandera, rematada amb una ornamentació que simula una llança, llueix al buit les inicials ECD de l’Esbart, és la mateixa que fa servir i aixeca l’actual cap de colla. Amb motiu de l’estrena del Ball de Bastons també es proposa fer una fotografia amb alguna imatge dels bastoners per editar una postal, de manera semblant a com es va fer amb la col·lecció de postals l’any 1913, algunes de les quals ja han estat reeditades en exhaurirse la tirada anterior.

Amb la voluntat continuada de prendre part en projectes de caire ciutadà, l’esbart entra
com a soci al Foment de la Sardana, s’adhereix al Comitè Pro-Teatre Líric Català i col·labora amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, de la que també és
membre actiu. L’Esbart Català de Dansaires és present a tots els actes promoguts per
aquestes organitzacions: el dia 22 d’abril per celebrar les Grans Festes del primer aniversari del Foment de la Sardana, els mesos de març i juny amb sessions al Teatre
Escola, a més de col·laborar en la sarsuela Marina a Barcelona (Sants), Mataró, Sabadell i Igualada a càrrec de la companyia Taxés-Cristià i en l’obra de teatre El Senyor Ramon enganya les criades al Teatre Apolo amb 15 representacions. El mes de juny també participa en la Festa d’Infants i Flors en benefici de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que es realitza al Park Güell.

Cal destacar que els dies 23 i 24 de setembre, l’Esbart Català de Dansaires visita
Tarragona amb motiu de les Festes de Santa Tecla, cosa poc freqüent en coincidir les
festes majors de Tarragona i Barcelona.
Després de diverses situacions transitòries provocades per l’anada de Màrius Escofet a
les Campanyes del Marroc, el mes de desembre es nomena Director Musical Ricard
Llansà, càrrec que ocuparà fins a la seva mort l’any 1949.
L’any 1923 s’inicia amb l’Assemblea General de Socis que es celebra el dia 12 de
gener. En aquesta reunió torna a fer-se palesa la necessitat de comptar amb un Arxiu de
dansa per poder organitzar bé tota la informació de què disposa l’entitat i la nova que
constantment hi arriba; aquest mateix any es recullen el Ball de Panderetes de
Vilafranca del Penedès, el Ballet i la Ratolinesa de Sant Julià de Vilatorta, la Quadrilla
de Granollers i el Ball Pla de Sant Vicenç de Montalt.
També s’exposa la conveniència de crear el càrrec de Director Folklòric per tal que qui
l’ocupi acompanyi els dansaires en qualsevol desplaçament i pugui respondre a
qualsevol qüestió sobre dansa que se li plantegi. La proposta suggereix el nom de Joan
Amades com a persona idònia per ocupar el càrrec. Amades, que no creu poder complir
amb l’encàrrec a causa de les seves ocupacions habituals, declina l’oferiment.
Per aquest any, la Junta prepara una Festa del Soci que es programa pels dies 17 i 18 de
març, encara més lluïda que els anys immediatament anteriors: el dia 17 al matí es
realitza l’habitual sessió íntima de danses, l’endemà a les 9 del matí es celebra una
missa a l’església dels sants Just i Pastor en memòria dels socis desapareguts i en sortir
es programa, com tres anys enrere, una audició de sardanes a càrrec de la cobla La
Principal de Peralada. La jornada es completa amb un àpat de germanor per a tots els
socis al restaurant Sport.
De la mateixa manera que el 1922, moltes de les activitats de l’Esbart es realitzen a
Barcelona col·laborant amb diverses entitats privades i públiques: els dies 31 de març i
28 d’abril al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el dia 10 de
maig al Park Güell on es fa la Festa Infants i Flors en benefici de l’Associació
Protectora de l’Ensenyança Catalana, el 6 d’abril i el 6 de juny en dos actes destinats a
homenatjar el músic Pep Ventura i destinats a recaptar diners pel monument que se li
vol dedicar i els dies 19 i 20 d’agost a la plaça del Sol per la Festa Major de Gràcia.
Però també viatgen pel país, concretament a Sant Vicenç dels Horts, Sant Cugat del
Vallès, Vic (el 6 de juliol i el 30 de setembre), Sant Boi del Llobregat, Mataró,
Badalona i Rubí.

Arriba l’etapa grisa de la dictadura. L’any s’encara amb molt bones perspectives però tot queda estroncat el mes de setembre quan, el dia 13, es produeix el cop d’estat del general Primo de Rivera i l’Esbart Català de Dansaires així com moltes altres entitats, associacions i institucions són anorreades pel dictador i entren, en el millor dels casos, en un estat de letargia.

Prohibició de l’ús del català en la documentació interna, depuració de certes persones,
prohibició d’algunes activitats públiques, tancament de butlletins, publicacions, etc.
Quan no és així, la situació és pitjor: substitució de juntes electes per persones alienes
(Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria), tancament de seus
socials (Orfeó Català), prohibició d’activitats a les mateixes institucions, etc.
Tot encaminat a aturar la vida cultural i social catalana i en especial la barcelonina.
Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, coneix prou bé la immensa xarxa
associacionista de la ciutat cosa que li permet assestar una estocada mortal en un acte
que ha estat qualificat per alguns autors com una de les repressions culturals més
importants del segle XX, amb una forta agressió a la base social, cultural i també
política de Catalunya. Va representar la supressió de les llibertats, la implantació del
control militar, el desmantellament de la Mancomunitat, la persecució cultural
sistemàtica, la repressió sistemàtica de la llengua i l’endeutament de l’administració
municipal i provincial.
La conseqüència més immediata del cop d’estat és la clausura el dia 23 d’octubre de la
seu de l’Ateneu Obrer del número 4 del carrer del Bisbe Cassador. En compliment de
l’ordre governativa, l’Esbart Català de Dansaires es queda sense seu social. No obstant
això, el dia 10 de novembre col·labora amb el cor La Violeta d’En Clavè a la seva seu,
situada al carrer del Rec Comtal, on s’hostatja l’Esbart entre el gener i el setembre de
1924. A partir del dia 1 d’octubre de 1924 es trasllada a la seu del ‘Centro de Naturales
de Tarragona y su provincia’, situada al número 14 del carrer del Duc de la Victòria. És
a dir: en un any l’entitat canvia tres cops de seu i això vol dir, evidentment, despeses,
dificultats en les activitats i mobles i roba amunt i avall.
Cal dir que aquesta etapa només es consideraria una desafortunada situació passatgera,
si no hagués estat el preludi de moltes altres dissorts. Les activitats i la vida pública de
l’Esbart se’n ressenten ben aviat, de manera que els viatges fora de la ciutat es
redueixen molt i encara més les col·laboracions amb entitats amigues o veïnes, com per
exemple l’organització Nostra Parla, el prestigiós Centre Autonomista de Dependents
del Comerç i la Indústria, amb el qual l’Esbart Català de Dansaires té una relació
constant d’amistat i col·laboració mútua, i moltíssims ateneus, cercles, centres, etc., ja
siguin obrers, nacionalistes, republicans o sense adscripció política clara.
També ho pateix el C.A.D.C.I., fundat l’any 1903 per al «millorament moral i material»
dels treballadors, per a «la instrucció i la cultura» i per a «la lluita de les reivindicacions
catalanes» i considerat una institució capdavantera pels bons serveis que ofereix i per
totes les seves tasques i projectes. Algunes de les campanyes públiques, com
l’anomenada Catalunya-Nació, són recolzades des de tota Catalunya. El dia 24 de
setembre es clausuren vint-i-vuit centres, entre ells el C.A.D.C.I., i a l’octubre les
entitats clausurades ja passen de cent, entre elles l’Ateneu Obrer del Districte III. En
conseqüència la xarxa associativa es trenca en mil bocins i s’afebleix. Els assajos de
l’Esbart queden suspesos mentre no es disposa de local i les reunions es realitzen als
domicilis particulars dels components de la Junta. S’inicien ràpidament gestions per
trobar una nova seu que donaran el seu fruit al cap de dos mesos.
Amb tot, però, es permeten les sardanes, els balls i les cançons, malgrat que Els
Segadors i el Cant de la Senyera estan prohibits i algunes audicions de sardanes s’han
de fer en interiors per evitar-ne la prohibició. És per aquest motiu que l’Esbart Català de
Dansaires, entre altres, pot mantenir la seva activitat, això sí molt reduïda. Entre 1924 i
1930, bona part de les activitats es porten a terme a l’interior de les associacions que
perviuen i desapareixen les anades a poblacions amb actes al matí i a la tarda, motiu pel
qual l’esplèndida vida pública entra en recessió, amb el seu moment més baix entre els
anys 1925 i 1926.
L’any 1925, per exemple, només es ressenyen vuit activitats, cinc a Barcelona: a la
plaça de Catalunya i al Teatre Apolo en benefici del monument a Pep Ventura, a
l’Ateneu Enciclopèdic Popular, al Centre Catòlic de Sants i a l’Orfeó Sarrianenc. Cal
afegir-hi els viatges a Santa Coloma de Cervelló, a Vic i a Alella. El 1926, se’n
ressenyen set, quatre a Barcelona: al Club Esportiu Català, a la Colònia Estiuenca de
Vallvidrera, al Centre Moral del Poble Nou i al Gran Teatre del Liceu, i tres fora de la
ciutat: a Vic, a Corbera de Llobregat i a Calella.
La vida interna de l’Esbart també es veu afectada. L’any 1923 no es realitza
l’Assemblea General de Socis per no tenir lloc on fer-la i de fet no es convoca fins al
cap d’un any, el dia 19 de desembre de 1924. En renovar els càrrecs surt escollit com a
president Joan Amades, que ja desenvolupa les funcions del càrrec des del mes de març.
A partir del mes de desembre de 1924 i fins l’any 1930 els llibres d’actes i altra
documentació oficial es redacten en castellà, segons és preceptiu.
El pas de Joan Amades, malgrat ser una etapa desafortunada, deixa el seu fruit a
l’entitat: a la primera reunió del mes de gener s’autoritza Felip Blasco per tal que faci
els treballs necessaris per augmentar l’Arxiu i a la reunió del dia 10 de març s’autoritza
la creació de la Biblioteca per a ús dels socis de l’entitat. L’any 1925 es recull el Ball de
Faixes de Maldà i el 1926 l’Espolsada de Premià de Dalt i el Ball de Punts de Tiana.
Joan Amades, però, no acaba el seu mandat com a President ja que el dia 1 d’abril de
1926 presenta la dimissió i és substituït interinament per Ricard Llansà. Aquest any es
nomena Aureli Capmany Director Honorari de l’Esbart Català de Dansaires.
L’any 1927 sembla que hi ha una petita revifada pel que fa a les activitats de l’Esbart
Català de Dansaires si ho comparem amb els tres anys anteriors, tot i que sense acostarse,
ni de bon tros, a la llargues llistes de la dècada dels anys deu. El mateix any 1927,
l’Esbart viatja a l’Hospitalet de Llobregat, Ripoll, Vic, Premià de Dalt i Manlleu. A
Barcelona balla al Teatre Íntim, a l’Asil Duran, al Centre Excursionista, a l’Agrupació
Excursionista de Catalunya i al Palau de la Música. L’última activitat de l’any es
realitza el dia 21 de novembre a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, col·laboració ajornada
des del mes de març de 1926 a causa de la delicada situació de l’Ateneu, clausurat l’any
1923 només catorze dies després del cop d’estat. I és que l’Ateneu va haver de passar
per situacions difícils durant la dictadura, situacions prou conegudes per l’Esbart Català
de Dansaires ja que des del mes de febrer té la seva seu en aquesta prestigiosa institució.
La revifada augmenta l’any 1928 tot i que la majoria d’activitats es realitzen a
Barcelona i no pas fora de la ciutat. L’Esbart potencia les activitats socials amb
nombroses excursions i visites que, amb la doble finalitat de promoure la convivència
entre els socis i augmentar-ne el nombre, porten directius, dansaires i familiars al
Santuari de la Cisa, al de la Salut de Sant Feliu de Llobregat i al campanar de la
Catedral entre d’altres. Fora de Barcelona, visiten en dues ocasions Vilanova i la Geltrú,
el dies 16 de febrer i de desembre, respectivament, i en una ocasió la població de
Manlleu.
Gràcies a una certa normalitat, el dia 8 de juny es celebra l’Assemblea General
Ordinària al mateix Ateneu Enciclopèdic Popular, on també ballen el dia 21 d’octubre
amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l’Ateneu. A l’Assemblea es produeix el
relleu en el càrrec de President: Ricard Llansà deixa el càrrec i l’ocupa Antoni Casalí,
que ja havia estat President de l’Esbart en els períodes 1909-1914 i 1921-1924. Llansà
continua en el càrrec de Director Musical fins el seu traspàs el 26 d’agost de 1949.

També es reprèn alguna iniciativa de tipus benèfic, ja sigui anar a ballar al Palau de la
Música Catalana en benefici dels damnificats de Les Gavarres o aportar una quantitat
econòmica per contribuir a la instal·lació de la font dedicada a Ignasi Iglesias.

El mateix any es recull el Ball de Tres parts de Sant Julià de Vilatorta. L’any següent, l’activitat és més minsa ja que el registre d’activitat només en ressenya cinc al llarg de tot l’any: tres a Barcelona, a l’Orfeó de Sants, l’ Ateneu Excursionista Tagamanent i l’Orfeó
Barcelonès, i dues fora de la ciutat: una a Manlleu i l’altra a Gelida. Possiblement
aquest final agònic sigui el reflex del final de la dictadura de Primo de Rivera, que
dimiteix el 28 de gener i es trasllada a París el 12 de febrer de 1930.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1930 1 1939:

La dècada dels anys 30 va ser una època d’una forta activitat marcada per fets molt importants, tant des del punt de vista associatiu (l’Esbart celebra el seu 25è aniversari) com del marc històric i social. L’esclat de la Guerra Civil capgira la vida de tot el país i la trajectòria de l’entitat també se’n ressent. Aquests fets l’obliguen a continuar treballant en la clandestinitat per tal de mantenir la tasca iniciada a començaments del segle XX.

En aquesta època, i sota la direcció d’Antoni Casalí, l’entitat ja és coneguda arreu del territori català i la seva participació en festes majors, actes culturals i solidaris és més que habitual.

D’aquells primers anys data la recuperació de la Quadrilla de Granollers i del Ballet de Sant Vicenç de Montalt (1930); el Ball de Nans d’Olot, el Ball de Cavallets d’Olot i el Ball de Nans de Berga (1932).

La dècada dels anys 30 comença amb un fet important per a l’Entitat: l’encàrrec per part de Joan Amades, després d’una conversa mantinguda amb Francesc Pujol de l’Orfeó Català, d’organitzar «un casament segons l’antiga costum catalana» al Poble Espanyol amb motiu de l’arribada a Barcelona de la Caravana Turística Musical que viatja per Espanya. L’esdeveniment té lloc el 18 de maig a la plaça Major del Poble Espanyol amb gran èxit. Tota la premsa en general se’n fa ressò i un grup d’egarencs demanen que es repeteixi per la festa major de Terrassa. Així doncs, l’ECD repeteix l’espectacle el dia 6
de juliol a la localitat vallesana segons consta al llibre d’actes de l’entitat, que des del mes de febrer d’aquell any s’escriu en català. L’acta de la reunió de l’Esbart celebrada el dia 14 de febrer de 1930 ja es torna a redactar en català. S’obre una nova època per a Catalunya i, en conseqüència, per a l’Esbart Català de Dansaires.

Fullet mecanografiat del programa a fer el 4 de juliol de 1932.

Amb actes com aquest l’entitat es consolida, no només com a participant en tot tipus d’actes festius, commemoratius o solidaris, sinó també com a organitzadora de grans esdeveniments i espectacles.
Aquest mateix any, a més del casament al Poble Espanyol, també es balla a Rubí per la Festa Major, Granollers, Premià de Mar, Premià de Dalt, Tossa de Mar en l’homenatge pòstum al Dr. Ignasi Melé, Sabadell, al Foment Martinenc en benefici dels presos i exiliats polítics i socials, a la Festa Major de Badalona, de Santa Coloma de Queralt i en l’homenatge que es fa a la ballarina russa Anna Pavlova a l’Ateneu Barcelonès.

Casament a pagès. Poble Espanyol de Barcelona. Esbart Català de Dansaires. 26 de juliol de 1931.

 

De tota manera, les activitats no només es fan de portes enfora, principalment gràcies a la tasca realitzada pel Vocal de Propaganda, el Sr. Ramon Sesé Salvat. A l’acta del mes de desembre de 1930 també es recull la proposta d’organitzar una «fontada per tal que les famílies dels socis convisquin en germanor amb tots els membres de l’ECD». Els encarregats de dur a terme l’organització de la sortida són els senyors Sesé i Brunet.

L’any 1931 no destaca per la quantitat de ballades que duu a terme l’Esbart, però sí perquè per primer cop al llarg de la seva història l’entitat travessa els Pirineus i exhibeix les seves danses a França, concretament a Toulouse i Carcasonne.

Viarge de l'esbart a Toulouse i Carcasonne. Any 1931.

També participa en la Festa de la Dansa (al Poble Espanyol), al Festival pro monument a Pep Ventura al teatre Zorrilla de Badalona, a la Diada de la Societat Sant Jaume de Premià de Dalt, a la VIIIa Festa d’Infants i Flors i a la Festa de la Sardana a Girona.

L’any 1932 comença amb la sol·licitud per part dels esbarts del Foment de la Sardana de Badalona i d’un grup de Granollers de col·laborar amb l’ECD per aprendre els balls de l’entitat. Aquesta tasca es repetirà al llarg de tota la seva història i esdevindrà una altra de les seves tasques habituals: l’ensenyament de les danses tal com eren o havien estat ballades per la gent d’arreu del territori català.
Per altra banda, Felip Blasco dóna compte d’haver assistit en representació de l’ECD a la reunió convocada pel Centre Excursionista de Catalunya per parlar d’una exposició de folklore català a la ciutat de Viena l’any 1940. Malauradament, però, aquesta exposició mai no es va poder dur a terme, a causa dels estralls provocats per la Guerra Civil i la posterior repressió del règim franquista envers la cultura i el sentiment català.
A més de les ballades fetes aquest any 1932, com la de Carnaval al Círcol de Recreu de La Garriga, la de l’assemblea de socis de l’Orfeó Barcelonès, la de l’Aplec de la Sardana a Vallvidrera, la de la Festa d’Infants i Flors al Parc de Montjuïc, la de la Revetlla de Sant Joan al Poble Espanyol, la dels Festivals Catalans a Toulouse, les dues del Palau de la Música Catalana o la de la Festa major de Girona entre d’altres, i les relacionades amb actes benèfics i solidaris, com la del Festival sardanístic en benefici del monument a Pep Ventura, la de l’Orfeó de Sants en benefici de l’Hospital-Asil de Velles l’Esperança o la del Teatre Grec en benefici de l’Associació protectora de l’Ensenyança catalana, aquest any també és l’any en què comencen els preparatius dels actes de celebració de les Noces d’Argent de l’entitat.

Esbart Català de Dansaires ballant al Teatre Grec de Barcelona. Acte a benefici de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Any 1932.

Esbart Català de Dansaires ballant al Teatre Grec de Barcelona. Acte a benefici de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Any 1932.

Esbart Català de Dansaires ballant al Teatre Grec de Barcelona. Acte a benefici de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Any 1932.

Per a la preparació dels actes de les Noces d’Argent es presenten dues propostes, una del senyor Blasco i una altra del senyor Valverdú. Finalment, la Junta decideix acceptar la proposta del senyor Blasco i nomena una Comissió específica per dur a terme tots els preparatius, que treballarà de forma autònoma i donarà compte dels fet més rellevants a la Junta de l’ECD. Aquesta comissió queda constituïda per representants de tots els estaments de l’entitat: el senyor Casalí, com a President de l’esbart, els senyors Ventura i Sesé com a membres de la junta, els senyors Agulló i Vallverdú en representació dels dansaires i els senyors Bertrán i Llinars en representació dels ex dansaires.

El pressupost previst per a les despeses de les Noces d’Argent és de 1.250 pessetes, a més del lloguer d’un local on es farà una actuació. Es decideix que abans que la Comissió es posi en funcionament i, donada la relació que es té amb l’Orfeó Català, els senyors Blasco i Vallverdú parlin amb Joan Llongueres de l’Orfeó Català i li presentin el projecte per tal que el valori.
L’any 1932 acaba amb tres fets que resumeixen el tarannà de l’entitat: el senyor Blasco proposa homenatjar Ricard Llansà per la tasca realitzada fins el moment a l’esbart i lliurar-li un pergamí, fet que s’aprova i que es porta a terme el dia 12 de febrer de l’any següent; es rep la sol·licitud per ajudar a formar i ensenyar l’Esbart Dansaire Lleidatà; i s’acorda adreçar una carta als alcaldes de Girona i poblacions de l’Empordà per oferir la col·laboració de l’ECD en actes benèfics pels damnificats del forts temporals que es van produir aquella tardor. Un cop més, la solidaritat, la difusió de la dansa i el reconeixement de la tasca realitzada són els valors que descriuen l’entitat.

L’any 1933 comença amb la dimissió d’Antoni Casalí i Ferran com a President de l’esbart, ja que no està d’acord amb l’actuació d’alguns membres de la Junta. Però aquesta dimissió no es fa efectiva, ja que dos mesos després d’haver-la presentat, la Junta la rebutja argumentant que s’han dut a terme les seves peticions i Casalí retira la carta.
L’homenatge a Ricard Llansà es celebra el dia 12 de febrer. La programació consta d’un vermut de germanor i lliurament del pergamí al matí i d’una vetllada literària i musical a la tarda. Amb motiu d’aquest homenatge, el mestre Josep Culubret composa una sardana dedicada a l’Esbart Català de Dansaires amb el títol «El Pla de l’Amor».
El mes de març d’aquell any, l’esbart construeix un escenari al seu local d’assaigs, que en aquell moment era al principal del carrer de la Tapineria 33, en un edifici que actualment ja no existeix. Finalment, però, es decideix cedir aquest escenari a l’Orfeó Barcelonès si n’abonen les despeses de construcció a l’esbart.
El 5 de març es repassa la composició de la Comissió organitzadora del 25è aniversari i es proposa que quedi de la següent manera: els senyors Ventura i Sesé en representació de la Junta, el senyor Vallverdú en representació dels dansaires, els senyors Amades i Ferrés en representació dels socis protectors i el president, el director musical i el director artístic, els senyors Casalí, Llansà i Blasco respectivament. Tanmateix, els senyors Ferrés i Sesé no accepten formar-ne part i els substitueixen Joan Llinàs i Enric Bertran respectivament.
El dia 26 de març es presenta el programa oficial dels actes de celebració del 25è aniversari: al matí, un ofici a Sant Just i Sant Pastor cantat per l’Escola Gregoriana, i a la sortida ballada del Ball de Ciri i cinc sardanes; a la tarda, ballada al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria o en un altre local; i, al vespre, un sopar íntim. També es contempla la possibilitat de realitzar tres conferències sobre folklore a càrrec d’Aureli Capmany, Joan Amades i Joan Llongueres.
Per tal d’obtenir els diners necessaris per a la realització dels actes, s’acorda fer cèdules per import de 5 pessetes que podran ser reemborsades per sorteig cada mes després de la celebració. Aquest sistema de recaptació de diners es repetirà en diverses ocasions al llarg de la història de l’entitat com a mètode d’autofinançament i permetrà tirar endavant molts dels projectes i activitats que, de no haver estat per aquesta forma d’aportació econòmica per part dels socis, no s’haurien pogut dur a terme.

Aquell mateix any es rep la petició de partitures per part del Centre Social de Sant Pere de Ribes i la Junta provincial de Protecció de Menors, a la que l’esbart accedeix per un preu de 5 pessetes cadascuna.
En aquest punt de la història, a l’Esbart Català de Dansaires ja se’l coneix arreu del territori i en alguns indrets de l’estranger. Per aquesta raó, Felip Blasco proposa fer uns llibrets amb les notes folklòriques dels balls redactats en castellà, francès, anglès i italià, que contribuiran a una difusió de l’entitat encara més gran. La Junta aprova la proposta.
D’aquell any, a més de les actuacions que ja fa any rere any l’entitat, cal destacar la del 4 d’agost que es fa a la seu de l’Orfeó Català en honor de la caravana de turistes City Folklore Club de Londres.
Cap al mes d’octubre d’aquell any s’inicien les gestions per tal de trobar un local per a la ballada commemorativa del 25è aniversari, prevista inicialment per al mes de desembre. Es demana pressupost al Palau de la Música Catalana però es desestima perquè el preu de 950 pessetes més impostos es considera inviable. L’aforament de la sala del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria es considera massa petit i, per aquest motiu, es decideix que la ballada es faci a l’Estudi Masriera, amb un preu de 300 pessetes pel lloguer de la sala i una bona capacitat per al públic.
Un cop més, però, les circumstàncies històriques fan alterar les previsions. El desembre de 1933 s’han de celebrar eleccions i per aquest motiu l’esbart decideix ajornar els actes de celebració de les noces d’argent al gener de 1934. Les conferències es faran els dies 15, 17 i 19 de gener a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya i la ballada, amb gralles i cobla, el dia 21 del mateix mes. Després de
l’actuació es durà a terme el sopar commemoratiu.
Però a finals de novembre, Felip Blasco dóna compte de les converses mantingudes amb Joan
Llongueres i Francesc Pujol. Aquests dos membres de l’Orfeó Català havien expressat el seu desig que
la ballada del 25è aniversari de l’entitat es fes al Palau de la Música Catalana i, davant de l’impediment
econòmic que suposava per a l’entitat, proposen un nou preu: 500 pessetes pel lloguer de la sala per la
ballada i un assaig.
Aquesta notícia complau gratament a tots els membres de la junta. Així doncs, la ballada de les Noces
d’Argent es farà, finalment, al Palau de la Música Catalana.
L’any 1933 acaba amb dos fets rellevants, un per a la història de l’entitat i l’altre per a la de tot el país,
ambdós provinents de la Generalitat de Catalunya. El primer és la notificació que la Generalitat
patrocinarà les festes del 25è aniversari amb un import de 1.000 pessetes. El segon, la mort del
president Macià el dia de Nadal. L’enterrament, que es fa el dia de Sant Esteve, és la manifestació de
dol més gran que ha viscut la Catalunya moderna fins aquell moment. L’Esbart Català de Dansaires,
com a tots els actes importants de la vida i la història catalana, també hi és present.

El gener de 1934 es duen a terme els actes de celebració del 25è aniversari. El programa definitiu
queda de la manera següent 16 de gener: Conferència L’Esbart Català de Dansaires-Noces d’Argent (amb projeccions) per Aureli
Capmany
18 de gener: Conferència La Sardana i la dansa a l’escola per Joan Llongueres
20 de gener: Conferència El ball popular a Catalunya per Joan Amades
21 de gener, a la tarda: Festa de la música i la dansa popular catalana al Palau de la Música. Grallers
Romeies, Els Vallesos, Cobla Barcelona.
21 de gener, a la nit: Sopar de Germanor

 

Programa de mà de la Festa de la Música i la Dansa Popular Catalana en commemoració de les noces d'argent de l'Esbart Català de Dansaires. Palau de la Música Catalana 21 de gener de 1934.

Dels actes d’aquell esdeveniment se’n van confeccionar tres programes: un de general, un per a les
conferències i un altre per a la ballada. Es van imprimir a Girona i van costar 17 pessetes a l’entitat.
També es va fer un gran esforç de difusió en els mitjans de comunicació: es van fer comunicats per a la
premsa i les ràdios. L’objectiu era aconseguir el màxim ressò possible dels actes.
De la ballada al Palau de la Música del dia 24 de gener de 1934 només es van posar a la venda les
butaques del pati. La resta es van reservar per convidar personalitats, autoritats i entitats. L’èxit de
tots els actes és extraordinari, tant des del punt de vista de la repercussió social com des del punt de
vista econòmic. La realització de la celebració deixa uns beneficis de 946,40 pessetes i les cartes de
felicitació arriben d’arreu del país. Tant és així que es decideix retornar els diners de les 100 cèdules
que es van vendre a tothom qui en va comprar.
A més, es decideix fer un llibre que recull tota la documentació de les Noces d’Argent i s’envien cartes
d’agraïment a tots els qui d’alguna manera participen en els actes de l’aniversari. El llibre queda
enllestit definitivament a finals de l’any 1936, tot i no haver rebut els textos de les conferències de
Joan Llongueres ni de Joan Amades. Finalment, el 8 de febrer de 1934 es dissol la comissió del 25è
aniversari.

Programa de mà de la Gran Festa Folklòrico-Esperantista. 4 d'agost de 1933.

 

L'esbart continual la recuperació de nous balls: el Ball Pla de Sant Vicenç de Montalt (1933) i el Ball de Gitanes d’Argentona (1935).

Els anys 1934 i 1935 continuen plens d’activitat. L’Esbart s’ofereix al Conseller de Cultura per fer sessions als Instituts-Escola per divulgar la dansa catalana, es filmen els Nans de Berga a Montjuïc per encàrrec de la Conselleria de Cultura i l’entitat s’ofereix a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona que també celebra el seu 25è aniversari. Continuen les sol·licituds per part d’altres entitats perquè l’esbart els ensenyi danses del seu repertori i les ballades augmenten de manera notable.
El 29 d’abril de 1934 es celebra un homenatge al Director artístic Felip Blasco, en agraïment a la seva dedicació a l’entitat i se l’obsequia amb un retrat ampliat i emmarcat de tots els membres del cos de dansa. La fotografia escollida és una de les que documenten l’acte de celebració del 25è aniversari realitzat al Palau de la Música Catalana.
D’altra banda, també es redacta la normativa d’actuació amb els esbarts filials, donat que cada cop són més nombroses les entitats que hi estan vinculades. S’estableixen les condicions següents, segons consta a l’acta de l’1 d’agost de 1934:
. Els esbarts s’han de fer socis de l’Esbart Català de Dansaires per un import de 10 pessetes mensuals.
. Es fixaran els dies d’assaig de comú acord. . Els esbarts tindran la possibilitat d’usar les partitures i altres objectes de l’Esbart pagant només el cost del representant que els porti el material. Els hauran de retornar en condicions.
. Els esbarts assumiran les despeses de trasllat de les persones de l’Esbart.
. Els esbarts hauran de pagar 5 pessetes per cada partitura de piano que se’ls faciliti. A partir d’aleshores quedaran en la seva propietat.
. Els esbarts hauran d’incloure als programes i altres elements de difusió la nota següent: «sota la direcció de l’Esbart Català de Dansaires».
Aquest mateix any també es planteja la possibilitat d’assegurar el vestuari de l’entitat per un valor de 5.000 pessetes, que és el que es calcula que costaria fer-lo de nou en cas d’incendi, tot i que, vistes les dificultats que això suposa, es decideix ajornar aquesta assegurança.
Felip Blasco proposa crear un biblioteca de dansa, però es decideix no fer-ho fins que l’entitat no tingui un local propi. Per altra banda, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona sol·licita fer còpies de les fotografies del casament típic català perquè quedin com a document històric. L’Esbart ho accepta amb la condició que, al revers de cada fotografia, hi consti el nom de l’esbart.
L’any 1935, l’Esbart repeteix una de les actuacions que li han donat més popularitat: el Casament típic català. En aquesta ocasió, l’acte es fa el dia 25 de maig al Poble Espanyol, a petició de Joan Amades, amb motiu del XIIIè Congrés Internacional de Pen Clubs. Per l’organització d’aquest acte l’esbart rep 500 pessetes.

Casament a Pagès, dia 25 de maig de 1935 al Poble Espanyol de Barcelona.

El maig d’aquest any també s’inicia un dels projectes més rellevants de l’entitat: la creació de l’Arxiu fotogràfic. Aquesta proposta, feta pel president, Antoni Casalí, és molt ben rebuda per part de tots els membres de la junta i se’l delega a ell mateix perquè faci les gestions necessàries per dur-lo a terme.
El 12 de juny, el president de l’esbart, Antoni Casalí, és homenatjat a l’Orfeó Barcelonès i se l’obsequia amb una fotografia dels dansaires i una dedicatòria.
A finals de 1935, l’Esbart Català de Dansaires edita el llibre Balls Populars. Es tracta d’un llibre de caràcter pedagògic amb unes 15 danses, il·lustrat amb música i fotografies. El preu de cost és d’unes 2 pessetes per llibre i es calcula fer-ne una tirada de 500. El preu de venda és de 5 pessetes i, descomptant el marge del 25 % del llibreter, cada exemplar suposa uns beneficis d’1,75 pessetes.
Finalment, se’n fan 525 exemplars i 30 en paper fil numerats. Els encarregats de l’execució de l’obra són Felip Blasco, Ricard Llansà i Josep Ventura. L’autor que consta a l’obra és Joan Amades, a qui se li demana explícitament que «posi el seu nom com a autor del llibre».
L’any 1936 comença amb la creació de la Germanor d’Esbarts de Catalunya, formada per l’Esbart Folklore de Catalunya, l’Esbart Dansaire de l’Orfeó de Sants i l’Esbart Català de Dansaires. Malgrat que l’associació no va arribar a ser efectiva a causa de la guerra, és el primer intent d’associació federativa d’esbarts a Catalunya. També és el moment d’un nou canvi de seu social. L’entitat deixa el local del carrer de la Tapineria i es trasllada al principal de l’Avinguda del Portal de l’Àngel 6 i es decideix renunciar a la indemnització econòmica per part de l’Orfeó per la construcció de l’escenari del seu local.

L'Esbart Català de Dansaires formava part del Patronat per a l'organització de l'Aplec de la Sardana a Vallvidrera. Diumenge 2 de juny de 1935.

 

Durant aquells sis primers mesos de l’any 1936, l’activitat de l’Esbart continua sent la mateixa de sempre. Es balla a l’Ateneu Republicà de Sant Celoni, al Carnaval de l’Esbart de la Societat Coral El lliri a l’Ametlla del Vallès, al Centre Catalanista Dr. Robert, al Poble Espanyol en honor dels escolars anglesos, al Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, a la Festa major de Lleida i a la Societat Sant Jaume de Premià de Dalt, entre d’altres.
A més, també es rep un comunicat del Secretariat General del Comitè Olímpic Espanyol per la possible col·laboració en el Concurs Internacional de Danses que es celebrarà a Berlín pels Jocs Olímpics; les despeses haurien d’anar a càrrec de l’entitat.
Tanmateix, els fets que esdevenen el mes de juliol fan que les actuacions de l’esbart s’aturin a partir de l’1 d’agost, essent la darrera ballada de l’any la del Centre Català Popular a Sant Vicenç dels Horts.

 

Per parlar de la cultura popular dins el context de la guerra civil, ens hauríem de remuntar a l'any 1931.

L'any 1931 es reuneixen diverses personalitats del món de l'esport i la cultura a Barcelona per parlar de la possibilitat que Barcelona fos la seu dels Jocs Olímpics de l'any 1936.

Aquest projecte, tot i que molt interessant, no va ser recolzat per altres organismes i institucions polítiques i el mateix president dels Jocs Olímpics tampoc ho va veure clar en una ciutat que estava entrant en una etapa republicana, no podent garantir uns jocs dintre d'una normalitat, amb la societat enfrontada.

Abandonant Barcelona l'esmentat projecte, aquest, restava obert a altres ciutats. El comité organitzador dels Jocs Olímpics de 1936 va decir-se per Berlín, capital aleshores d'un sistema polític democràtic, lliurement codificat en la constitució de Weimar. Però l'any 1933 a Alemanya tot dona un gir. El mes gener de 1933 Hitler puja al poder, elimina els partits polítics, controla els sindicats, militaritza la economía nacional, preparant Alemanya per a una guerra que la conduiria a una total hegemonía i control d'Europa. Molts però, no van veure aquesta estrategia que preparava Hitler tot i que ho va deixar tot ben clar,  explicat i escrit en "Mein Kamp" La Meva Lluita, fins que va ser massa tard. De igual manera i des de l'altre bàndol, tampoc ningú va entendre les paraules profètiques de Trotsky "Una altra vegada la corda es trenca per la part més prima. Ara li toca el torn a Espanya".

Mentre, es proclamava la república a Espanya i s'havia de respectar la decisió del Comité Olímpic Internacional i fer els Jocs Olímpics a Berlin, centre des de el qual s'estava preparant la guerra mundial i l'assalt a la república democràtica espanyola reconquerida el febrer de 1936.

L'esperit olímpic manifestat des de els conceptes de pau, llibertat i solidaritat es va veure compromès per les manifestacions de Hitler de no voler deixar participar a dues comunitats humanes: els negres i jueus, tot i que el Comité Olímpic americà va presentar  l'atleta nat a  Oakville, James Cleveland Owens el qual guanyaria a Berlín varies medalles.

PROCLAMA PER A LA "OLIMPIADA POPULAR". SETMANA POPULAR D'ESPORTS I FOLKLORE. JULIOL DE 1936.

BUTLLETA INFORMATIVA DE L'ACTE INAUGURAL DE LA "OLIMPIADA POPULAR". JULIOL DE 1936.

CARTELL OFICIAL DE LA OLIMPIADA POPULAR. JULIOL DE 1936.

Una vegada es va veure truncat l'esperit olímpic manifestat a través dels conceptes de pau, llibertat i solidaritat hom esperava el pitjor; aquest fet va causar oposició en grans sectors de la opinió pública mundial. Un jueu polac, va interpretar el sentir mundial mitjançant una prodigiosa gesta: va viatjar a peu des de Varsovia fins Barcelona per a proposar al President de la Generalitat de Catalunya el Molt Honorable Lluís Companys la organització d'una olimpiada popular contra-olimpiada de la que se celebraria a Berlín en la qual no s'exclogués cap comunitat humana.

El President de la Generalitat de Catalunya va acceptar la proposta formant-se ràpidament un comité organitzador de la Olimpiada Popular. Els jocs s'haurien de celebrar al nou i flamant Estadi de Montjuïc que havia estat edificat en vistes a la possibilitat que algún dia s'organitzessin allí uns Jocs Olímpics.

Vista de l'Estadi de Montjuïc. Al fons, la muntanya amb les barraques i al cim, el castell. Exposició Universal de l'any 1929.

Es va voler però ampliar l'esperit esportiu incloent-hi en aquella nova olimpiada la cultura tradicional i popular i un campionat mundial amateur d'escacs. Els assajos de l'acte inaugural i demés protocol es van desenvolupar fil per randa com s'havia establert. Les delegacions estrangeres anaven arribant a Barcelona. Els grups folklòrics anaven enllestint les seves presentacions. Cartells anunciadors i programes dels actes estaven en cada comerç, en cada cartellera...

PORTADA DEL DIARI "EL MUNDO DEPORTIVO" DEL 19 DE JULIOL DE 1936. ANUNCIANT L'INICI DELS JOCS POPULARS DE BARCELONA, QUE MAI ES VAN FER.

LA CIUTAT DE BARCELONA OFERIA AQUESTA IMATGE EL DIA DE LA INAUGURACIÓ DELS JOCS (L'AVINGUDA DEL PARAL.LEL. 19 DE JULIOL DE 1936.

Fins que el 18 de juliol de 1936 el aleshores general Francisco Franco Bahamonde inicia un cop d'estat i la invasió d'Espanya des de El Marroc i la ciutat de Barcelona, vestida de gala, va ser, el dia següent,  l'escenari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola de 1936. I el pròleg dels Jocs Olímpics que Hitler inauguraria a Berlín pocs dies després en nom de la pau i la fraternitat.

El diari La Vanguardia del dia 24 de juliol de 1936 deia el següent: "Al Palacio de la Generalidad acudió ayer mañana una manifestación formada por comisiones de atletas extranjeros que habían de concurrir a la Olimpiada Popular. De estos manifestantes se destacó una comisión presidida por el Sr Hans Nobels, de la F.I.S. A.S.I., quien visitó al Presidente y al Consejero Sr Gassol, a los cuales expresaron su agradecimiento por la acogida que les ha dispensado el Gobierno de la Generalidad y las atenciones recibidas durante su estancia en Barcelona. Ofrecieron, además, los comisionados, su concurso a las autoridades de Cataluña para lo que convenga en los actuales momentos.

En la Plaza de la República dirigieron la palabra al público los representantes de los Estados Unidos, Noruega, Holanda, Inglaterra y la representación de judíos de Francia, Bélgica e Italia. Estos oradores expresaron también el agradecimiento al Gobierno de Cataluña y lamentaron que no haya podido celebrarse la Olimpiada Popular. Hicieron constar también que su estancia en Barcelona les ha deparado la oportunidad de presenciar la notable i heroica reacción del pueblo de Cataluña contra el fascismo, el cual desean ver aplastado en todo el mundo. Dijeron que su entusiasmo había llegado hasta el extremo de que muchos de los que formaban parte de las representaciones extranjeras, se habían ofrecido para formar parte de la columna que saldrá para Zaragoza"

Els diaris en van anar plens d'aquesta notícia, clar està, podia variar segons el color de la tendència política...

Terribles imatges de la guerra civil. Plaça de Catalunya de Barcelona.

Ben aviat les milícies populars, controlades per la CNT-FAI, s’organitzen i creen el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Aquest Comitè manté durant molts mesos el poder real a Catalunya, tant que les institucions republicanes es veuen desbordades. Aquest fet provoca que comencin les divisions en el front d’esquerra català i allò que per a molts havia estat una rebel·lió militar que quedaria ofegada ràpidament es converteix en una guerra civil que continua dia rere dia sense que ningú no sàpiga quan acabarà.
L’Esbart, lleial també a la Generalitat i per tant a les institucions de la República, s’ofereix
desinteressadament, juntament amb l’Esbart Folklore de Catalunya, al Conseller de Cultura per col·laborar en festivals benèfics per les víctimes del feixisme i fa un donatiu de 25 pessetes per contribuir en l’organització del actes de celebració de la Diada. Això passa l’estiu de 1936, moment en què també mor Apel·les Mestres, Soci de Mèrit de l’Entitat.
Pocs mesos després, i veient que els enfrontaments entre el bàndol nacional i el republicà s’acarnissen cada cop més, l’Esbart acorda obrir una subscripció en benefici del Llit del Tuberculós Pobre i l’encapçala amb un donatiu de 7 pessetes. Les ballades en què participa l’entitat canvien substancialment: les actuacions a festes majors i inauguracions es converteixen cada cop més en ballades benèfiques i solidàries. La popularitat obtinguda per l’Esbart fa que se’l reclami en tot tipus d’actes humanitaris.
Les actuacions de l’any 1937 són majoritàriament actes benèfics per a hospitals, vídues i cases de socors, com per exemple la del Teatre Olympia, en benefici de l’Hospital General de Catalunya, o la del Centre d’Acció Republicana Catalana, en benefici de Socors Roig Internacional.
Amb tot, l’entitat continua treballant per al manteniment de la cultura catalana i per la seva pròpia superació. El gener de 1937 Antoni Casalí, després de catorze anys al capdavant de l’entitat, deixa definitivament la presidència i la Junta, amb l’aprovació de l’Assemblea de socis, decideix nomenar-lo President Honorari en reconeixement a la seva tasca i dedicació. El succeeix en el càrrec Josep Ventura Llates i el patrimoni de l’entitat és de 1.863,80 pessetes. Amb la formació de la nova Junta s’intenta crear una nova etapa per a l’entitat. Felip Blasco proposa la creació d’una biblioteca i Carme Guàrdia, presidenta del Grup Feminal, informa que les seves companyes ja estan recollint llibres.
També es presenta el projecte de la nova organització de l’Esbart Català de Dansaires i es decideix començar-lo a posar en pràctica a partir del mes de febrer als assaigs. Es demana més disciplina per part dels dansaires per obtenir millors resultats a les actuacions. Amb la voluntat de millorar l’expressió corporal i la gestualitat de les dansaires, el Grup Feminal crea la Secció de Rítmica i Plàstica i se’n nomena Maria Blasco directora. Per formar-ne part i assistir a les sessions, cal omplir una butlleta específica de la secció.
El mes de març l’Esbart Català de Dansaires és convidat a ballar al pavelló de la República instal·lat a l’Exposició Internacional de París. L’actuació està prevista per a mitjans d’octubre però finalment no es realitza per l’anul·lació de l’acte previst.
Al mes d’agost s’inicia un dels projectes més ambiciosos de l’entitat i que s’ha convertit en una de les seves joies més preuades: l’elaboració d’un arxiu especialitzat en dansa que contingui el màxim d’informació relacionada amb el tema. Per dur a terme aquest projecte es compta amb la valuosa col·laboració d’Aureli Capmany. La confecció d’aquest arxiu esdevé una de les tasques principals de l’Esbart en uns moments en què la difusió de la cultura catalana cada cop és més difícil i les entitats que sobreviuen als estralls de la guerra civil comencen a treballar cada cop més de portes endins.
Cap a finals de l’any 1937 la biblioteca també està gairebé enllestida. Les dansaires del Grup Feminal s’ofereixen voluntàries per catalogar totes les obres que han recollit i sol·liciten a la Junta que prepari un reglament de funcionament. Francesc X. Vilaresau, vocal de propaganda, es fa càrrec de les funcions de bibliotecari.
El mes de desembre s’encarrega a Aureli Capmany la redacció d’un llibre sobre la història de Barcelona a partir del segle III. El llibre haurà de tenir unes 100 pàgines i l’Esbart pagarà a Aureli Capmany en concepte de drets d’autor 100 pessetes. A més, se l’obsequiarà amb 25 llibres de l’edició en paper corrent i, en cas que es faci una tirada en paper de fil, se li donarà el primer o el darrer número de la tirada. Aquest llibre es vendrà als socis a preu de cost.
La guerra continua i les baixes de socis que marxen cap al front omplen les pàgines del llibre d’actes.
Tant es així que es decideix donar-los de baixa temporalment. L’Esbart, a més, decideix organitzar una festa de cap d’any del combatent en benefici dels companys que són al front.
Sembla que la guerra no s’hagi d’acabar mai. La gana, les sirenes, les bombes, les cartes dels soldats, els refugis, les notícies del front... Tot es repeteix dia rere dia, mes rere mes. I les esperances d’un desenllaç ràpid i poc dolorós s’esvaeixen cada cop més, tot i que l’Esbart ja ha sobreviscut gairebé dos anys de guerra i ha continuat amb la seva tasca catalanista de difusió i conservació de la cultura.
Les tasques pel llibre d’Aureli Capmany tiren endavant. L’edició la fa Tipografia Emporium i es paguen a Domènech Fornés les despeses dels clissés i fotografies, en total 898,85 pessetes.

Aquest any, però, ja només hi ha quatre ballades: el 30 de gener al Grup Escolar Galileo de Barcelona, el 6 de març al Grup Escolar Casp de Barcelona i dues més el mes de juny, una a Castelló de la Plana i l’altra a Benicàssim. Els fets no propicien les manifestacions festives i la repressió és cada cop més evident.
Són temps difícils, però els que vindran no seran pas millors. Així ho demostra l’acta de la Junta del dia 28 de febrer de 1938 (la darrera fins l’any 1948) que conclou amb un text prou explicatiu de la situació del moment:
«Davant les circumstàncies actuals, s’acorda suspendre les Juntes i solament ens reunirem en el cas que hi hagi algun afer important per tractar. Sense res més de què parlar, s’aixeca la sessió a les 9 del vespre.»

 

Un cop la desfeta republicana és una realitat, els components de la Junta Directiva de l'esbart decideixen mantenir inactiu momentàniament l’Esbart Català de Dansaires. Els homes que encaren l’etapa fosca de la postguerra més immediata són els que ocupen els càrrecs resultants de la renovació feta a la darrera Assemblea General de socis celebrada el dia 31 de gener de 1937, ja que  l’any 1938 ja no s’és a temps de convocar-la.

La presidència l’ocupa Josep Ventura, després de la renúncia al càrrec d’Antoni Casalí que l’ha ocupat en tres ocasions (1909-1914, 1921-1924, 1928-1937) i per un espai temporal de vint anys. La vicepresidència recau en Carles Gàllego i a la resta de càrrecs hi trobem Manuel Vidal en el de secretari, Pere Villes com a sotssecretari, Francesc X. Vilaresau en el càrrec de vocal de propaganda i Ramon Sesé en el de vocal administrador. Felip Blasco continua com a mestre de dansa i Ricard Llansà com a director musical.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

L'Esbart Català de Dansaires membre col·laborador en l'Homenatge a la Cobla Barcelona en el seu XXVè aniversari. 23 de novembre de 1947.

 

Festa Homenatge a Aureli Capmany en el seu 80è aniversari. 6 de juny de 1948.

 

L’activitat de l’Esbart Català de Dansaires es va recuperant gradualment i l’entitat comença a aixecar el cap. Els responsables de l’entitat aprofiten qualsevol motiu per organitzar una activitat, un acte social, una ballada de col·laboració, etc., per tal de mantenir la vida de l’Esbart el màxim d’activa. Entre altres activitats, el dia 24 de febrer es fa una sessió especial dedicada a José de Udaeta i Susanne Anderson; el 3 de maig s’organitza un sopar de germanor i el 10 de juliol es participa en l’acte de final de curs de
l’Ateneu Obrer.
Per això, no és d’estranyar que a la reunió del mes de febrer ja es comenci a parlar d’una diada que es celebrarà el mes de juliol: el segon Aplec de l’Esbart Català de Dansaires a la Vila Llobet de Valldoreix, propietat del soci Lluís Llobet. Ell, amb el seu caràcter peculiar, torna a posar els mitjans necessaris per facilitar la vida de l’entitat. Amb anterioritat ja ho havia fet econòmicament en diverses ocasions, i aquesta vegada ho fa perquè es pugui tornar a fer l’Aplec i tothom es trobi a gust a casa seva. Per aquesta escomesa, es preparen un seguit d’activitats per als dansaires que inclouen el joc de trencar l’olla, curses de sacs, recerca de tresors als plats amb cendra, concurs de ganyotes, curses de velocitat per a homes i dones, salts de corda i altres jocs.
També, però, hi ha altres aspectes que són motiu de conversa i d’acords. Per una banda, s’intenta complir el vessant legal pel que fa als estatuts de l’Esbart Català de Dansaires i poder-los tornar a presentar a Governació Civil per a la seva aprovació, cosa que els donaria cobertura legal; això sí, amb la denominació d’Esbart Catalán de Danzantes. Mancats encara de la possibilitat de celebrar l’Assemblea General de socis, els nous estatuts es llegeixen el dia 7 d’abril a tots els dansaires perquè n’estiguin al corrent i en coneguin el contingut.
Per altra banda, en Ramon Sesé, que ha estat l’encarregat de vetllar pel bon ús i conservació de la roba dels dansaires i que l’ha custodiat a casa seva des del repartiment del patrimoni fet al final de la Guerra Civil, demana que s’acordi fer una llista dels desperfectes que han sofert el vestuari, les caixes i els baguls i proposa que ell mateix pugui fer les gestions necessàries per arreglar-los.
El mes de març, la Junta Directiva decideix canviar els assaigs i fer-los en diumenge per facilitar l’assistència dels balladors i balladores, ja que els resulta difícil com a conseqüència de «les circumstàncies que viu Barcelona, pels atemptats i fets agressius, i per evitar que durant els assaigs no hi hagi prou parelles». D’aquesta manera, s’intenta millorar la regularitat en els assaigs de tots els dansaires. Per als assaigs, també es proposa copiar la llibreta amb les melodies per a piano i completar la llista de balls que l’Esbart pot tenir en repertori.
El mes d’abril, a la reunió de Junta es planteja la possibilitat de fer una ballada fora de Barcelona, cosa molt poc habitual en aquests anys. A partir de la proposta del Club Deportivo de Calafell, l’excursió amb la ballada es fa per la diada de Sant Pere. El dia 17 de juliol directius, dansaires i familiars es traslladen a la Vila Llobet de Valldoreix per celebrar el segon Aplec social de l’Esbart Català de Dansaires. Vilaresau és l’encarregat de l’organització de la diada que dirigirà un director artístic i que serà presidida per l’Hereu Riera i la Pubilla, un noi i una noia escollits entre els dansaires. Després d’un matí de jocs i d’un dinar de germanor, a la tarda s’ofereix una ballada als amics i veïns de la família Llobet, completant així una diada d’èxit absolut.

A mesura que avança l’any 1949, l’organització de l’Esbart Català de Dansaires recupera la normalitat: es fa inventari de tota la roba, es fa inventari de tot el patrimoni, es completa la llista d’associats, s’arreglen els desperfectes dels baguls, del pal de les gitanes, etc., es nomena un responsable de la roba de les noies, s’inicien les gestions per canviar de local, es decideix comprar diversos objectes necessaris per programar alguns balls, s’acorda tornar a llegir les actes de les reunions de Junta i fer el resum mensual del moviment econòmic. Les reunions de Junta encara es fan de forma dispersa a bars i cafeteries (al Bar Heidelberg, a la cafeteria de les Galerías Condal, etc.) i a les cases dels directius, en especial a casa de Josep Ventura, a la plaça dels Peixos, i les actes es fan en fulls volants la majoria de vegades reaprofitats.
L’any 1949 es pot considerar l’any clau en la represa de l’activitat i de la vida pública. Per això és un any ple de propostes, projectes i accions encaminades a la normalització.
Un fet lamentable, però, enterboleix l’any 1949 en produir-se el traspàs a finals d’agost del soci Ricard Llansà, el Director Musical (1922-1949) que més anys va ocupar aquest càrrec a l’Esbart Català de Dansaires. L’any 1950 es decideix retre homenatge a la seva memòria fent un donatiu econòmic i una ballada a l’asil de Sant Joan de Déu. Per cobrir la seva absència, el càrrec de Director Musical recau en el músic Lluís Albert.
Responent a una sol·licitud d’Emili Marqui, el dia 30 de març de 1950 es celebra una reunió de directius i dansaires que serà, malgrat no poder anomenar-la així, l’equivalent a una Assemblea General de socis, la primera des de l’any 1937. A la reunió Vilaresau llegeix la memòria d’activitats de l’any 1949, es fa un moment de silenci per la mort de Llansà i Llobet agraeix els esforços de tothom, i en especial els dels dansaires, per continuar malgrat la situació poc favorable «remarcant sempre la tasca a portar per tots en general envers l’Esbart per anar fent-lo gran». A la reunió es presenten els projectes duts a terme al llarg de 1949 i les novetats per a l’any 1950. Una d’aquestes novetats és la necessitat de presentar els estatuts a l’administració, com si es tractés d’una nova entitat que es vol enregistrar i així aconseguir la cobertura legal necessària, cosa que el Secretari es compromet a realitzar a principis del mes d’abril. El tema dels estatuts s’allargarà alguns mesos com a conseqüència de la conveniència d’esmenar-ne algun article i presentar documentació complementària.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

A principis de 1950 sorgeix entre els directius la iniciativa de fer un acte d’homenatge a Felip Blasco per agrair-li els 34 anys al capdavant dels dansaires. Es proposa la data del 23 d’abril, diada de Sant Jordi, per fer aquest reconeixement, però ben aviat s’ajorna fins el dia 3 de juny. Felip Blasco no accepta la proposta de rebre un homenatge malgrat la insistència dels companys directius, però s’acorda mantenir l’acte i fer la festa com a presentació de la nova etapa de l’Entitat. El mateix Blasco demana a la Junta Directiva unes vacances per descansar, cosa que li és concedida. En la seva absència, els assaigs els condueix Josep Ventura que sol·licita l’ajuda de Jaume Simón, fet que el mes de juny el Secretari Emili Marqui comunica als dansaires.
La Junta també decideix participar en els actes de celebració de les Festes del Mil·lenari de Santa Coloma de Farners amb una ballada fixada pel 31 de gener al Círculo Cultural Columbense.

El mes de setembre també pren part en un altre aniversari històric destacat: la celebració del cinquè centenari del Monestir de Santes Creus.

Entre una i altra, la presència pública de l’Esbart es consolida amb ballades al Reial Cercle Artístic, a la Cúpula Coliseum, a la Plaça Nova, a la Sala Mozart i a l’Orfeó Badaloní, així com d’altres en benefici del Llit del Tuberculós Pobre o de l’Associació d’exalumnes de l’Escola Montessori. El dia 9 de juliol es repeteix la diada social a la casa d’estiueig de la família Llobet, amb el nom de 3er Aplec de l’Esbart Català de Dansaires. Es balla, es representa el conte de La rateta, es canta i es dina plegats.
Un cop enllestits els estatuts, el Secretari s’ocupa de posar al dia les dades de l’Esbart a la Caixa de Pensions i substituir les signatures dels antics càrrecs per les de les persones que ara ocupen la Presidència i la Tresoreria. En aquest mateix sentit, el dia 23 de novembre es fa un acte de presentació de la Junta Directiva amb les persones que ocupen els càrrecs de President: Lluís Llobet, Sots president: Josep Ventura, Tresorer: Joan Bel, Secretari: Emili Marqui, Vocal administratiu: Ramon Sesé, Vocal propaganda: Francesc Vilaresau, Vocal Biblioteca: Josep Garcia, Director: Felip Blasco i Director Musical: Lluís Albert. A partir d’aquest moment, l’Esbart Català de Dansaires, això sí amb el nom traduït al castellà, ja té la cobertura legal necessària per tornar a donar empenta a la vida associativa i a les activitats. Amb data 11 de desembre es remeten a Governació Civil per a la seva aprovació: l’acta de la reunió, la relació de càrrecs vigents, el Règim interior i la llista d’associats.
L’any 1950 també s’aprofita per endreçar la Biblioteca, tasca que emprenen Ventura, Garcia i Vilaresau amb la intenció de poder obrir la biblioteca als socis i deixar-los llibres en préstec, i així de mica en mica posar al dia tota la gestió de l’Esbart Català de Dansaires. Cal comentar que a la primera meitat de la dècada dels cinquanta existeixen dos llibres d’actes que contenen els resums de les reunions de juntes directives i d’assemblees: l’oficial escrit en castellà que és la versió oficial per presentar a Governació Civil i l’altre escrit en català per a ús intern.

El mes d’abril de 1951, Lluís Llobet renuncia al càrrec de President per raons particulars, fet que és molt lamentat per tots els socis a causa de l’incondicional suport que Llobet sempre ha donat a l’Esbart Català de Dansaires. En la seva absència i fins a la propera Assemblea General de socis, que es celebrarà el dia 12 de juliol, el Sots president Josep Ventura assumeix les tasques i responsabilitats de la Presidència. A l’Assemblea es proposen dos noms per al càrrec de President: Joan Farrarons i Joan Bel, que ja havia estat President entre els anys 1916 i 1921. Finalment, l’Assemblea vota Farrarons per
exercir aquesta responsabilitat. Malgrat la renúncia al càrrec de President, Llobet no abandona l’Esbart i continua assumint certes despeses: paga la subscripció a la prestigiosa col·lecció de textos clàssics de l’editorial Bernat Metge, avança els diners per comprar loteria, posa la seva torre de Valldoreix a disposició de l’Esbart per celebrar el quart Aplec social, etc.
El 7 de gener de 1951, l’Esbart fa una sessió per als malalts del Cottolengo del Pare Alegre, un dels equipaments sanitaris que ha estat visitat pels dansaires en totes les èpoques. Al cap d’un mes, al local social, es realitza una sessió privada oferta als ballarins Rosario i Antonio, que són obsequiats amb un berenar i una mostra de danses catalanes. El mes de setembre, Llobet torna a obrir la seva casa de Valldoreix per a l’Aplec de l’entitat, que per variar el programa dels anys anteriors compta, a més de amb els dansaires de totes les edats, amb la col·laboració del folklorista Joan Lluís, que explica algunes vivències de la seva vida de pastor al Pallars, i un concert a càrrec de la Capella Polifònica.

A partir de mitjans de l’any 1951, comencen les gestions per celebrar el cinquantenari de la restauració de la dansa catalana a la ciutat de Vic, primer per carta i després, un cop rebuda la conformitat a la proposta de l’Esbart, amb la visita a Vic de Farrarons, Llobet i Ventura. Les gestions continuen a principis de l’any 1952 amb converses amb les autoritats de Vic i l’intent d’engrescar l’Esbart Montserrat i el Folklore de Catalunya perquè actuïn de coorganitzadors. Finalment, l’Esbart Català de Dansaires assumeix en solitari l’organització d’aquesta celebració que coincideix, a més, amb el cinquantenari de l’Orfeó Vigatà. El mes d’abril ja es disposa d’un esborrany del programa on figuren alguns dels balls que van ser ballats a Vic l’any 1902: l’Indiot, Ball cerdà, l’Esquerrana i el Ballet de
Muntanya, juntament amb altres balls del repertori habitual de l’Esbart Català de Dansaires, com ara la Bolangera, les Danses, el Ball de Sant Ferriol i el Ball de Garlandes. Per a aquesta activitat, la Junta fa tot el possible per trobar el suport econòmic necessari per afrontar les despeses de trasllat i aconsegueix una col·laboració de 1.500 pessetes. L’acte del cinquantenari de la restauració de la dansa es celebra a la plaça Major de Vic el dia 15 de juny en presència d’un públic molt nombrós i amb un èxit reconegut per tothom. Així s’expressa a la reunió de la Junta Directiva celebrada el dia 30 de juny, quan el President felicita Felip Blasco i Josep Ventura per l’èxit aconseguit i s’acorda fer arribar
l’agraïment als esbarts i a tots els particulars que hi han col·laborat.
El dia 2 d’agost es celebra l’Assemblea General de socis durant la qual es reelegeixen les mateixes persones per als càrrecs que ja ocupen; a continuació, es programa una Assemblea extraordinària amb la finalitat de modificar el text de l’article 8 dels nous estatuts que finalment queda fixat de la següent manera:
«Se efectuará reunión de Directiva al menos una vez cada mes. Asamblea General de socios cada año, debiendo celebrarse Asamblea extraordinaria si lo piden la mitad más uno de los socios y también siempre que lo estime necesario la Junta Directiva».
Després de l’esforç de la celebració a Vic, l’any 1952 es complementa amb una anada a l’Asil de Sant Rafel, l’activitat de tancament de curs a l’Ateneu Obrer realitzada el dia 6 de juliol, la participació en la vetllada artística al Club Diagonal del dia 12 del mateix mes, les col·laboracions a les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, amb un gran èxit, a la Festa Major del Poble Nou, a l’Ateneu Colom i al Teatre CAPSA, que es fan els dies 14 d’agost, 19 de setembre i 22 de novembre respectivament. L’any es clou amb una ballada al Poble Espanyol amb motiu, altra vegada, de la commemoració del 50è Aniversari de la
Restauració de les danses populars.

A diferència dels anys anteriors, el 1953 és un any farcit de moviment, d’anades i vingudes amb activitats diverses: visites culturals a l’Ajuntament de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, una excursió cultural a Tarragona on es visiten tres museus i s’acaba a la platja, així com l’assistència i participació al primer acte del nou grup de dansaires anomenat Ballets de Catalunya, que comparteix espai d’assaig a l’Ateneu Obrer del carrer de Montcada. Cal destacar també la presència dels dansaires i directius a l’homenatge fet a Tecla Sala el dia 23 de maig a l’Hospitalet de Llobregat, a l’acte realitzat a la plaça de Sant Josep Oriol amb motiu de la celebració del 5è centenari de la consagració de la Basílica de Nostra Senyora del Pi, a les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere al Poble Espanyol, etc.

Enmig de tota l’activitat, el mes de març es comunica la defunció de Joan Bel, fins al darrer moment Tresorer de l’entitat.
Al llarg de la tardor, a més de prendre part en actes de les Festes de la Mercè, l’Esbart col·labora ballant a l’obra teatral Cançó d’amor i de guerra que es programa al Cercle Barcelonès de Sant Josep situat al carrer aleshores anomenat de Pedro Lastortras (avui carrer de Verdaguer i Callís) els dies 24 de setembre, 28 de novembre i 25 i 26 de desembre. Precisament als locals d’aquesta associació, el dia 27 de desembre l’Esbart celebra l’Assemblea General de socis, fet que anuncia l’estreta col·laboració que s’establirà a partir d’aquest moment entre les dues entitats. En aquesta reunió es llegeix el text del reglament de règim interior i es discuteix, s’esmena i s’aprova.
El mes de gener de 1954, l’entitat trasllada el seu patrimoni al Cercle Barcelonès de Sant Josep on romandrà gairebé deu anys, fins el mes de novembre de 1963. En aquesta associació col·labora en les festes de Sant Josep, patró del Cercle, en el final de curs de la Secció Teatral i organitza un festival de dansa. Com en anys anteriors, també visita el Centre Cottolengo del Pare Alegre, col·labora en benefici de l’Escola de Nit del Sagrat Cor i balla a les Festes de la Plaça Nova. D’entre totes les activitats d’aquest any, però, la més recordada és l’excursió a Calonge del dia 22 d’agost, amb una ballada al Círculo Calongense en presència de nombroses autoritats presidides pel Ministro de Educación
Nacional.
El dia 4 d’abril es celebra una reunió per acabar de completar els càrrecs que estableixen els estatuts i que encara no s’han comunicat oficialment. Aquests càrrecs són el de Director Artístic, assumit per Felip Blasco, el de Sotsdirector, que ocupa Josep Ventura, i els de Mestres de dansa, que assumeixen Jaume Simón, Francesc Passapera i Jordi Serra. Malgrat haver-se completat tot el procés legal necessari, el mes de setembre la Presidència proposa posar la totalitat dels càrrecs de l’actual Junta Directiva a disposició de l’Assemblea de socis que es convoca pel dia 25 d’octubre i en la qual es renoven tots els càrrecs. A la mateixa Assemblea, Antoni Casalí i Lluís Llobet proposen nomenar Felip
Blasco Director Honorífic, proposta que s’aprova per unanimitat. El dia 9 d’octubre es coneix la defunció d’Aureli Capmany, un dels homes clau en l’ideari i la vida de l’Esbart Català de Dansaires. Tots els directius i dansaires assisteixen al seu enterrament i porten, juntament amb altres barcelonins, el taüt des del carrer de la Petxina fins a l’església de Sant Agustí. La vigília de Nadal, al teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep, s’organitza una vetllada en homenatge pòstum a Aureli Capmany.
El mes de gener de 1955, les sòcies M. Pujol, R. Flotats, N. Marqui i M.A. Santiago proposen refer el
Grup Feminal com a Secció de l’Esbart Català de Dansaires, a l’estil de la que ja hi havia a mitjans dels anys trenta, cosa que s’acorda a la Junta Directiva del dia 16 de gener. A partir de la documentació del ball de la Moixiganga de Sitges, l’any 1955 es proposa el projecte de reconstruir la dansa a partir d’aquesta documentació i preparar la confecció del vestuari escaient que sigui necessari, tasca en la qual participen les components de la recent creada Secció Feminal i Ramon Sesé, encarregat del rober de l’Esbart. La ballada de Sant Roc és l’oportunitat escollida per presentar el ball i el vestuari que obtenen un allau de comentaris favorables tant per l’acurada execució d’aquesta dansa dramàtica, com per la indumentària, la seva fidelitat a l’original i la seva novetat.

Molts esdeveniments són motiu de record: la sol·licitud de la Diputació de Barcelona de participar en la Festa de l’Arbre a l’antic Palau de Projeccions de Montjuïc, el Romiatge del Ram a la muntanya del Tibidabo, les dues ballades a la plaça de la Llana els mesos de juny i setembre, els actes en col·laboració amb el nou Esbart Sanllehy, dirigit per Maurici Palouzié, i també l’excursió familiar a Tossa de Mar que omple de goig dansaires i familiars. Per sostenir les despeses que comporta aquesta excursió i les que es realitzaran en anys posteriors, s’estableix que cada dia d’assaig els dansaires i familiars interessats en assistir a la sortida aportin una pesseta a un fons comunitari que servirà per pagar el transport i les despeses comunitàries.
Aquest any es produeix el relleu definitiu en el càrrec de la direcció artística, ja que Felip Blasco es veu forçat a abandonar-lo a causa de la seva avançada edat. Blasco ja havia demanat ajuda per portar a terme les seves tasques de mestre de dansa, cosa que van fer Josep Ventura i Jaume Simon. És en aquest darrer en qui recaurà a partir d’ara la responsabilitat dels assaigs i la coordinació dels dansaires grans. Just a finals de l’any 1955, l’Esbart rep dues propostes engrescadores que accepta portar a terme. La
primera és una proposta de l’Orfeó Barcelonès, amb qui l’Esbart Català col·labora i comparteix nombrosos actes, d’organitzar un acte en honor d’un grup de visitants suïssos. L’acte es materialitza el dia 1 d’abril al Poble Espanyol amb la participació de l’orquestra Methalarmonia de Berna, l’Orfeó Barcelonès i l’Esbart Català de Dansaires i obté uns resultats molt satisfactoris. La segona proposta sorgeix per homenatjar el músic Antoni Pérez Moya. La comissió d’homenatge la formen les entitats següents: Esbart Folklòric Catalunya, Esbart Montserrat, Esbart A.E.E.F., Esbart Santa Fe i l’Esbart Català de Dansaires com a encarregat de la coordinació.
Al llarg de 1956, l’Esbart Català de Dansaires intenta millorar la seva situació i disponibilitat d’espais al si del Cercle Barcelonès de Sant Josep principalment per dos motius: un de capacitat, ja que les estances on es concentra el patrimoni de l’entitat són insuficients, i l’altre de disponibilitat real de la sala per assajar, ja que segons les necessitats del Cercle cal canviar els dies d’assaig d’una setmana per l’altra, cosa força feixuga de resistir. Després de diverses converses entre ambdues associacions, l’Esbart aconsegueix poder usar una altra habitació del Cercle a canvi d’un augment mensual del
lloguer de 350 pessetes. Per aconseguir la regularitat de dies d’assaig, els directius Josep Palouzié i Francesc Terron, Sots president i Secretari respectivament des de la darrera Assemblea General de socis, mantenen diverses gestions amb la Junta del Cercle i aconsegueixen millorar la situació sense, però, que sigui definitiva.
El dia 18 de maig es repeteix el convit de ballar al Romiatge del Ram del cim del Tibidabo, el 12 de juny es torna a ballar a la Festa Major de la plaça de la Llana tot festejant la diada de Sant Antoni i, evidentment, l’Esbart torna a ballar a la plaça Nova amb l’estrena aquest cop d’un nou ball reconstruït, per al qual es confeccionen una sèrie de peces de vestuari noves realitzades, com sempre, sota la direcció de Ramon Sesé. Es tracta del magnífic Ball dels Romeus o de la Pitota de Prats de Lluçanès que rep un gran aplaudiment i reconeixement. També cal destacar la sol·licitud de Joan Amades de comptar amb tots els dansaires per a una sessió fotogràfica que es duu a terme als espais del Poble Espanyol i que ha de servir per il·lustrar una de les darreres obres que Amades publica en vida,
l’anomenada Guia de festes tradicionals de Catalunya que publicarà l’editorial Aedos.

Aquest reportatge deixarà un gran nombre de fotografies on s’immortalitzen tots els homes i les dones en actiu de l’Esbart ballant una gran quantitat de danses: el Ball del Tio Fresco fet pels homes, la Bolangera, el Ball del Rogle, el Ball de Sant Ferriol, el Ball de l’Hereu Riera, el Ball Pla, i un llarguíssim etcètera.
Seguint el costum de fer una excursió anual, el dia 12 d’agost es viatja a les comarques gironines fent una ruta amb el següent recorregut: de Barcelona a Girona, Banyoles, Rupit, Olot, on es dina, i Vic, i retorn a la ciutat. Les activitats anuals acaben el dia 25 de desembre amb una ballada al Casino Nacional de l’Hospitalet de Llobregat. Dues setmanes abans, el dia 8, es celebra l’Assemblea General de socis en la que es produeix el relleu en el càrrec de President, aquest cop assumit per Josep Palouzié en substitució de Joan Farrarons, que ara assumeix el càrrec de Tresorer.
A l’Assemblea, Antoni Casalí demana a la Junta que comenci a pensar i treballar en la celebració del cinquantè aniversari de la fundació, cosa a què es comprometen tots els directius. Aquest serà el tema de conversa indiscutible durant tot el 1957, ja sigui a la Junta, entre els dansaires o en les converses dels associats.
Però també hi ha altres temes que comparteixen protagonisme en la vida de l’Esbart, ja que el 1957 és ple d’activitats interessants i destacades. El dia 21 d’abril l’Esbart Català de Dansaires ofereix els seus balls en el marc del Poble Espanyol juntament amb la Fanfare des Tramways Lausannois de Suïssa i l’Orfeó Barcelonès; el 21 de juliol balla a la vila de Lloret de Mar convidat per l’Ajuntament de la població; és present a les festes de la plaça de la Llana i de la plaça Nova; col·labora amb el Club Diagonal, la Casa de la Caritat, l’Asil del Bon Pastor, l’Escola Nocturna del Sagrat Cor i al Romiatge del Ram.
El dia 24 de setembre, diada de la patrona barcelonina, els dansaires són alguns dels protagonistes de l’acte d’inauguració del nou estadi del Futbol Club Barcelona. Per a aquest esdeveniment s’han succeït nombroses converses i reunions per tal d’aconseguir el màxim lluïment de l’activitat. El resultat és molt comentat a la premsa, a nivell popular i també internament, ja que passa a formar part dels records personals més entranyables dels presents i comporta la concessió de la Medalla de Bronze del F.C. Barcelona a l’entitat, lliurada en l’acte d’agraïment que l’entitat esportiva dedica a totes les institucions que han col·laborat. El dia 10 de novembre, els dansaires representen Catalunya en el
festival de danses patrocinat per la Tinència de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Administrativa de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El 15 de desembre l’Esbart retorna al mateix espai esportiu, però aquest cop el motiu no és gens alegre, ans el contrari, ja que es tracta d’un acte benèfic, en el que també participen altres esbarts i orfeons, per recaptar fons en benefici dels damnificats pels greus aiguats de València.
L’any es complementa amb l’excursió col·lectiva, que com sempre mira de compaginar l’activitat cultural amb la de lleure, i que enguany els porta a visitar el Reial Monestir de Poblet i acabar el dia amb una banyada a la platja de Coma-ruga. Finalment, el dia 22 de desembre es celebra l’Assemblea General de socis a les instal·lacions del Cercle Barcelonès de Sant Josep, durant la qual es vota Francesc Terron per al càrrec de Sots president i Fèlix Sarrat per al de Secretari. En el transcurs de la reunió el President Palouzié felicita Jaume Simon pels èxits assolits al llarg de tot l’any i encoratja tots els socis i sòcies a encarar amb força i empenta l’any del cinquantenari de l’Esbart Català de Dansaires.
Una setmana més tard es celebra la darrera reunió de la Junta Directiva durant la qual es discuteix el programa d’actes per al cinquantenari i s’acorda la conveniència de fer un pressupost econòmic que faci la previsió de despeses i recursos necessaris per afrontar-les.
Com en qualsevol altra celebració d’aquest tipus, cal realitzar gestions econòmiques, d’infraestructura i legals per poder obtenir els recursos suficients, els serveis necessaris i la cobertura amb els permisos corresponents de la Censura, la Jefatura de Policía, Falange Española, el Sindicato del Espectáculo i la Sociedad de Autores. Les iniciatives econòmiques per costejar les despeses de l’aniversari inclouen la sol·licitud de subvencions a l’Administració, a entitats bancàries, a empreses privades i a particulars.
Els esforços es veuen recompensats en obtenir el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i d’empreses privades com ara Rocalla S.A., que passa a ser el patrocinador amb més aportació econòmica gràcies a les gestions de Fèlix Sarrat, d’entitats bancàries com la Caja de Jubilaciones Textil o dels mateixos socis i sòcies. Paral·lelament, es treballa el programa general d’actes i el repertori de balls de l’acte central i públic, feina aquesta darrera que desenvolupen conjuntament Josep Ventura i Jaume Simon.
Per al dia de Sant Pere es convoca la Junta Directiva amb un objectiu clar: tancar el programa d’activitats commemoratives. D’aquesta manera es fixa que el 6 de juliol es farà una missa cantada a l’església parroquial de Sant Francesc de Paula al carrer de Sant Pere més Alt, a la sortida de la qual s’oferirà un aperitiu a tots els assistents al local social. El dia 12 es reserva per a l’acte central de commemoració amb una ballada a la monumental Plaça del Rei i per a la qual es comptarà amb la col·laboració d’altres entitats.

50 aniversari de l'Esbart Català de Dansaires. Ballant a la sortida de l'esglèsia. Acompanyant les dansaires podeu veure a Feilip Blasco i Joan Rigall, vestits de carrer. Any 1958.

L’endemà, diumenge 13 de juliol, es ballarà a les instal·lacions de la Caja de Jubilaciones Textil i al vespre del mateix dia al Restaurant Diagonal s’oferirà el Sopar de Germanor.
També s’acorda editar un programa general d’actes perquè la informació arribi degudament a tots els socis, col·laboradors, institucions i mitjans de comunicació.
Un període curt de celebració però ben atapeït que deixarà sensacions emotives de tota mena, comentaris de felicitació a la premsa i el reconeixement d’institucions pels esforços i el treball esmerçats. En especial, cal destacar l’acte públic a la Plaça del Rei on davant d’un públic que ocupa tot l’espai hàbil, escales incloses, l’Esbart Català de Dansaires torna a mostrar allò que millor sap fer en programar un acuradíssim i variat repertori de danses tradicionals, amb la col·laboració de les masses corals de l’Orfeó Barcelonès i de l’Orfeó Canigó i dels dansaires de l’Esbart Sanllehy. Al final del repertori programat, enmig d’un eixordador aplaudiment, apareixen dalt l’enfustat els estendards dels orfeons presidits per la Senyera de l’Esbart Català, moment en que el públic dempeus canta, en un gest espontani, El Cant de la Senyera convertint aquest acte en una mostra de reivindicació catalana.
A la següent Junta Directiva es comenta i es valora el desenvolupament dels actes i el President Palouzié aprofita per agrair i felicitar totes les persones que hi han estat implicades, en especial la tasca de coordinació i direcció de Jaume Simon, la confecció de les medalles d’aniversari encarregades a Francesc Terron, la disponibilitat del vicari de la Parròquia de Sant Francesc de Paula, dels components dels orfeons i de l’Esbart Sanllehy. A la mateixa reunió s’acorda concedir medalles de plata als socis degans de l’ECD Felip Blasco, Josep Ventura, Ramon Sesé i Josep Bòria. Així mateix, el mes de setembre s’acorda obsequiar tots els socis i col·laboradors amb la medalla del cinquantenari, acte que es realitza el dia 21 d’aquest mes.
Però al llarg de l’any 1958 també es donen a conèixer altres projectes i activitats. El mes de febrer es rep la visita del President de l’Obra del Ballet Popular per suggerir a l’Esbart que s’associï a aquesta institució. La proposta, que és ben rebuda pels directius, porta a l’Esbart Català de Dansaires a una intensa col·laboració amb l’Obra que es materialitza el dia 12 d’octubre amb la presència dels dansaires al III Aplec d’Esbarts que es celebra a la plaça del Monestir de Montserrat.
També es col·labora en diversos actes de reconeixement: el mes de gener en l’homenatge pòstum al mestre Joaquim Serra; el 9 de març en l’audició de sardanes en benefici dels damnificats de València; el dia 18 de març en l’homenatge a l’alcalde Josep Ma. de Porcioles, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona; i el 3 de maig en el Festival organitzat per l’Ajuntament de Barcelona al palau d’Esports.
Amb la participació a diverses festes majors i actes cívics i culturals, tal i com és habitual des de finals de la dècada dels anys quaranta, la memòria d’activitats s’allarga fins a vint-i-cinc actes i es tanca amb l’Assemblea General de socis celebrada el dia 14 de desembre de 1958. Ja no queda res que recordi la difícil situació de supervivència i minsa activitat que va caracteritzar els difícils anys del 1938 al 1950.

Programa de mà de les Festes de La Mercè de l'any 1959 en el qual hi figura la participació de l'Esbart Català de Dansaires.

 

Programa de mà del festival. Any 1959.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

La dècada dels anys seixanta, i més exactament a partir de 1964, es produeix un nou cicle vital al sí de
l’Esbart Català de Dansaires que és marcat per diversos motius: el canvi de directius i mestres de
dansa, unes activitats que es repeteixen, sinó idèntiques de manera semblant: al Palau de la Diputació
amb moriu de la diada de Sant Jordi, els viatges a Font Romeu i Céret, l’entrada a la Penya Cultural
Barcelonesa i el què això comporta: col·laboració a les activitats teatrals de la Penya i a la celebració de
la seva patrona. El febrer de 1960, l’Esbart viatja a Badalona per participar en l’homenatge que l’Esbart de l’Orfeó Badaloní ofereix a Josep Ventura, persona que ha estat al càrrec d’aquest grup en un temps
perllongat.
El 1960 està marcat per la restauració del Ball de morratxes de Lloret de Mar que es materialitza el dia
9 d’agost al Camp d’Esports d’aquesta població amb la presència d’autoritats i lloretencs i
lloretenques. A més del record dels protagonistes, de l’acte en deixa constància diversa documentació
escrita, el ventall commemoratiu de les balladores fet a l’estil barceloní, la fotografia de la Presidència
folklòrica que va presidir aquesta restauració i les referències a la premsa.
A l’Esbart s’escriu la memòria que amb el títol de Restauración del Ball de ses morratxes de la Villa de
Lloret de Mar ressenya la intervenció de l’entitat:
“El próximo dia 9, la Villa de Lloret de Mar, verá realizado uno de sus más nobles anhelos, tal es la
restauración de su típico “Ball de ses Morratxes”, que será interpretado por primera vez por el “Esbart
Català de Dansaires, el cual después de más de cinco años de recopilación y verificación de datos, y
con la ayuda desinteresada de algunos prohombres de la Villa de Lloret, ha logrado reconstruir esta
emotiva danza , que en el transcurso del tiempo había sufrido una gran mutilación , no sólo
coreográfixa, sino incluso en sus más elementales partes musicales. (...)...
Y ahora el decano de los “Esbarts” de Cataluña, lo interpretarà en sesión privada delante de las
autoridades folklóricas de la Villa de Lloret de Mar y varias de Barcelona, que se desplazarán
expresamente para presenciar dicha actuación privada y que mediante la comprobación de los datos y
documentos que les serán presentados confirman su autenticidad y pureza.
Es pues, para el “Esbart Català de Dansaires”, el máximo galardón y orgullo, que corona el incesante
trabajo ...”
Aquest mateix any l’Esbart Català de Dansaires, en la representació dels seus directius i balladors,
apadrina les senyeres de l’Esbart Verge Bruna i de l’Esbart Amics de la Dansa, els dies 29 de maig i 18
d’agost respectivament. A proposta del secretari Colom, s’acorda demanar a l’Ajuntament de
Barcelona que l’Esbart pugui ballar bastons els dies de les festes de la Mercè, cosa que es fa a la plaça
de la Catedral el dia 23 de setembre.
La Junta Directiva comenta en algunes reunions la necessitat de poder assajar més dies a la setmana,
cosa difícil al local del Círcol Barcelonès de Sant Josep. Per aquest motiu es torna a la Parròquia de
Sant Anna els locals per poder-hi assajar dos vespres a la setmana. També es proposa reactivar la
Secció Infantil, però els problemes d’espai per assajar fan que la represa s’ajorni. Un altre tema
debatut per la Junta és la necessitat de renovar el vestuari. La proposta és estudiada per una comissió
formada per Josep Ventura, Francesc Passapera i Carles Abelló que proposen la compra de diversos
objectes (morratxes, bastons, castanyoles, etc.) i la confecció d’algunes peces de roba, així com vetllar
pel correcte abillament dels dansaires, tant els homes com les dones.
L’any 1961 es caracteritza principalment per les ballades fetes pels dansaires en hospitals i centres
mentals i a benefici d’altres institucions, activitats força sovintejades per l’Esbart: el dia 22 de gener
ballen al Centre Cottolengo del Pare Alegre, el dia 5 de febrer a benefici de la Unió d’Amics dels
Malalts, dos setmanes després a l’Hospital Mental de la Santa Creu i Sant Pau, al Centre Parroquial de Sant Medir de La Bordeta hi ballen el dia 30 d’abril i per les diades de la Mare de Déu del Carme i de
Sant Esteve a la Parròquia de Sant Cugat del Rec. Finalment, el 19 de novembre assisteixen a les
Festes d’homenatge als benefactors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, acte que es realitza al
Palau d’Esports barceloní.
El dia 7 de gener de 1962 es realitza l’Assemblea de socis en la que Ramon Sesé deixa
definitivament el Consell Directiu de l’Esbart Català de Dansaires després d’haver-ne format part des
de l’any 1925 i d’haver estat mestre auxiliar i encarregat de vetllar pel vestuari dels dansaires. En
agraïment, l’entitat l’homenatjarà l’any 1969 i el nomenarà Soci d’Honor l’any 1980.
Aquest any 1962 deixa als components de l’Esbart diversos records importants gràcies a dues
iniciatives del Consell Directiu. Una d’elles és la ballada per festejar la diada de sant Jordi feta al Pati
dels Tarongers de l’aleshores Palau de la Diputació, activitat que tingué ressò als mitjans de
comunicació de la ciutat. Aquesta ballada, en la que es posa molta il·lusió i dedicació, es repetirà en
els anys següents tant per la seva qualitat com per representar una alenada de catalanitat en la formal
celebració del patró de Catalunya.
Els mateixos components del Cos de dansa són els primers il·lusionats en poder anar a ballar a
l’històric Pati del Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, malgrat que l’horari en que l’acte
es realitza, abans del migdia, dificulta la possibilitat d’assistir-hi a alguns balladors i balladores i crea
algunes situacions difícils i compromeses pels protagonistes, però que amb els anys esdevenen
anècdotes emotives per la història. Una d’elles és la protagonitzada per la dansaire Margarida Guarch,
veïna del carrer de la Princesa de Barcelona, que per tal de poder assistir a la ballada al Pati dels
Tarongers fa avisar a la seva feina el mateix dia de Sant Jordi que es troba indisposada. Amb la
coartada en marxa, Margarida i els seus companys i companyes ballen davant les autoritats locals i
convidades i cadascú retornar a les seves activitats habituals, Margarida cap a casa per pair la
indisposició i anar l’endemà a la feina molt millorada. La sorpresa sorgeix, però, quan l’endemà, el dia
24 d’abril, la Margarida i la resta de dansaires de l’Esbart Català de Dansaires apareixen en portada de
La Vanguardia i ella sospita que, en el fons, la fama sempre té un preu.
L’altra activitat important és la realització, com ja s’havia fet els anys 1930 i 1935, d’un casament típic
a pagès al Poble Espanyol. Per dur a terme la representació feta els dies 27 de maig i 1 de juliol, els
components del Consell Directiu encapçalats per Josep Palouzié, mobilitzen empreses de guarnició, de
lloguer de carruatges, la premsa, etc. Els resultats, malgrat la pluja present els dos dies, són
destacables: l’assistència de 3.000 persones el dia 27 de maig i de 5.000 el dia 1 de juliol avalen els
esforços.
El 1963 produeix novetats a l’Esbart, no totes positives ja que el mes d’agost mor en un
accident de cotxe Francesc Passapera, conegut amb el nom de Panxo, mestre del Cos de Dansa.
Aquesta sobtada desaparició convulsiona els socis i en especial els dansaires que queden
momentàniament sense mestre. Es suspenen els assajos i les ballades més immediates. El
Consell Directiu, els socis i els dansaires es traslladen en autocar a Girona on es celebra
l’enterrament, en el que col·labora l’Orfeó Barcelonès que tantes vegades ha acompanyat
l’Esbart Català de Dansaires i per tant al mateix Passapera. El dia 1 d’octubre l’Esbart Català de Dansaires dedica una missa en el seu record a l’església de Santa Maria del Mar i el dia 19
d’agost de 1964 s’organitza una ballada en memòria seva.
L’absència inesperada de Passapera, que a més de mestre ha estat en diverses etapes membre del
Consell Directiu amb diferents càrrecs, és coberta per Josep Ventura com a mestre de dansa amb la
col·laboració d’Ignasi Viñolas. Ambdós es fan càrrec del Cos de Dansa entre 1963 i 1965.
Altres fets menys tristos marquen l’any 1963 dels que es poden destacar bàsicament quatre: la
col·laboració amb l’Esbart Verdaguer, l’acte a les Germanetes dels Pobres, el viatge a Font Romeu i el
trasllat de la seu social a la Penya Cultural Barcelonesa, situada al número 55 del carrer de Sant Pere
més Baix. A la reunió del Consell Directiu del dia 3 d’abril, Ventura, Colom i Cebrian expliquen que
Salvador Mel·lo, director en aquells moments de l’Esbart Verdaguer, ha sol·licitat la col·laboració de
l’Esbart Català de Dansaires per intervenir en l’estrena de l’obra L’Envelat al Teatre Romea, amb
muntatge i coreografia seva. Mel·lo demana al Català la participació en l’espectacle i el Consell
Directiu decideix respondre afirmativament a la i aquest en agraïment obsequia l’Esbart amb sis
mantellines blanques.
Aquesta col·laboració porta els dansaires del Català a participar en diverses sessions de L’Envelat al
llarg de tot l’any 1963: els dies 9 i 10 d’abril, en sessions de tarda i vespre, al Teatre Romea, el 25 de
maig a la Fira de l’Ascenció de Cambrils, el 16 de juliol altre cop al Teatre Romea i el dia 10 de
setembre la carrer Lope de Vega de Barcelona, amb motiu de la festa major del Poble Nou.
La participació en L’Envelat és una més de les nombroses col·laboracions fetes amb altres entitats que
han portat els dansaires de l’Esbart, al llarg de dècades, a ballar en obres de teatre i sarsueles: des de
la llunyana Flors de Cingle, col·laborant amb el centre El Progreso de Sant Andreu l’any 1916, fins a la
darrera Marina a la ratlla dels anys noranta.
El dia 21 d’abril, dansaires i directius es traslladen a una de les seus de les Germanetes dels Pobres de
Barcelona per participar en la celebració del centenari d’aquesta institució benèfica, acte presidit pel
nunci del Sant Pere i retransmès per Ràdio Barcelona que també hi col·labora aportant el seu orfeó.
Exactament tres mesos després, l’Esbart viatja a Font Romeu a l’Aplec de les terres del sol, en la
primera sortida que els portarà fora de les fronteres de l’estat espanyol des del ara ja molt llunyà
viatge a Toulousse fet el dia 10 d’agost de 1937, i a finals d’agost a Tortosa amb motiu de les Festes d
ela Cinta. L’any es complementa, com els anteriors, amb les ballades al Palau de la Diputació, a l’Aplec
d’Esbarts Dansaires a Montserrat, a la plaça Nova i, com sempre, amb l’assistència incomptable a
diverses associacions i institucions on hi realitza actes benèfics. El dia 28 de desembre, diada dels
Sants Innocents, els dansaires organitzen la Iª Innocentada de l’Esbart Català de Dansaires, mena
d’espectacle amb números variats, sota la coordinació de Mª Rosa Alonso.
El tema del local segueix preocupant els membres del Consell Directiu i per la seva resolució es duen a
terme diverses converses i gestions. Finalment, i un cop desestimades altres possibilitats, l’Esbart
Català de Dansaires trasllada el seu patrimoni i documentació, el mes de novembre, a la Penya Cultural
Barcelonesa, on s’hostatjarà fins el desembre de l’any 1995, moment en què aquesta associació
decideix tancar les seves portes.

A l’inici dels anys seixanta es produeix un interès profund per reactivar la Secció Infantil, cosa que
s’acompleix el mes de febrer de 1964 quan se’n fa càrrec Ramon Ferran Tolosa, que veurà com en
poques setmanes el nombre de balladors i balladores assistents als assajos, que es fan els dissabtes pel
matí, augmenta sense parar. Per motius professionals, Al cap de pocs mesos, Tolosa ha de deixar la
Secció Infantil i és substituït per Carme Lasaosa, anomenada per tots la tieta, una de les primeres
dones en formar part del Consell Directiu a l’època franquista.
El dia 23 d’abril l’Esbart Català de Dansaires torna a ballar al Palau de la Diputació com ho fa des de
l’any 1963. La presència a l’acte del ministre de turisme, Manuel Fraga Iribarne, fa que tota la premsa i
el Nodo se’n facin ressò. Dos dies abans, els directius reben la visita de l’agent governatiu de la
Brigada Social que s’interessa per l’entitat, els socis i les activitats.
L’any 1964 es restaura el Ball de les Gitanes d’Argentona, gràcies a la col·laboració de Felip Blasco que
l’ensenya als dansaires, on es va ballar el dia 13 de juny per presentar aquest ball a l’acabament d’un
ball de societat organitzat per la Societat Coral i Cultural Llaç d’Amistat. Els dansaires reben
l’aplaudiment i reconeixement dels públic i de les autoritat d’Argentona.
El dia 4 d’octubre es celebra la VI Festa de la dansa catalana al Palau d’Esports en el decurs de la qual
es ret homenatge a l’Esbart Català de Dansaires que rep una placa d’obsequi.
Josep Palouzié deixa la presidència de l’entitat el dia 20 de desembre de 1964, dia en que se celebra
l’Assemblea de socis, i és substituït per Fèlix Sarrat. Més endavant tindrà altres oportunitats d’estar al
front de l’Esbart Català de Dansaires en els períodes compresos entre 1979 i 1987 i 1991 i 1997, cosa
que el permetrà continuar treballant en pro de l’entitat en el seu estil decidit i resolutiu i que farà que
hagi estat al capdavant de l’Esbart en un total de vint-i-tres anys i, en conseqüència, que sigui la
persona que més anys ha exercit la presidència de l’Esbart Català de Dansaires, a més d’altres
temporades exercint de secretari i de vocal. Ell és una de les persones que més ha treballat la història
de l’Esbart i els seus materials, obsequiats a l’Esbart a la seva mort, han facilitat la documentació
històrica de l’Associació.
El canvi de responsables en el sí de l’entitat es completa l’any 1965 amb la renúncia de Josep Ventura i
Ignasi Viñolas que deixen la direcció del Cos de Dansa i són substituïts per Jaume Simon, que ha estat
mestre auxiliar des de 1962, el canvi de Carme Lasaosa per Carme Simon al capdavant de la Secció
Infantil i també es produeix el relleu d’Agustí Cohí-Grau com a director musical. Per substituir els
mestres del Cos de dansa es proposen els noms de Jaume Simon que no pot assumir la responsabilitat
en trobar-se fora de Barcelona i Mª Rosa Alonso que, en conseqüència, assumeix en solitari les tasques
de direcció del Cos de dansa, convertint-se en la primera dona que ocupa aquest càrrec. Els seus
extensos coneixements de música i dansa fan que, als assajos, pugui fer el doble paper de direcció
coreogràfica i de pianista. Alonso també assumeix la direcció musical quan Agustí Cohí-Grau no hi pot
ser present i finalment s’ocupa de la direcció musical quan Cohí ha de deixar el càrrec.
Just el mes de gener de 1965, un cop els nous membres del Consell Directiu han pres possessió dels
respectius càrrecs, Fèlix Sarrat, President des de la darrera Assemblea de socis, formula una proposta:
sol·licitar a Govern Civil el canvi de denominació per poder recuperar la denominació autèntica en
català perduda des de l’any 1939 i abandonar la traducció al castellà que fa de l’entitat l’Esbart Catalán de Danzantes. Les gestions, s’inicien el mes de febrer de 1965, són dutes a terme pel mateix Sarrat i
s’allarguen una colla de mesos.
A la reunió del Consell Directiu del dia 6 de maig es llegeix la resposta de Govern Civil, segons la qual
per poder continuar les gestions per aconseguir el canvi d’idioma en la denominació, cal realitzar una
assemblea de socis per votar el canvi d’estatuts pertinent, ja que amb els estatuts actuals en vigència,
Govern Civil no pot admetre la sol·licitud de canvi de denominació de l’Esbart. L’Assemblea
extraordinària de socis se celebra el dia 3 d’octubre i s’hi voten els nous estatuts i s’acorda el canvi de
denominació.
El mes de març es produeix una notícia important per l’Esbart, en especial pels dansaires i els mestres:
es rep una carta convidant altre cop l’entitat a prendre part en un acte a la població de Font Romeu
que s’organitzarà el proper mes d’agost, just abans de la diada de Sant Roc de la plaça Nova. Aquest
viatge és preparat en detall per Alonso com a mestra dels dansaires i per la resta de directius de
l’entitat i es duu a terme el dia 8 d’agost amb la mateixa denominació de 1963, l’Aplec de les Terres
del Sol. A Font Romeu es realitzen dues ballades: una desfilada matinal pels carrers i una ballada per
la tarda al Stade Municipal.
El mes de juny de 1965 es publica el número 1 del butlletí Esbart Català de dansaires : circular
d’informació per als socis. Reproduïda pel sistema de ciclostil, habitual a l’època, físicament la
publicació és de mida quartilla i té quatre pàgines i consta de diverses seccions fixes; una inicial
anomenada “Pòrtic” en el que es tracten diferents episodis de la història de l’Esbart, un “Calendari
d’actuacions” amb el detall de les activitats fetes i el “Pròximes ballades”, amb les activitats previstes.
A més hi apareixen altres seccions amb informació sobre les seccions infantil i gran, ressenyes d’alguna
activitat realitzada, horaris d’assaig, etc. La periodicitat prevista inicialment per la circular d’informació
per als socis és bimestral, malgrat que alguns anys és semestral. L’any 1972, s’inicia una nova època
d’aquest butlletí que inclou una tira còmica a la darrera plana, obra de Xavier Mestre.
Arribat el mes de juliol, la Penya Cultural Barcelonesa demana a l’Esbart Català de Dansaires que
delegui un dels components del Consell directiu per formar part del seu Consell directiu. En resposta a
la sol·licitud es delega M. Cebrián que forma part de la Junta Directiva de la Penya Cultural Barcelonesa
en qualitat de Vocal de cultura. També mentre avança l’any, Jaume Alabart, nou encarregat de la
Biblioteca, acaba les tasques per tal de poder obrir-la als socis un cop a la setmana i poder-los oferir el
servei de préstec.
L’any es completa amb diverses activitats: en col·laboració amb diverses associacions barcelonines
com ara el Centre Lleidatà, el Centre Moral del Paral·lel, la Penya Cultural Barcelonesa, les Llars
Mundet, la Parròquia de Nostra Senyora de la Salut del carrer de Larrard, l’obra del Ballet Popular,
etc., i la col·laboració de grups de dansaires que ballen a les obres de teatre i sarsueles programades
per la Penya Cultural Barcelonesa: Marina i Cançó d’amor i de guerra, entre altres.
Al llarg de l’any encara es produeix un altre canvi de responsable, en aquest cas en la persona que està
al càrrec de la Secció Infantil, Carme Simon, que és substituïda primer amb caràcter temporal i al cap
de poques setmanes amb caràcter definitiu, per Cecili Jaime que en serà responsable fins l’any 1982,
amb la col·laboració de diversos ajudants A la primera reunió del Consell Directiu de l’any 1966 s’aprova homenatjar un dels homes destacats
del moment per la seva extensa trajectòria a l’Esbart Català de Dansaires: en Josep Bòria Amer. La
proposta és organitzar la ballada del soci al teatre de la Penya Cultural Barcelonesa a mitjan gener i
fer-li l’homenatge en el transcurs d’aquest acte social, nomenant-lo Dansaire de Mèrit en
reconeixement de la seva llarga vida com a dansaire ja que aquest any fa quaranta anys que està en
actiu ballant.
Al número 5 del butlletí Esbart Català de Dansaires : circular d’informació per als socis del mes de
febrer de 1966, hi apareix una ressenya sobre aquest homenatge a Josep Bòria:
“15/1/66 Ballada dedicada al Soci
Amb gran afluència de públic es va portar a terme aquesta Audició, en la que els Ex-dansaires
varen recordar temps passats i varen lluir les seves habilitats en homenatge de simpatia al
nostre volgut company en Josep Bòria i Amer, qui celebra el seu XL aniversari de dansaire en
actiu en el nostre Esbart.
En el transcurs de la segona part de la Ballada, el nostre President En Fèlix Sarrat i Royo, amb
unes sentides paraules, feu ofrena d’una placa commemorativa a En Josep Bòria, ofrena que
fou seguida de l’adhesió a l’homenatge de l’Obra del Ballet Popular, representada pel seu
President, en Lluís Moreno i Pallí.
A continuació, el President Honorari de l’Esbart En Felip Blasco i Anglès i l’ex-President En Josep
Palouzié i Carrera, en representació dels ex-Dansaires, li varen entregar una artística placa. Els
actuals Dansaires també li oferiren un present...”
El dia 15 de maig, a la reunió del Consell Directiu, s’aprova no ballar conjuntament amb altres esbarts
per solucionar els problemes que darrerament ha comportat aquest fet deguts bàsicament a la
diferència de repeticions musicals, a la diferent manera de puntejar i a les diferències en les
coreografies. Per això, l’Esbart només acceptarà ballar quan ho pugui fer sol; en aquells casos que això
no pugui ser així, farà acte de presència en l’activitat a la que sigui convidada però sense ballar.
Malgrat aquesta decisió, els balladors prenen part en l’homenatge que el dia 11 de juny es fa a Joan
Rigall a la Plaça del Rei.
A finals del mes de maig, l’entitat és present a les magnífiques festes de la plaça de la Llana que
converteixen aquest petit i entranyable espai del barri de Sant Pere en un esplèndid espai festiu. La
participació de l’Esbart a les festes de la plaça de la Llana, que se celebren a finals de maig i principis de
juny a l’entorn de la celebració de Sant Antoni Mª Claret, s’inicia l’any 1955 i es manté justament fins
aquest any. La proximitat entre la ubicació de la Penya Cultural Barcelonesa i aquesta plaça fa que la
presència de l’Esbart s’estengui a altres actes, a més de la festa major.
Per l’any 1966, l’Esbart no és convidat a viatjar a Font Romeu però sí a la veïna Ceret on es balla els dia
15 d’agost a les Arenes, la plaça de braus, que acull el 1r. Festival de danses catalanes, en sessions de
tarda i capvespre. Com l’any anterior l’Esbart també col·labora en aquelles activitats en que és
requerit per la Penya Cultural Barcelonesa, ja sigui la participació en obres de teatre i sarsueles o bé en
els actes per festejar la Mare de Déu de Montserrat, patrona de l’associació. Abans de tancar l’any, a la reunió realitzada el dia 7 de desembre, la Junta Directiva decideix organitzar
un homenatge a Felip Blasco, un dels homes més actius de l’Esbart Català de Dansaires, amb una gran
dedicació personal i al qual es deuen nombroses propostes assumides per l’entitat i gran quantitat
d’activitats de tot tipus. Blasco, que ja ha estat homenatjat l’any 1934 i ha estat nomenat Director
Honorífic l’any 1954 pels gairebé quaranta anys al càrrec dels dansaires, rebrà altre cop l’homenatge
de l’Esbart Català de Dansaires a la Festa del Soci de l’any següent. Aquest serà l’acte més important
del primer trimestre de 1967.
Abans de la Festa del Soci, l’entitat es desplaça a Sant Pau d’Ordal ja que en aquesta població ha sorgit
la iniciativa de formar un esbart dansaire i els seus promotors han sol·licitat la col·laboració de l’Esbart
Català de Dansaires que proposa Montserrat Bòria perquè hi assisteixi un cop cada quinze dies per ferhi de mestra de dansa. Com una col·laboració més, el Català hi fa una ballada el dia 5 de març amb
motiu de celebrar-s’hi la festa de l’arbre.
La Festa del soci, amb la ballada dedicada a Felip Blasco és un èxit en tots sentits. El programa de balls
es confecciona a partir de la tria de danses recollides pel mateix Blasco. S’adhereixen a l’acte els
primers deixebles de Blasco que hi ballen dos balls. La mala fortuna, però, fa que Felip Blasco no pugui
assistir a l’acte per trobar-se indisposat. Una de les seves filles, la Maria, assisteix a la ballada i el
representa.
Degut als sovintejats convits que rep l’Esbart per anar a ballar en actes en els que intervenen altres
esbarts, com per exemple l’Aplec d’Esbarts a Montserrat, la decisió presa pel Consell Directiu el dia 15
de maig de 1966 de no ballar a l’hora amb altres grups, és qüestionada. Josep Ventura proposa a la
reunió del 8 de juny que es revisi aquesta decisió i que, malgrat que es procuri ballar l’Esbart sol, quan
sigui convenient assistir a qualsevol acte amb altres esbarts es faci, i així s’aprova.
Josep Ventura és el protagonista del sopar del II Aniversari de l’Esbart Comtal en el transcurs del qual
es comunica que és mereixedor del Premi Almorratxa 1967 que rep en companyia de tota la Junta
Directiva de l’Esbart Català de Dansaires, entitat a la que ha dedicat l’esforç al llarg de dècades de la
seva vida.
A l’Assemblea general de socis celebrada el 17 de desembre es fan, i s’aproven, dues propostes pel
proper any: crear una comissió per pensar algun acte de celebració del 60è aniversari i aprofitar aquest
esdeveniment per homenatjar Josep Ventura. Aquestes i moltes altres iniciatives faran del 1968 un
any ple d’activitats de tota mena.
El dia 23 de març es celebra al teatre de la Penya Cultural Barcelonesa, com és habitual des de que
l’Esbart hi té la seu social, la Festa del Soci que donant resposta a les dues iniciatives de principis d’any
s’aprofita per celebrar el seixantè aniversari de la fundació de l’entitat i per fer el reconeixement social
a Josep Ventura. Ventura, que ha estat president, vocal en nombroses ocasions i mestre de dansa, a
més de realitzar diversos reculls i reconstruccions de danses i d’haver col·laborat i assessorat un bon
nombre d’esbarts dansaires de Catalunya, que rep una placa de reconeixement i la distinció de Vocal
Vitalici de l’Esbart Català de Dansaires.
L’acte s’anuncia al número 11 del butlletí Esbart Català de dansaires : circular d’informació per als socis
del mes de març de 1968 amb el text següent: “Ballada dedicada al Soci.- Com es ve realitzant des de fa uns quants anys, el dia 23 es farà
(s.a.D.p.) la Ballada del Soci, en la qual anirà inclòs un homenatge dedicat al Mestre i
Folklorista de l’Esbart, En Josep Ventura Llatas.
El programa ha estat compost amb danses recollides per En Josep Ventura i esperem la
col·laboració de tots aquells que han estat dansaires amb el Mestre Ventura, per tal de que
l’Homenatge sigui lo més lluït possible. (...)”.
L’homenatge a Ventura tingué una molt bona acollida i en conseqüència el públic omplia el teatre de la
Penya Cultural Barcelonesa. Al número 13 del mes de maig hi consta una ressenya de l’acte, en la que
entre altres es comenta:
“El programa estava format per danses recollides per l’homenatjat i en el transcurs del mateix
se li féu ofrena d’una placa commemorativa i diferents obsequis aportats per dansaires, exdansaires i directors d’Esbarts que van fer palesa l’admiració i agraïment a qui ha treballat i
segueix treballant en pro d ela nostra dansa.”
Un altre homenatge serà font de dedicació dels directius i mestra de l’Esbart Català de Dansaires, en
aquest cas a Aureli Capmany en un acte organitzat el 17 de novembre de 1968 al Palau de la Música Catalana sota el nom de X Festival de la Dansa Catalana A l’acte participen setze esbarts i dues cobles sota la direcció artística de Mª Rosa Alonso.

L'Esbart Català de Dansaires va participar en el Xè Festival de la Dansa Catalana-Homenatge a Aureli Capmany, centenari del seu naixement. Diumenge 17 de novembre de 1968.

L’any 1968 es caracteritza també per la participació de l’Esbart en nombrosos actes benèfics: a
l’Institut Verdaguer amb motiu de la diada dels Reis, al Centre Cottolengo del Pare Alegre a finals de
gener, al Centre O.S.C.U.S els dies 24 de març, 28 d’abril i 10 d’octubre, al Col·legi Santa Maria de
Gràcia el 21 d’abril amb motiu del Concert de Pasqua de l’Agrupació Coral Sanllehy, el 26 de maig al
cinema Rio en un acte organitzat per Ràdio Barcelona, el 9 i 16 de novembre a l’escola pública Collasso
i Gil, i al Congrés de l’ONU del Drets de l’Home el dia de Sant Esteve.
Com en els anys anteriors, el dia 23 d’abril, els balladors i balladores ofereixen un repertori de danses
al Pati dels Tarongers a l’acte institucional que la Diputació de Barcelona organitza amb moriu del seu
patró Sant Jordi.
L’any es completa amb tres actes socials: el ball de disfresses del dia 24 de febrer, l’Assemblea general
de socis celebrada el dia 15 de desembre i un sopar de germanor el dia 29 de desembre. En aquest
any també es fa un pas endavant en la resolució del tema legal pendent que és l’acceptació per part
de Govern Civil de la denominació de l’entitat en català. Per això el Consell Directiu celebra la
notificació de l’administració que els comunica que Govern Civil ha aprovat i acceptar els nous
estatuts, pas imprescindible per aconseguir el retorn a la denominació en català.
A l’Assemblea, el president Fèlix Sarrat informa que es publica un article a Tele-Estel, diari en llengua
catalana sobre la trajectòria de l’Esbart Català de Dansaires al llarg de les sis dècades d’història. i amb
aquest text és la resposta als dubtes plantejats per un altre esbart sobre l’antiguitat de l’Esbart Català
de Dansaires. Si a l’any 1967 s’homenatja Felip Blasco i al 1968 Josep Ventura, pel 1969 es preveu el reconeixement
a un altre soci amb activitat destacada i llarga dedicació al Català: Ramon Sesé. Rep l’homenatge a la
Ballada del Soci que es fa a la Penya Cultural Barcelonesa el dia 22 de març.
Altre cop és el butlletí Esbart Català de dansaires : circular d’informació per als socis que n’aporta una
ressenya en el número 14, datat el mes d’abril de 1969 amb les següents paraules:
“22.3.69
Ballada del Soci.- Com ja és tradicional, es va celebrar al nostre Estatge la Ballada al Soci,
dintre de la qual es va fer un homenatge al volgut consoci En Ramon Sesé. Els antics dansaires
van participar-hi amb l’execució del Ball Pla de Llavaneres i el Ball de Sant Ferriol.
Volem ressaltar també, la magnífica actuació de la secció infantil del nostre Esbart que ens
dóna fe de la seva constant superació i la presentació per part de l’Esbart Gran del ball de
Punts de Tiana, la restauració del qual ha estat possible gràcies a les activitats del nostre Grup
de Recerques i Secció Tècnica de l’Esbart.”
Aquest any, la Secció Infantil, amb Cecili Jaime al capdavant, és protagonista de diverses activitats
importants. El dia 1 de maig participen a la celebració de les Noces d’Argent del Círculo Social
Metropolitano, el qual felicita l’Esbart Català de Dansaires pels balls dels balladors i balladores
infantils. Onze dies més tard, el dia 11 de maig, participen al I Festival Infantil de Primavera de la
dansa catalana, organitzat al Parc d’Atraccions de Montjuïc; el dia 9 de novembre, es troben al Parc de
la Ciutadella, on prenen part en el Festival Infantil d’Homenatge a Walt Disney, els beneficis del qual es
destinen a la cura dels nens i nenes amb deficiència mental.
És aquest any quan el Consell Directiu de l’Esbart Català de Dansaires entra a formar part de la
comissió de teatre de la Penya Cultural Barcelona, en el teatre de la qual es fa temporada estable de
teatre i sarsuela. Aquesta col·laboració propicia, encara més, la participació dels dansaires de l’Esbart
en obres de teatre i sarsueles en les que hi ha números de ball. Des de Marina, a la Pepa maca,
passant per Cançó d’Amor i de Guerra i d’un gran nombre de sarsueles, totes compten amb la
col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires i especialment de Mª Rosa Alonso que s’encarrega de
crear i ensenyar les coreografies. Aquesta activitat, que no és nova per l’entitat, s’allargarà fins a finals
de la dècada dels anys vuitanta, servei de complement als assajos habituals de l’Esbart i dóna
coneixements sobre dansa espanyola i castanyoles als que hi prenen part.
En l’acostumada col·laboració de l’Esbart amb altres entitats, cal destacar l’assistència de l’entitat al
Centre Moral de Sant Martí, el dia 12 de gener, al centre Social i Cultural Sopeña el dia 16 de febrer, a
la llavors Biblioteca Central (avui Biblioteca de Catalunya) on el dia 2 d’abril es celebra el 4º Congreso
Vida y Acción, el 26 d’octubre a l’homenatge a la Vellesa realitzat a l’avinguda de la Catedral, i al 50è
aniversari de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó de Sants el dia 23 de novembre, al mateix Orfeó de Sants,
entre altres activitats.
Completen l’any algunes de les activitats habituals dels darrers anys: la diada de Sant Jordi al Pati dels
Tarongers del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, a principis de juny participen a l’Aplec
d’Esbarts a Montserrat, i per les Festes de la Mercè a l’11è Festival de la dansa catalana, realitzat aquest any al Palau de la Música Catalana, i encara algunes altres activitats. L’any es tanca amb
l’Assemblea general de socis convocada pel dia 21 de desembre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

L’any 1970 arrenca amb diversos projectes la majoria del quals, però, no s’arriben a materialitzar per
diversos motius: cursos de dansa, publicació de fulletons amb material sobre danses, concurs de
fotografies entre els esbarts, filmació de pel·lícules de balls, etc. Un dels motius clau que provoca la
manca de realització dels projectes proposats al Consell Directiu i acceptats per aquest és l’econòmic
ja que l’Esbart Català de Dansaires no disposa de recursos econòmics fixos que el permetin afrontar
determinats projectes. Malgrat tot, la proposta de projectes determina el grau de voluntat de
treballar.
L’activitat pública no arrenca fins el 18 març, amb la Ballada del Soci celebrada, com ja és habitual, a la
Penya Cultural Barcelonesa. Aquest any, la ballada s’aprofita per homenatjar Lluís Llobet, a qui
s’obsequia amb una insígnia d’or. Llobet, des del moment que ingressa a l’Esbart l’any 1936, és un soci
entusiasta que ha col·laborat econòmicament molts cops amb l’entitat avançant quantitats
econòmiques importants que després l’Esbart li ha retornat a terminis i s’ha ofert a sostenir
econòmicament l’entitat si això hagués estat necessari. Així es va poder pagar, per exemple, l’edició
de l’obra Balls Populars editada l’any 1936. Lluís Llobet també va ser President de l’Esbart Català de
Dansaires de l’any 1948 al 1951.
És en aquell moment, a la ratlla dels anys cinquanta, quan la seva intervenció és decisiva per donar
cohesió associativa a l’Esbart. És seva la proposta de celebrar l’Aplec de l’Esbart Català de Dansaires a
la Vila Llobet, finca de la seva propietat situada a Valldoreix. En total es van celebrar quatre aplecs: el
primer Aplec l’any 1948 i el darrer l’any 1951. L’Aplec constituïa una autèntica excursió de dansaires i
familiars per passar tot el dia fora de la Barcelona grisa de postguerra.
La relació de col·laboració establerta entre l’Esbart Català de Dansaires i entitats de la ciutat de
Badalona es reafirma encara més l’any 1970 quan Ferran Cebrián es fa càrrec d’un nou esbart que s’hi
ha format amb el nom d’Esbart Albada. L’Esbart Català de Dansaires hi va a ballar el dia 19 de març, al
Centre Catòlic, i el 1 de maig al Museu amb motiu de la Festa Major. De fet al llarg de nombroses
dècades els esbarts badalonins han tingut mestres de dansa procedents del Català i Badalona és
probablement la població més visitada per l’Esbart Català de Dansaires al llarg de la seva història.
Entre les activitats d’aquest any podem destacar l’assistència al 13è Festival de la Dansa Catalana, en el
que Mª Rosa Alonso presenta el Ball de la Corranda Alta, una de les danses que ella més programarà.
Alonso també és la qui la proposta de sol·licitar la declaració de l’Esbart Català de Dansaires com a
Museu de la dansa catalana.
El dia 7 de juny de 1970 es celebra una trobada de germanor al restaurant Park-Montjuich organitzada
per en Felip Blasco que aconsegueix reunir un bon nombre de dansaires que estaven en actiu entre
1908 i 1955, o sigui entre la data de fundació i el moment en que ell deixa de ser mestre de l’Esbart.
La festa, de grat record per tots els assistents, compta amb una bona participació i això fa que el
parlament que els adreça Felip Blasco sigui del tot emocionat, segons les seves mateixes paraules:
“Es ben inútil, no sabre pas expresar-vos la meva satisfacció per haver acceptat aquest acte
commemoratiu de la trobada d’antics Dansaires dels que sempre hi guardat un grat recort. Ni de cerques, en la rica varietat de la nostra parla, trovaria cap expressió que no resultes empetitida, per
significar-vos com i de quina manera quedo lligat als vostres designis; joiosament llenço la meva
llibertat per-a restar contentissim el vostre esclau.”

L’any 1971 comença tot just després de la diada de Reis amb una actuació al Centre
Cottolengo del Pare Alegre de Barcelona on es desplacen tant grans com petits per oferir, com tantes
altres vegades anteriorment i moltes més en el futur, un cop més una estona de dansa als malalts.
Però el què marca, pel què fa a l’activitat, l’any inicial de la dècada dels setanta són les quatre vegades
que els dansaires ballen al Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, avui palau de la Generalitat
de Catalunya. Hi assisteixen per ballar a l’acte institucional de la diada de Sant Jordi, patró de la
Diputació de Barcelona, i tres cops més abans no s’acabi l’any., per diferents motius. El dia 5 de juny a
la recepció que s’ofereix al Congrés de Metges que té lloc a la ciutat; el dia 8 del mateix mes a l’acte
protocol·lari d’un congrés de bioquímica i, finalment, el dia 5 d’octubre a la recepció a la Federació
Internacional d’Indústries Tèxtils.
A la reunió del Consell Directiu celebrada el dia 4 de febrer s’acorda assistir a l’acte d’homenatge al
ballarí Joan Magrinyà, vilanoví de naixement i barceloní d’adopció, al qual han estat convidats per
l’organització. L’acte es fa a l’Ajuntament de Barcelona i en el transcurs del qual, Magrinyà rep la
Medalla d’Or de la ciutat. Aprofitant aquest homenatge, l’Esbart Català de Dansaires el nomena Soci
d’Honor. Joan Magrinyà coneix l’Esbart Català de Dansaires i alguns dels seus components gràcies,
entre altres ocasions, a la relació mantinguda amb l’entitat a rel de les Danses de Vilanova que el
ballarí veu ballar als dansaires de l’Esbart i que ell després glossarà per l’escenari.
El dia 6 de juny els dansaires i les seves famílies surten d’excursió i es desplacen fins a Santa Maria de
Corcó per passar el dia fora de Barcelona en el s’anomenarà l’Aplec social de l’Esbart Català de
Dansaires.
Com és habitual, es col·labora amb altres esbarts, especialment en actes de fundació, aniversaris o
actes destacats. El dia 13 de juny assisteixen als actes de les Noces d’Argent de l’Esbart Maragall
d’Arenys de Mar, esbart que ja ha convidat en diverses ocasions al Català en les actes d’aniversari de la
fundació; el dia 28 d’octubre a Barcelona, l’Esbart col·labora en l’acte d’inauguració de les activitats de
l’Esbart Maragall.
L’any 1971 es tanca amb l’Assemblea general de socis en la apareixen alguns dels temes que ja han
estat tractats amb anterioritat les reunions del Consell Directiu: si cal o no fer vestuari pels nens i
nenes de la Secció Infantil, la possibilitat d’assistir a l’Aplec d’Esbarts a Montserrat, l’augment de
quotes, les absències d’alguns dansaires als assajos, la necessitat de poder disposar d’una seu social
pròpia, etc.
El tarannà habitual d’activitats desplegat des de l’inici dels anys seixanta, lluny de minvar continua
creixent en l’any 1972. L’activitat comença just el dia 1 de gener quan es fa una ballada benèfica al
Fòrum Vergés dedicada a disminuïts psíquics. Aquest any s’organitza una altra secció o grup de balladors: la Secció Juvenil que farà de pont entre la
Secció Infantil i el grup d’adults. A aquesta secció s’hi aplega un bon nombre de balladors d’entre els
tretze als setze anys, alguns dels quals porten temps ballant a l’Esbart Català de Dansaires. Ben aviat
acompanyaran el cos de dansa en diverses activitats i completaran el repertori d’aquests ballant dues
o tres danses.
Pel dia 15 d’abril està prevista la Ballada del Soci a la Penya Cultural Barcelonesa, al teatre de la qual,
moments abans d’iniciar l’acte, els dansaires, mestre i directius tenen un bon ensurt. En paraules del
butlletí Esbart Català de dansaires : circular d’informació per als socis el què succeeix és el següent:
“ Ballada del Soci:
Hem de donar gràcies a Déu que ens va permetre oferir-vos la ballada, doncs pocs minuts
abans de començar es va calar foc a l’escenari i amb ajuda de vasos, ampolles i altres estris el
vàrem ofegar de seguida. Per sort, la cosa no va tindre cap més transcendència que l’ensurt
dels qui estaven en aquell lloc. Després, oblidant-nos dels fets passats, vàrem començar la gran
festa.”
El dia 13 de maig van a les Germanetes dels Pobres i 1 de juny als terrenys de la fàbrica Aismalibar, lloc
on es fa l’Aplec social de la Penya Cultural Barcelonesa. En les dues ocasions, els components d ela
Secció Juvenil ballen l’Espolsada de Premià i Ball de Bastons de Vilanova; en canvia al XVI Aplec
d’Esbarts a Montserrat que es celebra el dia 11 de maig ballen la Galop del Pallars.
A les reunions del Consell Directiu es comenta si cal que la Secció Juvenil faci una part dels assajos amb
els components del cos de dansa o bé és millor que assagin sempre per separat. Mª Rosa Alonso
defensa que sempre la primera opció perquè d’aquesta manera es preparen millor els dansaires,
aprenen part de l’extens repertori dels balladors grans, és més fàcil el pas al cos de dansa i, finalment,
valora positivament ela possibilitat de tenir balladors preparats per quan es necessita completar el
programa o bé, per alguna incidència de darrera hora, es necessari suplir algun ballador o balladora.
Una altra novetat d’aquest any, en la que l’Esbart directament no està implicat però sí els seus
components, en especial els dansaires, és l’acte que s’anomena la Innocentada. Es tracta d’un
muntatge de números de música, ball i humor que els dansaires assagen amb delit, pels quals es
confeccionen nombrosos vestits i es creen diverses coreografies, especialment obra d’Alonso que
opina que qualsevol pràctica de ball col·labora a ampliar la bona preparació dels dansaires.
La Innocentada, amb la col·laboració de diverses persones de la secció de teatre de la Penya Cultural
Barcelonesa, es representa dues vegades, els dies 3 i 4 de juny al teatre de la Penya. Constitueix un
èxit de públic i un magnífic record per tots els protagonistes.
Al llarg de 1972 es renoven diverses peces del vestuari: es compren barrets de copa i 9 capgrossos i es
fabriquen 9 llances pel Ball de nans d’Olot, es confeccionen armilles pels dansaires de la Secció Juvenil i
a l’Assemblea General de socis del dia 17 de desembre es vota la confecció de vuit faldilles, vuit cossos,
vuit camises pels nois i dels camalls de picarols necessaris pels balls que en requereixen: balls de
bastons, balls de gitanes, l’espolsada, etc. El mes de maig, Mª Rosa Alonso demana buscar algú que la substitueixi i el mes de setembre presenta
la dimissió del càrrec de mestra. En les dues ocasions, però continua en aquesta tasca al tenir el
suport dels components de la Junta Directiva i de Cecili Jaime, que a partir d’ara exercirà també com a
mestre auxiliar.
L’activitat anual és molt semblant a la dels anys anteriors, repetint la presència de l’Esbart en diverses
activitats: a la diada de sant Jordi al palau de la Diputació Provincial de Barcelona, a l’Aplec d’Esbarts a
Montserrat el dia 11 de maig, a la Plaça Nova per la diada de sant Roc, al Palau de Congressos amb
motiu del 14è Festival de dansa catalana organitzat el dia 29 d’octubre, al barri de la Barceloneta els
dies 1 d’octubre i 16 de desembre, etc. També es pot destacar l’assistència de la Secció Infantil al
Festival infantil de dansa catalana que té lloc al Palau Nacional, el dia 18 de juny.
Abans de tancar l’any es materialitza una altra proposta: el muntatge del pessebre. Per aquest motiu,
el dia 8 de desembre els dansaires i familiars surten d’excursió per recollir molsa, verd, sorra, i altres
elements naturals necessaris per la decoració del pessebre que s’inaugura el dia 17 de desembre,
aprofitant la convocatòria de l’Assemblea general de socis.
Pel mes de gener de 1973 l’activitat comença de manera idèntica a l’any anterior, al Fòrum Vergés
amb una ballada benèfica a favor de l’associació Aspanias. Cecili Jaime continua al capdavant de la
Secció Infantil i manté el nivell d’activitat i així el 27 de gener es fa la primera ballada de l’any per la
qual es convida l’Esbart Sant Jordi amb qui la Secció Infantil realitza una ballada al teatre de la Penya
Cultural Barcelonesa.
Un tema recurrent a les reunions del Consell Directiu és la necessitat de poder comptar amb un local
propi. per això alguns socis realitzen algunes visites a locals propers a la Penya Cultural Barcelonesa
que finalment sempre són desestimats, la majoria de vegades perquè l’Esbart no compta amb prou
recursos per afrontar un lloguer elevat i encara menys el pagament de la compra d’una seu social.
L’any 1973, apareix altre cop el tema a les reunions amb la proposta de fer gestions davant la
Diputació Provincial de Barcelona amb qui l’Esbart Català de Dansaires manté certa relació deguda a
les vegades que ha anat a ballar al Pati dels Tarongers, amb motiu de la diada de sant Jordi. Les
gestions que duu a terme el tresorer Jaume Alabart semblen satisfactòries però finalment el projecte
s’ha d’abandonar un altre cop i com sempre a causa dels minsos recursos econòmics que pot aportar
l’entitat.
Aquest any es destaca per les col·laboracions de l’Esbart Català de Dansaires amb altres esbarts que
celebren esdeveniments destacats. .El dia 5 de maig visiten la ciutat veïna de Badalona on apadrinen
l’Esbart Espiga d’Or en un acte al camp esportiu del Dosa-Badalona; el dia 24 del mateix mes tornen a
ser a Badalona aquest cop per col·laborar amb l’Orfeó Badaloní i el dia 18 de novembre a Manresa
amb motiu del 25è aniversari del Casal Cultural Dansaires Manresans. L’any es completa amb les
acostumades ballades a la penya Cultural Barcelonesa amb motiu de la patrona, al Pati del Tarongers
del Palau de la Diputació, a la plaça Nova per Sant Roc, a la Barceloneta per la Festa Major que s’escau
per sant Miquel, a més d’algunes altres activitats a benefici de diverses institucions.
Cal comentar que a la dècada dels setanta l’activitat de l’Esbart Català de Dansaires minva
considerablement. Si en la dècada anterior, les memòries anuals ressenyen gairebé sempre més de vint activitat de tot tipus, arribant en algun dels anys a la ratlla de la trentena, el resum de l’any 1974
no arriba a les deu activitats i encara moltes són de caràcter social. Possiblement l’etapa política i
social d’aquests anys hi té molt a veure. Segurament l’ambient polític també és el causant de que l’any
1974 l’Esbart Català de Dansaires no balli el dia de sant Jordi al Pati dels Tarongers, trencant així un
costum que no per reiterat és menys esperat.
És en aquest any, però, quan l’Esbart decideix fer un tríptic amb fotografies en color per tenir-los com
a eina difusió de l’entitat, idea que va donar origen l’any 1913 a la col·lecció de postals. Per aquest
motiu el mes de gener s’encarrega un reportatge fotogràfic que es realitza en un espai arquitectònic
natural de Santa Eulàlia de Ronçana, on es traslladen els dansaires amb la roba, els mestres de dansa i
alguns directius i el viatge s’aprofita per passar el dia fora de Barcelona. El reportatge fotogràfic és
obra de Jordi Bertran i representen unes de les primeres fotografies en color de l’Esbart Català de
Dansaires.
El tríptic conté un text breu sobre l’Esbart Català de Dansaires, tres fotografies escollides del
reportatge de Santa Maria de Corcó i la transcripció d’algunes dedicatòries i signatures de diverses
personalitats triades d’entre la gran quantitat que es troben al Llibre d’Honor de signatures de l’entitat.
Una altra iniciativa és l’edició d’un cartell publicitari en gran format obra de Xavier Mestre, que ha
estat dansaire i representant dels dansaires a la Junta Directiva que es presenta a la reunió del Consell
Directiu del dia 14 de febrer, juntament amb el reportatge fotogràfic en blanc i negre i en color.
A més de l’excursió a Santa Eulàlia de Ronçana, l’Esbart visita Badalona el dia 4 de maig per celebrar el
primer aniversari de l’Esbart Espiga d’Or i a Montcada i Reixac acompanyant la massa social de la
Penya Cultural Barcelonesa amb motiu de l’Aplec social. La resta d’activitats es realitzen a la ciutat de
Barcelona: a la mateixa Penya s’hi fa la Ballada del Soci i per l’agost i el setembre es balla a les festes
de Sant Roc, la festa major del barri gòtic, i a les festes de la Mercè i les de Sant Miquel, al barri
mariner de la Barceloneta. Mª Rosa Alonso i altres components de l’Esbart es desplacen a l’Arboç per
recollir el Ball de bastons que es balla en aquesta població.
El dia 23 de novembre es balla al Festival de Dansa Catalana Aureli Capmany organitzat per l’Obra del
Ballet Popular que es realitza a les Escoles del Germans Maristes. Tanca l’any, com és costum,
l’Assemblea general de socis convocada pel dia 22 de desembre.
El tema del local és una de les preocupacions de l’any 1974, amb més força si convé degut a
l’empitjorament de les relacions de l’Esbart Català de Dansaires i la Penya Cultural Barcelonesa. Això
porta als components de la Junta a parlar amb una altra associació semblant a la Penya Cultural
Barcelonesa, situada ben a prop d’aquesta que s’anomena Germanor Barcelonina i té la seu al carrer
dels Carders. Malgrat les dificultats per disposar de vestuari i secretaria, ja que la seu de la Germanor
Barcelonina és molt més petita que la seu de la Penya Cultural Barcelonesa, l’Esbart s’hi trasllada a
principis del mes de desembre i és allà on es realitza l’Assemblea general de socis.
El 27 de febrer de 1975 s’inicia l’activitat pública anual amb una ballada a la Germanor Barcelonina.
L’estada a la Germanor Barcelonina, però, no va durar gaire perquè el mes de febrer la Penya Cultural
Barcelonesa manifesta el seu interès en que l’Esbart Català de Dansaires torni a estar hostatjat a la
seva seu social del carrer sant Pere més Baix. El retorn a la Penya es fa cap a meitat d’any i en el trasllat hi té un paper rellevant en Ramon Batalla, l’actual Secretari. De fet la Ballada del Soci que s’ha
anat ajornant per no poder-la fer a la Germanor, es fa a la Penya el dia 7 de juny, un cop l’entitat ja s’hi
ha tornat a instal·lar.
Amb una activitat força reduïda, a semblança del 1974, la majoria d’actes es desenvolupen a la
mateixa Barcelona: el dia 6 d’abril a una de les seus de les Germanetes dels Pobres, a la plaça Nova en
dues ocasions pel mes d’agost, al barri de la Barceloneta també en dos dies diferents i a les festes de la
Mercè. Fora de la ciutat, es viatja al Prat de Llobregat el dia 28 de setembre i a Montornès del Vallès el
30 de novembre.
L’any però estarà marcat per un fet dissortat: el traspàs de Josep Ventura Llates. Ja fa setmanes que
els components de la Junta estan assabentats del delicat estat de salut de Ventura que causa la seva
mort el dia 12 d’octubre de 1975. Relacionat amb l’Esbart Català de Dansaires des de l’any 1918,
comença a ballar l’any 1920 amb Felip Blasco. La seva coneixença amb Aureli Capmany el porta a
col·laborar en l’arxiu de dansa que aquest té projectat. És Ventura, de fet, qui l’any 1941 demanarà a
Capmany que aquest arxiu sigui una realitat en el sí de l’Esbart. És també la persona que es fa càrrec
del patrimoni de l’Esbart Català de Dansaires a l’ensulsiada de la República i l’entrada de les tropes
franquistes. Com a President de l’entitat assumeix la custòdia de tot el patrimoni documental i
bibliogràfic i també la de la Senyera modernista de l’entitat.
Les seves àmplies coneixences arreu de Catalunya faciliten també la relació de l’Esbart Català de
Dansaires amb altres associacions de cultura popular i, en especial, amb altres esbarts dansaires.
L’entitat li dedica un sentit funeral a l’església de Sant Pere de les Puel·les el dia 30 d’octubre.
La reunió de la Junta directiva del mes de novembre coincideix amb la data i el fet que provocaran un
tomb en la història de Catalunya i de l’Estat Espanyol: la mort del general Franco el 20 de novembre de
1975.

La nova etapa política que viu l’Estat espanyol no representa immediatament grans canvis en la vida de
l’Esbart Català de Dansaires. L’actitud més comuna en la societat és l’expectació sobre els canvis que
pot comportar la mort de Franco i el conseqüent canvi polític; com la resta de la societat, l’Esbart
Català de Dansaires inicia el 1976 sense saber exactament què passarà.
Aquest any causa sorpresa la proposta de l’encara activa Sección Femenina de fer un homenatge a
l’Esbart com a esbart dansaire més antic i dipositari de bona part del coneixement i la informació sobre
dansa catalana. Sarrat, com a President de l’entitat, trasllada la proposta a la Junta Directiva el mateix
mes de gener i tots els components estan d’acord amb ell, ja que en recelen i de moment la deixen
sense resposta.
L’activitat d’aquest any, que ha començat amb una ballada a l’Hospitalet del Llobregat amb motiu de la
diada de Reis, està molt centrada en les seccions Infantil i Juvenil. El dia 13 de març s’organitza una
primera trobada d’esbarts i el dia 31 de juliol una festa infantil, ambdós actes realitzats a la Penya
Cultural Barcelonesa. Entre una i altra, els balladors petits i mitjans assisteixen al XX Aplec d’Esbarts de
Montserrat que enguany s’escau el dia 27 de maig.
A la mateixa Penya Cultural Barcelonesa, l’Esbart balla per col·laborar en la Diada de la Mare de Déu de
Montserrat, patrona de la Penya, i ho torna a fer amb motiu de la Festa del Soci que té lloc el dia 15
maig. Les activitats es completen amb un ballada a Lliçà de Vall el dia 11 juliol, les col·laboracions a les
Festes de Sant Roc de la plaça Nova i de Sant Miquel de la Barceloneta i l’assistència al 25è aniversari
de l’Esbart Sant Jordi de Badalona.
L’any 1974 la Junta Directiva ja havia proposat enviar informació sobre l’Esbart Català de Dansaires als
ajuntaments de tot Catalunya per donar a conèixer i oferir les seves activitats. Per poder disposar de
material per a la tramesa, s’imprimeixen tríptics en color amb un text breu sobre l’Esbart i quatre de
les dedicatòries del Llibre d’Honor: de Pau Casals, d’Enric Morera, de Joan Magriñà i del ballarí
Antonio. També s’il·lustra amb algunes de les fotografies del reportatge fet a Santa Eulàlia de Ronçana
l’any 1974.
Però hi ha un altre projecte que també es sotmet a debat: la necessitat de disposar d’un arxiu sonor
d’enregistraments musicals de danses en un nou suport que permeti l’enregistrament i còpia amb una
certa facilitat: la casset. Malgrat que el projecte és molt atractiu, finalment no es porta a terme i
s’ajorna a causa dels costos que suposa el pagament d’una cobla per a l’enregistrament.

A l’Assemblea de Socis realitzada el dia 19 de desembre, els socis plantegen dues propostes: per una
banda, visitar Josep Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya a l’exili, per exposar-li el fet
que l’Esbart Català de Dansaires va fer funcions, sense nomenament, d’esbart oficial de la Generalitat
de Catalunya entre el 1931 i 1939 i saber si en té alguna documentació. I per altra banda, mantenir una
entrevista amb el recentment reconegut Institut d’Estudis Catalans per informar-lo de la documentació
que posseeix l’Esbart Català de Dansaires perquè en tingui coneixement.
L’any 1976 es produeix una ampliació en l’equip de mestres de la Secció Infantil que sota la
coordinació de Cecili Jaime incorpora Anna Bigas, Jordi Pérez, Núria Coll i Montserrat Roca.
L’empenta dels responsables de les seccions Infantil i Juvenil engegada l’any anterior els porta l’any
1977 a protagonitzar diverses activitats. Per començar l’any, el dia 1 de gener col·laboren ballant al
Saló de la Infància i la Joventut. El dia 6 de març a la Penya Cultural Barcelonesa es celebra la I Diada
del dansaire infantil, que tindrà una segona edició l’any 1978, i el 25 de desembre el Festival de Nadal.
És també aquest any 1977 quan s’institueix el ritus de pas per als dansaires que passen de la secció
Infantil a la Juvenil i d’aquesta al Cos de Dansa, que consisteix en saltar per damunt d’una cadira o d’un
banc en representació de la superació d’una etapa vital.
En conjunt, l’any destaca per les col·laboracions de l’Esbart Català de Dansaires amb nombroses
entitats i associacions de tot tipus: el dia 27 de març a Montcada amb motiu del segon aniversari de la
Penya Barcelonista, el 17 d’abril a la Penya Cultural Barcelonesa per la Diada de la Mare de Déu de
Montserrat, el dia 7 de maig a la població de Tiana en benefici d’Aspanias, el 10 de juliol a l’acte fet al
Cercle Catòlic de Badalona per les 220 ballades de l’Esbart Albada, el 16 d’agost a les Festes de Sant
Roc i el 20 del mateix mes a la Festa Petita de Tarragona. Abans d’acabar l’any, el dia 9 d’octubre
col·labora en l’homenatge a Gaspar Codina i dos mesos després en l’homenatge a Josep Ma Castells
Andilla.
A la Junta Directiva es proposa i debat la programació d’algun acte per festejar el setantè aniversari de
la fundació, així com la presentació d’un projecte a la Generalitat de Catalunya per la creació d’una
escola d’arts i dansa. A mitjans d’any es decideix millorar l’espai de què es disposa a la Penya Cultural
Barcelonesa de manera que quedin més ben separades les estances de Secretaria, que allotgen l’Arxiu
i la Biblioteca, de Vestuari i al mateix temps poder disposar d’un vestidor mínim.
El dia 23 d’octubre de 1977, els directius i socis assisteixen anònimament i emocionats a la rebuda del
Molt Honorable Josep Tarradellas com a President de la Generalitat de Catalunya, aplegant-se a la
plaça de Sant Jaume amb la resta de catalans que celebren l’esdeveniment. De la presència de l’Esbart,
acompanyat per la senyera de l’entitat que crida l’atenció per la seva bellesa, en queda constància a la
premsa.
El dia 18 de desembre té lloc l’Assemblea General de socis en la que es produeix un canvi pel que fa a
la Presidència de l’entitat. Fèlix Sarrat deixa el càrrec després de tretze anys de ser President i
l’assumeix el soci Joaquim Aicart.

Ben aviat, el President i la Junta Directiva s’interessen per mantenir converses amb la recent
Generalitat de Catalunya. A aquest efecte, el dia 8 de febrer de 1978 es realitza la visita al Conseller de
Cultura per presentar-li l’Esbart Català de Dansaires i informar-lo sobre el projecte d’escola de dansa
catalana gestat en el darrer any. A l’Esbart, com a tast i prova pilot, es fa un curs de catorze sessions
anomenat Curset de dansa folklòrica catalana/1 al Cercle Catòlic de Gràcia que comença el dia 23
d’octubre. El Conseller respon a l’interès de l’Esbart Català de Dansaires assistint al II Festival Infantil
fet el dia 5 de març.
En els mesos d’abril i maig, la colla de bastoners de l’Esbart Català de Dansaires protagonitza dues
activitats: la primera, la bastonada pels carrers del Barri Gòtic amb motiu de la diada de Sant Jordi, i la
segona, la participació a la III Trobada de Bastoners de Catalunya feta a Sallent, participació que es
repetirà en anys següents. El mes d’abril sorgeix la possibilitat d’anar a ballar, per Sant Joan, a la
població francesa de Sant Julien Moulin Moulette, un viatge per al qual tant directius com dansaires
concentren les seves energies amb un resultat molt satisfactori i de grat record per a tothom. A Sant
Julien es fa una cercavila i dues actuacions, una en un dels envelats i l’altra en una de les places.
El 1978, any ple d’activitats i projectes, es tanca amb dificultats per a l’Esbart Català de Dansaires.
Contràriament a allò que és habitual a l’entitat, el mes de desembre cal convocar dues Assemblees
Generals de socis, amb una setmana de diferència, en produir-se una impugnació a la votació de
càrrecs de la primera. La situació també és el reflex d’alguns malestars evidenciats a partir de la tardor
entre alguns socis. Entre la primera Assemblea i la segona dimiteixen diversos membres de la Junta
Directiva, per la qual cosa es fa una segona votació de càrrecs. Finalment, tot plegat desemboca en
una junta en funcions sota la direcció de Cecili Jaime que com a sots president assumeix la presidència
fins a la propera Assemblea General de socis.
Malgrat aquesta situació, les activitats previstes continuen endavant, de manera que el dia 19 de
febrer es comença una altra oferta formativa, el Curset d’Expressió corporal/1 amb un total de 10
sessions. A aquest el segueix el Curset Jazz/1 que, amb la mateixa durada, s’inaugura el 18 d’abril. Tot i
que encara hi ha més suggeriments de cursos formatius, el mes de maig es decideix que és millor
ajornar-los . Seguint amb la proposta de crear un centre de la dansa catalana, es decideix parlar amb
Narcís Serra, alcalde de Barcelona, per presentar-li el projecte amb el nom de Museu de la Dansa
Popular.
Paral·lelament, també s’inicien els cursos per alumnes de l’escola Pere Vila destinats a nois i noies de 8
a 14 anys. El curs, que és un èxit, representa l’entrada de força balladors i balladores a la Secció Juvenil
i al Cos de Dansa. El curs es clou el dia 27 de juny amb una ballada de l’Esbart Català de Dansaires a les
instal·lacions de l’escola.
Passat l’estiu cal remarcar dues col·laboracions: el dia 25 d’octubre al Saló del Tinell a l’acte
denominat Catalunya canta i dansa i el 25 de novembre, amb la ballada de la Dansa de Castellterçol, a
l’acte d’homenatge pòstum a dues persones rellevants a la història dels esbarts dansaires: Aureli
Capmany i Joan Matas, a l’emblemàtic edifici del Palau de la Música Catalana.
A conseqüència del canvi polític es produeix una normalització en l’ús de la llengua catalana en els
documents oficials i això fa que, a partir de l’any 1980, les actes de les reunions de la Junta Directiva i de l’Assemblea General de socis tornin a redactar-se en català, després de quatre dècades d’haver-les
redactat en castellà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

Al llarg d’aquest any 1980, es produeixen diverses novetats al si de l’Esbart. Una és el nomenament d’Anna
Bigas com a mestra titular de la Secció Infantil, en substitució de Cecili Jaime que ha estat
desenvolupant aquesta tasca des de l’any 1966. Pel que fa a la tasca de recull de documentació,
informació sobre balls, reconstrucció i restauració de danses, el 1980 es produeix la restauració del Ball
Pla de Sant Vicenç de Montalt i la documentació d’algunes danses de la Vall d’Aran.
El mes de març, la Junta Directiva aprova reprendre els nomenaments de soci honorari a partir de la
propera ballada del soci. Per això, es decideix atorgar aquesta distinció a diverses persones que han
tingut una trajectòria molt dilatada a l’Esbart Català de Dansaires. La distinció feta oficial el dia 13
d’abril recau en Felip Blasco, Josep Bòria, Rafel Ginés, Lluís Llobet i Ramon Sesé, als quals s’obsequia
amb un plat de ceràmica pintat amb l’Al·legoria a la dansa d’Apel·les Mestres, el nom de l’homenatjat i
la data.
A la mateixa reunió es comunica una bona notícia: la concessió de l’Almorratxa d’Or, distinció acabada
d’instituir per l’Obra del Ballet Popular, entitat de la qual l’Esbart Català de Dansaires és soci fundador,
en reconeixement als mèrits i la llarga tasca de l’Esbart a favor de la dansa catalana. Després de les
dificultats del darrer any, la distinció és motiu de satisfacció per a tots els socis i serveix d’empenta per
continuar treballant. En aquest sentit, un tema que ja comença a comentar-se a les reunions de la
Junta Directiva és la celebració dels setanta-cinc anys de la fundació amb el desig que es pugui fer amb
els recursos que l’esdeveniment es mereix.
El dia 13 de desembre es realitza una Assemblea General de socis especialment interessant, ja que es
vol posar fi a la situació de transitorietat de l’actual Junta Directiva a causa de la renúncia de diversos
càrrecs l’any anterior. A la votació, l’Assemblea escull Josep Palouzié com a President, càrrec que ja ha
exercit amb anterioritat i que fa que sigui la mateixa persona que va presidir la celebració de les noces
d’or qui presidirà les de platí.
Sota la seva coordinació i supervisió, a partir de l’inici del nou any comencen les reunions de discussió
prèvies a la redacció del text de la comunicació, que es presentarà al I Congrés de Cultura Tradicional i
Popular organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els temes sobre els que
es vol reflexionar són la funció d’un esbart dansaire, la seva responsabilitat davant la societat, així com
la tipologia d’esbarts dansaires. Al mateix temps, es defensa la correcció en les dades expressades:
l’autoria dels reculls, de les reconstruccions o de les coreografies, la definició de cada grup segons una
tipologia que es presenta, etc. Paral·lelament, es treballa en un altre aspecte molt comentat en els
últims anys: l’acompanyament musical, defensant l’ús de la música en directe i proposant alternatives
adequades a l’ús de la cobla d’onze músics.
L’equip de discussió que treballa llargament per definir conceptes i presentar-los està format per Ma
Rosa Alonso, Montserrat Garrich, Carles Mas, Núria Coll i Josep Palouzié. Després de nombroses
reunions, el resultat de la tasca del grup de treball és la presentació en nom de l’Esbart Català de
Dansaires de dues comunicacions; la primera es llegeix el dia 12 de desembre, obrint l’àmbit dedicat
als esbarts dansaires, amb el títol Cal definir-nos: estudi de la conveniència de diferenciar les danses de creació d’aquelles respectuoses amb el seu passat històric, i la segona amb el nom Una alternativa a la
Cobla, exposada en l’àmbit de música i llegida el dia 13 de desembre. Com que ambdós textos són
molt comentats i discutits i fins i tot són motiu de dures polèmiques en els respectius àmbits, es
decideix escollir-los com a temes sobre els quals cal reflexionar al llarg de l’any que durarà el Congrés
per ser incorporats als textos definitius.
A la comunicació Cal definir-nos: estudi de la conveniència de diferenciar les danses de creació
d’aquelles respectuoses amb el seu passat històric es planteja entre altres raonaments el següent:
Proposem una estructuració de les diferents possibilitats d’actuació en el camp de la dansa catalana
que respongui a aquest esquema:

DANSA CATALANA

Folklòrica                                                               Contemporània

Tradicional                              Nova                                                (no hi entren)

Viva         Restaurada            Teatral     Participativa

 

El treball de reflexió que representen les dues comunicacions és complementa amb el que realitza un
altre equip de treball que també neix l’any 1981 i que tindrà una llarga existència amb més de vint
anys. El grup neix a partir de la proposta de Josefina Roma, professora de la Universitat de Barcelona,
perquè alguns dels seus alumnes puguin realitzar les pràctiques de l’assignatura Etnologia dels Països
Catalans de la Facultat de Geografia i Història a l’Esbart Català de Dansaires, utilitzin la documentació
de l’Arxiu i de la Biblioteca de dansa tradicional de l’entitat i treballin amb diversos components
d’aquesta entitat. La tasca que desenvolupen és clara però llarga: l’establiment d’una tipologia de
danses que permeti agrupar-les i estudiar-les des de diferents punts de vista utilitzant diferents
recursos, el més nou dels quals és, probablement, l’ús dels recursos de la geografia per explicar les
concentracions o dispersions dels diferents tipus de danses. Tota aquesta activitat de reflexió, d’estudi
intern i de treball teòric desenvolupat al llarg de l’any 1981 representa una base sòlida per a l’Esbart i
servirà per encarar degudament diversos projectes al llarg dels anys següents, des de la celebració del
setanta-cinquè aniversari fins a l’organització del curs anomenat La Cafetera.

Però l’any 1981 també es produeix un esdeveniment trist: el traspàs de Felip Blasco, un dels socis més
significats i significatius de l’Esbart Català de Dansaires. De fet, Blasco és l’únic supervivent del grup
que podríem anomenar dels fundadors de l’entitat. Nascut just en començar la darrera dècada del
segle XIX, Blasco és el responsable de nombroses iniciatives, projectes i propostes desenvolupats per
l’Esbart Català de Dansaires, ha ocupat diversos càrrecs a la Junta Directiva al llarg de dècades, ha
representat l’Esbart en nombroses ocasions, ha estat el mestre de dansa amb una activitat més
dilatada entre 1917 i 1955 i és la persona que proposa la publicació del llibre Balls Populars editat l’any
1936, de fet n’és l’ànima i l’autor material, amb la col·laboració de Josep Ventura i Ricard Llansà,
malgrat que finalment ell mateix proposa que a la coberta del llibre consti Joan Amades com a autor
per donar més ressò a l’edició.
Malalt i reclòs a casa seva en els últims temps, Blasco ja no pot ser present a la festa del soci quan se
l’anomena Soci Honorari i ho fa per delegació la seva filla. Per acomiadar-lo, se li dedica una missa de
funerals a l'església parroquial de Sant Pere de les Puel·les el dia 11 de juny de 1981 en presència de la
senyera, els dansaires vestits a punt per ballar i amb un recordatori que transcriu un fragment de la
lletra de la Dansa de Castellterçol.
La tardor s’estrena amb dues ballades a un dels asils de les Germanetes dels Pobres de Barcelona, els
dies 27 i 28 de setembre. La col·laboració de l’Esbart amb aquesta congregació s’inicia a principis de la
dècada dels anys seixanta com una més de les contribucions de l’entitat a la societat. Abans de tancar
l’any, i per tal de posar en pràctica allò que s’exposa a la comunicació Una alternativa a la Cobla que es
llegeix al Palau de Congressos, els components de la Junta Directiva tornen a parlar sobre la proposta
de crear una colla de grallers que pugui acompanyar els bastoners de l’Esbart així com algunes danses
en les ballades. La proposta és ben rebuda i es decideix fer-la realitat ben aviat.
L’any es tanca amb l’habitual Assemblea General de socis en la qual, a més del tema del traspàs de
Blasco, destaca el de la propera celebració de les noces de platí. Josep Palouzié, que ja ha animat la
Junta a començar a debatre propostes, porta a terme els tràmits convenients i desenvolupa tasques de
recerca d’informació, comenta les iniciatives i gestions que s’han realitzat i manifesta a l’Assemblea els
bons desigs per a la celebració tot encoratjant els socis a treballar.
En iniciar-se l’any 1982 s’intensifiquen les tasques i gestions per a la celebració dels setanta-cinc anys
de l’Esbart. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, coincideix amb l’Esbart en dues
ocasions, a l’acte fet a Les Corts el dia 12 de març i, amb posterioritat, el dia 1 de maig a l’Aplec de
Sant Pere de Premià de Dalt. En totes dues ocasions rep personalment explicacions sobre la trajectòria
de l’Esbart de la mà de Josep Palouzié i la resta de directius. Segurament, aquestes dues coincidències
faciliten que ben aviat es rebi l’acceptació de Jordi Pujol d’exercir la Presidència del Comitè d’Honor de
la celebració.
A més de l’organització dels actes per festejar aquest important aniversari, per al qual ja s’han
començat a fer gestions a entitats públiques i privades, l’any comporta altres tasques legals, en
especial les de catalanització del nom per així poder deixar la denominació d’Esbart Catalán de
Danzantes que s’arrossega des de la postguerra.

El mes de setembre es produeix un canvi en l’equip de mestres: Jordi Bartolomé substitueix els
responsables de la secció Infantil Anna Bigas i Cecili Jaime que per motius personals han hagut de
renunciar al càrrec. El mateix mes queda constituït el grup de grallers que es forma amb components
de l’Esbart i de les colles de geganters de la Plaça Nova i del Pi, sota el mestratge del soci Josep Sala.
Aquesta colla és una de les precursores a la ciutat de Barcelona en l’acompanyament musical de balls
amb gralla i percussió.
D’entre les activitats d’aquest any cal destacar la participació a la I Trobada d’Esbarts Infantils que
l’Esbart de l’AEEF organitza amb gran encert al barri barceloní de Montbau. L’Esbart Català de
Dansaires tindrà una presència constant en la trobada al llarg dels nombrosos anys en què
s’organitzarà, mantenint també una forta col·laboració amb l’equip que el fa possible. El dia 12 de juny
el Cos de Dansa participa en l’acte de celebració de la cloenda de la 50a Fira de Mostres i el dia 23 de
setembre balla La Disfressada damunt la gespa del Miniestadi del F.C. Barcelona en l’acte de la seva
inauguració. Finalment, cal destacar la documentació de nombrosos balls procedents de la Valh d’Aran
gràcies a la informació facilitada per Josep Boya de Lés. La majoria d’aquests balls s’estrenaran a la
ballada que l’Esbart té previst realitzar al Palau de la Música Catalana amb motiu del proper setantacinquè aniversari.

El mes de febrer de 1983 el programa d’actes està gairebé enllestit; s’acorda fer la celebració els
mesos de setembre, octubre i novembre i fer la ballada al Palau de la Música Catalana el dia 15
d’octubre; aquest mateix mes Ma Rosa Alonso presenta el dibuix del cartell que es reproduirà per
difondre la informació de tots els actes. El mes de maig es fa un reportatge fotogràfic a Sant Vicenç de
Montalt destinat a l’exposició que es prepara per presentar a la sala d’exposicions que Caixa Barcelona
té a la plaça de Sant Jaume. Amb l’ajut de Rosa Ma Martín, directora del Museu Tèxtil i de la
Indumentària, es fa un estudi de la indumentària aranesa, així com de la barcelonina del segles XVIII,
XIX i principis del XX. Amb la informació reunida es confeccionen nombroses peces que reprodueixen
models conservats, en especial pel que fa a la indumentària barcelonina destinada a la contradansa,
els rigodons i els llancers, per estrenar a la ballada del Palau de la Música Catalana. Els actes es duran
a terme al llarg de cinquanta dies, entre el 15 de setembre i el 4 de novembre.
Les Festes del 75è Aniversari s’inicien amb el Pregó a càrrec de Manuel Cubel·les i la Presidència de
Joan Clos, en aquell moment regidor del Districte de Ciutat Vella. Cubel·les acaba el seu discurs
afirmant:
«Senyores i senyors: en aquest 75 aniversari, i en el marc solemne d’aquest històric Saló de
Cent, demano a Déu, llargs anys de vida per l’Esbart Català de Dansaires, i demano per a ell,
davant l’obra feta, i a les nostres institucions oficials de govern de la ciutat i de Catalunya, una
justa i merescuda distinció. L’ Esbart Català de Dansaires, pels quatre vents de la rosa de l’art i
la cultura, ha proclamat amb el gest, l’actitud i el moviment, com som i qui som els fills de
Catalunya.»

El dia 30 del mateix mes de setembre s’inaugura l’exposició a la plaça de Sant Jaume; el diumenge 2
d’octubre al llarg del matí es celebra una missa a l’església de Sant Pere de les Puel·les, seguida d’una
ballada de la secció Infantil i una ballada de sardanes a la mateixa plaça, on s’escolten algunes de les
sardanes que han estat dedicades a l’Esbart al llarg de les dècades. La celebració finalitza al migdia
amb un aperitiu de germanor a la Penya Cultural Barcelonesa al qual es convida, a més dels socis, els
directius dels esbarts de Catalunya i els representants de tots els col·laboradors i patrocinadors de les
festes.
Al llarg dels vuit dies següents es realitzen tres conferències al Reial Cercle Artístic a càrrec de: Manuel
Cubel·les, que desenvolupa el tema Què es la dansa tradicional?, i de Rosa Maria Martín, que tracta el
tema de la Indumentària catalana amb l’ajut de projeccions i que presenta un Estudi sobre la cultura
catalana. El dia 15 té lloc la ballada al Palau de la Música Catalana, per a la qual tant els dansaires, com
els músics, responsables de vestuari i directius, sota la coordinació de Ma Rosa Alonso, han treballat
molt intensament. L’extens repertori de danses que es presenten en tres parts s’acompanya amb
diverses formacions instrumentals que van des de la colla de grallers a l’orquestra de corda. Els
dansaires estrenen més de setanta peces de vestuari acabades de confeccionar, entre les quals
destaquen els conjunts, tant per home com per dona, per les danses de la Valh d’Aran i de saló
barcelonines.
Al final de l’acte, Miquel Coll i Alentorn, futur President del Parlament de Catalunya,
dirigeix unes paraules de felicitació i agraïment als dansaires i directius, tancant així un acte
emocionant, agosarat i brillant. Al cap d’una setmana, els mateixos protagonistes tornen a ballar bona
part de l’ampli repertori ofert al Palau de la Música Catalana, aquest cop, però, en públic a l’espai
obert de la Plaça Nova, aquesta plaça que tants cops ha acollit l’Esbart amb motiu de les Festes de Sant
Roc.
El dia 27 d’octubre la Junta Directiva celebra la reunió corresponent a aquest mes on fa la valoració i el
resum dels actes d’aniversari. Tant Palouzié com la resta de components remarquen la seva satisfacció
pel bon desenvolupament de tots els actes, l’excel·lent nivell i l’èxit assolit. Així mateix, en l’acta es
deixa constància de l’agraïment a totes les persones, entitats i institucions que han ajudat l’Esbart
Català de Dansaires a dur-los a terme.
Les celebracions es clouen el vespre del dia 4 de novembre amb un sopar de germanor a l’Hotel Manila
de la Rambla barcelonina. Al final del sopar, s’obsequia els socis i col·laboradors amb una escultura de
Víctor Caparrós, recordatori de l’esdeveniment.
Abans de l’Assemblea General de socis, celebrada el dia 18 de desembre, la Penya Cultural
Barcelonesa concedeix l’ampliació dels espais per a l’Esbart Català de Dansaires. Les dues sales
concedides on s’instal·laran la Secretaria, l’Arxiu i la Biblioteca també serviran de retruc per millorar la
zona de vestidors i el magatzem de roba aconseguint d’aquesta manera una major comoditat per a
tots.
A la primera reunió de Junta de l’any 1984, Ma Rosa Alonso exposa el seu desig de deixar el càrrec de
mestra, motiu pel qual se li demana que prepari pertinentment el relleu per quan aquest es faci
efectiu.

A principis de 1984, l’Esbart Català de Dansaires rep la proposta de la Generalitat de Catalunya de ser
present a la mostra anomenada Expocultura 1984, que es farà al Palau de Congressos de la Fira de
Barcelona, amb el muntatge d'una exposició i una mostra de danses. L’exposició, que atrau i impacta
els visitants, entre altres motius per tenir un cavallet penjant del sostre, es pot veure entre els dies 17 i
25 de febrer, data en què es celebra l’acte de cloenda d’Expocultura amb les danses ballades per
l’Esbart Català de Dansaires.
El diumenge 17 d’agost, els dansaires infantils i juvenils amb els seus mestres tornen a passar el dia al
barri de Montbau de Barcelona a la III Trobada d’Esbarts Infantils. A l’estiu, el cos de dansa es trasllada
a Perpinyà convidat per l’Esbart Dansaire del Rosselló, amb motiu de la seva festa major, per ballar al
pati d’armes del Palau dels Reis de Mallorca on destaca el ball final de les Gitanes del Vallès.

Després de ballar a la plaça Nova, lloc on arran de la proposta de l’Esbart al I Congrés de Cultura
Tradicional i Popular es presenta la primera cobla de tres quartans que acompanya musicalment
algunes de les danses i d’un breu descans, el dia 24 de setembre l’Esbart Català de Dansaires balla a la
plaça de Sant Jaume en l’acte anomenat Matí de Festa Major que es programa per les Festes de la
Mercè.
Aquest dia, la colla de bastoners, que fins el moment només comptava amb participació masculina,
incorpora no sense alguna discussió interna la participació femenina que a partir d’ara mai més no ja
serà discutida. Per a l’acte, que es repetirà en anys següents, es preparen uns repertoris especials i
monogràfics que deixen satisfets tant els dansaires i l’entitat, com el públic i l’organització. De fet,
aquesta col·laboració serà l’embrió de la freqüent participació de l’Esbart Català de Dansaires a les
Festes de La Mercè a partir de l’inici de la dècada dels anys noranta.
Per al dia 16 de desembre es convoca l’ Assemblea General de socis a la Penya Cultural Barcelonesa,
on es comuniquen els intents de robatori soferts al local, així com la desaparició de diverses peces del
rober de l’entitat. Aquest fet, juntament amb un incendi a la Penya Cultural Barcelonesa, fa palesa la
vulnerabilitat de la documentació conservada a l’Arxiu de dansa catalana. Això fa que es decideixi
posar-ho en coneixement dels responsables de patrimoni del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya per sol·licitar el suport i l’ajut econòmic que permetin dur a terme la
reproducció en microforma de totes les fitxes de l’Arxiu Capmany i així assegurar degudament la seva
conservació. Palouzié també resumeix els detalls de les reunions dutes a terme amb el manresà
Francesc Soler Mas per fundar una federació d’esbarts, iniciativa que s’oficialitza el dia 19 de maig a
Manresa amb una Junta directiva formada per Josep Palouzié i Ma Rosa Alonso. Un altre dels projectes
que es tracta a la reunió és el de fer un estudi, al llarg de 1985, sobre el punt de ball pla per poder
presentar una bona proposta en les properes reunions previstes amb responsables d’altres d’esbarts
dansaires.
A més d’aquests tres projectes, l’Esbart Català de Dansaires en desenvolupa d’altres: la preparació de
l’enregistrament d’una sardana curta tocada per la cobla de tres quartans per al programa La Sardana
de TV3; l’organització de l’Escola de Música Popular que s’obre el mes de novembre; la preparació del
Ball dels Romeus o de la Pitota de Prats de Lluçanès per fer-ne la restauració a principis de 1986. Un altre tema que preocupa i per al qual s’inverteixen molts esforços és el de trobar un recanvi per al local
de la Penya Cultural Barcelonesa, per a la qual cosa s’inicien converses amb el Districte de Ciutat Vella
de l’Ajuntament de Barcelona, amb caixes d’estalvis i amb l’associació companya de les Festes de Sant
Roc de la Plaça Nova per si es pot trobar una solució conjunta. Als locals actuals es reben visites de dos
grups destacats: el 7 de juny de la delegació de l’Institut de la Dansa de Beijing i el dia 11 de
representants del Govern Sard.
D’entre els actes especials, la ballada al Festival d’estiu del Castell de Castelldefels, feta la nit del dia 1
d’agost, roman en el record dels protagonistes per la seva acurada organització i especial
desenvolupament com una magnífica nit sota els estels i la lluna.
L’any 1986 comença amb una intensa activitat que es mantindrà al llarg dels tres-cents seixanta cinc
dies de l’any. El dia 16 de febrer es produeix la restauració del ball dels Romeus a Prats de Lluçanès,
ball que s’havia estat preparant des de mitjans de 1985. També cal destacar la Festa del soci,
col·laboracions amb altres associacions, escoles d’ensenyament, centres benèfics, el II Congrés de la
Llengua Catalana, el XX Aniversari de l’Esbart Verge Bruna, festes majors i petites, i un etcètera ben
llarg.
El mes de maig veu la llum un projecte relacionat amb l’estudi i la recerca al voltant de la dansa
catalana, l’organització del qual rebrà el nom de I Jornades d’Estudi. Mètodes cartogràfics i informàtics
aplicats a la dansa catalana, fruit del grup estable Atles de dansa tradicional catalana en el qual
participen components de l’entitat i antics alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la
Universitat de Barcelona. La programació de quatre tardes presenta les contribucions del grup en dos
aspectes ben nous: l’ús de la informàtica i de la cartografia.
D’entre els temes tractats a les reunions de la Junta Directiva cal destacar: la proposta de Josep
Palouzié d’adhesió als Jocs Olímpics de Barcelona 92, adhesió que un cop acordada es transmet al
Comitè Olímpic que en comunica l‘acceptació el mes de juny, i la visita d’Alonso, Coll i Garrich al
Musée d’Arts et Traditions Populaires de París i la seva biblioteca per conèixer com gestionen la
documentació del patrimoni immaterial, com és el cas de la dansa. Per al 14 de desembre de 1986 es
convoca l’Assemblea General de socis en la qual, entre molts altres temes, es comunica als assistents
el malaurat traspàs d’Ignasi Viñolas, antic mestre de dansa de l’Esbart, i s’insisteix novament en la
conveniència de disposar d’un local propi o de cercar una alternativa a l’actual, especialment després
de la darrera pujada econòmica.
Al primer semestre de 1987, la Junta Directiva endega diverses gestions: la primera és preparar la
documentació necessària per obtenir el número NIF a nom d’Esbart Català de Dansaires, per sol·licitar
després l’exempció de l’IVA corresponent. Aquesta proposta, que sorgeix arran de la petició de la
Dirección General de Aragón de comptar amb la presència de l’Esbart a les Fiestas de Sant Jorge que es
celebren a la plaça del Pilar de Saragossa el dia 23 d’abril, representarà disposar per endavant, en un
moment en què poques associacions culturals sense afany de lucre disposen d’aquesta documentació,
d’un requeriment legal que en el futur serà imprescindible. La segona és l’establiment de contactes
amb el Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona per tal que l’Esbart col·labori en les
programacions de festes dels barris de l’àmbit territorial d’aquest districte, cosa que també
representa la participació activa en la discussió del programa cultural de l’estiu 1987.

Com és habitual, l’any 1987 és ple d’actes i col·laboracions, alguns gràcies a la relació que s’estableix
amb el Districte de Ciutat Vella, materialitzada el dia 21 juny al Parc de la Ciutadella amb les activitats
de la programació «Els veïns fan la festa» i el 28 de juny al Born, amb motiu de la Festa Major de Ciutat
Vella. S’assisteix a la Trobada d’Esbarts de Santa Perpètua de Mogoda el dia 8 març; a la I Mostra de
dansa tradicional a la placa de Manresa de Sabadell el dia 24 de maig; a la Trobada d’Esbarts de Tuir
(França) el 19 de juliol, etc. El 20 de desembre, a l’Assemblea General de socis, Palouzié comunica que
cessa en el càrrec de President i proposa Ma Rosa Alonso perquè el substitueixi, cosa que és aprovada
pels socis. A la reunió es comenta la celebració del vuitantè aniversari per a l’any 1988 i es demana als
directius que hi pensin. Per aquest requeriment, la Junta Directiva, tot recuperant una demanda que
es va fer al I Congrés de Cultura Tradicional i Popular, proposa l’organització d’un curs per a
l’ensenyament de repertori de dansa tradicional catalana; el suggeriment es medita acuradament per
programar-lo a partir del mes d’octubre; a nivell intern es proposa fer una excursió per a tots els socis
amb un àpat de germanor. Les iniciatives es presenten als associats aprofitant l’Assemblea
Extraordinària que es fa el dia 4 de febrer, la convocatòria de la qual té com a tema bàsic la renovació
necessària dels estatuts per poder demanar l’exempció de l’IVA i adaptar, altre cop, al català la
denominació de l’entitat. El text tornarà a ser discutit a la següent Assemblea Extraordinària del dia 27
de juny i s’aprovarà definitivament a finals d’any.La relació amb el Districte de Ciutat Vella comporta
diverses activitats a les festes dels barris del Raval, del Casc Antic, de la plaça Nova, de la Barceloneta i
a la Fira de Santa Llúcia. També comporta la primera participació de l’Esbart a les Festes de Santa
Eulàlia, fet que més endavant passa a formar part de l’activitat habitual de la programació de cada any.
Fruit de la col·laboració amb el Districte, el dia 29 de setembre, diada de sant Miquel, l’Esbart Català
de Dansaires també balla a l’edifici del magatzem del Moll del Rellotge, en el que serà el darrer acte
que s’hi farà abans del seu enderrocament. Pels volts de sant Joan, un grup format per balladors i
músics acompanya la delegació del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona que ha estat convidada a
les finals dels campionats escolars francesos a la ciutat francesa d’Annecy.
Per festejar els vuitanta anys d’història s’edita un tríptic divulgatiu amb informació sobre l’entitat; el
dia 18 de juny tant socis, directius com familiars fan una excursió a la comarques del Penedès, amb
una visita matinal a les Caves Freixenet i un dinar de germanor al Restaurant Els Lledoners que acaba
amb una ballada informal. El dia 3 d’octubre s’inaugura el curs de repertori de dansa catalana, que
finalment s’anomena La Cafetera de l’Esbart Català de Dansaires. El curs té una estructura de nou
sessions, que sempre es fan el primer dilluns no festiu de cada mes, amb dues parts: a la primera part
de mitja hora com a màxim s’expliquen les característiques i detalls del ball o balls que s’aprendran; i a
la segona part, que dura gairebé una hora, els assistents aprenen i practiquen la coreografia del ball;
entre ambdues parts es fa una pausa per descansar, relacionar-se i intercanviar impressions, durant la
qual es convida els alumnes a un cafè, activitat que dóna nom al curs. Malgrat que l’ensenyament de
les danses és responsabilitat dels mestres, l’Esbart també convida altres especialistes que aporten els
seus coneixements. El curs, adreçat a totes les persones que desitgen aprendre el repertori català, es
realitza a les instal·lacions de l’edifici de la Diputació de Barcelona del carrer de Montalegre amb un
èxit rotund més enllà de les pròpies previsions i també suposa la descripció de les coreografies dels
balls segons el mètode que Alonso ja utilitza particularment per a les seves anotacions.

El relleu proposat per Ma Rosa Alonso es concreta i deixa el càrrec de mestra de dansa en mans de
Carles Mas amb l’ajuda de Montserrat Garrich. Malauradament, però, les obligacions professionals de
Carles Mas fora de Catalunya, fan que sigui substituït per Carles d’Abàsolo com a mestre del cos de
dansa. A la Secció Infantil es produeix la incorporació de Laura Barberà com a responsable.
Entre el 1988 i 1989 es confeccionen una sèrie de peces de roba per a les noies: mantellines, conjunts
de cos i faldilla, davantals, enagos, etc. Aquesta incorporació de peces, juntament amb el donatiu
d’altres conjunts i complements fet per Carles d’Abàsolo, deixa el rober de les dansaires en una
situació satisfactòria i ja el llueixen a les ballades fetes a Barcelona, Sestao, Toulouges, Sant Llorenç de
Cerdans, La Llagosta, El Torn i també a París on participen per primer cop a l’Aplec Internacional de la
Sardana. A la tardor i l’hivern es desenvolupen bàsicament activitats a Barcelona: al setembre, a la
plaça del Rei amb motiu de les Jornades Internacionals Folklòriques i a la plaça de Sant Jaume per les
Festes de la Mercè; el dia 1 de desembre la Secció Infantil inaugura la campanya de Nadal de la Ronda
de Sant Antoni posant els estels al capdamunt dels arbres que decoren aquesta via i el dia de Sant
Esteve el cos de dansa pren part en l’acte inaugural del Saló de la Infància i de la Joventut. Per les
Festes de Santa Eulàlia, l’Esbart Català de Dansaires fa la primera ballada el dissabte a la tarda a la
plaça del Rei amb una programació especial amb danses que es ballen entre el mes de gener i
Carnaval.
En un altre apartat d’activitats convé destacar la participació d’Alonso i Abàsolo com a ponents al I
Congrés de Dansa d’Arrel Tradicional organitzat per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, amb una
primera ponència sobre la descripció d’una dansa seguint les pautes del sistema de descripció
coreogràfica. El curs de La Cafetera es torna a programar per al curs 1989-1990 amb el mateix format,
tot i que les sessions es duen a terme a la sala d’assaig que s’usa a la Penya Cultural Barcelonesa.
Finalment, cal remarcar que arran de la proposta de Carles d’Abàsolo, el grup d’antics dansaires que
assaja periòdicament en un local extern passa a fer-ho a la sala d’assaig els divendres a la nit.

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

A principis de 1990 es duen a terme diferents projectes interessants: el dia 4 de març la direcció de l’Esbart Català de Dansaires és present a la nova restauració del ball de les Gitanes d’Argentona després d’un període de treball; el dia 18 del mateix mes, Alonso realitza el seminari Per a l’estudi de l’escriptura coreogràfica organitzat per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, i el 4 d’abril, com a il·lustració del cicle de conferències, es balla la Contradansa de Barcelona al Palau dels Marquesos de
Llió, al carrer dels Montcada, allà on s’havia estatjat l’Esbart durant els primers anys de postguerra.

A la Festa del soci, amb la ballada al teatre de la Penya Cultural Barcelona, es presenta un recull de fotografies i documentació en record de Joan Amades sobre els seus múltiples vessants com a col·laborador, soci i President de l’entitat aprofitant que la Generalitat de Catalunya li dedica l’any programant una sèrie d’actes al voltant de la seva obra.
L’any continua amb una intensa i extraordinària activitat que no es clou fins el dia 26 de desembre.
Com a novetats o fets únics cal destacar la col·laboració en l’homenatge a Mossèn Cinto celebrat a Folgueroles, es participa en la recuperada Processó de Corpus, es viatja a Zuric on es celebra l’Aplec Internacional de la Sardana i a Jumilla; l’any es complementa amb diverses anades a poblacions catalanes i amb els actes ja habituals a la ciutat de Barcelona. A l’Assemblea General de socis, s’informa que la Generalitat de Catalunya està col·laborant amb la directiva de la Penya Cultural Barcelonesa per assegurar l’activitat d’aquesta associació i que per aquest motiu les gestions per cercar una altra seu social s’han aturat.
El mes de gener de 1991, l’entitat mira de resoldre el darrer escull per tenir l’entitat correctament inscrita al Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya. Per això, Alonso fa les gestions oportunes davant notari per declarar i certificar que l’Esbart Català de Dansaires es va fundar l’any 1908 amb aquest nom i no l’any 1940 amb el nom d’Esbart Catalán de Danzantes, dades que són les que consten segons informació del Govern Civil. La certificació es resol el mes de febrer i en conseqüència es poden inscriure els estatuts a la Generalitat de Catalunya amb les dades correctes de fundació i denominació.
A partir del mes de febrer es produeix el relleu de Carles d’Abàsolo per Montserrat Garrich com a mestra del cos de dansa amb la proposta d’incorporació de Ramon Batalla. L’any s’afronta amb la realització de les activitats iniciades els darrers anys i algunes d’especials, com la Cercavila de commemoració del VIè centenari de l’església del Pi, el viatge a Tolosa per ballar a l’Aplec Internacional de la Sardana i sobretot l’acte d’homenatge a Josep Palouzié. Garrich deixa el càrrec a finals d’any a causa de la seva implicació en l’acte d’obertura dels Jocs Paralímpics. Provisionalment, Alonso torna a exercir de responsable del cos de dansa fins que la situació es resolgui.
L’acte de reconeixement a Palouzié ja ha estat motiu de conserves des de l’any 1989 però diversos motius en provoquen l’ajornament. Finalment, es celebra el dia 19 de desembre a la mateixa Penya Cultural Barcelonesa amb un sopar de germanor al qual s’adhereixen els representants de l’Obra del Ballet Popular, de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, d’Adifolk i del Servei de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. Després de l’àpat es fan tres danses de les més estimades per Palouzié, entre les quals no pot faltar la dansa de Castellterçol que balla amb la seva muller Joaquima Sarrat.
Per al dia 15 de desembre de 1991 es convoca l’Assemblea General de socis en què es
comunica el traspàs de Joan Farrarons que havia ocupat el càrrec de President entre els anys 1951 i 1956. També es tracta amb diferents intervencions i opinions diverses el tema de la participació dels dansaires en els actes relacionats amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Tenint en compte les diferents opinions, la Junta Directiva resol durant la reunió celebrada el dia 12 de febrer deixar oberta la possibilitat als dansaires que vulguin participar en els actes a títol personal, sempre que això no interfereixi en les activitats de l’Esbart Català de Dansaires.
Com a resultat de la renovació dels càrrecs de Junta, es vota altra vegada Josep Palouzié com a President de l’Esbart Català de Dansaires, esdevenint així de nou el pal de paller de l’entitat.
L’any 1992 és un any atípic a Barcelona, segurament únic i irrepetible. La celebració dels Jocs Olímpics marca el ritme ciutadà i fa que mentre algunes qüestions s’acceleren, d’altres queden endarrerides.
Segurament és per això que a l’Esbart Català es desenvolupen activitats i projectes d’ordre més aviat intern: a La Cafetera s’afegeix la programació i realització d’un curs de dansa a Castelldefels entre els mesos de febrer i abril; es confeccionen nous conjunts per a les noies i es restauren les peces dels cavallets i dels nans; l’equip format per Ma R. Alonso, P.Massa i J. Bargalló reconstrueix la Disfressada de Sant Vicenç dels Horts ; i es dóna forma a un projecte que havia quedat aturat, concretament el mes de desembre es presenta al concurs Fes-te teva la Mercè, que convoca l’Ajuntament de Barcelona, la proposta d’organització d’un acte amb la participació de danses d’arreu de Catalunya; també es comencen a recollir idees per a la celebració del vuitanta-cinquè aniversari. A més de les activitats que es mantenen a Barcelona, el dia 23 de maig es viatja a Manresa per assistir a la I Trobada de cavallets, a Montmeló per la Trobada nacional de bastoners de Catalunya i a Sant Feliu de Llobregat. Durant l’Assemblea General de socis del dia 20 de desembre, Palouzié fa referència a alguns d’aquests temes i comunica que a partir del mes de gener de 1993 el cos de dansa estarà a càrrec d’Anna Bigas i Ramon batalla i de la Secció Infantil se n’encarregaran els mestres Elisabet Viladrich i Oriol Fonollosa.

L’any 1993, l’any postolímpic, és un any de gran activitat per a l’Esbart Català de Dansaires amb un cicle anual que segueix l’estructura dels darrers anys, però que també inclou algunes novetats que marcaran de manera acusada aquesta etapa que transcorre en paral·lel a la nova època després dels Jocs Olímpics celebrats a la capital de Catalunya.
Cal destacar l’establiment d’una bona relació amb l’administració municipal, que si ve ja s’havia formalitzat amb el Districte de Ciutat Vella, ara s’eixampla a través de l’Institut Municipal Barcelona Espectacles, que més endavant es convertirà en el Departament de Festes, una relació que neix del fet que un projecte de l’Esbart Català de Dansaires rebi el premi Fes-ta teva la Mercè.
Contemporàniament, a l’Esbart Català de Dansaires es produeixen canvis substancials pel que fa a la responsabilitat musical i coreogràfica de l’entitat. Tot plegat fa que es comenci a concebre una nova etapa de la ja llarga història de l’Esbart Català de Dansaires.

A les acaballes de l’any 1992, alguns components del Junta Directiva dissenyen un projecte per presentar al concurs d’idees convocat per l’Ajuntament de Barcelona anomenat Fes-te teva la Mercè.
Amb aquest concurs el Departament de Festes del aleshores Institut Municipal Barcelona Espectacles (IMBE) pretén recollir les propostes ciutadanes, de particulars o col·lectius, per incorporar al programa de les Festes de la Mercè i convertir-les en propostes festives per a la ciutat.
El projecte no és exactament nou, però ara se li dóna forma definitiva amb motiu de la celebració l’any 1993 del vuitanta-cinquè aniversari de la fundació de l’entitat. La proposta, simple de concepció i més complexa pel que fa a la realització, preveu l’organització d’una Mostra de danses tradicionals en què l’Ajuntament de Barcelona convidi entre sis i vuit grups de balladors de danses vives de diferents poblacions de Catalunya. Els requeriments als grups convidats són que ballin de manera semblant a
com ho fan a la seva festa: amb els mateixos vestits, el mateix acompanyament musical i amb un ritual semblant.
La Mostra de danses tradicionals catalanes és la guanyadora del concurs Fes-te teva la Mercè i, en conseqüència, l’Ajuntament de Barcelona inclou la proposta al programa de les Festes de la Mercè de l’any 1993 amb un nom més curt i de fàcil identificació: MercèDansa, denominació que resumeix a la perfecció la voluntat que la dansa catalana tingui el seu espai per la Mercè.

L’any 1993 és ple d’activitats de tota mena. Algunes de les quals són les habituals en els darrers temps: el Saló de la Infància i de la Joventut, on es balla els dies 5 de gener i 28 de desembre, la cercavila de Santa Eulàlia, la processó del Corpus, la Festa del Soci a la Penya Cultural Barcelonesa, la Trobada Nacional de bastoners de Catalunya, l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, la ballada a la plaça Nova amb motiu de les Festes de Sant Roc, entre d’altres. Un altre fet que cal destacar és la cessió de peces de roba i estris de l’Esbart a la Generalitat de Catalunya perquè formin
part d’una exposició sobre cultura catalana al País de Gal·les. Però, segurament, de totes les activitats realitzades la més important és l’anada a Montserrat el dia 18 d’abril per celebrar l’aniversari, el vuitanta-cinquè, de l’entitat. Socis, dansaires i familiars es traslladen plegats a Montserrat en autocar. Allà assisteixen a la missa conventual i, encapçalades per la Junta Directiva, dues parelles de dansaires vestits i amb la senyera ofereixen a la Moreneta un ciri
commemoratiu. En sortir de l’ofici, a la plaça del Monestir es realitza la ballada, que inicia la Secció Infantil i continua el Cos de dansa, que des de principis d’any està sota la responsabilitat de Ramon Batalla i Anna Bigas amb l’acompanyament musical de la Cobla Premianenca i la direcció musical de Joan Gómez. Al cap d’una setmana de l’anada a Montserrat els dansaires fan una ballada a la presó de Wad-Ras, dins de la programació de la setmana de Sant Jordi.
La temporada d’estiu resulta força activa per a l’Esbart i el dia 31 de juliol viatja fins a Borredà amb motiu del XXV Aniversari de l’Esbart Borredà. Just en arrencar el mes d’agost, els dansaires es desplacen a Florència amb la resta de components del 6à Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, el dia 13 ballen a la Festa Major de Manlleu i el 19 i 20 d’agost ballen a la ciutat de Màlaga. Entremig també participen, com és costum, a les festes de Sant Roc de la Plaça Nova amb una ballada el dia 15 i la presència dels bastoners al Seguici del dia 16 d’agost.
Després d’uns dies de vacances, l’Esbart comença el mes de setembre en què es celebrarà el MercèDansa. La preparació de la primera edició del MercèDansa és llarga i difícil i s’inicia el mateix mes de març, a partir de la comunicació oficial feta a la reunió de la Junta Directiva del dia 9 de març de l’acceptació de la proposta. Els esforços, però, es veuran recompensats pel gran èxit de l’acte i els bons comentaris que genera. El MercèDansa de 1993 presenta el Ball de Nans de l’Ametlla de Merola, el Ball del Gambeto de Riudaura, el Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, la Dansa d’Arenys de Munt, el Cap de dansa d’El Pinell de Brai i el Contrapàs de Prats de Lluçanès.
El festival es realitza en dues parts: al matí al pla de la Seu, amb la Catedral barcelonina com a escenari natural, i a la tarda a la plaça de Sant Jaume. L’acte matinal, al seu temps, també té dues parts: a la primera es presenten els balls de les poblacions convidades, un darrere l’altre, i la segona part es dedica al públic que vol ballar algun d’aquests balls, o bé una part, sempre i quan es puguin ballar  sense assaig previ. En aquest cas, també hi participen tots els balladors i balladores convidats. L’èxit de tota la programació i el fet que cada any es puguin presentar danses diferents fan que la proposta MercèDansa es torni a programar cada any fins a l’actualitat, i fins i tot que alguns anys es vegi ampliada.
Un dels grups convidats al MercèDansa del 1993 balla una jota tarragonina, el Cap de Dansa del Pinell de Brai, recuperada gràcies a la tasca de dos dansaires de l’Esbart Català: Josep Ma Ferré i Margarida Aniorte. Després de la seva reconstrucció i estrena a El Pinell de Brai, amb motiu de la Festa Major dedicada a Sant Llorenç, i de la vinguda dels balladors a Barcelona, Ferré i Aniorte ensenyen el Cap de Dansa als dansaires de l’Esbart Català i des d’aleshores es converteix en un dels balls programat cada any.
Els esforços s’han de compaginar amb la logística necessària per tal que els cavallets de l’Esbart Català de Dansaires es converteixin en els Cavallets Cotoners de Barcelona, participin en el Toc d’Inici, el Seguici d’Autoritats i la Cavalcada de la Mercè.
També cal afegir la participació de l’Esbart a la Mostra d’Associacions que s’organitza al passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella. De fet, entre els anys 1993 i 1994 es fixa la participació de l’Esbart Català de Dansaires als actes de les Festes de la Mercè dels anys posteriors. Aquesta participació sempre ha suposat molt d’esforç d’organització, però també ha generat molta satisfacció per als directius, dansaires i socis col·laboradors pels reptes aconseguits i els bons resultats obtinguts. En agraïment a tothom, la Junta Directiva els convida a un sopar que amb els anys es convertirà en un clàssic i una activitat social més de l’entitat.
L’any 1993 també destaquen altres qüestions tractades a l’Assemblea de socis. Una d’aquestes qüestions és el treball a la Biblioteca per a la recatalogació i reclassificació de totes les obres per aconseguir una ordenació més racional i que estalviï espai. Una altra és la proposta de comprar un ordinador per ajudar a les tasques de Secretaria que cada vegada són més extenses. També es proposa Joan Gómez com a Director Musical, càrrec que aquest accepta. I el darrer fet que cal remarcar és la proposta del President Palouzié a l’Assemblea de socis de restaurar els elements teixits i brodats de la Senyera modernista, proposta acceptada per unanimitat i per a la qual es demana pressupost a diversos especialistes.
El mes de gener de 1994 inicia un nou any amb dues notícies importants per a l’entitat. En primer lloc, la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona que l’Esbart torni a organitzar els mateixos actes per a les Festes de la Mercè 94, amb diferents grups de dansa i amb una estructura semblant a la de l’any 1993. Aquesta notícia, juntament amb la proposta que els cavallets de l’Esbart s’incorporin al conjunt del Bestiari Històric de Barcelona, és molt ben rebuda per tothom. Això sí, per a la incorporació dels cavallets cal que tinguin una imatge semblant a la que tenien quan sortien a la Processó de Corpus, segons mostra un gravat del segle XVIII. Per tal d’aconseguir-ho es confeccionen vuit llances de fusta amb un petit penó amb l’escut del Bisbat de Barcelona, vuit escuts per aplicar als faldellins dels cavalls i es repassen les llances disponibles.
Després d’un estudi, es deixa fixada la indumentària que han de portar els portadors i portadores dels cavallets i es decideix que poden portar llança o espasa, o ambdós objectes, segons l’acte i segons si han de ballar o només desfilar. A la reunió de la Junta Directiva es comunica que el polític Miquel Roca i Junyent ha visitat la Penya Cultural Barcelonesa i, en veure’ls, s’ha interessat pels cavallets. Com a resultat d’aquesta visita i gràcies a les seves gestions, els cavallets de cartró pedra comprats l’any 1933 es porten el mes de novembre al centre municipal de Can Xatarra on són restaurats amb una intervenció en profunditat.
La recuperació dels Cavallets Cotoners per part de l’Esbart també comporta una altra proposta: la incorporació de l’Esbart Català de Dansaires a l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, associació federativa molt activa que aplega les entitats responsables de les altres peces del Bestiari Històric de Barcelona. Aquestes entitats també tenen una o més parelles de gegants i són les responsables de les festes majors dels barris del Districte de Ciutat Vella, així com de la recuperació de les Festes de Santa Eulàlia i de la seva organització.
D’aquesta manera i a partir d’aquest any, l’Esbart Català de Dansaires passa a compartir part de la seva història amb les entitats associades a la Coordinadora: Associació de Festes de la Plaça Nova, Associació d’Amics dels Gegants del Pi, Amics dels Gegants Ramon i Lola i Colla de Geganters, grallers i bestiari de la Barceloneta. L’ingrés a la Coordinadora representarà un augment de les activitats anuals de l’Esbart, ja que a partir d’ara pren part activa en la gestió i organització d’actes festius a la ciutat de Barcelona i crea i realitza nombrosos projectes culturals amb la resta d’entitats associades.
Algunes de les altres tasques que ocupen els socis són: l’ampliació de l’espai destinat a vestuari,
l’inventari de les peces de roba i objectes del vestuari o la participació a ExpoCultura 1994 organitzada per la Generalitat de Catalunya. Però la qüestió que més preocupa la Junta Directiva és els rumor que diu que la Penya Cultural Barcelonesa, a la seu de la qual s’hostatja l’Esbart, ha de tancar a causa de les deficiències en les mesures de seguretat de l’edifici, un rumor que es confirma el mes de juny.
Al llarg de l’any 1994 hi ha dos canvis importants en les dues seccions de dansa. Pel que fa a la Secció Infantil es proposa dividir el grup en dues seccions, com ja s’havia fet anys enrere, la Infantil amb els més menuts, fins als nou o deu anys, i la Juvenil amb els nois i noies menors de catorze anys. De la Secció Infantil se’n fa càrrec Núria Vinyoles i de la Juvenil Elisabet Viladrich, ambdues coordinades per Oriol Fonollosa. El segon canvi afectarà el Cos de dansa en assumir-ne Anna Bigas la responsabilitat.
Aquest any l’activitat és extensa i variada i s’inicia el dia 19 de gener amb una ballada privada destinada al personal de l’Hotel Arts de Barcelona, amb motiu de la seva inauguració. Les Festes de Santa Eulàlia també porten força activitat als dansaires, ja que el 1994, a més de la Cercavila de Santa Eulàlia , també es balla a la Plaça del Rei amb un repertori confeccionat per a la ocasió amb balls d’hivern i del cicle de Carnaval.
El dia 24 d’abril es realitza la Ballada del Soci a la Penya Cultural Barcelonesa, tot i que una mala notícia entristirà l’acte: la defunció de Fèlix Sarrat, antic president de l’entitat. El dia 27 es balla en un altre hotel, en aquest cas l’Atenea Aparthotel, on es fa una mostra de balls de societat convidat per l’Esbart de la Institució Cultural de Les Corts. L’endemà, convidat també per l’Esbart de les Corts participa en les 12 hores de dansa catalana a la plaça de la Concòrdia. De tota manera, aquestes col·laboracions no són una casualitat, ja que l’Esbart de la Institució Cultural de Les Corts és soci de l’Esbart Català de Dansaires i el seu mestre és Ramon Trullols, dansaire de l’Esbart Català. Al llarg de l’estiu els dansaires viatgen a La Granada, Arenys de Munt, Bagà i Sabadell, a més de ballar al Poble Nou, Poble Sec i a la Plaça Nova amb motiu de les festes majors respectives.
Per les Festes de la Mercè els Cavallets Cotoners passen a formar part definitivament del Bestiari Històric de la ciutat, la qual cosa vol dir que a partir d’aquest moment se’ls podrà veure a l’exposició de bestiari del Palau de la Virreina, al Toc d’Inici que comença les festes a la plaça de Sant Jaume, al Seguici d’Autoritats i a la Cavalcada de la Mercè. Gairebé sense temps per descansar després de la Festa Major, l’Esbart participa en un altre projecte, Expocultura 94, que obre els actes d’inauguració amb una cercavila al Moll de la Fusta on participen els bastoners de l’Esbart. En el mateix marc d’Expocultura, el dilluns dia 10 d’octubre es fa la primera sessió de La Cafetera i el diumenge següent es fa una mostra de danses en un dels actes de cloenda.
Abans de tancar l’any, encara es presenten més propostes: l’organització d’una associació federativa d’entitats amb elements de bestiari de la qual l’Esbart en serà soci fundador, el convit a desenvolupar un dels projectes presentats a Barcelona 2001-Ciutat Cultural i, finalment, la proposta de prendre part en un consell assessor de les festes de la Mercè. En aquest cas, totes tindran una resposta afirmativa.
L’any es tanca amb l’Assemblea de socis del dia 18 de desembre i la col·laboració al Saló de la Infància, el dia 31 de desembre.
L’any 1995 comença amb dues notícies: l’acceptació de Montserrat Garrich d’exercir de mestra auxiliar i el donatiu de peces de roba fet per Carles d’Abàsolo. En properes reunions de la Junta Directiva es comunicarà que la Federació d’Ateneus de Catalunya ha concedit a l’Esbart el Premi Ateneu per la iniciativa dels cursos de La Cafetera i que la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella ha encarregat a Jordi Fàbregas una peça musical per al ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona,
que un cop estigui enllestida lliurarà a l’Esbart Català de Dansaires.
Malgrat tot, sobre l’Esbart pesen més que cap altra cosa les dificultats de la Penya Cultural Barcelonesa i la possibilitat que aquesta tanqui la seu de manera imminent, notícia que el mes de juny és més que segura. Els components de la Junta comencen a mirar locals per llogar o per comprar i a fer gestions a totes les administracions: Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, s’intenta constituir una junta gestora per fer el traspàs de l’actual Junta Directiva de la Penya i així evitar el tancament de l’edifici.
A principis del mes de març, l’Esbart rep de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi el convit perquè les seccions infantil i juvenil facin una ballada en el marc de les primeres Festes de sant Josep Oriol que organitza aquesta associació. Aquest acte, que es fa a la plaça que porta el nom del sant barceloní, es convertirà amb el pas dels anys en una activitat clàssica en començar la primavera per aquestes dues seccions que sempre han estat acompanyades per la música d’El Grupet.
L’any 1995, l’Obra del Ballet Popular compleix cinquanta anys d’història. Aquesta entitat de caire federatiu i de la qual l’Esbart és soci fundador té un Departament d’Esbarts i celebra l’esdeveniment amb diversos actes. Un d’aquests actes és la ballada d’esbarts dansaires a la plaça de Sant Jaume el dia 10 de juny on ballen dues parelles de diversos grups, entre les quals hi ha dues parelles de l’Esbart Català de Dansaires.
Durant la primavera i l’estiu l’activitat no cessa: els dies 1 i 2 d’abril La Cafetera viatja fins a Tuir on es fa un cap de setmana intensiu sobre dansa catalana; el 7 d’abril es col·labora en l’acte de cloenda del cicle de música Tradicionàrius;l’1 de maig es participa en l’acte inaugural del Museu d’Art Contemporani de Barcelona; el 7 de maig es balla al Festival de los Pueblos de España de Vitòria; el diumenge 8 a la Penya Cultural Barcelonesa es fa la ballada del Soci; el 20 es participa en la Trobada nacional de bastoners de Catalunya a Sant Bartomeu del Grau i l’endemà, amb els Cavallets Cotoners, l’Esbart és present als actes que commemoren el 150è aniversari del naixement de Jacint Verdaguer a
Folgueroles, lloc on va néixer, i als d’inauguració de la restauració del Monestir de Pedret.

Entre el mes de juliol i la primera quinzena del mes de setembre es balla a Sant Andreu de la Barca, Canet de Mar, Prats de Molló, Tuir, Hannover, El Pinell de Brai, Moià, Sant Martí Sarroca i Montserrat, en aquest darrer cas en benefici dels malalts d’Alzheimer. A Barcelona també participa en la processó del Corpus, les festes de la Vila Olímpica, de la Plaça Nova i al Palau de Congressos en l’acte d’obertura del Congress Respiratory Society.
El setembre aporta dues novetats a les Festes de la Mercè: una és l’estrena de la peça musical del ball dels Cavallets Cotoners del Toc d’Inici, obra del músic barceloní Jordi Fàbregas i que, encarregada per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, ha estat lliurada a l’Esbart Català de Dansaires. L’altra és un afegitó que es fa a la cloenda del MercèDansa, on es convida el públic present a la plaça de Sant Jaume a ballar de manera alegre, informal i festiva un galop. Aquest acte de tancament del MercèDansa s’anomenarà, a partir de l’any següent, el Galop de la Mercè i amb el temps esdevindrà una activitat pròpiament barcelonina. Abans de tancar l’any i amb el fred del mes de
desembre, l’Esbart pren part a la primera Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs que organitza l’Associació de Firaires de la Fira de Santa Llúcia de l’Avinguda de la Catedral, acte en el qual a la llarga només ballaran els components de les seccions infantil i juvenil.
Ara bé, si hi ha una qüestió que marca l’Esbart Català de Dansaires l’any 1995 és el tancament de la Penya Cultural Barcelonesa que la directiva d’aquesta entitat anuncia per a finals d’any. Després de diversos intents infructuosos per trobar una solució, l’Esbart decideix que el dia 29 de desembre retirarà tot el seu patrimoni de la Penya Cultural Barcelonesa.
Paral·lelament a totes les activitats, alguns membres de l’Esbart preparen una comunicació per al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana que tracta l’estat del centre de documentació de dansa i que, amb el títol de Centre de Documentació de Dansa Tradicional catalana de l’Esbart català de Dansaires, es llegirà el dia 17 de febrer de 1996 a Banyoles durant la jornada sobre patrimoni.
Simultàniament, altres components preparen el pressupost de restauració de la Senyera que es vol presentar a l’Assemblea de socis perquè aquesta doni el seu vist-i-plau.
Abans d’acabar l’any encara arriba una nova proposta a l’Esbart: formar part d’una organització sense personalitat jurídica composta per associacions, que s’ha acordat anomenar Senat de les Tradicions de la Mercè, amb la finalitat de vetllar pels actes tradicionals de la Festa Major de Barcelona.
Durant la reunió de la Junta Directiva del dia 30 de desembre, que serà la darrera activitat de l’Esbart al número 55 del carrer de Sant Pere més Baix, es comunica que el dia 31 de desembre de 1995 aquesta associació tancarà definitivament les portes i que s’han de lliurar les claus de l’edifici a la propietat. El patrimoni, guardat ara en diversos locals i cases de socis i entitats, ha estat inventariat, ordenat, encapsat i retirat dos dies abans gràcies a l’esforç dels directius i dansaires, a qui el President
Palouzié agraeix la tasca acurada i ràpida.
Gràcies al resultat de les gestions fetes al Districte de Ciutat Vella per part de l’Ajuntament de Barcelona, amb els responsables del qual s’han mantingut nombroses converses, després de les vacances de Nadal els assaigs es fan als centres cívics Pati Llimona, les seccions infantil i juvenil, i Barceloneta, on assagen els grans. Les sessions de La Cafetera es realitzen a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, a l’avinguda de santa Madrona. Finalment, les reunions de la Junta Directiva es fan a les cases particulars dels membres de la Junta.

L’any 1996, l’Esbart Català de Dansaires passa a formar part de les dues associacions que ja han estat en procés de constitució l’any anterior: l’Associació Agrupació del Bestiari Festiu, que agrupa les peces d’imatgeria festiva amb forma zoomòrfica com ara els cavallets, i el Senat de les Tradicions de la Mercè. També es fa realitat un altre projecte: la construcció de la pàgina web de l’Esbart, que fa que altre cop sigui pioner, en aquest cas en els temes de difusió d’informació. La pàgina, austera per alguns, conté un resum de la història de l’entitat, alguns apartats referits a activitats periòdiques com ara La Cafetera, el MercèDansa, etc. i una agenda amb la informació de les activitats previstes.
El dia 9 de març, a Santa Fe del Penedès, es realitza l’acte de cloenda de l’àmbit de bestiari del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, amb una exposició de diversos elements d’imatgeria entre els quals hi ha una parella de Cavallets de l’Esbart Català de Dansaires. L’entitat també participa en els actes de cloenda generals que tenen lloc a Lloret de Mar el dia 20 d’abril.
El 1996, la Ballada del Soci es realitza el dia 24 de març a l’escola Pere Vila; l’acte s’aprofita per anunciar en el text d’inici del programa de mà que l’Esbart llogarà un local de planta baixa i soterrani al passatge del Crèdit, una de les travessies del carrer de Ferran, just sota la plaça de Sant Jaume. El lloguer es fa efectiu amb data 1 de maig, tot i que abans de poder-lo fer servir cal condicionar-lo amb diverses obres de millora que requereixen una bona inversió econòmica per part de l’Esbart (instal·lació elèctrica, consolidació dels terres, lavabo, consolidació de columnes, etc.), que suposarà que fins el mes de setembre no s’hi pugui realitzar cap activitat. Jordi Bartolomé i Joan Ignasi Calabuig són els encarregats de coordinar les tasques d’adequació del nou local, el primer pel que fa a les obres i el segon pel que fa a totes les qüestions legals relacionades amb permisos d’activitats, ocupació i evacuació. Amb el nou local la Junta Directiva decideix contractar una assegurança que cobreixi els danys a l’Arxiu, Biblioteca, Vestuari i Senyera per inundacions o robatoris i que també cobreixi els danys que l’Esbart pugui ocasionar a tercers en les seves activitats.
A la reunió de la Junta Directiva celebrada el dia 26 d’abril, Josep Palouzié ressenya l’entrevista amb el President del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per agrair-li el suport rebut i també per exposar-li la voluntat de l’Esbart Català de Dansaires d’optar a la declaració d’Associació d’Interès Cultural per part de la Generalitat de Catalunya, entre altres temes.
Pel que fa a les activitats de l’any 1996 cal destacar les col·laboracions amb diverses entitats i associacions barcelonines: el 15è Aniversari del Casal d’Avis Josep Trueta el 18 de maig, la ballada el 23 de maig al Casal d’Avis de La Guineueta i la ballada el dia 1 de juny a l’ Agrupament Escolta Pau Claris.
Altres activitats porten el cos de dansa a ballar a Vitòria el dia 14 de maig, a l’estadi del F.C. Barcelona amb motiu de la 1a Trobada Nacional d‘Esbarts Dansaires de Catalunya, el dia 20 d’octubre a la Trobada d’Esbarts Infantils realitzada amb motiu del 25è Aniversari de l’Esbart Santa Tecla, al Saló de la Infància i de la Joventut per les festes de Nadal, etc.
A aquestes activitats, cal afegir les que ja són tradició amb motiu de les festes majors dels barris de Ciutat Vella, les Festes de Santa Eulàlia, la processó del Corpus i les Festes de la Mercè, entre altres.

Durant les Festes de la Mercè, l’Esbart Català de Dansaires participa en el primer Matí Bastoner, acte que reuneix les colles bastoneres de la ciutat i que consisteix en una ballada inicial de lluïment en una plaça i una cercavila per diferents carrers del centre de la ciutat fins a una altra plaça o espai adient on s’hi fa la ballada de cloenda. El Matí Bastoner és coordinat des del primer any pels components de l’Esbart Català de Dansaires que també tenen al seu càrrec la presentació de les colles bastoneres.
El mes d’octubre es rep la proposta de la Coordinadora de colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella perquè l’Esbart tregui al carrer la Carassa, peça d’imatgeria que llença caramels als nens i que al llarg del cicle nadalenc surt al carrer per la Fira de Llúcia.
L’any 1997 comença de manera ben diferent per a l’Esbart Català de Dansaires si ho comparem amb l’any anterior. Com que ja s’ha resolt el problema de la seu social, les obres del local del passatge del Crèdit estan gairebé enllestides, la documentació relativa a aquestes presentada i la Junta Directiva ja està realitzant les gestions pertinents per legalitzar la nova seu social gràcies al projecte redactat pels socis Joan Ignasi Calabuig i Glòria Viladrich, els esforços es poden dedicar a altres temes. De tota manera, cal dir que tot això ha comportat una forta despesa econòmica que fa que, d’una banda, el President demani que es redueixin al mínim les despeses anuals i, d’altra banda, es concertin nombroses entrevistes amb responsables de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir la col·laboració econòmica d’aquestes administracions i així poder fer front a les nombroses despeses.
De tota manera, l’any comença amb nous projectes: es prepara tota la documentació per demanar a la Generalitat de Catalunya la declaració d’Associació d’Interès cultural, es programa una conferència sobre la festa del Corpus a Barcelona i es proposa crear un premi per estudis inèdits de dansa catalana per l’any 1998, amb motiu del norantè aniversari de la fundació.
L’any també porta canvis importants a l’Esbart. A la reunió de la Junta Directiva del dia 25 de març, Josep Palouzié comunica als companys que per motius de salut ha de dimitir del càrrec de President i proposa Jordi Bartolomé per tal que el substitueixi. Bartolomé accepta i la resta dels components de la Junta Directiva hi estan d’acord. Palouzié fa efectiva la dimissió el dia 16 d’abril, malgrat els intents de la Junta d’aturar-la, i Bartolomé és nomenat President en funcions. El mes de setembre es produeix un altre canvi, en aquest cas la incorporació de Ramon Trullols com a mestre auxiliar del cos de dansa.
Un dels temes que es treballa al llarg de tot l’any és la celebració del norantè aniversari de la fundació de l’Esbart que s’escaurà el proper any. El programa general de celebracions inclou una sortida al Parc Natural de sant Miquel del Fai per fer-hi una ballada, una passejada, l’oferiment d’un ciri commemoratiu i un àpat de germanor, projecte que desenvolupa Elisabet
Viladrich, la convocatòria del I Premi Rafel per estudis sobre dansa catalana, una sessió de jocs infantils i danses per a infants, una matinal amb cercavila, ballada i aperitiu de germanor i la celebració del desè aniversari dels cursos de La Cafetera.
La celebració del 125è aniversari de la introducció dels primers tramvies a la capital catalana engresca també els directius i dansaires i l’Esbart participa en dos actes: la ballada a l’actual plaça de John F. Kennedy i la gran rua que amb diferents elements repassa la història i evolució de la ciutat des de 1862. Els actes però queden deslluïts per les inclemències del temps i la rua s’ajorna dues setmanes. Sens dubte, els protagonistes sempre recordaran certs moments d’angoixa i disbauxa sota la salvatge pluja.
El 16 de març arriba la Ballada del Soci que aquest any es realitza a l’Escola Milà i Fontanals.
El mes d’abril es realitza una activitat amb els grups d’alumnes de Sarajevo convidats per
l’Ajuntament de Barcelona. A les sessions del curs de La Cafetera s’afegeixen les sessions
monogràfiques especials sobre aspectes teòrics, com les dedicades als arxius de dansa de
Catalunya i al procediment per documentar una dansa, o sobre aspectes pràctics amb la previsió de dues sessions sobre la tècnica bàsica de dansa tradicional. Aquest esforç de programació es completa amb la conferència sobre la processó del Corpus a la ciutat de Barcelona que es realitza el 24 maig al Centre Cívic Pati Llimona, just el dia anterior a la processó.
A més de la processó, a Barcelona es realitzen, com ja és habitual i resseguint el calendari de Ciutat Vella, les activitats de les Festes de Santa Eulàlia, Sant Josep Oriol, Sant Roc de la Plaça Nova, la Mercè i Santa Llúcia. Fora de la ciutat, l’Esbart viatja al Parc Natural de Sant Miquel del Fai, a Vielha, a Vitòria per assistir al Festival de los Pueblos de España, a Sant Cugat del Vallès per participar a la 22a Trobada Nacional de bastoners de Catalunya i a Salardú, Martorell i Malgrat de Mar.
Com sempre, l’any es tanca amb l’Assemblea General de socis convocada, com és costum, pel mes de desembre, durant la qual s’exposen diversos temes d’interès: el conveni signat entre l’Esbart i la Universitat Autònoma de Barcelona per poder acollir alumnes en pràctiques de la Facultat de Pedagogia, que caldrà afegir als estudiants de l’assignatura d’Etnologia dels Països Catalans de la Universitat de Barcelona que assisteixen a La Cafetera, i la incorporació de nois per fer la prestació social substitutòria al servei militar; la previsió de publicació del manual de descripció coreogràfica del sistema que s’usa als dossiers de La Cafetera, creat per Ma Rosa Alonso i desenvolupat per ella i altres components de l’entitat, i sobretot el projecte de celebració del 90è aniversari de la fundació i en especial la presentació del I Premi Rafel Tudó per estudis sobre dansa catalana.
El dia 25 d’abril de 1998 es realitza una Assemblea Extraordinària de socis amb un únic punt del dia:
que l’assemblea es pronunciï sobre la possibilitat de crear la Fundació Esbart Català de Dansaires, proposta que des de finals de l’any anterior està damunt la taula. Els socis decideixen crear la fundació, sempre i quan la seva creació suposi un avantatge per a l’Entitat, i atorga al conjunt de la Junta Directiva la facultat de realitzar les gestions pertinents.
L’endemà es dóna el tret de sortida als actes del norantè aniversari amb l’acte matinal a Barcelona, en què col·laboren totes les entitats companyes de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i Ballets de Catalunya i l’acompanyament musical d’El Grupet i de Socarrel. Al carrer de Ferran, a la seu de l’Esbart Català de Dansaires, es concentren les peces d’imatgeria i gegants de les colles i els balladors de Ballets de Catalunya i de l’Esbart Català de Dansaires a punt per arrencar la cercavila que passarà per la Rambla, el carrer Ample i que arribarà fins a la plaça de la Mercè, lloc on es realitzarà una ballada de gegants i bestiari seguida dels balls en què participen els balladors i balladores de totes les edats de l’Esbart Català de Dansaires i Ballets de Catalunya. En finalitzar la ballada, que compta amb la presència del Regidor del Districte de Ciutat Vella, tothom es dirigeix a la plaça de Frederic Marès on té lloc l’aperitiu de germanor amb tots els participants i socis de l’Esbart i el reconeixement a les entitats que han col·laborat en aquest acte reeixit. El mateix 26 d’abril es convoca oficialment la convocatòria del Premi Rafel Tudó.
Al mes de juny es realitzen dos actes més: el primer, el dia 13 amb el nom de Matí de jocs i danses que té lloc a la plaça de la Mercè on diversos components de l’Esbart ajudats per monitors fan jugar i ballar els nens i nenes del barri. I el segon el dia 15, quan es realitza un acte protocol·lari per celebrar la cloenda del desè curs de La Cafetera i fer un reconeixement als alumnes que han assistit al llarg de cinc o deu cursos. El norantè aniversari també deixa dues propostes que no consisteixen en actes puntuals, sinó que són de realització periòdica: el Premi Rafel Tudó i els Balls del diumenge, com el curs de La Cafetera ho va ser amb motiu del vuitantè aniversari.
L’objectiu de l’Esbart Català de Dansaires de convocatòria d’un premi és fer sortir dels calaixos i armaris dels autors aquells estudis inèdits sobre dansa o qualsevol aspecte relacionat amb aquesta. El premi consisteix en la publicació de l’estudi, a més d’un trofeu per a l’autor o autors, de manera que la contribució sigui doble: reconeixement als autors i suport a l’edició en dansa. La I convocatòria premia l’estudi sobre les danses i les tradicions de Sant Feliu de Codines realitzat per Núria Vinyoles. També es concedeix un accèssit a Anna Capitan de Sant Andreu de la Barca pel seu treball sobre l’Aplicació del
ball del Patatuf a l’escola.
Els Balls del diumenge tenen una finalitat ben diferent: fomentar la pràctica del ball al públic general de manera informal i oberta.
El conjunt de totes les propostes fa que l’Esbart Català de Dansaires sigui l’única entitat cultural de caire privat que té una programació estable d’activitats al voltant de la dansa catalana. Això, però, implica una gran inversió de temps, recursos econòmics i sobretot persones que en tinguin cura, inversió que es superposa a la ja necessària per atendre la resta d’activitats. De tota manera, tot plegat també evidencia una entitat extraordinàriament viva, activa i que té la mirada posada en el futur.
Enmig dels actes d’aniversari, l’Esbart continua atenent la resta d’activitats previstes per als mesos de gener a juny: la participació dels Cavallets Cotoners a l’acte que es fa a la Plaça del Rei com a cloenda de la Mostra de Bestiari festiu de Catalunya i Valònia que ha tingut lloc al Saló del Tinell, la presència dels bastoners grans a la festa de les Enramades d’Arbúcies o el viatge a Vitòria. També cal destacar les col·laboracions en els actes destinats als joves de Sarajevo que es troben a Barcelona, a la diada de Sant Jordi de l’escola Ramon Llull o a l’aniversari de la Residència El Mil·lenari. Durant l’estiu el moviment no s’atura i els dansaires es desplacen a Sant Gervasi, Sant Vicenç dels Horts, Martorell i a les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova.
Aquest any 1998 s’incorpora una novetat a la història de l’Esbart Català de Dansaires i alhora a la història de les Festes de la Mercè: l’estrena, el dia 24 a la plaça de Sant Jaume, de la melodia que des d’aquella data acompanya les evolucions del galop de la Mercè. La composició, anomenada El Galop de la Mercè, del músic Jesús Ventura és una peça brillant, acolorida i engrescadora que disposa tothom a saltar tot evolucionant per la plaça.

El dia 25 d’octubre es celebra la Ballada del Soci a la Sala Raval de Barcelona, en el transcurs de la qual es concedeix el I Premi Rafel Tudó. Segons el resultat de l’acta del Jurat es concedeix el premi i un accèssit a les autores Núria Vinyoles i Anna Capitan respectivament.
Al llarg de l’acte es rep una placa commemorativa del 90è aniversari obsequiada pel
Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
Abans de tancar aquest any d’aniversari i de múltiples activitats, l’entitat encara participa en diversos actes, tots a la ciutat de Barcelona. El dia 29 de novembre balla una sardana
acompanyada per la Banda Municipal de Barcelona a l’acte que el Futbol Club Barcelona
organitza a la plaça de la Mercè en commemoració del centenari del club. El 8 de desembre balla a la plaça Major del Poble Espanyol amb motiu de la Fira de Nadal i el dia 17 al Centre Cívic de la Mare de Déu del Coll col·laborant en l’acte anual de Ràdio Gràcia. També cal esmentar la participació en una altra activitat: l’emotiu acte que amb el nom de Danses per Centreamèrica s’organitza a la Parròquia del Congrés en benefici de tots els afectats que han deixat els desastres naturals a diversos països.
Si el 1998 l’Esbart Català de Dansaires es solidaritza amb els centreamericans, el 1999 s’afegeix a dos dels projectes de la campanya Barcelona 2004.

A més de les activitats anuals de principis d’any, el dia 28 de febrer, els Cavallets Cotoners
participen en l’acte La Diagonal es casa amb el mar amb el qual es dóna per inaugurada
l’arribada de l’avinguda fins el mar. L’any segueix amb la col·laboració amb l’Associació dels Amics dels Gegants del Pi per Sant Josep Oriol i amb altres col·lectius amb motiu de Sant Jordi.
Durant el primer trimestre, el Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana de la
Generalitat de Catalunya i Edicions El Mèdol publiquen el Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional que preparen Montserrat Garrich, Anna i Núria Vinyoles, segons el sistema de descripció desenvolupat per Ma Rosa Alonso que s’utilitza per escriure les descripcions dels balls als dossiers destinats als alumnes del curs La Cafetera, entre altres usos. Aquesta publicació suposa omplir el buit d’un manual de sistema coreogràfic actual, pensat especialment per descriure danses tradicionals. L’obra es presenta el dia 4 d’octubre a la seu de l’Esbart dins la programació de Presentacions 1999.
El diumenge 16 maig, Cavallets i bastoners arriben fins al Districte de Nou Barris per festejar, amb gegant i bestiari, la Festa Major d’aquesta part alta de Barcelona, participació que es repetirà en moltes ocasions. Del juny a l’agost, els dansaires fan dos viatges per Espanya: el primer a Vitòria, on tornen a participar en representació de Catalunya al festival de los Pueblos d’Espanya els dies 19 i 20 de juny, i a Jumilla, al Festival Internacional de Folklore Ciudad de Jumilla organitzat els dies 14 i 15 d’agost, un cop ja han ballat a les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. Ambdues activitats seran molt recordades pels balladors i balladores, com també ho serà prendre part, el dia 17 de setembre, en l’acte d‘inauguració de l’exposició 150 anys de ball a Barcelona: El Liceu realitzada a l’Escola Bailongu de Barcelona on es ballen uns llancers i rigodons.

El mes de setembre, l’Esbart rep sis cavallets de mida més petita que els Cotoners, amb els cascs i espases corresponents, donatiu de Carles d’Abàsolo. Més endavant, a i un cop s'hagin confeccionat les faldilles adients, aquests cavallets seran portats pels components de la Secció Juvenil i rebran el nom de Cavallets Petits.
Al llarg de l’any es produeixen diverses novetats: s’encarrega a El Grupet, conjunt musical que acompanya l’Esbart, l’enregistrament de quaranta danses, les més ballades, per disposar d’enregistraments de qualitat per aquells casos en què és impossible comptar amb músics en directe, com ara col·laboracions en residències d’avis, escoles, etc. Pel que fa als mestres, es produeix la substitució de Ramon Trullols per Carles d’Abàsolo, com a mestre auxiliar del cos de dansa.
Aquest any també és quan es dóna forma al pas dels dansaires d’una secció a l’altra. Fins el moment, el costum era que un ballador o balladora en arribar al grup adult saltés una cadira en senyal de traspassar una etapa de la vida. El pas de la Secció Infantil a la Juvenil, però, fins ara no es marcava amb cap acció. Per això, es decideix que cada any, just passades les Festes de la Mercè, que és el veritable inici del curs a l’Esbart, es faci una petita cerimònia perquè els nens i nenes que marxen de la Secció Infantil o de la Juvenil s’acomiadin dels seus companys deixant físicament el grup i ingressant al següent, a més de rebre un diploma acreditatiu i saltar un banc que separa els grups de les diferents seccions.
A l’apartat de projectes es desenvolupa el de la preparació de materials didàctics adreçats als alumnes d’ensenyament primari, que acaba d’endegar Glòria Viladrich, i l’estudi de la restauració de la Senyera, projecte llargament tractat a les reunions de la Junta Directiva i Assemblees de socis i que finalment es durà a terme. També cal destacar la participació a les I Jornadas de Danza e Investigación a Múrcia els dia 18 de desembre per presentar el sistema de descripció coreogràfica.
No obstant això, una de les notícies més importants de l’any 1999 és la declaració de l’Esbart Català de Dansaires com a Associació d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. La voluntat de formular la sol·licitud de declaració ja ve d’anys enrere quan el President Josep Palouzié l’exposa a Joan Vigal i Gayolà, aleshores Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, en una entrevista realitzada el mes d’abril de l’any 1996. La proposta es tracta a l’Assemblea General de socis d’aquest any i el conjunt dels socis autoritza els components de la Junta Directiva perquè facin les gestions necessàries i preparin la documentació, que es lliura juntament amb la sol·licitud el dia 20 de juny de 1997 amb l’esperança que la Declaració coincideixi amb els actes de celebració del norantè aniversari de la fundació.
La declaració d’Associació d’interès cultural arriba però finalment l’any 1999 quan es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 18 de novembre, notícia molt satisfactòria, comentada i celebrada a l’Assemblea General de socis que s’escau el 19 de desembre.
Malgrat que a mida que passen els mesos, l’Esbart Català de Dansaires cada cop està més ben instal·lat a la seu del Passatge del Crèdit, la Junta Directiva continua fent esforços i gestions per trobar una altra solució que no suposi una inversió econòmica en el lloguer tan gran. A aquest efecte, es mantenen converses diverses amb diferents estaments i consultes als socis per considerar les possibilitats de futur de la seu.

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

A més de les activitats habituals en els darrers anys i de la participació al calendari festiu de la ciutat de Barcelona, l’any 2000 destaca per la participació a la ballada de Carnaval que organitza l’Esbart Dansaire de Sabadell. També cal destacar la presència de tots els balladors als actes públics de carrer que s’organitzen amb motiu dels 150 anys de la tenora, al Portal de la Pau; la pluja, però, desllueix el matí del dia 11 de juny que es recordarà per ser l’única vegada, fins el moment, que l’Esbart ha ballat dins les instal·lacions del Maremàgnum. Altres activitats destacades són la col·laboració amb el programa Sardana de TV3, ballant uns llancers i uns rigodons a l’Escola Bailongu de Barcelona, i les col·laboracions amb el Casal d’Infants del Centre Cívic Pati Llimona i amb la Presó Model de Barcelona els dies 21 i 23 de desembre respectivament.
A l’Assemblea de l’any 2000, es presenten dos projectes desenvolupats al llarg de l’any: la restauració de la Senyera modernista i la confecció dels complements necessaris per als bastoners més petits: faldellins, camalls de picarols i mocadors. També es comenten altres temes, com la implicació de diverses persones de l’Esbart en l’organització dels actes que l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, del qual l'Esbart Català és soci fundador, prepara per celebrar el centenari de la primera ballada de danses a la ciutat de Vic l’any 1902.
Així mateix, cal esmentar: el canvi de mestres en acceptar Ester Barceló el càrrec de mestra de la Secció Juvenil en substitució d’Elisabet Viladric i l’acollida d’estudiants de l’assignatura d’Etnologia dels Països Catalans a La Cafetera i la d’estudiants en pràctiques del Graduat en Dansa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dins el primer trimestre de l’any 2001 s’acaben les fitxes didàctiques sobre La Festa a Barcelona i s’enllesteix la publicació de l’estudi guanyador del I Premi Rafel Tudó. L’obra editada pel mateix Esbart, es presentarà el dia 7 de maig a la seu social, dins la programació Presentacions 2001, i el dia 28 de juny de l’any següent a la mateixa població de Sant Feliu de Codines.
Des de primers d'any s’assisteix a les reunions programades per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires per preparar els actes que han de commemorar a partir de la tardor i al llarg de l’any 2002 el centenari de la primera restauració de danses a la ciutat de Vic. L’Esbart Català de Dansaires ha estat convidat a ballar a l’acte inaugural juntament amb els esbarts de Tona i Taradell, els dos esbarts dansaires més propers a Vic.
A la mateixa reunió també s'informa sobre l’article publicat a la revista L’Obra que editat l’Obra del Ballet Popular, on es parla de les activitats i els fons documentals de l’Esbart Català de Dansaires.
El mes d’octubre deixa dos bons records, concentrats bàsicament en un mateix cap de setmana. El dia 19 es rep la Medalla al Mèrit a la dansa catalana atorgada per primer cop per l’Obra del Ballet Popular.
L’endemà té lloc l’acte d’inauguració del centenari dels esbarts al Teatre Atlàntida de Vic, acte que compta amb la intervenció dels dansaires de l'Esbart Català ballant sols o conjuntament amb els esbarts dansaires de Tona i Taradell i la direcció musical de Joan Gómez, Director Musical de l’Esbart.
Aquest mateix mes, però, es produeix un canvi de responsable a la Secció Infantil, ja que Núria Vinyoles ha de renunciar al càrrec en traslladar-se a viure fora de Barcelona, i és substituïda per Montserrat Garrich.

Pel que fa a les activitats de l’any 2001, a més de les ja esmentades, cal destacar-ne d'altres: el dia 18 de març els Cavallets Cotoners viatgen fins a la població de Tona juntament amb la resta de peces del Bestiari Històric de Barcelona on amb motiu del 600 aniversari de la declaració d’aquesta vila com a carrer de Barcelona, té lloc de forma especial i de manera extraordinària una cercavila amb el bestiari històric i la realització de l’acte del Toc d’Inici de les Festes de la Mercè.
Un altre desplaçament porta la participació de la colla de bastoners als actes d’inauguració de l’Euro Congrés realitzat a la ciutat francesa de Narbona el dia 26 de maig. Per al dia 1 de setembre es programen dues activitats a Calaf amb motiu de la recent inauguració de l’Eix Transversal: una cercavila al matí i un repertori de balls programat especialment per la diada que comprèn balls d’algunes de les poblacions que travessa la nova via de comunicació.
A l’Assemblea General de socis que es realitza el dia 16 de desembre, Bartolomé informa que les properes Festes de Santa Eulàlia es dedicaran especialment als balls de cavallets, per a la qual cosa el Departament de Festes de l’Ajuntament de Barcelona demana la col·laboració de l’Esbart, i exposa que aprofitant l'ocasió podrien presentar els cavallets petits i editar un llibre sobre la història dels Cavallets Cotoners de Barcelona.

L’any 2002 comença amb la preparació de les Festes de Santa Eulàlia que, segons s’explica a tots els socis a l’Assemblea, es dedicaran especialment als balls de cavallets. A més de
l’exposició amb els cavallets, cavallins i cotonines i diverses poblacions de Catalunya
(Vilafranca del Penedès, Reus, Mataró, Sant Feliu de Pallerols, Blanes, Manresa, Olot i
Torredembarra i a més els Cavallets Cotoners i els Cavallets petits de Barcelona), l’Esbart
Català fa grans esforços per editar l’obra de Montserrat Garrich anomenada Els Cavallets
Cotoners de Barcelona: cavallets, cavallins i cotonines i presentar els Cavallets Petits portats i ballats pels components de la Secció Juvenil a la cercavila de balls de cavallets.
Tots els actes dedicats als cavallets tenen molt d’èxit i un fort ressò a la ciutat, alhora que deixen una nova publicació a l’Esbart Català de Dansaires.
Les activitats es completen amb una proposta modesta: l’exposició de dibuixos acolorits pels components de les seccions infantil i juvenil sobre un dibuix d’un Cavallet Cotoner obra del soci AntoniLlucià.

El mes de febrer porta més novetats pel que fa al projecte que ja es coneix amb el nom de La Casa dels Entremesos, l'objectiu del qual és poder disposar d’un edifici on s'allotgin totes les entitats que formen part de l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i en el qual la ciutat disposi d’una exposició permanent de la imatgeria festiva, tant de gegants com de les peces del Bestiari Històric de Barcelona. El projecte l'assumeix l’Ajuntament de Barcelona, segons anuncia la Regidora del Districte de Ciutat Vella, Katy Carreras, al sopar de celebració del 20è aniversari de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella que es realitza el dia 15 de febrer. Durant
aquest acte, davant dels representants d’altres administracions, la Regidora fa pública la cessió de ’edifici de la Ceca, l’antiga fàbrica de moneda barcelonina, a la Coordinadora perquè aquesta pugui allotjar-hi La Casa dels Entremesos.
Tot i que l’Esbart ja ha participat en l’acte d’inauguració del centenari dels esbarts, la celebració d’aquest esdeveniment continua, i per tant la implicació dels components de l’Esbart Català de Dansaires al llarg de tot l’any 2002. Alguns dansaires són els protagonistes d’un reportatge fotogràfic destinat a l’exposició Esbarts: 100 anys en dansa! que es realitza al Museu d’Història de Catalunya durant l’acte d’inauguració del qual, que s’escau el dia 3 de setembre, també balla l’Esbart, com també ho fa als actes de cloenda del centenari que es programen a Girona el cap de setmana del 12 i 13 d’octubre. Finalment, l’Esbart Català de Dansaires també és present a la taula rodona que amb el títol El futur dels esbarts dansaires s’organitza pel dia 17 d’octubre, amb motiu de la presentació del llibre Esbarts: 100 anys en dansa! en el qual també hi ha col·laboracions dels socis de l'Esbart Català de Dansaires.
El mes d’abril porta una mala notícia en produir-se la mort de Josep Palouzié, la persona que ha ocupat més anys el càrrec de President a l’entitat que li ofereix un sentit comiat a l’església de Santa Maria del Pi.
Al llarg de l’any 2002 l’Esbart Català de Dansaires és protagonista de diverses publicacions: a la revista La Porra de Vilanova i la Geltrú i apareix un article sobre l’entitat, a la revista caramella un monogràfic sobre els Cavallets Cotoners i a l’obra de Xavier Orriols Bastons a Vilanova s'esmenta àmpliament la documentació d’aquest ball per part de l'Esbart Català de Dansaires a la dècada dels anys vint.
Malgrat les nombroses activitats, aquest any es recorda per les ballades suspeses per la pluja, entre les quals destaca la de Santa Eulàlia a la plaça de Sant Jaume i la ballada programada per al dia de Sant Ponç a la plaça de Sant Agustí. Per sort, però, no plou sempre i la resta d’activitats programades es duen a terme. Entre totes cal destacar: el dia 23 juny al Palau Sant Jordi amb motiu del Congrés Internacional Rotary Club, el 29 de juny a Sant Cugat del Vallès, els dies 6 i 7 a Sestao, el 10 de setembre a Olot per les Festes del Tura, el 15 de setembre a Cervera on es presenta un repertori especial programat amb motiu del 300 aniversari o el dia 5 de desembre a Vallfogona del Ripollès.
Just a l’inici de l’any 2003, el cap de setmana del 18 i 19 de gener, els dansaires es traslladen a la població de Muro d’Alcoi a Alacant convidats pel grup de ball d’aquesta població i que l’any 2001 havia estat convidat per les Festes de la Mercè. Aquest viatge de grat record pel bon tarannà del grup amfitrió enceta l’any en què l’Esbart Català de Dansaires celebra 95 anys de la seva fundació. A aquest viatge, el seguirà la ballada de les Festes de Santa Eulàlia realitzada el dia 15 febrer a la plaça Sant Jaume anomenada La Ballada del segle amb l’Esbart Sabadell Dansaire i Ballets de Catalunya com a convidats.
La celebració del noranta-cinquè aniversari també és motiu perquè l’Esbart Català de Dansaires torni a convocar el Premi Rafel Tudó. La convocatòria es fa pública el dia 23 d’abril, aprofitant la celebració de Sant Jordi i el relleu que té el llibre aquest dia. El dia 16 d’octubre es reuneix el jurat nomenat per fallar el premi, que després de la deliberació i els comentaris oportuns acorda atorgar el II Premi Rafel Tudó a l’estudi de Ramon Vallverdú Foc en dansa: anàlisi dels balls de diables tradicionals. El dia 26 d’octubre es fa pública la decisió del Jurat i es lliura el premi a l’autor durant la celebració de la Festa del soci que es celebra a la Sala Raval.
El dia 2 de maig, els membres de la Junta Directiva fan una visita protocol·lària a la Generalitat de Catalunya on són rebuts pel Molt Honorable President Jordi Pujol i altres personalitats amb qui es comenta la possibilitat que es concedeixi e la Creu de Sant Jordi a l’Esbart amb motiu del proper centenari.
El dia 18 de maig dansaires grans i petits, directius i socis es traslladen a Ripoll, on dins el marc de l’acte Festa de la Llana i Casament a pagès es festeja l’aniversari de l’Esbart. Al matí, els balladors i balladores grans acompanyen els nuvis, mentre els components de les seccions infantil i juvenil ballen prop del Monestir de Ripoll. Després d’un dinar de germanor, tot plegats fan una ballada a les 5 h de la tarda.
En el capítol de vestuari cal remarcar l'ampliació dels conjunts per home amb deu conjunts de vellut de color negre i deu més de color marró. També es confeccionen faldilles per als Cavallets Petits i altres complements.
L’any 2003 es produeix el relleu d’una de les mestres de la Secció Juvenil, Ester Barceló, que és substituïda per Anna Vinyoles i el mes d’octubre el d’Alba Anguela que és substituïda per Pompili Massa, a la Secció Infantil. El mes de maig, les seccions Infantil i Juvenil són les protagonistes d’un article publicat a la revista infantil Cavall Fort titulat «Som bastoners».
Malgrat que el projecte de La Casa dels Entremesos continua endavant, sofreix una modificació important en qüestionar-se la viabilitat d’ocupar l’edifici de la Ceca, ja que no és prou ampli per allotjar totes les entitats sòcies de l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i els espais necessaris per als serveis comuns. Aquest fet fa que es proposi una nova ubicació, una de les finques de propietat municipal de la plaça de les Beates, al costat del rehabilitat Mercat de Santa Caterina. El mes de maig de 2004 la nova ubicació es donarà gairebé per definitiva, després d’una reunió dels responsables de l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i de les seves entitats associades amb representats de l’Ajuntament de Barcelona i de l’empresa Foment
de Ciutat Vella.
Al llarg de l’any s’enllesteix l’adaptació d’un programa informàtic per poder gestionar els fons bibliogràfics de l’Esbart, cosa que estalviarà feina a l’hora de catalogar els llibres i facilitarà extraordinàriament les consultes i la localització dels documents. Aprofitant aquesta novetat, s’edita un tríptic on es descriuen breument els continguts de l’Arxiu i de la Biblioteca de l’entitat.

En l’apartat de ballades protagonitzades pels balladors i balladores de totes les seccions, cal esmentar la presència dels Cavallets Cotoners a les Drassanes barcelonines el dia 28 de març, convidats pel Gremi de Cotoners de Catalunya amb motiu d’un acte gremial commemoratiu. Una altra activitat que cal destacar és la participació a l’acte previ al Fòrum 2004 que es celebra al barri de la Barceloneta el dia 21 de juny. En aquest acte l’Esbart té diverses funcions: ballar a l’empostissat de l’antic dipòsit del gas juntament amb la resta de grups de dansa, encapçalar la cercavila d’imatgeria que recórrer els
carrers del barri mariner, col·laborar en la construcció de les mans que seran una de les imatges que identificaran el Fòrum de les Cultures, i a més coordinar tots els grups de balladors que participen en l’acte. La imatge de les mans a la platja de la Barceloneta, malgrat el cansament, és el millor record de la jornada.
Al cap de dos dies trobem els Cavallets Cotoners i els capgrossos de l’Esbart a l’acte d’inauguració del Congrés del Rotary Club que organitzen al Palau Sant Jordi per donar la benvinguda als congressistes.
Finalment, també cal destacar l’anada a Saragossa, on amb motiu de les Fiestas del Pilar el cos de dansa balla a la plaça del Pilar dins la programació del Festival de las Culturas.
El dia 3 de maig a la reunió de la Junta Directiva es comenta l’esborrany del programa d’actes que l’Esbart Català de Dansaires té previst desenvolupar en homenatge a Aureli Capmany, amb motiu de cinquantenari de la seva defunció. Els actes començaran el dia 9 d'octubre i s’allargaran fins el mes de juny. El record de la figura de Capmany i de la seva participació a l’Esbart també encapçala la programació especial del curs de La Cafetera, del Ball dels Divendres, a més de conferències, articles i altres col·laboracions.
Una de les propostes, la més curiosa potser, és realitzar una jornada, a tall de congrés, de presentació d’estudis, reconstruccions, documentacions, etc. de danses catalanes. Aprofitant l’homenatge, l’Esbart proposa a l’Ajuntament de Barcelona que se li dediqui el nom d’un carrer o plaça al Districte de Ciutat Vella, proposta acceptada per l’Ajuntament i que es formalitzarà, després de ser acceptada per l’organisme competent, el 27 de gener de 2007.
A cavall entre la primavera i l’estiu, en unes jornades de calor extraordinària, els balladors participen en diversos actes de caire singular: el dia 20 de juny els Cavallets Cotoners participen com a convidats a la Festa de les Arts de Sant Cebrià de Vallalta; el dia 16 de juliol a la Cercavila de Bestiari que recorre els espais oberts del recinte del Fòrum de les Cultures; el dia 31 els Cavallets Cotoners formen part de la magnífica cercavila que celebra pels carrers de Vilanova i La Geltrú el 25è Aniversari de l’Agrupació de Balls Populars; el dia 10 d’agost, aquest cop ballant bastons, participen en els actes de la Festa Catalana celebrada a la localitat d’Els Angles. Abans de marxar de vacances i com ja fa algunes dècades l'Esbart balla a les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, , aquest cop però amb un repertori que bàsicament és cantant, per la qual cosa l’acompanyament musical dels músics d’El Grupet es complementa amb el del cantant Xavier Andreu que entre altres peces interpreta l’Hereu Riera i la Bolangera, proposta que es repetirà a la Ballada del soci.
El mes de novembre es realitzen tres actes de la programació de l’homenatge: el dia 25 a la Biblioteca Bonnemaison té lloc la conferència Aureli Capmany, més enllà d’En Patufet, el dissabte 27 a les instal·lacions del Consell Superior d’Investigacions Científiques es duu a terme la jornada Aportacions a la dansa catalana: trobada d’inèdits, inpublicats i publicats durant la qual es presenten quinze aportacions a càrrec de XX autors. L’endemà es realitza la Ballada del soci 2004 - Record a Aureli Capmany que, com La Cafetera, compta amb una programació especial dedicada a Capmany.
D’entre les activitats fetes al llarg de l’any 2004, cal destacar l’organització de la I Mostra d’Esbarts Infantils amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia a la plaça del Rei, on ballen les seccions Infantil i Juvenil de l’Esbart. El dia 17 d’abril, l’Esbart Català de Dansaires balla al Palau de la Música convidat per Ballets de Catalunya, amb motiu del cinquantenari d’aquest esbart dansaire. El dia 26 de maig els Cavallets Cotoners, juntament amb totes les peces del Bestiari Històric de la ciutat, reben els congressistes del 46º Congreso de la Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición. Pocs dies després, tots plegats viatgen a Burdeus en representació de Barcelona, la ciutat convidada al Festival des Jardins.
A finals d'estiu, el 20 d'agost, els components del cos de dansa ballen a Plasencia (Extremadura) en l’intercanvi cultural de Catalunya i Extremadura.
El dia 22 de gener alguns membres de la Junta viatgen a Sevilla per entrevistar-se amb Rafael Tudó Renom, fill del fundador de l’Esbart Català de Dansaires. L’entrevista s’ha concretat gràcies a les gestions de Joan Soler Amigó, familiar de Tudó, que acompanya i presenta els components de l’Esbart a Tudó Renom. L’entrevista permet desvetllar la incògnita de la desaparició de Tudó de l’Esbart Català i de la ciutat de Barcelona. Segons explica el seu fill, poc després de casar-se, l’any 1909 els seus pares viatgen a Sevilla on estableixen la família i obren un pròsper negoci de sastreria i pelleteria. Rafel Tudó
Duran mai més no tornarà a Catalunya i morirà a Sevilla, on és enterrat. Aquesta informació, juntament amb dades biogràfiques i còpies de fotografies i documents és molt interessant per a l’Esbart, especialment en aquest moment que es comença a parlar del centenari de la fundació.
A principis del mes de febrer, l’Esbart col·labora en un altre acte relacionat amb la restauració d’una dansa, en aquest cas amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la represa de la Tornaboda de Gavà. El dia abans, els dansaires i directius participen amb una ballada a la Parròquia Pius X de Barcelona en l’acte en benefici dels afectats pel tsunami de Tailàndia. És en aquest moment quan Bartolomé comunica les gestions fetes per poder usar un edifici de propietat municipal al carrer de Ripoll un cop s’acabi el contracte de lloguer pel local del passatge del Crèdit. A principis del mes d’abril, membres de la Junta visiten l’edifici on es podrà guardar tot el patrimoni de l’Esbart.
El dia 21 de maig Anna Bigas i Montserrat Garrich participen a la IV Jornada d’estudi del ball de bastons en què l'Esbart Català de Dansaires presentat dues comunicacions amb els títols: Manual de descripció coreogràfica de balls de bastons de Montserrat Garrich, Anna Viñolas i Núria Viñolas i Ball de Bastons de Barcelona de Joan Gómez, Anna Bigas, Montserrat Garrich i Jordi Bartolomé. La restauració del Ball de Bastons de Barcelona es presenta a la processó del Corpus i en la seva reconstrucció s’usen fotografies i documentació d’Aureli Capmany.
A partir del mes de maig, l’entitat s’aboca en un nou projecte: el viatge a Perú previst per mitjans del mes d’agost, on es ballarà a les ciutats d’Arequipa i Lima-Callao. Aquesta serà la primera vegada que els membres del cos de dansa viatgin a l’altra banda de l’Atlàntic. Per aquest motiu, la preparació del
viatge es fa de manera minuciosa i acurada, sobretot tenint en compte les despeses del trasllat, molt importants per a l’Esbart que finalment n’haurà d'assumir els costos en no aconseguir cap patrocinador privat ni públic. El vespre del dia 12 d’agost, l’Esbart Català de Dansaires col·labora a les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, però aquesta no és una nit com la resta de nits que ha estat i serà present a la plaça Nova, ja que un cop s’acaba la ballada i el sopar amb què l’Associació de Festes de la Plaça Nova obsequia l'Esbart, l’expedició del Perú surt en autocar des de la plaça de Sant Jaume cap a
l’aeroport de Madrid.

Aprofitant el viatge de l'Esbart al Perú, els cavallets de l’entitat es repassen acuradament al taller Nanín & Mestre de Barcelona, on es fa una restauració general de les peces. També s’aprofita per fer un repàs i canvi dels complements: banderins nous amb els escuts brodats, llances pintades i arreglades i confecció de bosses a mida per guardar els cavallets i les llances. Aquesta restauració és l'origen d'una exposició de fotografies dels cavallets que s’exposa a la planta baixa de la seu social entre els dies 10 i 25 de setembre, amb motiu de les Festes de la Mercè, amb imatges dels cavallets entre 1934, data de la seva estrena, fins el mateix any 2005.
A les Festes de la Mercè, l’entitat col·labora amb l’extens programa d’actes habitual des de l’any 1993:
Toc d’Inici, Seguici d’Autoritats, Cavalcada de la Mercè, Matí Bastoner, MercèDansa, Galop de la Mercè i Mostra d’Associacions de la Plaça de Catalunya. Aquest any, però, s’afegeix una activitat especial: la participació a les 8 hores de ball de bastons-Record Guiness, al Portal de la Pau.
En acabar les Festes de la Mercè, s’inicien altre cop les sessions de ball anomenades Ball dels diumenges ofertes a tothom, tot i que amb un canvi de dia i periodicitat. Alguns familiars dels dansaires infantils i juvenils demanen poder ballar una estona els divendres un cop els assaigs d’aquestes seccions han acabat i, després d’avaluar la proposta, la Junta Directiva acorda passar el Ball dels diumenges als divendres i canviar la periodicitat, passant de mensual a setmanal.
A la tardor, l’Esbart Català de Dansaires no atura les seves activitats. Es programa una de les Presentacions de novetats editorials prevista per al curs 2005-2006 molt relacionades amb l’Esbart. El mes d’octubre es presenta l’estudi de Montserrat Garrich L’obra d’Aureli Capmany. La mirada a Tarragona, editada per l’Ajuntament de Tarragona i Edicions El Mèdol, on es recull l’obra publicada i inèdita del que fou Director Artístic de l’entitat entre l’any 1909 i el 1917 i director de l’equip humà que realitzà l’Arxiu de Dansa Tradicional Catalana a la ratlla dels anys quaranta.
El dia 6 de novembre, els Cavallets Cotoners es traslladen a Manresa juntament amb tots els companys del Bestiari Històric de Barcelona per oferir el Toc d’Inici, amb caràcter extraordinari convidats per la Fira Mediterrània. La Ballada del soci es realitza a la Sala Raval el dia 13 de novembre. El diumenge 18 de desembre es celebra l’Assemblea General de socis en què s'exposa el parer dels socis sobre algunes propostes. Ramon Trullols, en nom de la Junta Directiva, demana als socis que proposin activitats per realitzar l’any 2008 amb motiu del centenari de la fundació.
L’objectiu de la convocatòria 100 idees per 100 anys és recollir els desigs de tothom i fer una programació del gust de tots els associats per al Centenari. Per la seva banda, el President Jordi Bartolomé proposa a l’Assemblea la restauració dels mobles històrics de l’Esbart, despesa que és aprovada per unanimitat.
A la primera reunió de la Junta Directiva de l’any 2006, Bartolomé informa que el contracte de lloguer de la seu social que venç el 30 d’abril es pot allargar uns mesos més tot i que amb un augment considerable de l’import del lloguer mensual. L’ajornament permet restar al Passatge del Crèdit fins passades les Festes de la Mercè, cosa que facilitar alhora la preparació del trasllat els mesos d’estiu i la participació a les Festes.

Amb la mirada fixada en aquest trasllat i també en el Centenari, els components de la Junta s’esforcen, entre aquest any i el 2008, en reordenar la documentació històrica de l’Esbart. Anna Bigas s'encarrega del buidat dels programes d’activitats i de la introducció de la informació a la base de dades creada per Ramon Trullols; Montserrat Garrich realitza un buidat exhaustiu de la informació continguda a les actes de les reunions de Junta Directiva i de les Assemblees de socis, ja siguin Generals o Extraordinàries; es canvien tots els contenidors (capses, carpetes, etc.) de l’Arxiu de programes, s’identifica tota la documentació legal (estatuts, reglaments, memòries d’activitats, contractes, convenis, subvencions, etc.); s’enquadernen els llibres d’actes que estan malmesos per l’ús, etc. Amb
tot aquest repàs documental també s’incorpora la documentació que ha estat cedida a l’entitat per diverses persones: Joaquima Sarrat, Montserrat Assens, Carles d’Abàsolo, Núria Marqui, Jaume Simon, Montserrat Farrarons, Francesc Terron, Margarida Cusí, Francesc Melià i un llarg etcètera.
Al mateix temps continuen les entrevistes, que ara s'enregistren i filmen, amb socis de totes les edats per conèixer de primera mà les vivències d’èpoques anteriors, quin ambient es respirava i què ha representat l’Esbart Català de Dansaires a la seva vida. A la reunió de la Junta Directiva del 6 de març de 2006, el vocal Ramon Trullols presenta la llista de propostes d’activitats per realitzar al llarg del Centenari trameses pels socis, que es presentaran a l’Assemblea General de socis del dia 21 d’abril. El dia 29 del mateix mes es programa una altra de les Presentacions amb Roger Costa com a protagonista amb el seu treball El proceso de folklorización de la danza popular catalana, estudi sobre la història
dels esbarts dansaires a Catalunya que parla de l’Esbart Català de Dansaires i en la qual l’autor ha inclòs nombroses fotografies cedides per l’entitat.
A mitjans del mes de maig, el cos de dansa participa en el Festival de Dansa de l’Antiga Corona d’Aragó que des de fa anys s’organitza per aquestes dates a la ciutat de Castelló. A principis del mes de juny, viatja fins a la ciutat polonesa de Poznan, juntament amb altres grups dedicats a la cultura popular que participen en la Festa Catalana organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La setmana següent es balla a Montserrat amb motiu del 50è Aplec d’Esbarts de Montserrat, en l’organització del qual es col·labora anualment ensenyant algunes danses.
Un cop enllestida la llista d’activitats per festejar el Centenari, la Junta Directiva amb l’ajut d’un equip de col·laboradors comenta les gestions necessàries per dur a terme totes les activitats. El mes de maig es decideix que l’any del centenari abastarà del mes d’abril de 2008 al mes de juny de 2009, iniciant-se amb un Pregó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El mateix mes arriba el comunicat de l’Alcaldia en què s’informa que com a resultat de l’expedient iniciat amb la sol·licitud de l’ECD de donar el nom d’Aureli Capmany a una plaça o espai públic de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha
decidit anomenar així la placeta de la cruïlla dels carrers de Riera Alta i del Carme.
Mentre l’activitat de les seccions de l’Esbart Català de Dansaires continua, el mes d'octubre comencen les tasques per traslladar el patrimoni de l’entitat que s'encaixa meticulosament. De moment, s’ignora el temps que caldrà esperar abans de poder disposar de la nova seu social a La Casa dels Entremesos, tot i que mentrestant s’haurà de tenir accés als materials. Les gestions fetes pel President amb el Regidor del Districte Ciutat Vella el mes de juliol, permeten que fins a disposar de la nova seu l’Esbart
assagi a partir de l'1 de novembre als espais cedits, gimnàs i menjador, per l’escola CEIP Àngel Baixeras, situada al carrer de Salvador Aulet cantonada amb la Via Laietana.

A finals d’agost es presenta l’obra de Ramon Vallverdú Foc en dansa: els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona, obra guanyadora a la II Convocatòria del premi Rafel Tudó, finalment editada per l’entitat conjuntament amb l’Ajuntament de l’Arboç i l’associació de cultura popular Carrutxa de Reus. La presentació té lloc el dia 24 d’agost davant l’Ajuntament de l’Arboç amb un nombrós públic que hi assisteix. L’acte s’inicia amb la benvinguda de l’Alcalde de la població mentre la presentació de l’obra la fa Josep Bargalló, Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya.
L'acabament de les Festes de la Mercè i el començament de la tardor representen l'inici de les múltiples gestions de cara als actes de celebració del Centenari. La primera gestió ja es fa el mes de maig quan s'aconsegueix una entrevista amb el coordinador del Cicle Cobla, Cor i dansa del Palau de la Música, en vistes a programar un acte dins del cicle del 2008 o 2009. La següent visita es fa a Tarragona amb els responsables dels esbarts dansaires de la ciutat, l'Esbart Santa Tecla i l'Esbart Dansaire de Tarragona, per proposar-los organitzar un acte conjunt amb motiu del centenari de l'Esbart Català de Dansaires i el tarragoní Teatre Metropol que, com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, va ser inaugurat l'any 1908. La proposta, que és acceptada, seguirà el seu camí fins el dia 1 de març, data en què es realitza l'acte que reuneix tres esbarts dansaires d'estil ben diferent. El nou curs també porta una nova incorporació: la d'Oriol Fonollosa a la Secció Juvenil.
La comissió del Centenari, formada per diversos socis, ja s'ha reunit diverses vegades per intentar analitzar les propostes dels socis i donar-ne forma. En diverses sessions s'estableix la proposta de calendari, es determinen els responsables, etc. Paral·lelament, els membres de la Junta Directiva inicien una anàlisi dels recursos, tant humans com econòmics i d'infraestructura que seran necessaris per dur a terme la celebració.
Paral·lelament a totes aquestes gestions, el patrimoni de l'Esbart es trasllada a l'edifici del número 25 del carrer de Ripoll, on s'ocupa un part de l'edifici que es troba situat al primer pis. En un dels antics habitatges s'instal·la tot el vestuari, mentre que en un altre s'instal·la la secretaria i s'hi guarden totes les capses que contenen la Biblioteca, l'Arxiu i la resta dels béns de l'entitat, senyera modernista inclosa. El trasllat s'aprofita per fer restaurar els tres mobles històrics de l'Esbart que porten l'anagrama al frontis, s'enquadernen i restauren diversos documents i llibres i substituir els contenidors, capses i carpetes de tota la documentació amb l’intent de deixar-ho enllestit de cara al futur trasllat a la Casa dels Entremesos.
A l'edifici del carrer de Ripoll, les dificultats són evidents i més encara amb la celebració del Centenari a les portes; la inversió de temps i esforços per part dels dansaires i de la Junta Directiva és extraordinària, a la qual cosa cal afegir la inversió econòmica que implica qualsevol trasllat d'ubicació.
Malgrat les dificultats i enmig del trasllat, es duen a terme les activitats programades: el dia 7 d'octubre a Barcelona es participa en la Cercavila que festeja el 150è aniversari de la Guàrdia Urbana muntada; el 12 de novembre al Centre Sant Pere Apòstol es duu a terme la Ballada del soci 2006; el 17 de novembre una representació dels Cavallets Cotoners dóna la benvinguda als assistents de la recepció de Nadal de l'Arca de Noè a Els Tres Molins i el vespre del 22 novembre es programa una de les Presentacions 2006 al sala d'actes del Palau de la Virreina. Com els darrers anys, el 2006 es tanca amb la col·laboració a la Diada de les Tradicions Nadalenques de la Fira de Santa Llúcia de l'avinguda de la Catedral, la sortida de la Carassa el dia 16 i l'Assemblea General de socis que per manca de local es celebra a la seu de l'Agrupament d’Esbarts Dansaires, que gentilment cedeix la sala de reunions.
Enguany, l'Assemblea es centra en desenvolupar dos temes importants: discutir i aprovar el text dels nous Estatuts per adaptar-lo a la legislació vigent i la programació d'actes del Centenari. Pel que fa als Estatuts i després de valorar les propostes de diversos socis, es voten els nous articles o les modificacions convenients als actuals de manera que s'aprova definitivament el text dels Estatuts que regiran l'Esbart Català de Dansaires a partir de la data de la seva inscripció i aprovació pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En nom de la Junta Directiva, Ramon Trullols, Vocal coordinador del Centenari, presenta a l'Assemblea  el projecte d'actes que l'Assemblea accepta segons el següent esquema:
 Pregó amb audició del preludi, mostra dels balls, presentació del cartell, del logotip i del CD de música amb els balls més ballats per l’entitat i algunes de les sardanes dedicades a l’Esbart, lliurament del record als socis i autoritats.
 Convocatòria del III Premi Rafel Tudó.
 Publicació del llibre sobre la història de l’Esbart Català de Dansaires, el llibre Aportacions a la dansa catalana, els materials didàctics de La Festa a Barcelona, el segell commemoratiu i la presentació d’aquestes obres.
 Inauguració de l’exposició «Cent anys de l’Esbart Català de Dansaires».
 Foment de la dansa catalana a les escoles.
 Curs especial de La Cafetera.
 Conferència-concert a l’entorn de la dansa i de la música de dansa.
 Mercèdansa 2008 on es convidaran diferents poblacions de les quals algun soci de l’Esbart Català de Dansaires ha recuperat alguna dansa.
 Ballada al Fòrum on es convidaran als esbarts que han tingut una relació més propera a l’ECD.
 Ballada al Palau de la Música Catalana.
 Cercavila extraordinària per Ciutat Vella, amb Bestiari i Gegants amb un final que comprengui els balls d’algunes peces del bestiari, dels gegants i algunes de les sardanes dedicades a l’entitat.
 Ballada de la Mercè a Ciutat Vella.
 Ballada del Soci « Especial Centenari».
 Ballada al Teatre Metropol de Tarragona amb els esbarts de la ciutat.
 Ballada a Empúries amb l’esbart de la localitat.
 Ballada a les comarques de Lleida.
 Ballada a la Catalunya Nord.                                                                                                           Ballada a les Illes Balears.
 Excursió amb els components de les Seccions Infantil i Juvenil.
 Col·laboració amb la població d’El Bruc amb motiu del 200 aniversari de la Guerra del Francès.
 Col·laboració amb l’Esbart Manresà amb motiu del centenari l’any 2009.
 Col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona amb motiu de la Nit dels Museus.
Al projecte d’aquestes activitats especials cal afegir les activitats ordinàries dels darrers anys i altres en col·laboració amb diverses entitats.

A partir d'aquest moment es fa realitat el lema: Anem cap el Centenari!, que figurarà en la
correspondència que al llarg de l'any 2007 s'enviarà als socis, amics i col·laboradors. El mes de gener, la Junta Directiva encara afegeix una nova proposta al Centenari dedicada als socis. L'edició i tramesa d'una postal d'aniversari que reprodueix una de les postals de l'any 1913.
El dia 27 de gener, la Junta Directiva amb la senyera de l'Esbart i un grup de dansaires es troben a l'acte de inauguració de la plaça Aureli Capmany, situada a la confluència dels carrers del Carme, de la Riera Alta i de Ma Aurèlia Capmany. A l'acte, presidit per Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, intervenen Anna Capmany Gibert, néta d'Aureli, i el President de l'Esbart Català de Dansaires. En acabar els discursos, els balladors i balladores ofereixen tres balls als assistents per cloure l'acte d'inauguració d'una espai dedicat a Capmany, segons ha proposat l'entitat l'any anterior.
El mes de febrer i les Festes de Santa Eulàlia arriben amb el programa habitual dels darrers anys: participació de les seccions Infantil i Juvenil al Pregó, mostra de dansa catalana a la plaça de Sant Jaume a càrrec del cos de dansa i presència dels Cavallets Cotoners i de les colles bastoneres al Seguici
de Santa Eulàlia. Aquest any les seccions Infantil i Juvenil ballen al Verger del Museu Marès en l’acte que conjuntament organitzen l'Esbart i la Coral L'Esquitx, cor infantil que assaja al barri Gòtic. Aquesta proposta es repetirà, en part, en dues ocasions més al llarg de l'any.
Una altra de les novetats és la signatura del conveni de cessió de l'edifici del número 5 de la plaça de les Beates entre l’Ajuntament de Barcelona i la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella. La signatura assegura definitivament, malgrat que sense data coneguda, la instal·lació de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i de les seves deu entitats associades a La Casa dels Entremesos.
En no disposar en aquests moments d'un local propi, la Junta decideix no organitzar el curs La Cafetera amb el format habitual i fer unes activitats de cap de setmana de tema monogràfic, la primera de les quals, sobre balls i danses d'Alacant, es porta a terme els dies 17 i 18 de març a les instal·lacions del Centre Cívic Pati Llimona. Al cap d'un mes, s'organitza una sessió especial per als alumnes de l'assignatura Etnologia dels Països Catalans impartida per la professora Josefina Roma a la Universitat de Barcelona.

La Comissió del Centenari, formada per diversos socis i sòcies, es reuneix diverses vegades per concretar les propostes. Paral·lelament, s’engeguen els diferents projectes: un grup de socis prepara l'exposició, un altre s'encarrega de tirar endavant el llibre dels cents anys d'història de l'entitat i un tercer continua el calendari d'entrevistes amb socis i sòcies per recollir informació. Com a membre del mateix projecte documental ampliat per la nova documentació recollida, la Junta Directiva decideix reproduir en suport electrònic tot el recull de premsa que documenta la història i activitats de l'Esbart des de 1908 per assegurar-ne la seva conservació.
El mes de març, l'Esbart rep una proposta interessant pel seu caràcter especial: se'l convida, per la implicació de l'entitat i la participació dels dansaires grans, a la filmació de l'obra audiovisual de l'artista Alberto Peral, destinada a una exposició prevista pel Museo Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. L'obra de Peral, que s'anomena Bailando, és un calidoscopi audiovisual a partir de figures de forma rodona d'alguns balls de Catalunya: bolangeres, balls de gitanes, balls de faixes, entre d'altres.
L'especialització de l'obra interessa els responsables del programa Nydia del Canal 33 que emeten una entrevista amb Peral i fragments de Bailando.
La feina dels diversos grups que treballen en els actes del Centenari ja comença a donar els seus primers fruïts i el mes de juliol es decideix constituir el Comitè d'Honor del Centenari; a més ja es disposa de l'estructura de l'acte del Pregó i Obertura del Centenari. La Junta Directiva encarrega una obra musical a Joan Gómez, Director Musical, perquè obri l'acte i inicia les gestions per realitzar aquest acte que finalment es farà el dia 12 d’abril al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. L'acte constarà de: audició de l'obra Centenari; discurs de benvinguda per part de les autoritats; discurs del President; pregó a càrrec de Joan Soler Amigó, especialista en cultura popular; presentació del cartell de l'artista Perico Pastor; enregistrament del CD Centenari amb la música de diverses danses escollides entre les més ballades per l'entitat al llarg dels seus cents anys; agenda del III Premi Rafel Tudó i de la peça de record de la commemoració, obra del taller Mestre & Nanín; i ballada de tres danses escollides
del repertori programat a la primera activitat de l'Esbart Català de Dansaires a la sala d'assaigs del Palau de la Música Catalana el dia 23 d'agost de 1908, tot plegat presidit per la senyera modernista. També es decideix qui serà el conductor de l'acte.
El mes de setembre es dóna el vist-i-plau al logotip del Centenari que ha dissenyat la dansaire Sílvia Martín, així com el color bordeus amb què serà imprès o estampat. Així mateix, s’encarreguen les samarretes amb què s’obsequiarà els dansaires de totes les edats i els polos i jaquetes per als dansaires grans, mestres, responsables de vestuari i membres de la Junta Directiva. Paral·lelament, continuen les tasques de documentació de la història de l'Esbart Català de Dansaires: base de dades de ballades amb el corresponent buidatge de programes, resum de totes les actes de les reunions de la Junta i assemblees de socis, llistat complet de socis, digitalització dels dossiers dels cursos de La Cafetera, relació de les seus socials, digitalització i transcripció del Llibre de Signatures, relació d'activitats, etc. A més de deixar una sèrie d'eines per a la consulta interna i externa, tota aquesta tasca es prepara en vistes de la realització de l'exposició del Centenari i la redacció del llibre dels cents anys de l'entitat.

El dia 7 de desembre es realitza l'enregistrament del CD Centenari a càrrec de la Cobla Sant JordiCiutat de Barcelona sota la direcció de Joan Gómez i s'encarrega al musicòleg Josep Dolcet el comentari musicològic que acompanyarà l'edició del CD.
Aquest constarà de dos preludis, tres sardanes i dotze danses escollides d’entre les més ballades per l'Esbart Català de Dansaires al llarg dels seus cents anys d’història amb l'objectiu que totes les persones que han ballat en qualsevol de les seccions es puguin reconèixer en l'enregistrament.
Abans de l'Assemblea General de socis, la Junta Directiva estudia tres iniciatives per presentar als socis: signar un conveni per formar part del projecte Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) de la Biblioteca de Catalunya i així assegurar la conservació de les versions històriques de les pàgines web i demanar l'ingrés de soci a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i a la Fundació Institut Ramon Muntaner.
El cos de dansa que compta amb la reincorporació de Ramon Trullols com a mestre participa el dia 14 d’abril en la VIII Diada bastonera de la Vila de Gràcia, La revolta de les quintes: la memòria popular de Gràcia, el 21 del mateix mes és present al Fossar de les Moreres en l’acte anomenat La Ruta de la llibertat. La tarda del dia 19 de maig col·labora en la Marató de dansa que es celebra a la plaça de Rius i Taulet per commemorar el cinquantenari de l’Esbart Lluís Millet, el dia 25 participa en la Festa de la música Tu tries! de Palamós i el 9 de juny ofereix una sessió especial als interns i familiars del Centre
Cottolengo del Pare Alegre de Barcelona. Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el matí de l’11 de setembre balla bastons en les activitats prèvies a l’acte institucional del Parc de la Ciutadella. Per les Festes de la Mercè, destaca l’actuació a la plaça del Rei com a amfitrió del grup Aires de Solleric de Sóller, amb el qual l’Esbart Català de Dansaires ha establert un intercanvi per a l’estiu del Centenari.
Finalment, cal destacar la Ballada del soci que enguany es fa al teatre de l’Escola Tècnico-Professional Xavier, on també col·labora la Coral L’Esquitx cantant algunes peces per a les seccions Infantil i Juvenil. Com sempre, l’any es tanca amb l’Assemblea General de socis celebrada el dia 16 desembre a la seu de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, reunió que es dedica en bona part als temes de la celebració del Centenari.
La primera novetat de l’any 2008 és la reactivació dels anomenats Balls dels divendres que, com els assaigs de les tres seccions, es fan a l’escola Àngel Baixeras. Un cop feta la convocatòria, la primera sessió es fa el dia 15 de febrer i a partir d’aquesta data cada divendres no festiu es reuneixen les persones que desitgen ballar una estona.
Les activitats de l’any del Centenari s’inicien el dissabte 19 de gener quan el cos de dansa balla a la plaça Major de Sant Vicenç de Montalt amb motiu de la Festa Major. El repertori es tanca amb l’anomenat Ball Pla d’aquesta població documentat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 1923.
El primer trimestre de l’any transcorre de la manera habitual amb les festes de Santa Eulàlia com a eix important. Mentre s’accelera l’organització dels actes de Centenari, les reunions de la Junta Directiva es fan quinzenalment, la taula de reunions feta de taulons i cavallets es converteix en un mostrari de carpetes i documentació de tota mena i l’activitat és constant. Cadascú, segons la part de responsabilitat que assumeix, condueix les tasques que li corresponen. Tothom sap que un cop asseguts al Saló de Cent , el dia 12 d’abril, lluny d’ésser un dia relaxat, farà que tot giri encara més de pressa per poder tenir enllestida una organització forta i acurada dels actes que es succeiran mes rere mes. El Centenari de l’Esbart Català de Dansaires ja és a la porta. Crònica dels actes del centenari de la fundació : 2008-2009
A proposta del conjunt de socis de l’entitat, la Junta Directiva organitza un seguit d’actes de tot tipus, entre el mes d’abril de 2008 i el mes de desembre de 2009, per commemorar el Centenari de la fundació de l’Esbart Català de Dansaires. Actes protocol·laris, actes festius, mostres de dansa, viatges, publicacions, conferències i àpats de germanor que es realitzen a més de l’activitat habitual. La majoria dels actes són organitzats directament per l’Esbart Català de Dansaires, altres, però, són responsabilitat d’institucions, entitats o ajuntaments a proposta pròpia o de l’entitat.
12 d’abril de 2008, tarda Pregó del Centenari de l’Esbart Català de Dansaires. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Acte presidit per Carles Martí, Primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Presentació de Xavier Cordomí. Pregó a càrrec de Joan Soler i Amigó. Discurs de Jordi Bartolomé, President de l’Esbart Català de Dansaires.
En el decurs de la vetllada es procedeix a l’audició, en caràcter d’estrena de l’obra «Centenari» de Joan Gómez, a la presentació del cartell del Centenari obra del pintor Perico Pastor, a la ballada de l'Esquerrana, l'Hereu Riera i la Bolangera en record del primer programa del dia 23 d’agost de 1908 amb l’acompanyament musical de Montserrat Jorba i a la presentació de l’Agenda del Centenari.
Obsequi als socis i autoritats del record del Centenari, obra de Mestre & Nanín, i del CD Centenari.
19 d’abril, tarda, i 20 d’abril, matí, de 2008 La Cafetera de l’Esbart Català de Dansaires. Seu social de l’Esbart Ciutat Comtal.
El Contrapàs. La tradició catalana del contrapàs dins de les pràctiques occidentals de la dansa col·lectiva : pràctica i anàlisi estructural de la dansa i de la música, a càrrec de Carles Mas i l’acompanyament musical de Francesc Tomàs, Panxito, i Carles Mas.
24 de maig de 2008, tarda Cercavila extraordinària. De Plaça de sant Jaume a la plaça del Rei recorrent carrers i places del Barri Gòtic.
Amb la participació de les seccions Infantil, Juvenil i Cos de dansa i les colles associades a la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, els Gegants de la Ciutat i amb l’acompanyament musical: colles de grallers, mitja cobla, formacions de ministrers, El Grupet i la Cobla Sabadell.
En arribar a la Plaça del Rei cada secció de l'Esbart Català de Dansaires balla dos balls amb l’acompanyament de la Cobla Sabadell, seguits dels balls dels Gegants i del Bestiari. Per finalitzar la Cobla Sabadell toca, per a tot el públic, tres de les sardanes dedicades a l'Esbart Català de Dansaires i el Galop de la Mercè.

A l’acabar l’acte, a la plaça de Frederic Marès, es realitza un berenar de germanor i pastís de Centenari per a tots els participants.
18 de juny de 2008, vespre Presentacions 2008. Sala d’Actes del Centre Cívic Pati Llimona
Presentació de les obres editades per l’Esbart Català de Dansaires amb motiu del Centenari de la fundació: CD Centenari presentat per Joan Gómez, Aportacions a la dansa catalana : trobada d’inèdits, impublicats i publicats: presentada per Montserrat Garrich i La Festa a Barcelona: presentada per Glòria Viladrich.
1 al 7 de juny de 2008 Alí Bey torna a Síria. Síria Viatge de balladors i directius a Síria amb motiu dels actes de commemoració dels 200 anys de l’arribada del barceloní Alí Bey. Cercaviles, ballades i conferències a Damasc, Tartous i Latakia.
6 de juliol de 2008, matí Inauguració de la placa commemorativa del Centenari a Montserrat. Camí dels Degotalls, al costat del Monument a la dansa. Amb la presència de la junta directiva i socis a la Missa conventual es llegeix d’un text sobre l’Esbart Català de Dansaires i s’apadrinen diversos tubs del nou orgue de Montserrat i s’inaugura la placa
commemorativa del Centenari al Camí dels Degotalls, amb la presència i benedicció del delegat del Pare Abat.
8 de juliol de 2008 Postal i segell commemoratiu del Centenari Tramesa de la postal amb el segell commemoratiu del Centenari als domicilis de tots els socis de l’entitat.
8 de juliol de 2008, vespre Conferència-concert a l’entorn de la dansa i la música tradicional. Sala Jacint Verdaguer de l’ Ateneu Barcelonès.
La conferència consta de dues parts: la primera sobre la dansa a càrrec de Montserrat Garrich i la segona sobre la música a càrrec de Joan Gómez, amb l’acompanyament musical d’El Grupet.
14 al 19 de juliol de 2008 XXVIII Mostra Internacional Folklòrica. Sòller El cos de dansa participa en tots els actes del Festival a les ciutats de Sóller, Mallorca i Alcúdia, amb
l’acompanyament musical d’El Grupet. S’ofereix un conferència sobre indumentària catalana i una sessió pràctica d’aprenentatge de danses catalanes a càrrec d’Anna Bigas i Ramon Trullols.

11 de setembre de 2008, matí Diada nacional de Catalunya Ofrena floral de la Junta directiva i Socis al monument de Rafael de Casanova en nom i record de tots els socis i sòcies de l’Esbart Català de Dansaires, amb la interpretació d’Els Segadors a càrrec de la
Banda Municipal de Barcelona.

20 i 21 de setembre de 2008, tarda Festes de la Mercè 2008. Quito-Catalunya. Torre de Jaume I.
Dins de la programació dels actes de les Festes de la Mercè 2008, es participa en l’acte QuitoCatalunya en el que el cos de dansa balla un programa de danses i balls mariners amb l’acompanyament musical d’El Grupet, juntament amb grups folklòrics representants de la ciutat de Quito.

21 de setembre de 2008, migdia Festes de la Mercè 2008. Mostra d’Associacions. Plaça de Catalunya A la Mostra d’Associacions de la Plaça de Catalunya, a la que l’Esbart Català de Dansaires sempre ha col·laborat amb la participació de les seccions Infantil i Juvenil, es programa una ballada de danses a càrrec de les seccions Infantil, Juvenil i Cos de dansa amb l’acompanyament musical d’El Grupet.

21 de setembre, matí i tarda Festes de la Mercè 2008. MercèDansa. Places dels Àngels i de Sant Jaume
Programació especial del MercèDansa 2008 amb el convit a diversos balls de Catalunya
documentats o restaurats per l’Esbart Català de Dansaires, amb l’acompanyament musical d’El Grupet: Ball de Rams d’Hostrafrancs (Barcelona), Ball de les donzelles de Granollers, Ball de Morratxes de Lloret de Mar, Cap de Dansa d’El Pinell de Brai, Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès i Les Danses de Vilanova i la Geltrú.

1 de novembre, tarda Fira Mediterrània de Manresa. Pati del Teatre Kursaal de Manresa
Amb la participació del cos de Dansa i la col·laboració de l’Esbart Manresà i l’acompanyament musical d’El Grupet.

23 de novembre, tarda Ballada del Soci 2008. Teatre del Centre Artesà Tradicionàrius
Amb assistència de nombrosos socis i familiars i amb la participació de totes les seccions i antics dansaires i l’acompanyament musical de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

3 de febrer de 2009, vespre. Exposició Esbart Català de Dansaires 1908-2008 : cent anys d’història. Sala d’exposicions d’El Corte Inglés de l’avinguda del Portal de l’Àngel
Inauguració de l’exposició commemorativa del Centenari que queda exposada fins el 23 de febrer.

1 de març de 2009, tarda Centenari. Teatre Metropol de Tarragona.
Conferència introductòria sobre la trajectòria de l’Esbart Català de Dansaires i els esbarts de la ciutat de Tarragona a càrrec de Josep Mª Fuentes, il·lustrada amb l’exposició Esbart Català de Dansaires.

Cent anys d’història 1908-2008. Repertori de dansa catalana amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires, l’Esbart Santa Tecla i l’Esbart Dansaires de Tarragona i l’acompanyament musical de la Cobla La Principal del Llobregat.

18 d’abril de 2009, tarda Festa de la música i de la dansa. Palau de la Música Ballada commemorativa del centenari de l’Esbart Català de Dansaires, amb la participació del cos de Dansa dirigits pels Mestres de dansa Anna Bigas i Ramon Trullols. L’acompanyament musical és realitzat per diverses formacions instrumentals sota la direcció del Director Musical Joan Gómez. El repertori programat homenatja i recorda tots els Mestres de Dansa que ha tingut l’Esbart Català de Dansaires des de l’any 1908, amb danses del seu gust personal, que hagin estat documentades, etc.
Són introduïdes per textos de presentació que relacionen la trajectòria de l’Esbart Català de Dansaires i l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona.
L’acte es complementa amb la visita a l’exposició Esbart Català de Dansaires. Cent anys d’història 1908-2008 que el públic assistent pot veure instal·lada a la Sala Lluís Millet del palau de la Música Catalana.

16 de maig de 2009, tarda i vespre. L’Etnològic en dansa. Nit dels museus. Museu Etnològic de Barcelona Mostra i animació de dansa amb la participació dels balladors, balladores i músics de l’Esbart Català de Dansaires.

17 de maig de 2009, tarda Dinar de Centenari. Reconeixement als socis. Hotel Catalònia Rambles Àpat de germanor dels socis de l’Esbart Català de Dansaires amb la presència dels representants municipals i entitats federatives. Reconeixement i homenatge als socis amb l’entrega de la distinció de l’agulla de plata als socis i sòcies amb 25 anys o més d’associat i l’agulla d’or als socis i sòcies amb 50 anys o més d’associat 27 i 28 de juny de 2009 Balla a la natura. Alberg Canyamars de Dosrius. Excursió amb tos els dansaires de les seccions Infantil i Juvenil amb un seguit d’activitats al voltant de la dansa catalana i la natura.

1 a 3 d’agost de 2009. Aplec Internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics. Luxemburg Viatge de dansaires i directius amb la participació a la Cercavila i Mostra de balls.

20 de setembre al 25 d’octubre de 2009. Exposició Esbart Català de dansaires 1908-2008 : cent anys d’història. Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos de Barcelona.
L’Alcalde de Barcelona i altres autoritats inauguren l’exposició Esbart Català de Dansaires. Cent anys d’història 1908-2008 instal·lada a la Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos, nova seu de l’Esbart Català de Dansaires que comparteix amb la resta d’entitats associades a l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella.

Setembre 2009 a juny 2010. La Cafetera de l’Esbart Català de Dansaires. Sala de Ball de La Casa dels Entremesos. Programació especial de Centenari coincidint amb l’Any Amades.
28 de novembre de 2009. Aportacions a la dansa catalana. Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos Convocatòria de la segona jornada de presentació i difusió d’estudis, reconstruccions, dinamitzacions, reculls musicals, iniciatives de difusió, etc. a l’entorn de la dansa catalana.

20 de desembre de 2009, tarda Jornada de portes obertes. Visita al despatx, arxiu, biblioteca i vestuari de l’Esbart Català de Dansaires a La Casa dels Entremesos Visita a la nova seu social de l’Esbart Català de Dansaires i al conjunt d’espais de La Casa dels
Entremesos.
Al llarg de tot el Centenari l’Esbart Català de Dansaires rep diverses distincions en reconeixement de la tasca realitzada als llarg de la seva història:
 Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona
 Trofeu Centenari de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires
 Trofeu Continuïtat de la Federació Sardanista de Catalunya i l’Obra del Ballet Popular  Rosa de Plata per la trajectòria centenària i la tasca a favor de la ciutat i en especial de Ciutat Vella
de Barna Centre
 Trofeu El Grupet. L’Esbart Català de Dansaires a La Casa dels Entremesos. Des de la primavera de l’any 2009, l’Esbart Català de Dansaires té la seu social a La Casa dels
Entremesos, equipament gestionat per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella que actualment té tretze entitats de cultura popular associades.
Aquest projecte, La Casa dels Entremesos, no sorgeix en quatre dies, sinó que ha estat treballat i vetllat al llarg d’anys per algunes associacions de cultura popular de Ciutat Vella. L’Esbart català de Dansaires és una d’elles.
A mitjan anys vuitanta, components de l’Esbart Català de Dansaires i l’Associació de Festes de la Plaça Nova fan un repàs d’edificis buits al barri amb el projecte d’instal·lar-hi conjuntament la seu de les dues associacions, amb un espais comuns i compartits i uns altres de privats. Es fa la pentinada al barri Gòtic barceloní, però la iniciativa no prospera per la manca dels recursos econòmics necessaris.
El projecte és assumit finalment per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, de la que l’Esbart forma part des de 1993. Des dels inicis de segle XXI, la Coordinadora es posa a treballar en el projecte de La Casa dels Entremesos. Aquest és el nom que es donarà a un equipament comú on tindran seu totes les seves entitats associades que ho desitgin i on podran desenvolupar totes les seves activitats, tant les privades com aquelles públiques (cursos, conferències, exposicions, etc.). D’aquesta
manera, es recupera el projecte pensat per l’Associació de Festes de la Plaça Nova i l’Esbart Català de Dansaires per ser assumit per la Coordinadora i donar aixopluc a tot el conjunt d’entitats que té associades. El projecte passa per diverses fases i s’endarrereix per diferents motius, i finalment, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella rep de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant conveni, la cessió de l’edifici acabat de remodelar situat al número 2 de la plaça de les Beates de Barcelona, a tocar de la Via Laietana i ben proper al Mercat de Santa Caterina.
L’Esbart Català de Dansaires s’hi trasllada el mes de març der 2009 i a partir d’aquest moment hi realitza totes les activitats, tant les privades com les publiques: els assajos, les presentacions, els cursos, els actes socials i les exposicions, i hi té instal·lat tot els seu patrimoni. Des de llavors, comparteix vida quotidiana i responsabilitats amb altres dotze associacions de cultura popular i la Coordinadora.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2020 a 2029:

El mes de març de 2020 s'inicia una etapa molt dolorosa per a tots els ciutadans del món: la pandèmia de la COVID-19 que afectarà en gran manera, entre d'altres a les entitats de cultura popular i tradicional, algunes d'elles quedaran estancades durant un any aproximadament, altres ja no tornaran a aixecar el cap... Tot comença amb el tancament de tots els centres escolars de l'estat el dia 4 de març i el 25 d'octubre, veient que els contagis augmenten,  s'inicia el toc de queda.

La Rambla deserta la vigilia de Sant Jordi. Any 2020. 

Entrat l'any 2021, alguns a finals de l'any 2020... els que han tingut la possibilitat de sobreviure, amb extremes mesures de seguretat implantades per les autoritats sanitaries, intentaran reemprendre els assajos i intentar realitzar alguna actuació. Aquest és el cas de l'Esbart Català de Dansaires que engegarà nous projectes.

Una gran part dels estudis i aportacions al voltant de la dansa catalana queden inèdits, tancats en calaixos i armaris, i només reben l’atenció dels especialistes. Donar visibilitat a aquests projectes i veu als seus autors és l’objectiu de la jornada d’Aportacions a la dansa catalana 2020, que vol també reivindicar el ball com a part fonamental de la historia de qualsevol col·lectivitat. L’activitat,  organitzada per l’Esbart Català de Dansaires, enguany retrà homenatge al folklorista Enric Vigo, qui va introduir les danses del Pallars als esbarts dansaires de Barcelona a principis del segle XX.

La proposta va triar el nom d’‘aportacions" per incloure múltiples aproximacions, metodologies i punts de vista al voltant de la dansa catalana: estudis complets o treballs puntuals, intervencions i experiències sobre història, música, indumentària, festes, pedagogia, documentació, etc.

La jornada (de 10 a 17.30 hores) es va fer a la Casa dels Entremesos de Barcelona, seu de l’Esbart Català de Dansaires. El programa es va estructurar en una sèrie ponències i presentacions de diversos especialistes, incloent-hi també una visita a l’Arxiu i Biblioteca dels esbarts. Els organitzadors van convidar a totes les persones, grups de ball, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions a participar-hi, sigui d’oient o presentant una aportació. Les ponències i conferències presentades es recolliren posteriorment en una publicació.

La iniciativa, que es ve celebrant quinquennalment i va començar l’any 2004 amb motiu de l’homenatge a Aureli Capmany, va estar dedicada enguany a Enric Vigo. Músic i ballador, va ser un dels pioners en el recull de balls i danses quasi ja perdudes del ric folklore català del Pallars i del qual van aprendre altres que van continuar la tasca d’ensenyament i divulgació des de els mateixos esbarts dansaires. Vigo va impulsar la formació del dansaire El Virolet i El Rotlletó de Catalunya, que posteriorment donarien origen, entre d’altres, a l'Esbart Català de Dansaires (1908).

 

Dimarts 30 de març de 2021 es va inaugurar l’exposició itinerant "Músic de tot cor Joan Tomàs i Parés (1896-1967)" a la Casa dels Entremesos de Barcelona. Aquest centre acull, difon i promou la cultura popular i tradicional catalana a través de les entitats federades, produint i organitzant diferents activitats.

L’Esbart Català de Dansaires va voler rebre l’exposició fins el 28 d’abril i per inaugurar la seva estada va dedicar un acte solemne a qui va ser el seu director musical des del setembre de 1919 i fins el 1921.

En primer lloc la Sra. Montserrat Garrich, vicepresidenta de la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i de La Casa dels Entremesos, va donar la benvinguda als assistents i va passar la paraula al Sr. Daniel Trullols, president de l’Esbart Català de Dansaires. Aquest, va donar pas al Ball de tres parts interpretat al flabiol pel director musical actual, Joan Gómez, i per dues parelles de balladors elegantment vestits, fent realitat la melodia recollida i la descripció coreogràfica, també anotada per Joan Tomàs el 1926 a la Casa de la Caritat de Barcelona.

Ballant el Ball de tres parts. Melodia recollida i la descripció coreogràfica, també anotada per Joan Tomàs el 1926 a la Casa de la Caritat de Barcelona.

Tot seguit, va parlar el Sr. Francesc Fabregat, cap dels serveis de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, que va destacar la importància de la commemoració de l’Any Joan Tomàs, posant de relleu la gran tasca duta a terme per la seva comissària (i també comissària de l’exposició) Liliana Tomàs i Roch, a qui va cedir la paraula. La Sra. Tomàs, al seu torn, va fer una explicació detallada de l’exposició posant de relleu algunes de les cites que hi apareixen, així com  d’altres aspectes d’interès, com ara fotografies o enllaços.

Al llarg de l’acte també es van interpretar La Bolangera, amb la participació del públic assistent que la va cantar, i el Ball Cerdà, totes dues versions recollides per Tomàs en la missió de recerca a la Casa de la Caritat de Barcelona entre el 1926 i el 1927.

Joan Tomàs va recollir més de deu mil melodies de cançons i danses entre elles: les danses de Vilanova i la Geltrú, els balls de la Patum de Berga, i de tantes festes populars, però també els balls de gegants i bestiari d’arreu dels Països Catalans.

 

Per les Festes de Sant Roc, el mes d'agost de 2021 l'Esbart Català de Dansaires, com és abitual, torna a participar al costat de tota la faràndula. L'escenari, a l'inici del carrer del Bisbe, costat Plaça Nova (Barcelona). A dos quarts de sis de la tarda dona inici la ballada que és presentada per Montserrat Garrich. Els dansaires porten mascaretes seguint les mesures sanitaries per la Covid 19.

Ball de panderetes de Vilafranca. Any 2021.

Festes de Sant Roc. Balh plan de Canejan. Any 2021.

Festes de Sant Roc. Figura final de la Bolangera de l'Escala. Any 2021.

 

Dins la programació "Cícle de Cultura Popular als Ateneus, el diumenge 16 de novembre de 2021 l'Esbart Català de Dansaires va presentar el seu espectacle "A plaça!". És una mostra de les danses tradicionals que es ballen a les festes de tot arreu. L’espectacle mostra una àmplia varietat de balls que, en el curs dels anys, han estat recuperats o recollits a l’arxiu de l’esbart.

L'Hereu Riera ballat a tall d'introducció, en homenatge als dansaires de l'esbart. Sonat en director musical pel seu mestre musical Joan Gómez.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

Espectacle "APlaça!" Esbart Català de Dansaires. Teatre dels Lluïsos d'Horta. Diumenge 14 de novembre de 2021.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Esbart Català de Dansaires.

La Vanguardia de 30 de maig de 1911.

Arxiu Comarcal del Berguedà.

Tornaveu. Dimecres 29 de gener de 2020.

Arxiu Folklòric de Ripoll.

Arxiu de l'Obra del Ballet Popular.

Fons documental de Frederic Gaude